Sortida fotogràfica de tardor al Ripollès

Sortida fotogràfica d'un matí (8:00-12:00) a la zona de Serra Cavallera. Fotografiarem les primeres llums del dia sobre els paisatges de la vall del Ter i del Freser. Per després, endinsar-nos en fagedes centenàries.

Data: Diumenge 25 d'octubre

Lloc de trobada: Sant Joan de les Abadesses

Preu: 30€

Informació i inscripcions: info@davidfajula.com

Places limitades.

4 trampolins

Coneixeu el torneig dels 4 trampolins? No!!?? Segur?

Probablement l'hàgiu vist algun dia d'Any Nou a l'hora de dinar. Els mítics salts d'esquí que TVE va emetre entre 1962 i 2010 representen la segona jornada (Garmisch-Partenkirchen) d'aquesta competició europea. El segon esdeveniment esportiu més seguit a casa, després d'Eurovisió.

Aquest any organitzem els nostres propis 4 trampolins (fotogràfics). Durant les properes setmanes visitarem cims i colls de muntanya d'Osona, Ripollès i Berguedà. Teixint un circuit hivernal propi, format pel Santuari dels Munts, el Coll de Jou, Bellmunt i el Coll de la Creueta. 

Llibres boreals

"Kamtchatka!... Ce nom a résonné longtemps en moi, comme un appel venu de loin, de ces terres vierges et inaccesibles”. Amb aquestes paraules enceta Vincent Munier el pròleg del seu llibre Kamtchatka -- La vie sauvage aux confins du monde.

Una mateixa crida que molts haurem sentit en diferents direccions. Cap a ciutats que no dormen, o cap a deserts infinits. Noms que només escoltar-los evoquen en nosaltres una allau d’imatges; “Islàndia...”, “Patagònia...”, “Ogassa...”.

“Àrtic”, aquesta seria la meva paraula. L’única pàgina de l’hipotètic diccionari que m’enduria a una illa deserta. Aurores boreals, dies en què el sol no es pon, i la rigorositat d’una tundra que no permet arrelar ni als arbres més valents.

Mai l’he trepitjat (encara). El meu límit nord actual es situa uns 500 quilòmetres al sud del Cercle Polar. Mentrestant, la meva biblioteca es nodreix de llibres gestats al voltant de l’alarmantment minvant banquisa àrtica.

Arctic Odyssee: Erinnerungen an die ferne Arktis

Michio Hoshino

Tecklenborg Verlag (1999)

124 pàg.

Alemany

Hoshino’s Alaska representa l’antologia de Michio Hoshino, i sobretot, el seu estret lligam amb el quaranta-novè estat de la unió. Estructurat geogràficament (Southwest, Interior, Arctic) el llibre presenta les fotografies més característiques del que provablement hagi estat el japonès més carismàtic a l’Última Frontera.

Ara bé, des del meu punt de vista, el llibre que més bé il·lustra l’obra de Hoshino és Arctic Odyssee. El concepte “within the landscape” (dins del paisatge/dins de l’entorn) que Hoshino va convertir en la raison d'être de les seves fotografies, s’evidencia en imatges d’immensos ramats de rens creuant l’infinita tundra, però també en diminutes plantes que floreixen sota una efímera capa de gel. Diferents protagonistes, diferents escales, amb la interacció amb l’entorn com a denominador comú.

On Arctic Ground

Debbie S. Miller

Mountaineers Books (2012)

144 pàg.

Anglès

Situat a l’extrem nord de l’Amèrica continental, el National Petroleum Reserve in Alaska és una extensió de més de 95.000 quilòmetres quadrats coberts de vida salvatge, i amb centenars de milions de barrils de petroli sota terra. La seva reserva veïna, l’Arctic National Wildlife Refuge (ANWR) ha generat dotzenes de llibres i documentals de fauna, convertint-se en la referència visual del nord d’Alaska. La mateixa autora, va aterrar el 1975 en una petita comunitat aborigen situada al sud de l’ANWR per fer-hi de professora d’anglès. Catorze anys després, publicava Midnight Wilderness: Journeys in Alaska's Arctic National Wildlife Refuge.

Potser pel fet de ser –encara- més desconegut (parlar d’un Àrtic conegut es fa estrany) l’última obra de Miller em va captivar. Recordant-me molt l’estructura editorial de Great Plains, plena de mapes, informació referent a les espècies, columnes de text en primera persona, i sobretot, unes fotografies d’una qualitat extraordinària d’autors com; Patrick J. Endres, Florian Schulz o Joel Sartore entre d’altres.

Polar Obsession

Paul Nicklen

Focal Point (2009)

240 pàg.

Anglès

Narvals, guineus àrtiques, morses, balenes de Groenlàndia i óssos polars, molts óssos polars, representen la part septentrional del llibre. Un relat polar que va des d’Alaska fins a Noruega.

Guanyador en quatre ocasions (2004, 2007, 2010 i 2013) del World Press Photo en la categoria Nature Stories. La feina de Nicklen és una referència del fotoperiodisme actual. A la pregunta

“Com aconsegueixes treballar a National Geographic?”

Nicklen respon “Comença a fotografiar històries en lloc de limitar-te a captar fotografies maques. Dit d’una altra manera, sigues un fotoperiodista en lloc d’un fotògraf”.

No hay más preguntas Señoría...

White Wolf -- Living With an Arctic Legend

Jim Brandenburg

Northword Press (1990)

160 pàg

Anglès

Lleugerament més petita que la Gran Bretanya, i amb menys de la meitat d’habitants que Perafita, L’Illa d’Ellesmere va ser l’escenari del que provablement fos l'últim gran reportatge de fauna del S. XX.

La convivència de Jim Brandenburg amb un grup de llops àrtics (Canis lupus arctos) i per extensió, amb la resta d’essers vius que comparteixen aquest auster ecosistema, va generar extraordinàries imatges íntimes de la vida “allà dalt”. Entre elles, la fotografia de portada del llibre que National Geographic va incloure el 2011 a la seva aplicació per a Ipad “50 Greatest Photographs of National Geographic”. Una excel·lència fotogràfica que el mateix Brandenburg va reconèixer al moment de captar-la “Sabia que la fotografia del llop solitari, si sortia bé, seria la millor de la meva carrera”.

L’estiu del 2013, Vincent Munier va emular l’expedició de Brandenburg i David Mech. Endinsant-se al gran nord canadenc a la recerca del “loup blanc”. El resultat; un relat profund i personal de la vida salvatge sota el sol de mitjanit.

Viatjar a Eslovènia

Tot i que tinc amics a la regió d’Štajerska (Estiria) els meus sis viatges s’han concentrat al centre i oest del país. L’East Side d’Eslovènia representa la gran Plana Panònica, amb vinyes i turons coronats per ermites pintoresques, que troben a Maribor la seva capital i cuitat universitària. La segona metròpolis d’Èslovènia és el cor futbolístic d’un país on l’esport més popular és el bàsquet.
 
Si s’hi arriba amb cotxe propi, l’accés (venint des de Catalunya) serà a través de la frontera italiana. Aquí, jo sempre aconsello tres punts d’entrada; Bovec, Tolmin o Nova Gorica. Bovec té una bona connecció amb les autopistes i -des del meu punt de vista- és una visita obligada. Sobretot pel magnetisme del riu Soča (pronunciat So-txa) que a la part superior ofereix múltiples activitats a l’aire lliure, des de ràfting fins a vies ferrades.
 
En cas que s’entri per Tolmin o Nova Gorica, el meu consell és remuntar el Soča en direcció nord, vorejant el Parc Nacional del Triglav i veient com a cada quilòmetre el paisatge s’estreny, fins arribar a Bovec, on a només 453 msnm, entendrem la dimensió dels “dos-mils” que l’encerclen.
 
Aquest poble de 1.600 habitants amb aeroport propi, és una de les portes de l’únic Parc Nacional del país, des d’on a través del pas Vršič podem arribar a Kranjska Gora, província de Gorenjska. Aquest, és el meu districte preferit -i el de milers de turistes- en gran part pel poble de Bled, on trobem l’única illa de tota la geografia eslovena. Uns quilòmetres més sud, el llac Bohinj és molt menys concorregut, sobretot fora de la temporada turística. Potser és per això, que molts eslovens el prefereixen envers el seu veí del nord.
 
Si des de Bled o Bohinj ens dirigim a la Ljubljana, passarem per carreteres amb vistes panoràmiques sobre els Alps Kamniks, i per pobles com Železniki, on la industria metal·lúrgica representa el cor econòmic d’un municipi envoltat de boscos. Alhora, la medieval Škofja Loka és possiblement la ciutat amb més personalitat de la regió, sobretot per la seva muralla i el castell, que des d’un turó talaia ‘la Plana del Bisbe’.
 
(!) Si en lloc de cotxe, viatgeu a Eslovènia amb avió, aquest serà el vostre punt de partida.
 
Un cop arribats a Ljubljana, l’oferta és divideix a les dues vores del riu Ljubljanica, a un costat trobarem el centre de la ciutat i el Parc Tívoli, on ens costarà creure que som dins d’una capital europea. A l’altra vora, el barri antic i el castell ofereixen la visió més romàntica de la ciutat, sobretot des de d’alt de la torre.
 

Però si hi ha un punt que s’ha de visitar sens falta, és precisament entre les dues Ljubljanes. El Pont Triple (Tromostovje) és la icona de la ciutat, juntament amb un altre pont que travessa el Ljulbjanica uns centenars de metres més amunt, el Pont dels Dracs (Zmajski most).
 
Seguint cap al sud en una imaginària ruta en forma de “C” invertida, arribarem a la regió de les Coves de Postojna, declarades per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat i les de Škocjan, espectaculars i molt menys visitades.
 
Els 42 quilòmetres de costa adriàtica queden relativament a prop. Piran és un poble singular, situat sobre una península des d’on veurem Itàlia al nord i Croàcia al sud. L’arquitectura veneciana té una innegable presència a Izola i Koper, però un dels grans atractius que la gent sovint desconeix és el Parc Natural Sečovlje (Krajinski Park Sečoveljske Soline) una extensa plana agrícola on encara s’obté sal de forma tradicional.

Taller de creativitat fotogràfica

Esperonat per la bona rebuda que va tenir la conferència per el Grup Fotogràfic Roda, des de l'Espai d'Arts Creatives hem preparat un taller d'iniciació al pensament creatiu aplicat a la fotografia.

Si hi esteu interessats, podeu inscriure-us contactant directament amb l'acadèmia (Sandra)

Per a qualsevol dubte relacionat amb el temari, us podeu posar en contacte directament amb mi (aquí)

Premi panoràmica del concurs 100 Cims

Pedraforca al capvespre* (Cares est i sud-est) - Premi Panoràmica a la quarta edició del Concurs Fotogràfic 100 Cims, organitzat per la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya.

*Vista des de Cantonigròs

Quin llibre de fotografia m'aconselles?

Aquesta és una pregunta que sovint em plantegen amics i alumnes. Confesso que la primera vegada em vaig sentir una mica desconcertat, però amb els anys he pogut ampliar la meva visió editorial, i sobretot, la meva biblioteca.

Tinc dotzenes de títols aconsellables. És més, crec que no tinc cap títol desaconsellable. Això sí, sóc força primmirat amb la temàtica, desconfiant dels títols grandiloqüents, no es pot explicar tot en menys de dues-centes pàgines.

Seguidament despenjo cinc llibres dels meus prestatges, que aconsello llegir a tot el qui es vulgui iniciar en el noble Art de la fotografia.

Fotografía de Naturaleza, una mirada interior
Galen Rowell
Desnivel (2005)
288 pàg.
Espanyol

El joc de paraules del títol original -Inner Game of Outdoor Photography- té molt més encant, tot i que la traducció de Desnivel és impecable. Aquest és “EL LLIBRE” des del meu punt de vista. Parla molt i bé de fotografia, i sobretot, no es limita a tecnicismes efímers, sinó que toca temes com el funcionament del nostre sistema visual –i el d’alguns animals- el sistema associatiu (per què funciona una imatge) o la pressió de l’ecoturisme sobre certes zones del planeta.

El llibre es desglossa en seixanta-sis assajos, repartits en quatre parts. Tant l’estructura com els textos tenen un punt de vista molt personal, la prosa de Galen Rowell no és senzilla. Sovint l’he hagut de rellegir per acabar d’entendre el missatge, però l’esforç val la pena.

Si a més a més de la fotografia, us interessa la natura i els esports de muntanya, aquest és el vostre llibre. A més, si després de llegir-lo (i rellegir-lo) quedeu amb gana, Sierra Club Books ha reeditat l’obra mestra de Rowell, Luces de motaña commemorant els 25è aniversari de la primera edició.

LIGHT SCIENSE AND MAGIC
An Introduction to Photographic Lighting

F. Hunter, S. Biver i P. Fuqua

Focal Press (2011) 4rta edició

326 pàg.

Anglès

Considerat com a lectura obligatòria per a estudiants de fotografia, aquest llibre parla extensament de la llum com a eina del fotògraf. El disseny és impecable i expressions que poden sonar feixugues com “família d’angles”, “llei de l’inversa del quadrat” o “mida aparent de la font de llum” queden exemplificades de forma clara amb els pertinents esquemes d’il·luminació i les seves fotografies resultants. Un 90% dels exemples són set-up’s muntats per a l’ocasió, però els posicionaments de les fonts de llum són aplicables pràcticament a tot, des de una caixa de galetes fins a un edifici de vuit plantes.

El 2008 Anaya Multimedia va editar-ne la traducció a l’espanyol amb el nom de La iluminación en la fotografía (sí, el títol en anglès és molt més suggerent) i aquest 2012 ha publicat La iluminación en la fotografía. Ciencia y magia amb un disseny de coberta diferent. No he llegit cap de les edicions en espanyol, però el meu consell és que si teniu un nivell mitjà d’anglès, llegiu l’edició original; els textos són molt planers, el disseny és l'original i el preu, força més econòmic.

PEOPLE PICTURES: 30 Exercises for Creating Authentic Photographs

Chris Orwig

Peachpit Press (2011)

216 pàg.

Anglès

L’estructura del llibre és fascinant. Chris Orwig ens proposa trenta exercicis amb unes condicions preestablertes que varien en cada pràctica, com per exemple; no parlar amb el model durant una sessió de retrat, dibuixar un mapa de les nostres experiències utilitzant diferents colors o fer-nos trenta autoretrats en una hora.

Aquesta creativitat no és l’únic atractiu del llibre, cada exercici acaba amb la columna further inspiration on s’esmenta a grans mestres de la fotografia que van saber transmetre els valors que la pràctica proposada comporta, donant un valor poètic a tot el llibre.

Precisament lírica és el que desprèn l’obra d’Orwig, el 2009 va publicar Visual Poetry amb dotzenes d'exemples d’aquest concepte tan nord-americà anomenat lifestyle. Una visió entre el somni americà i la vida bohèmia marca les directrius gràfiques de People Pictures. La majoria de les imatges mostren a surfistes, musics i fotògrafs, gent de la Costa Oest en estat pur. S’ha de reconèixer que la intimitat que desprenen aquest retrats, justifica la lectura del llibre.

Photoclub n’ha editat la traducció a l’espanyol sota el títol El retrato en la fotografía. Capturar el alma en un instante (!?) amb un preu molt similar.

The DAM Book
Digital Asset Management for Photographers

Peter Krogh

O'Reilly (2009) 2na edició

496 pàg.

Aquest és el menys emotiu de tots els llibres d’aquesta llista, però una obra fonamental per adoptar un sistema de treball sensat, o com l’anomena el mateix autor, un “ecosistema de treball”.

Krogh descriu tots els passos a seguir durant la gestió d'actius digitals (Digital Asset Management) i una de les coses més agraïdes, és poder-ne veure la seva aplicació en diferents programes; Adobe Lightroom, Aperture, Bibble o Capture One.

Des de la descàrrega de les imatges a l’ordinador, fins al posterior arxiu definitiu i les còpies de seguretat, passant per la feina d’anomenar, etiquetar, editar, exportar i publicar. S’explica amb tot luxe de detalls, com denota el fet de que cada peu de foto mostri les paraules clau amb les que l’autor té etiquetada la imatge.

Les gairebé cinc-centes pàgines farcides d’informació poden semblar difícils de digerir, però si us voleu prendre la fotografia de forma seriosa, aquest llibre és un #MustRead.

De nou, Anaya Multimedia s’ha encarregat de traduir-lo amb el nom de Gestion del archivo digital para fotógrafos. Malauradament, a part del text també n’ha duplicat el preu.

FOTOGRAFÍA DE AVENTURA Y ACCIÓN

Michael Clark
Ediciones Tutor (2010)
224 pàg.
Espanyol

Editat el 2009 sota el nom d’ Adventure Photography: Capturing the World of Outdoor Sports. Aquests llibre desgrana l’activitat d’un fotògraf d’esports d’aventura, TOTA l’activitat. Sovint s’associa una vida bohèmia a aquest gènere, pensant que els fotògrafs viuen en una cabanya de fusta i fotografien postes de sol descalços. No dic que no sigui així algunes vegades, però no crec que cap d’ells visqui d’aquesta forma permanentment.

Aquest és –per mi- un dels valors del llibre, juntament amb els dies de vi i roses, Michael Clark explica els esforços publicitàris per captar nous clients, quins són els preus de mercat, o sota quins criteris comercialitza les imatges. Evidentment, això només ocupa una secció del llibre. L’equip, la tècnica o la logística ocupen tres quartes parts de l’obra, estructurada segons els diferents tipus d’esports, des de l’escalada fins al yoga.

Un bon llibre per iniciar-se i aprofundir en aquest tipus de fotografia, això sí, amb una versió espanyola de traducció... millorable.

I en el proper episodi; Alaska, literatura a l’última frontera. Si us plau, rebem amb un fort aplaudiment l’últim hoste de la meva biblioteca!

Cloud Computing

I recordeu nens; NO ENDRECEU LA CÀMERA QUAN FACI MAL TEMPS. És un consell del Departament de Meteorologia del Grup Fotogràfic Manlleu.

Blue Bohinj

Capvespre al llac Bohinj, Parc Nacional del Triglav. Eslovènia

Un japonès a l’Àrtic

Pensa en el teu fotògraf preferit, visualitza mentalment les seves imatges, les teves preferides. Ara, examina-les conjuntament. Veuràs que hi ha una coherència entre totes elles, ja sigui gràfica -composició, format, color- o de gènere –retrat, macrofotografia, fotoperiodisme-. A part d’aquestes característiques, en el cas que hagis escollit un fotògraf de natura, pots trobar-hi un altre denominador comú, la geografia.

Jim Brandenburg va viatjar durant dècades sota encàrrecs de National Geographic, per tornar a la seva Minnesota natal i documentar com ningú els boscos septentrionals de l’Estat dels 10.000 llacs. Galen Rowell va fotografiar els sis continents –inclosa l’Antàrtica- però el seu camp base sempre era la Sierra Nevada Californiana, i Vincent Munier va depurar la seva tècnica fotogràfica a les muntanyes de Vosges, abans d’embarcar-se en viatges cap a latituds més altes. Però si hi ha un fotògraf de natura que s’ha guanyat el respecte per treballar una zona geogràfica concreta durant una llarga temporada, aquest és Michio Hoshino.

Parlar de fotografia a Alaska és fer-ho de natura, i parlar de fotografia de natura a Alaska, és fer-ho de Michio Hoshino (Ichikawa, Japó. 1952 – Kamchatka, Rússia. 1996) L’idil·li d’aquest fotògraf japonès amb l’estat més septentrional dels Estats Units va començar un dia de tardor de 1972, quan, fullejant en un mercat de llibres de segona mà al districte de Kanda (Tòquio) va trobar-se entre les mans Alaska publicat per la National Geographic Society. Les imatges d’aquell llibre el van encisar, en especial una fotografia aèria de George F. Mobley on es veia la comunitat Inupiaq de Shishmaref, un granet de sorra dins la immensitat del mar de Bering.

Aquella mateixa tardor, Hoshino va decidir moure fils per veure amb els seus ulls les meravelles que no es cansava de contemplar en aquell llibre, enviant cartes a set poblets d’Alaska amb la intenció de demanar-los una estada estival. Només hi havia un petit inconvenient, a qui adreçar-les. El sentit comú li va dictar una forma lògica d’actuar, referir-se a l’alcalde. Així que les cartes que sortirien del Japó per travessar el Pacífic portaven escrita una adreça peculiar: Mayor, Shishmaref, Alaska, USA.

Com era d’esperar, la majoria de les cartes van ser retornades al remitent. Tot i això, un dia de primavera de 1973 una resposta postal el va encaminar cap a la glaçada Alaska, aquell mateix estiu Hoshino passava tres mesos convivint amb una família Inuit. Michio Hoshino, Alaska i la fotografia anirien apropant-se mútuament per acabar establint uns vincles eterns. Després de graduar-se en econòmiques per la Universitat de Keio, Hoshino compaginava els seus estudis de fotografia amb una feina com a assistent de Kojo Tanaka. El 1978, establert a Seattle en un programa d’anglès, fotografiava el Parc Nacional d’Olympic, fascinat pels seus primitius boscos costaners. Mesos més tard, es mudava al campus universitari de Fairbanks per estudiar-hi biologia. Precisament la ciutat més important de l’interior de l’Estat es convertiria en el seu camp base des d’on planificava “-Dibuixar un mapa d’Alaska amb les meves pròpies experiències”.

Els seus viatges pel 49é Estat s’anirien succeint, fos en kayak, cotxe o avioneta, Hoshino documentava amb la seva càmera la fauna i flora d’Alaska, especialment de manera conjunta. Les seves imatges d’animals sota el sol de mitjanit o dins la nit eterna, mostren l’entorn d’aquesta terra que obsequia al visitant amb bellesa i rigor a parts iguals.

Un fatídic vuit d’agost de 1996, Hoshino, en una de les seves expedicions fotogràfiques fora d’Alaska, es trobava acampat al Llac Kurilskoya, a la península russa de Kamchatka. Una llengua de terra que fa milions d’anys tocava l’Amèrica del Nord formant un pont físic que travessava el mar de Bering. Hoshino dins la seva tenda de campanya va morir a causa de l’atac d’un ós bru (Ursus arctos). 

Els gairebé vint anys de carrera fotogràfica que Hoshino va destinar a Alaska, queden reflectits en diversos assajos; Arasuka hikari to kaze (Alaska, llum i vent, 1995) Mori to hyogi to kujira (De Boscos, Glaceres i Balenes. 2006) llibres infantils il·lustrats; Mori e (Dins els boscos. 1999) Nanuuku no okurimon (El regal de Nanook. 1996) i evidentment, en llibres de fotografia com Grizzly (1987) Moose (1988) Artcic Odyssee (1999) o la seva obra retrospectiva, HOSHINO’S ALASKA, un recull de fotografies i assajos publicat el 2007 per Chronicle Books.Quan a través del Grup Fotogràfic Manlleu vaig tenir l'oportunitat d’entrevistar al fotògraf de natura establert a Seward (Alaska) Ron Niebrugge, vaig demanar-li per Hoshino. Niebrugge, nascut a San Diego però amb una amabilitat nòrdica forjada sota les aurores boreals, es va desfer en elogis cap al fotògraf japonès.

"Aquest noi era increïble! No hi ha dubte que els fotògrafs d’avui en dia ho tenim tot molt més fàcil amb la fotografia digital. Quan Michio treballava, tenies sort si trobaves carrets de 100 ISO. A sobre, no en veies els resultats fins un mes després. Tot i aquests inconvenients, els seus treballs són encara avui considerats dels millors a nivell fotogràfic, especialment les seves imatges de vida salvatge dins l’entorn. Recordo la primera vegada que vaig veure el seu llibre Moose,vaig quedar bocabadat i vaig comprar el llibre a l’acte. Desafortunadament no el vaig arribar a conèixer, però va tenir un gran impacte en la fotografia i els fotògrafs d’Alaska, és una llàstima que no sigui més conegut. Em fa molt content que en facis menció en aquesta entrevista."

Avui considero aquestes paraules un homenatge mutu, a qui va dedicar la seva obra a la terra on el sol mitja nit tenyeix la tundra d'un daurat enlluernador.

Recordar una persona per la seva mort ignorant-ne la vida, és una injustícia. Hoshino va destinar la seva carrera a documentar l’Última Frontera. La gent d’Alaska el considera un mite que va arribar a conèixer l’Estat del Nord més bé que molts d’ells, com demostra el fet de que tingui una exposició permanent a la pàgina web de l’Universitat Estatal. Però de tots els que se li han retut, probablement l’homenatge que més li hauria agradat a Hoshino seria el Tòtem que es va construir en memòria seva. Una figura que reposa eternament mirant l’horitzó per sobre del Cercle Polar Àrtic. Precisament, el que més li agradava fer a ell.

Vall de Ribes

12 mesos, 12 fotos (2)

A pocs dies de tancar el 2011. Apareixen dotzenes de “Year in Review”, reculls fotogràfics que es fan al cap de l’any en qüestió, i que vindrien a ser una versió fotogràfica de la cursa de Sant Silvestre.

Jo publico en aquesta entrada 12 fotografies, una per cada més. No hi busqueu coherència, no l’hi trobareu.

Gener: Ljubljana, Eslovènia.

Febrer: Casau, Vall d'Aran

Març: Matilda Eckholm | Fotoprix Vic

Abril: Mercat del Ram | Vic

Maig: Passeig del Ter | Manlleu

Juny: Nigel D. Johnson Tyghter | CB Vic.

Juliol: Xina | FIM Cantonigròs

Agost: Guillem Sanglas | Manlleu Skatepark

Setembre: Fran Vázquez | FCBarcelona - Standford University*

Octubre: Bicicims | El Far*

Novembre: Santa Maria de Besora

Desembre: Eva Odorova | Lyssois Lille

*Càmera remota