Xerrada "Com fotografiar curses de muntanya" a Sant Joan de les Abadesses

 

Fotografiant grues a la Llacuna de Gallocanta

Situada entre les províncies de Saragossa i Terol, la Laguna de Gallocanta és -juntament amb la Laguna de Fuente de Piedra- la llacuna més gran d'aigua salada d'Europa. La seva superfície és de 7 quilòmetres de llargada per 2 d'amplada. Això sí, de poca profunditat. Només excepcionalment supera els 2 metres de fondària. Forma part d'una reserva natural que porta el seu nom, i a tot el seu perímetre té espais protegits amb accés restringit, envoltats per una sèrie de pistes de grava que conformen un perímetre de 35 quilòmetres pels quals podrem caminar, pedalar o conduir de forma lliure.

Estornells comuns (sturnus vulgaris) ajocant-se al capvespre

Rèflex Digital | 300 mm f/4 | @ f/11 1/4 s. ISO 100, trípode.

La seva fauna compta amb 220 espècies d'aus, 100 d'elles nidificants. D'entre totes les espècies que hi passen l'hivern, n'hi ha una que cada any atrau milers de fotògrafs; la grua.

Grup de grues comuns (grus grus) enlairant-se a primera hora del matí

Rèflex Digital | 300 mm f/4 | @ f/4 1/10 s. ISO 320

Les grues

La grua comuna (grus grus) és un ocell migratori que cria al nord d'Europa i Àsia, passant els hiverns al sud del nostre continent i el nord d'Àfrica. Es mou a través de tres rutes; occidental, central i oriental, enllaçant aquesta última a països tan distants entre si com Etiòpia i Rússia. Espanya acull entre octubre i març la majoria de grues que utilitzen la ruta occidental, ocells que neixen principalment a Suècia, Noruega o Alemanya, i en menor mesura a Finlàndia, Polònia, els països bàltics i l'oest de Rússia. L'esperit viatger d'aquests ocells els ha convertit en icones de l'aire, fins al punt de ser l'element gràfic principal de la companyia aèria Lufthansa.

Rèflex Digital | 300 mm f/4 | @ f/4 1/8 s. ISO 320

La fotografia

Fotografiar grues a Gallocanta es pot fer principalment de tres maneres; als camps de cereal que hi ha als voltants de la llacuna on s'alimenten durant el dia, a l'alba i a la posta de sol, quan s'enlairen o aterren a la llacuna, o des de dins d'un dels hides gestionats pel Servicio Provincial de Teruel.

Des d'un punt de vista purament fotogràfic, l'equip aconsellable és un teleobjectiu mitjà (entre 70 i 300 mm, preferiblement zoom) per a grups d'ocells en vol, un teleobjectiu llarg/teleobjectiu curt amb multiplicador (assolint focals superiors als 400 mm) i un angular per a la fotografia de paisatge. També és aconsellable un cotxe per conduir a través de les pistes que circumden la llacuna. A part de l'interès natural, trobarem dotzenes de masies enderrocades que destaquen en un paisatge bidimensional.

"Compose and wait" deia Sam Abell. Un cop escollit l'enquadrament només em faltava un grupet de grues volant sobre un cel absolutament pla.

Rèflex Digital | 300 mm f/4 | @ f/8 1/250 s. ISO 200, trípode.

En cas que escollim passar un dia sencer dins d'un dels hides que es troben a l'àrea d'accés restringit als visitants, cal saber que si accedeix només amb reserva prèvia. Totes les gestions cal fer-les a través de la web del Gobierno de Aragón.

Cadascun dels 6 hides té assignada una lletra; dividint-se en 2 grups i 3 termes municipals; A, B i C a Bello (sud), D a Gallocanta i G i H a Berruecos (nord-est). La seva utilització s'alterna dia sí dia no, així, cada grup de hides està deshabitat un dia de cada 2 (excepte els caps de setmana). L'accés a l'interior s'ha de fer una hora abans de la sortida de sol, i només es pot abandonar una hora després de la posta, en el meu cas més de 12 hores en un apartament d'1,85 metres d'amplada, 1,50 d'allargada i entre 1,65 i 1,85 d'alçada. Petit però molt acollidor.

Parella de grues alimentant-se al migdia davant del hide veí (B)

Rèflex Digital | 24-105 mm f/4 | @ 105 mm f/5.6 1/640 s. ISO 400

Els hides tenen totes les condicions i detalls pensats per a la fotografia de fauna. 6 finestres de 60x40 cm cadascuna repartides a les 4 parets, la seva notable mida permet una certa mobilitat a l'hora de fotografiar, tot i que és aconsellable que tots els nostres moviments siguin discrets i, preferiblement, que utilitzem algun tipus de tela o xarxa per mimetitzar-nos, amb l'esperança que les grues creguin que avui és divendres i el nostre hide està fora de servei. Els més nous (G i H) comptem amb una sola finestra tapada per un vidre espia d'1,45 metres d'amplada per 60 cm d'alçada.

Visitants just després de la posta de sol (18:28)

Rèflex Digital | 300 mm f/4 | @ f/5.6 1/100 s. ISO 800, hide i trípode.

El fred

«Si sopla viento, vistete como si fueras al Himalaya». Les paraules de l'Uge Fuertes em van fer encongir la roba, i encara faltaven 10 dies per marxar.

A Gallocanta hi pot fer molt fred. Molta gent que hi havia estat o tenia coneguts que ho havien fet, m'ho recordava. No m'ho podia treure del cap, i no tenia cap interès a batre el meu rècord personal establert en -27º C a Mont-real l'hivern de 2013.

Torre-observatorio del Cañizar mitja horeta abans de la sortida de sol. -6 ºC.

Rèflex Digital | 24-105 mm f/4 | @ 24 mm f/9 25 s. ISO 200, trípode.

Vaig absorbir tota la informació que vaig trobar a la xarxa; des d'articles de fotògrafs que hi havien estat, fins a tècniques per suportar el fred, passant per repassar les mides del hide que tenia assignat, imaginant-me els moviments que podria fer un cop dins per reactivar la meva circulació.

Entre informació i experiència destacaria:

· Per mantenir la temperatura el cos necessita energia que aconsegueix a través d'aliments. És important menjar i beure sovint, a ser possibles coses calentes.

· Les parts perifèriques del nostre cos són les primeres que pateixen el fred, per ser les que estan més allunyades del tòrax. Per als peus, a part d'uns bons mitjons, poden ser aconsellables uns descansos. Per a les mans és fonamental utilitzar guants, jo treballo amb 2 parells; uns de prims tipus ciclisme que permetin conservar el tacte per manipular la càmera, i uns de gruixuts tipus manyopla per mantenir la temperatura mentre no fem fotos. Pel cap, un gorro de llana és fonamental. Sé de què parlo 😉

· En casos de molt fred, dins el hide es pot fer servir un sac de dormir i/o uns escalfadors químics. Jo duia les dues coses, però no em van fer falta, ja que el meu dia allà dins es va moure entre els 0 i els 10° C, sense vent.

Paral·lelament, els hides tenen unes petites banquetes de fusta no massa còmodes. Una cadira plegable ens farà l'estada més suportable. També hi ha qui porta una estora tipus ioga com a aïllant del terra.

Visitar Gallocanta a l'hivern és una experiència visual i sonora indescriptible. Durant el febrer de 2022 es van compatibilitzar en un sol dia més de 111.000 grues entrant a la llacuna per passar-hi la nit. 

Taller de creativitat fotogràfica a Vic

Activitat destinada a persones que es troben davant d'una "barrera creativa".

El taller il·lustra com evitar caure en les mateixes imatges una vegada i una altra, a través d'un flux de treball basat en el concepte previ i l'anàlisi de la imatge.

Veurem també els diferents graus d'iconicitat d'una imatge (figurativa vs abstracció) i la teoria del color, per acabar proposant una sèrie d'exercicis que ens treguin d'aquesta zona on tots ens hem trobat en un moment o altre.

Data: Dissabte 30 d'abril de 2022.

Lloc: La Farinera (Vic)

Preu: 21€

Més informació i inscripcions 

- - - -

Els que han vingut diuen:

"Buscava un curs que anés una mica més enllà del típic temari sobre les característiques de la càmera o els aspectes més tècnics de la fotografia digital, i amb aquest taller la vaig ben encertar. Una cançó, un quadre, una proposta gràfica,... Els referents o les disciplines que poden inspirar-nos a l'hora de fer una fotografia són pràcticament il·limitats, i en David fa de molt bon guia amb tota una sèrie de propostes per posar-ho en pràctica. Jo repetiré segur".

Laia, Ribes de Freser.

"Em va agradar moltíssim el curs, motiva molt".

Mercè, Sant Pere de Torelló.

Sortida fotogràfica a Osona - Flora del Collsacabra

Sortida fotogràfica programada sobre calendari comptant les setmanes on les orquídies estaran en plena floració. Entre els resultats esperem trobar espècies com; l'abellera, el gladiol o el curraià vermell, entre moltes altres flors i, sobretot, gaudirem de paisatges solitaris en una zona on l'única presència humana, serà la nostra.

Temari del taller:

· Tècnica de càmera i domini de la llum incident.

· Control de la profunditat de camp (zona nítida de la imatge).

· Eines per a la modificació dels esquemes de llum.

· Composició amb 1, 2 i 3 subjectes.

Dates:

Dissabte 1 de maig: COMPLET

Diumenge 2 de maig: COMPLET

Dijous 6: COMPLET

Dissabte 8: 1 plaça disponible

Dissabte 22: places disponibles

Horari: 9.00 - 13:00 h.

Lloc de sortida i arribada: Manlleu

Preu: 30€/persona

Material necessari: Càmera fotogràfica, aigua i esmorzar. Un cop inscrits s'enviarà un llistat de material aconsellat.

Informació i inscripcions: info@davidfajula.com

Places limitades a 5 assistents per sessió.

Seguirem totes les mesures de seguretat indicades segons la legislació vigent; mascareta, distància, gel hidroalcohòlic i evitarem el contacte amb l'equip fotogràfic aliè.

Al final del curs, s'enviarà un dossier d'apunts als assistents.

Cap de setmana fotogràfic a la Vall del Freser (el Ripollès) octubre 2021

Taller fotogràfic al cor del Ripollès dedicat a la fotografia de paisatge. Des del privilegiat Camp Base a Bruguera (Ribes de Freser) visitarem la Vall del Freser (Campdevànol, Queralbs, Pardines o Campelles) i Serra Cavallera (Ogassa).

Alternarem la pràctica fotogràfica amb sessions teòriques a l’hostal, on analitzarem les fotografies realitzades pels assistents.

Programa

Divendres 22 d’octubre

18:30-20:00 h. Rebuda a l’Hostal Moliné.
20:30 h Projecció fotogràfica i exposició del taller.

21:00 h Sopar.

Dissabte 23

7:00 - 7:30 esmorzar (Hostal)

7:45 – 14:30 sortida fotogràfica (dinar de pícnic)

15:00 – 17:00 descans (hostal)

17:30 – 19:00 sortida fotogràfica

20:00 h sopar (hostal)

21:00 h projecció i comentari de les fotografies realitzades

Diumenge 24

7:00 - 7:30 esmorzar (hostal)

7:45 – 12:00 sortida fotogràfica

12:00 retorn a l’Hostal Moliné i comiat*

*Si algú es vol quedar a dinar el diumenge, podem programar-ho prèviament.

Preu per persona:
245€ en habitació doble compartida

272€ en habitació individual

Inclou:

Sopar divendres

Nit de divendres (en habitació compartida entre dues persones)
Esmorzar dissabte

Dinar dissabte

Sopar dissabte

Nit de dissabte (en habitació compartida entre dues persones)
Esmorzar de diumenge

Formació fotogràfica durant tot el cap de setmana i dossier d’apunts

Assegurança

No inclou:

Desplaçament fins a Bruguera (a partir d'allà, els desplaçaments es realitzaran en vehícles dels assistents compartits)

Cafès i begudes fora dels àpats esmentats
Altres conceptes que quedin fora de la llista “inclou”

Opció de venir a les sortides del dissabte sense pernoctar (inclou dinar de pícnic, no inclou esmorzar ni sopar) = 90€
Opció de venir a la sortida matinal del diumenge (no inclou esmorzar) = 50€

Informació i inscripcions:
info@davidfajula.com

Detectar i netejar taques de pols al sensor de la càmera

El sensor és una de les parts més delicades i fràgils de l'equip fotogràfic. Dicta les característiques que tots mirem al comprar una càmera nova (megapíxels, mida, sensibilitat ISO...) i, tot i la seva aparent inaccessibilitat, fins i tot en aquelles càmeres que no permeten l'intercanvi d'objectius, pot acabar agafant pols.

Saber reconèixer les taques de pols en les nostres fotografies també demana coneixement, i és molt probable que abans les vegi algun company més experimentat que nosaltres mateixos. Almenys, així em va passar a mi, i així és com adverteixo a alguns aficionats que no havíem descobert aquestes petites imperfeccions en les seves pròpies imatges. Solen ser molt visibles en cels i superfícies homogènies de colors clars i sempre apareixen al mateix lloc. Així que no, allò no era un ocell si quaranta fotografies després segueix suspès a la part superior dreta de les nostres fotografies.

Quin aspecte té una taca de pols en un sensor fotogràfic?
Generalment, solen ser petites circumferències que "subexposen" el color apareixent més fosques que el fons que ens tapen. També poden ser molt més evidents i tenir forma allargada o fins i tot de "v". Com més grans i menys uniformes, més difícil serà corregir-los després amb programes d'edició, ja que la seva extensió agafarà més píxels.

Enquadrament original amb -almenys- 4 taques de pols visibles

Taques centrals en la característica forma circular

Taca de mida XXL d'aspecte allargat

Com saber si les taques que apareixen a les nostres fotografies són del sensor o de l'objectiu?

Si canviem d'objectiu i les taques es mantenen al mateix lloc, és el sensor. En cas contrari (no apareixen) el que està brut és l'objectiu.

Per altra banda, hi ha una manera molt gràfica d'entendre quantes partícules de pols (o greix) tenim adherides al nostre sensor; fer una fotografia utilitzant un diafragma molt tancat (f/16, f/22), preferiblement, sobre un fons clar/homogeni. Si aquí apareixen taques, l'única sortida és fer una neteja de sensor.

Aquest és el veritable punt crític del procés, ja que si no es fa de forma correcta, el sensor pot resultar danyat. En el meu cas, sempre he optat per una neteja professional. Dit això, hi ha molts fotògrafs que ho fan ells mateixos. Trobarem diversos kits de neteja al mercat, amb preus que oscil·len entre els 18 i els 50€, també opcions casolanes amb bastonets per a les orelles, que encara em semblen més arriscades.

En cas de veure'ns en cor de fer la neteja nosaltres mateixos, cal tenir en compte alguns aspectes.

· Amb una pera d'aire traurem partícules, però difícilment farem una neteja a fons. 

· Fotografiar un fons clar amb un diafragma tancat, per veure on tenim les taques. Atenció l'efecte mirall que pot representar que una taca a la dreta del sensor aparegui a l'esquerra de la fotografia.

· Assegurar-nos que la bateria de la càmera està carregada al 100% (especialment si és una càmera rèflex), ja que durant tota la neteja haurà de mantenir els miralls alçats.

· Buscar un entorn lliure de pols i tenir la suficient pau d'esperit per no precipitar-nos. 

Com ens afecta el model de càmera a la nostra neteja?
Doncs depenent de la mida del sensor, s'hauran de fer més o menys passades amb els pinzells netejadors, ja que un sensor full frame serà superior en mida a un APS-C.

La periodicitat de les neteges, dependrà de molts factors, des de la regularitat d'utilització i intercanvi d'objectius, fins l'entorn de treball. Però sempre és bo tenir present l'estat del sensor, especialment abans d'un viatge on d'un ús intensiu.

Dit això, tenir alguna taca pols al sensor no és la mort de ningú. Són elements antiestètics amb els quals els fotògrafs hem après a conviure, i a corregir amb programes d'edició. Davant d'una llevantada amb un arc que Sant Martí que es fon entre les Illes Medes, l'única opció correcta és fer la millor fotografia que siguem capaços, i preocupar-nos de les possibles partícules de pols un cop siguem de nou a casa. 

Construcció d'una fotografia: Custom House Tower

6 de maig de 2019, la meva última nit a Boston abans de tornar cap a Minnesota. He dedicat una setmana a fotografiar la capital de Massachussets amb un objectiu de distància focal fixa (24 mm) i cada dia ha plogut.

Per aquest vespre però, la previsió meteorològica millora i programo una fotografia de l'Old State House quan el sol ja no hi incideixi directament. Voltant per la zona, veig l'immens rètol del Boston Seasons City Hall Plaza. Darrere hi tinc un cel blau que anirà millorant per moments i complementarà els tons càlids de la fusta il·luminada. És només qüestió de compondre i esperar. 

24 mm | f/11 | 0,3 s | ISO 200 | Trípode

Faig la primera foto. L'edifici de l'esquerra però, té massa notorietat, m'acosto (vaig amb una focal fixa, no puc tancar el zoom).

 
24 mm | f/11 | 0,4 s | ISO 200 | Trípode

La forma negativa de Tetris de la part superior esquerra no m'acaba de convèncer. Em centro en la paraula "BOSTON". Mala idea.

24 mm | f/9 | 1,4 s | ISO 100 | Trípode

L'escena, sense context, per tot el sentit. Rectifico.

24 mm | f/9 | 0,5 s | ISO 100 | Trípode

La fotografia i el cel van agafant bon color. La forma negativa de la cantonada superior esquerra em continua fent nosa i sobre la "S" només s'intueix només la part superior del Faneuil Hall. Si m'aparto i apujo el punt de vista, millorarà.

24 mm | f/9 | 0,5 s | ISO 100 | Trípode

El Faneuil Hall està en obres. Es veuen les bastides però la imatge global ha guanyat molta profunditat. La teulada de la dreta agafa notorietat i apareix l'edifici amb finestres quadriculades restant romanticisme però donant context al Finnancil District. M'agrada molt el degradat natural de fosc a clar de la part inferior, també tenir una gran extensió de cel blau. Pot semblar massa, però si aquesta fotografia acaba mai en una portada, necessitarà espai net on sobreimprimir-hi el text. Per donar-li una mica més de vida, només em faltaria la silueta d'algú caminant en primer terme. Apujo ISO i obro diafragma per aconseguir una velocitat més alta on les figures es reconeguin. M'espero.

24 mm | f/5.6 | 1/20 s | ISO 800 | Trípode

Passa una parella amb una bossa blanca que reflecteix molta llum i agafa massa notorietat. Alhora, ells caminen per una zona on ja no arriba la llum i els cossos, sobreposats, perden tota la força gràfica.

Decideixo apartar-me. Tinc darrere meu unes escales on em puc enfilar. Em desplaço lleugerament a l'esquerra "separant" el campanar dels gratacels i deixo que la llum dibuixi les escales de marbre i les baranes que tinc en primer pla. El punt d'interès continua essent la paraula "BOSTON". Ara només em fa falta que algú passi per davant, a poder ser, amb els peus a la zona il·luminada. I dos minuts després, una parella entra a l'escena de dreta a esquerra.

24 mm | f/5.6 | 1/15 s | ISO 800 | Trípode

Endreço la càmera i me'n vaig a dormir amb una fotografia que no tenia prevista abans d'aterrar. Aquesta és, probablement, la màgia de la fotografia viatges.