Taller de fotografia "Forma i color a l'Estany de Banyoles"

Fotografies realitzades pels assistents al taller fotogràfic Forma i color a l'Estany de Banyoles.

Relació de fotografies i autors:

Foto 1: Carme Duran

Foto 2: Joan Pous

Foto 3: Joan Pous

Foto 4: Ferran Juan

Foto 5: Ferran Juan

Foto 6: Núria Batlle

Foto 7: Carme Duran

Foto 8: Núria Batlle

Fotografiant grues a la Llacuna de Gallocanta

Situada entre les províncies de Saragossa i Terol, la Laguna de Gallocanta és -juntament amb la Laguna de Fuente de Piedra- la llacuna més gran d'aigua salada d'Europa. La seva superfície és de 7 quilòmetres de llargada per 2 d'amplada. Això sí, de poca profunditat. Només excepcionalment supera els 2 metres de fondària. Forma part d'una reserva natural que porta el seu nom, i a tot el seu perímetre té espais protegits amb accés restringit, envoltats per una sèrie de pistes de grava que conformen un perímetre de 35 quilòmetres pels quals podrem caminar, pedalar o conduir de forma lliure.

Estornells comuns (sturnus vulgaris) ajocant-se al capvespre

Rèflex Digital | 300 mm f/4 | @ f/11 1/4 s. ISO 100, trípode.

La seva fauna compta amb 220 espècies d'aus, 100 d'elles nidificants. D'entre totes les espècies que hi passen l'hivern, n'hi ha una que cada any atrau milers de fotògrafs; la grua.

Grup de grues comuns (grus grus) enlairant-se a primera hora del matí

Rèflex Digital | 300 mm f/4 | @ f/4 1/10 s. ISO 320

Les grues

La grua comuna (grus grus) és un ocell migratori que cria al nord d'Europa i Àsia, passant els hiverns al sud del nostre continent i el nord d'Àfrica. Es mou a través de tres rutes; occidental, central i oriental, enllaçant aquesta última a països tan distants entre si com Etiòpia i Rússia. Espanya acull entre octubre i març la majoria de grues que utilitzen la ruta occidental, ocells que neixen principalment a Suècia, Noruega o Alemanya, i en menor mesura a Finlàndia, Polònia, els països bàltics i l'oest de Rússia. L'esperit viatger d'aquests ocells els ha convertit en icones de l'aire, fins al punt de ser l'element gràfic principal de la companyia aèria Lufthansa.

Rèflex Digital | 300 mm f/4 | @ f/4 1/8 s. ISO 320

La fotografia

Fotografiar grues a Gallocanta es pot fer principalment de tres maneres; als camps de cereal que hi ha als voltants de la llacuna on s'alimenten durant el dia, a l'alba i a la posta de sol, quan s'enlairen o aterren a la llacuna, o des de dins d'un dels hides gestionats pel Servicio Provincial de Teruel.

Des d'un punt de vista purament fotogràfic, l'equip aconsellable és un teleobjectiu mitjà (entre 70 i 300 mm, preferiblement zoom) per a grups d'ocells en vol, un teleobjectiu llarg/teleobjectiu curt amb multiplicador (assolint focals superiors als 400 mm) i un angular per a la fotografia de paisatge. També és aconsellable un cotxe per conduir a través de les pistes que circumden la llacuna. A part de l'interès natural, trobarem dotzenes de masies enderrocades que destaquen en un paisatge bidimensional.

"Compose and wait" deia Sam Abell. Un cop escollit l'enquadrament només em faltava un grupet de grues volant sobre un cel absolutament pla.

Rèflex Digital | 300 mm f/4 | @ f/8 1/250 s. ISO 200, trípode.

En cas que escollim passar un dia sencer dins d'un dels hides que es troben a l'àrea d'accés restringit als visitants, cal saber que si accedeix només amb reserva prèvia. Totes les gestions cal fer-les a través de la web del Gobierno de Aragón.

Cadascun dels 6 hides té assignada una lletra; dividint-se en 2 grups i 3 termes municipals; A, B i C a Bello (sud), D a Gallocanta i G i H a Berruecos (nord-est). La seva utilització s'alterna dia sí dia no, així, cada grup de hides està deshabitat un dia de cada 2 (excepte els caps de setmana). L'accés a l'interior s'ha de fer una hora abans de la sortida de sol, i només es pot abandonar una hora després de la posta, en el meu cas més de 12 hores en un apartament d'1,85 metres d'amplada, 1,50 d'allargada i entre 1,65 i 1,85 d'alçada. Petit però molt acollidor.

Parella de grues alimentant-se al migdia davant del hide veí (B)

Rèflex Digital | 24-105 mm f/4 | @ 105 mm f/5.6 1/640 s. ISO 400

Els hides tenen totes les condicions i detalls pensats per a la fotografia de fauna. 6 finestres de 60x40 cm cadascuna repartides a les 4 parets, la seva notable mida permet una certa mobilitat a l'hora de fotografiar, tot i que és aconsellable que tots els nostres moviments siguin discrets i, preferiblement, que utilitzem algun tipus de tela o xarxa per mimetitzar-nos, amb l'esperança que les grues creguin que avui és divendres i el nostre hide està fora de servei. Els més nous (G i H) comptem amb una sola finestra tapada per un vidre espia d'1,45 metres d'amplada per 60 cm d'alçada.

Visitants just després de la posta de sol (18:28)

Rèflex Digital | 300 mm f/4 | @ f/5.6 1/100 s. ISO 800, hide i trípode.

El fred

«Si sopla viento, vistete como si fueras al Himalaya». Les paraules de l'Uge Fuertes em van fer encongir la roba, i encara faltaven 10 dies per marxar.

A Gallocanta hi pot fer molt fred. Molta gent que hi havia estat o tenia coneguts que ho havien fet, m'ho recordava. No m'ho podia treure del cap, i no tenia cap interès a batre el meu rècord personal establert en -27º C a Mont-real l'hivern de 2013.

Torre-observatorio del Cañizar mitja horeta abans de la sortida de sol. -6 ºC.

Rèflex Digital | 24-105 mm f/4 | @ 24 mm f/9 25 s. ISO 200, trípode.

Vaig absorbir tota la informació que vaig trobar a la xarxa; des d'articles de fotògrafs que hi havien estat, fins a tècniques per suportar el fred, passant per repassar les mides del hide que tenia assignat, imaginant-me els moviments que podria fer un cop dins per reactivar la meva circulació.

Entre informació i experiència destacaria:

· Per mantenir la temperatura el cos necessita energia que aconsegueix a través d'aliments. És important menjar i beure sovint, a ser possibles coses calentes.

· Les parts perifèriques del nostre cos són les primeres que pateixen el fred, per ser les que estan més allunyades del tòrax. Per als peus, a part d'uns bons mitjons, poden ser aconsellables uns descansos. Per a les mans és fonamental utilitzar guants, jo treballo amb 2 parells; uns de prims tipus ciclisme que permetin conservar el tacte per manipular la càmera, i uns de gruixuts tipus manyopla per mantenir la temperatura mentre no fem fotos. Pel cap, un gorro de llana és fonamental. Sé de què parlo 😉

· En casos de molt fred, dins el hide es pot fer servir un sac de dormir i/o uns escalfadors químics. Jo duia les dues coses, però no em van fer falta, ja que el meu dia allà dins es va moure entre els 0 i els 10° C, sense vent.

Paral·lelament, els hides tenen unes petites banquetes de fusta no massa còmodes. Una cadira plegable ens farà l'estada més suportable. També hi ha qui porta una estora tipus ioga com a aïllant del terra.

Visitar Gallocanta a l'hivern és una experiència visual i sonora indescriptible. Durant el febrer de 2022 es van compatibilitzar en un sol dia més de 111.000 grues entrant a la llacuna per passar-hi la nit. 

Sortida fotogràfica a Osona - Flora del Collsacabra

Sortida fotogràfica programada sobre calendari comptant les setmanes on les orquídies estaran en plena floració. Entre els resultats esperem trobar espècies com; l'abellera, el gladiol o el curraià vermell, entre moltes altres flors i, sobretot, gaudirem de paisatges solitaris en una zona on l'única presència humana, serà la nostra.

Temari del taller:

· Tècnica de càmera i domini de la llum incident.

· Control de la profunditat de camp (zona nítida de la imatge).

· Eines per a la modificació dels esquemes de llum.

· Composició amb 1, 2 i 3 subjectes.

Dates:

Dissabte 1 de maig: COMPLET

Diumenge 2 de maig: COMPLET

Dijous 6: COMPLET

Dissabte 8: 1 plaça disponible

Dissabte 22: places disponibles

Horari: 9.00 - 13:00 h.

Lloc de sortida i arribada: Manlleu

Preu: 30€/persona

Material necessari: Càmera fotogràfica, aigua i esmorzar. Un cop inscrits s'enviarà un llistat de material aconsellat.

Informació i inscripcions: info@davidfajula.com

Places limitades a 5 assistents per sessió.

Seguirem totes les mesures de seguretat indicades segons la legislació vigent; mascareta, distància, gel hidroalcohòlic i evitarem el contacte amb l'equip fotogràfic aliè.

Al final del curs, s'enviarà un dossier d'apunts als assistents.

Cap de setmana fotogràfic a la Vall del Freser (el Ripollès) octubre 2021

Taller fotogràfic al cor del Ripollès dedicat a la fotografia de paisatge. Des del privilegiat Camp Base a Bruguera (Ribes de Freser) visitarem la Vall del Freser (Campdevànol, Queralbs, Pardines o Campelles) i Serra Cavallera (Ogassa).

Alternarem la pràctica fotogràfica amb sessions teòriques a l’hostal, on analitzarem les fotografies realitzades pels assistents.

Programa

Divendres 22 d’octubre

18:30-20:00 h. Rebuda a l’Hostal Moliné.
20:30 h Projecció fotogràfica i exposició del taller.

21:00 h Sopar.

Dissabte 23

7:00 - 7:30 esmorzar (Hostal)

7:45 – 14:30 sortida fotogràfica (dinar de pícnic)

15:00 – 17:00 descans (hostal)

17:30 – 19:00 sortida fotogràfica

20:00 h sopar (hostal)

21:00 h projecció i comentari de les fotografies realitzades

Diumenge 24

7:00 - 7:30 esmorzar (hostal)

7:45 – 12:00 sortida fotogràfica

12:00 retorn a l’Hostal Moliné i comiat*

*Si algú es vol quedar a dinar el diumenge, podem programar-ho prèviament.

Preu per persona:
245€ en habitació doble compartida

272€ en habitació individual

Inclou:

Sopar divendres

Nit de divendres (en habitació compartida entre dues persones)
Esmorzar dissabte

Dinar dissabte

Sopar dissabte

Nit de dissabte (en habitació compartida entre dues persones)
Esmorzar de diumenge

Formació fotogràfica durant tot el cap de setmana i dossier d’apunts

Assegurança

No inclou:

Desplaçament fins a Bruguera (a partir d'allà, els desplaçaments es realitzaran en vehícles dels assistents compartits)

Cafès i begudes fora dels àpats esmentats
Altres conceptes que quedin fora de la llista “inclou”

Opció de venir a les sortides del dissabte sense pernoctar (inclou dinar de pícnic, no inclou esmorzar ni sopar) = 90€
Opció de venir a la sortida matinal del diumenge (no inclou esmorzar) = 50€

Informació i inscripcions:
info@davidfajula.com

Sortida fotogràfica a la fageda de la Grevolosa (Sant Pere de Torelló)

Sortida fotogràfica matinal a la fageda de la Grevolosa. Descobrirem aquesta fageda centenària durant la segona quinzena d'octubre, quan els boscos caducifolis llueixen com en cap altra estació de l'any.

Data: Diumenge 25 d'octubre

Horari: De 9 a 12 h.

Preu: 15€/persona (places limitades)

Equip fotogràfic recomanat: Càmera amb funcions manuals i -preferiblement- trípode.

Més informació i inscripcions: info@davidfajula.com

Sortida fotogràfica de tardor al Ripollès

Sortida fotogràfica d'un matí (8:00-12:00) a la zona de Serra Cavallera. Fotografiarem les primeres llums del dia sobre els paisatges de la vall del Ter i del Freser. Per després, endinsar-nos en fagedes centenàries.

Data: Diumenge 25 d'octubre

Lloc de trobada: Sant Joan de les Abadesses

Preu: 30€

Informació i inscripcions: info@davidfajula.com

Places limitades.

Fotografia en clau alta

Entenem per "clau alta" (High Key Photography) una fotografia on predominen els blancs i el subjecte sol representar la nota discordant amb tons més foscos. A l'altra banda de l'arc parlamentari hi trobaríem les fotografies en clau baixa; una escena eminentment fosca on el subjecte destacarà per tenir un valor de llum superior a la mitjana.

Aquest aspecte es pot aconseguir amb edició (LR, PS et al.) o bé en càmera. Component l'escena perquè el subjecte tingui un valor lumínic inferior -en aquest cas- a la mitjana.

El marcòlic groc de l'escena està fotografiat des d'un punt de vista contrapicat (la càmera es trobava en un nivell inferior a la flor) per aconseguir que el cel omplís tot el fons. Alhora, el subjecte estava a l'ombra, sense incidència directa de la radiació solar. Amb un reflector a la part inferior, es va abaixar lleugerament el contrast de l'escena. Així, l'histograma mostra que cap llum està cremada (cap píxel és totalment blanc) ni cap superfície negra no té informació. Qüestió d'equilibri.

Fotografia de flora

De petit volia ser jardiner, però la vida em va dur cap a la fotografia. No em queixo, suposo que senzillament volia ser "allà fora" quan treballés. Com en altres facetes personals (bàsquet, viatges, natura) he dirigit el meu interès fotogràfic cap a allò que ja m'apassionava abans de saber que em dedicaria a la comunicació visual.

La fotografia de flora és una disciplina agraïda, amb subjectes immòbils que ens permetran acostar-nos tant com ens sigui necessari. D'uns anys ençà he seguit la floració de diverses espècies de les quals sovint desconeixia el nom, i amb les que he anat ampliant el meu arxiu, o aconseguint fotografies més elaborades d'aquelles que ja tenia.

Resumint lectures, consells i experiències personals, desgrano 10 claus per entendre una mica més la fotografia de flora.

Diafragma i profunditat de camp
El diafragma determina la profunditat de camp de l'escena, la part de la fotografia que veiem enfocada. A menor diafragma (f/8, f/11, f/16), major profunditat de camp. A major diafragma (f/2.8, f/4), menys tros enfocat.

Abellera catalana (Ophrys catalaunica). 

100 mm - f/9 - 1/80 s - ISO 800.

Abellera catalana (Ophrys catalaunica). 

100 mm - f/4 - 1/400 s - ISO 800.

Dos punts a tenir en compte en diafragmes tancats/molt tancats.

· Un diafragma tancat alentirà la velocitat d'obturació (el temps que estem fent la foto) i en dies on bufi una lleugera brisa, el subjecte ens pot aparèixer mogut.

· Amb un diafragma molt tancat (f/22 o f/32) guanyarem profunditat de camp però perdrem nitidesa a causa de la difracció. El meu consell és no sobrepassar f/16.

Hi ha un segon element relacionat amb la profunditat de camp; la distància càmera – subjecte. Com més a prop estiguem del subjecte, menys tros aconseguirem tenir absolutament nítid. Això no és bo ni és dolent, perquè sovint els desenfocaments són preciosíssims... És senzillament una qüestió de física.

Herba fetgera (Anemone hepatica).
100 mm - f/4 - 1/200 s - ISO 100.

Si el que volem és aconseguir tota la planta nítida, serà aconsellable apartar-nos i així ens serà més senzill ampliar la profunditat de camp. Tinguem sempre present el fons però, que no "se'ns enganxi" amb el subjecte al tancar el diafragma.

Si el subjecte sobresurt de l'entorn (hi ha flors com les orquídies o els gladiols que creixen més que la vegetació que les envolta) i utilitzem un diafragma obert (f/2.8, f/4) aconseguirem desenfocar el fons de manera que es converteixi en un color pla.

Fons blanc
Una alternativa per excloure el subjecte del seu entorn és col·locar un fons blanc retroil·luminat amb un flaix. Així, les nostres fotografies tindran un aspecte acadèmic digne d'una enciclopèdia de botànica.

Sabatetes de la mare de Déu (Ophrys apifera).
100 mm - f/16 - 0,4 s - ISO 100.
Difusor blanc al fons il·luminat amb un flaix extern.

Objectius
Generalment en fotografia de flora s'utilitzen objectius macro d'un rang al voltant dels 100 mm. Focals menors solen ser problemàtiques perquè ens acostarem tant que podem acabar fent ombra sobre el subjecte. Les superiors (180, 200 mm) s'utilitzen generalment per fotografiar invertebrats que no toleren una proximitat extrema.

Però com amb tantes altres regles fotogràfiques, es interessant donar-li la volta i fotografiar amb angular per incloure el nostre subjecte en un entorn que ens expliqui on i com viu.

Rosa del Triglav (Potentilla nitida).
16 mm - f/8 - 1/320 s - ISO 640.

Aquesta rosàcia endèmica dels Alps Julians, floreix entre juliol i agost a més de 2.000 msnm.

Mala Mojstrovka, Kranjska Gora, Eslovènia.

Calendari de colors
Aquesta és de collita pròpia. Generalment la floració va per gammes tonals. Comença amb grocs i blancs (març), després entren els blaus i els violetes (abril) i en darrer terme, vermells, taronges i magentes (maig-juny). Com si fossin un termòmetre cromàtic amb les temperatures mitjanes de cada mes.

Aquest calendari té excepcions (e.g. gallarets) i variarà segons la ubicació de les plantes. No és el mateix el litoral mediterrani que els Alps Julians.

Més enllà de les fotos de carnet
La primavera és l'estació del color per excel·lència. Podem desenfocar elements en primer i darrer terme convertint-los en taques de color, acostar-nos molt o buscar enquadraments allunyats de la foto de perfil que ja hi ha a Viquipèdia.

La planta no marxarà d'allà en les pròximes hores. Cal exhaurir les possibilitats creatives de l'escena.

Gallaret (papaver rhoeas).

500 mm catadriòptic f/6.3 - 1/200 s - ISO 800.

Il·luminació bàsica
L'equip bàsic per fotografiar flora seria una càmera amb un objectiu macro, un trípode (o un beanbag) i un difusor per difondre la llum incident si ens trobem en una escena assolellada (radiació directa). En cas de no tenir aquest últim, sempre podem fer ombra sobre el nostre petit subjecte amb el nostre cos o alguna peça de roba.

Tot i això, el més aconsellable és muntar un petit esquema d'il·luminació amb un difusor (un de 50 cm de diàmetre serà més que suficient), o un paraigua blanc. En últim cas podem fer una feina similar amb un full Din A4 de paper blanc o vegetal. Però ens serà difícil reutilitzar-lo en properes sessions.

Dent de ca (Erythronium dens-canis).

100 mm - f/2.8 1/200 s - ISO 640 - Sense difusor.

Dent de ca (Erythronium dens-canis).

100 mm - f/2.8 1/250 s - ISO 640 - Amb difusor.

El nivell de llum s'equilibra però la difusió per transmissió ens resta un pas de llum. Aquesta segona fotografia s'ha realitzat gairebé amb el doble d'estona que l'anterior.

Il·luminació elaborada
Un flaix sol ser la primera ampliació de l'equip fotogràfic, preferiblement, utilitzat de forma externa a l'eix visual de l'objectiu. Amb ell podrem il·luminar a través del difusor o directament sobre el subjecte. La llum de primera i última hora del dia, a part de tenir un aspecte més càlid, serà gairebé lateral i ens ajudarà a perfilar el subjecte si hi incideix des de la part posterior.

Salvia de prat (Salvia pratensis).

100 mm f/5.6 - 1/10 s - ISO 100.

Una llum incident des de la part posterior ens separarà el subjecte del fons a través d'un contorn més clar.

Hora del dia
A diferència dels humans, les plantes fan molt bona cara a primera hora del matí, la baixada de temperatures i la humitat nocturna fa que llueixin vigoroses. Durant un dia assolellat, s'aniran marcint gradualment, especialment si es troben en algun vessant encarat a l'oest i han de suportar el sol de tarda. I acabaran al vespre fent la mateixa cara que si tornessin de festa.

És aconsellable explorar i localitzar durant el dia i tornar-hi l'endemà «ben d'hora, ben d'hora» per fotografiar-la en el seu millor moment.

Els millors dies de la seva vida
Cada planta és un individu independent que té el seu propi cicle vital i ritme de creixement. Trobarem flors que estan radiants, d'altres, que encara no han arribat al seu moment àlgid i també exemplars que ja van cara avall. És aconsellable fer un seguiment d'alguns exemplars i fotografiar-los en el seu millor moment. Si no ho podem fer així, cal estar atents i veure que sovint en un mateix prat, podem trobar plantes en diferents estadis de floració.

Barretet piramidal (Anacamptis pyramidalis).
100 mm - f/5,6 - 1/30 s - ISO 100.

Deixa només petjades, emporta't només fotografies
Sovint acabarem asseguts o estirats al mig d'un prat ple de flors un assolellat matí de primavera. Sí. Hi ha feines molt més dures.

Mirem de no aixafar cap altre exemplar mentre fotografiem el seu veí, no deixem cap mena de residu que no sigui orgànic i no ens emportem les plantes cap a casa per molt maques que siguin. Si aquestes petites meravelles de colors vius han reaparegut cada primavera durant mil·lennis, és precisament per l'equilibri que han trobat al seu entorn.

Sortida fotogràfica als Bufadors de Beví

Fagedes i canyons 
Sortida fotogràfica als Bufadors de Beví (Santa Maria de Besora). Al cor del Bisaura, resseguint la frontera entre Osona i el Ripollès. 

*Entre anada i tornada caminarem una hora i mitja (45' en cada direcció).

Data: Dissabte 28 de març
Hora: 8-13:30 h.
Lloc de trobada: Sant Quirze de Besora
Preu: 35€
Material necessari: Càmera fotogràfica, aigua i esmorzar. Si es té trípode, ens serà de molta utilitat.
Informació i inscripcions: info@davidfajula.com

Places limitades a 7 inscrits

Sortida fotogràfica de flora a Osona

Una sortida fotogràfica de flora a un Cabrerès desconegut, programada sobre calendari comptant les setmanes on les orquídies estaran en plena floració. Entre els resultats esperem trobar espècies com; l'abellera, el gladiol o el curraià vermell (entre moltes altres flors preciosíssimes i paisatges solitaris). Però sobretot, gaudir d'una experiència a la natura durant un matí de primavera on l'única presència humana, serà la nostra.

Data: Dissabte 13 o diumenge 14 de juny
Hora: 9:30-13 h.
Lloc de trobada: Piscina municipal de Manlleu
Preu: 25€
Material necessari: Càmera fotogràfica, aigua i esmorzar
Informació i inscripcions: info@davidfajula.com

Places limitades a 7 inscrits a cada sessió
Places limitades a 5 inscrits a cada sessió

Sortida de fotografia de flora

"Enlloc com a casa, per viure i per fotografiar. Una mirada propera a allò que ens és familiar pot revelar autenticitat i bellesa". Amb aquestes paraules comença Jim Brandenburg el seu reportatge 93 days of Spring. Brandenburg fa referència a Minnesota, on amb la Cristina dels Centres Cívics de Vic, tenim una amiga compartida.

Precisament amb la Cristina i els Centres Cívics vam idear una sortida fotogràfica a casa, però en aquesta ocasió, a casa meva. Una sortida fotogràfica de flora a un Cabrerès desconegut, programada sobre calendari comptant les setmanes on les orquídies estarien en plena floració. Una sortida prolífica en resultats (abellera, gladiol, curraià vermell) però sobretot en experiència.

Gràcies als assistents per la dedicació i proactivitat, i gràcies als Centres Cívics de Vic per creure en la proposta. Ens retrobem el curs que ve.

Sortida fotogràfica de flora al Cabrerès

Taller de fotografia de flora on ens endinsarem al paisatge primaverenc del Cabrerès (Osona), a la cerca i captura de flors salvatges. Fotografiarem les flors amb diferents objectius i fons, veient com d'una sola planta poden sortir-ne imatges diferents. Veurem les diferents espècies i com fotografiar-les segons el seu context.

Coneixerem l'equip fotogràfic per a fotografiar de forma idònia les flors (equip fotogràfic, objectius macro, difusors, il·luminació amb flaix).

Data i hora:
Diumenge 9 de juny. De 9 a 13h.

Equip fotogràfic recomanat:
Càmera rèflex
Trípode

Opcional:
Flaix extern

S'aconsella:
Roba còmode
Màrfega (per agenollar-se/estirar-se al terra)
Portar aigua i, si es vol, esmorzar.

Més informació i inscripcions:
https://www.vic.cat/ccvic/propostes/propostes-primavera-2019/fotografia-de-flors-al-cabreres

Preu: 15€

Curs de fotografia de natura a Vic

Curs de fotografia de natura a La Farinera (Vic). Eminentment pràctic. 4 sessions, 3 d'elles sortides.

Coneixerem l'equip i, sobretot, el posarem en pràctica en entorns de la comarca d'Osona fotografiant flora i paisatge.

Dates:
Divendres 24 i 31 de maig, 7 i 14 de juny

Horari:
De 18:30 a 20:30h

Preu:
32€

Informació i inscripcions:
La Farinera Centre d'Arts Visuals

Taller de creació d'un llibre fotogràfic

Aquest taller desgrana com encarar un reportatge fotogràfic. Veure com diferents fotografies conformen un reportatge (en aquest cas un llibre) i entendre com podem explicar una història a través del seu conjunt.

El taller no està necessàriament encarat a fer un llibre, sinó a entendre com podem treballar les fotografies de forma individual i col·lectiva. Veure com comunicar de forma visual una idea.

Contingut
·El concepte
·Què volem explicar?
·Com ho podem explicar?

(pausa per esmorzar)

·Realització
·Un projecte de doble via)
·Mentalitat d'entrenador: pensar en el conjunt
·Un mur fet de maons perfectament col·locats
·l'Art de la doble pàgina
·Disseny i presentació

Data
Dissabtes 12 o 19 de gener de 2019. Matí de 9:30 a 13:30h.

Lloc
El Ganxo. Carrer del Batlle Serrallonga, 4, 08512 Sant Hipòlit de Voltregà.

Preu (inclou apunts i esmorzar)
50€ taller
75€ taller + llibre Petjades del Ter.

Informació i inscripcionsinfo@davidfajula.com

Presentació de Petjades del Ter

Presentació del llibre Petjades del Ter. Editat pel Consorci del Ter.

Data: Dimarts 4 de desembre de 2018.
Hora: 19:30h.
Lloc: Museu del Ter (Manlleu).

Alaska al cor

Sempre és un bon moment per recordar a Michio Hoshino, especialment si uns amics han anat de viatge al Japó i vénen a sopar a casa amb un llibre sota el braç.

Tot i ser un dels fotògrafs més influents en la meva feina, tinc molt pocs llibres seus. El gran gruix de la seva obra es va publicar en japonès, i això fa que fins i tot a internet sigui complicat comprar llibres seus, ja que les pàgines estan escrites íntegrament amb uns caràcters incomprensibles per a mi. Així que l'opció «si passeu per una llibreria quan sigueu al Japó i trobeu algun llibre seu, compreu-me'l» s'ha convertit en la fórmula guanyadora per ampliar la meva biblioteca.

Love in Alaska és la tercera obra de Hoshino que tinc. La majoria de gent que coneix la seva feina té present la retrospectiva Hoshino's Alaska, on es descriu sobre el mapa la seva fascinació per l'Última Frontera. Tot i això, des del meu punt de vista és a Arctic Odyssee on millor s'entén la profunditat de la seva narrativa i l'escola instaurada -juntament amb Hannu Hautala- del subjecte i entorn.

Paradoxalment, a Love in Alaska hi ha una quantitat notable de fotografies socials, sobretot de nens i, fins i tot, alguns autoretrats. No puc dir que sigui un Hoshino desconegut, perquè ell és el japonès a qui millor conec. He escrit sobre ell diversos articles, en català i en anglès, he pogut parlar amb familiars i amics propers, i des del Grup Fotogràfic Manlleu vaig organitzar-ne l'homenatge que li vam retre el 2012. Més aviat diria que descobrir llibre a llibre la profunditat de la seva feina, m'ajuda a entendre l'immens trencaclosques que va construir a finals del S. XX sota el sol de mitjanit d'Alaska.

Nou llibre de Hannu Hautala

A mitjans dels 70 Hannu Hautala treballava com a fotògraf professional a Hèlsinki, però les parets del seu petit apartament li queien al damunt. En el seu anel pels espais oberts tallava troncs i els deixava al pis perquè actuessin com a ambientador natural. Fins i tot es va plantejar canviar de feina, presentant-se a les oposicions per treballar com a guarda forestal. Unes oposicions que suspendria, dues vegades. Un petit gir del seu destí hauria pogut fer que un dels fotògrafs de natura més importants dels darrers cinquanta anys hagués trobat una altra feina que l'omplís, deixant orfes de referents a diverses generacions de fotògrafs de natura de Finlàndia i la resta d'Europa.

Veient clar que la capital finlandesa no era el seu lloc, ell i l'Irma van buscar una nova llar al nord. Després de plantejar-se Savukoski i Salla, es van acabar establint a Kuusamo; 60 quilòmetres al sud del Cercle Polar Àrtic i amb un terme municipal que arribava a tocar la frontera russa.

A Kuusamo el seu espai vital va créixer de la mateixa manera que ho feia la seva figura com a referent fotogràfic. El 1984 va publicar "la terra del gaig siberià" un llibre que guanyaria el premi al millor llibre de l'any a Finlàndia i assoliria les 33.000 còpies venudes, atorgant a en Hannu llibertat econòmica per seguir creant. Allunyat de la fotografia de premsa que practicava als seus inicis, ara es podria centrar a desenvolupar la seva veu artística. És en aquest periode -i recolzat per una beca estatal de 15 anys perquè desenvolupés la seva feina- on apareix una de les seves grans obres, un llibre sobre el cigne cantaire (cygnus cygnus) l'ocell nacional de Finlàndia. El 1988 apareixia una obra pensada en clau de país "a cada casa de Finlàndia hi hauria d'haver tres llibres; la Bíblia, el Kalevala i un llibre sobre el nostre ocell nacional", és una de les frases més conegudes de l'autor. Fins i tot se'n va fer una edició especial, la primera còpia de la qual va ser per a l'aleshores primer ministre Mauno Koivisto.

Trenta anys després es reedita la publicació amb fotografies noves, majoritàriament de Finlàndia, però també de llocs tan distants com el Japó. "Uljas valkoinen" (el galant blanc) representa l'essència narrativa de Hannu Hautala, estructurada principalment en la composició de subjecte i entorn, i la interacció entre espècies.

Quan el setembre passat vaig visitar-lo em va mostrar la preselecció de fotografies pel llibre. Una de les meves preguntes va ser si ja tenia clara la fotografia de portada, evidentment em va respondre que sí. Em va dir que seria la que va fer una nit de juny de 1996 d'un cigne enlairant-se en un llac amb el sol a l'horitzó.

He vist cignes salvatges als Estats Units i a Finlàndia, però mai els he pogut fotografiar. Tant se val, més que una derrota ho considero un senyal per tornar-hi. Potser algun dia, amb càmera o sense, els pugui gaudir sota el sol de mitjanit. Pensaré en el professori Hautala, però també en Shakespeare. Al cap i a la fi, serà el meu somni d'una nit d'estiu.