Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris esport. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris esport. Mostrar tots els missatges

diumenge, 17 de març del 2019

Taller de fotografia de curses de muntanya



Taller teòric i pràctic sobre fotografia de curses de muntanya, amb una petita introducció a altres esports d'aventura (BTT, ràfting, kayak).

Temari teòric:
Dilluns 8 d'abril (19:30-21:30h)
-Introducció a la fotografia de curses de muntanya

-Introducció a la fotografia de diferents esports d'aventura (tipus de fotografies existents)
-Enquadraments i posició de càmera
-Col·locació del fotògraf (diferents posicions del fotògraf dins del recorregut, pros i contres)
-Il·luminació
-Destí de les imatges
-Treballar per a una organització
-Treballar per a un patrocinador
-Treballar per a un corredor
-Referències fotogràfiques (autors del gènere)

Lloc de la formació teòrica:
Espai Socioeducatiu El Ganxo
Carrer Batlle Serrallonga, 4. 08512 Sant Hipòlit de Voltregà

Pràctiques fotogràfiques
-Dissabte 13 d'abril a la tarda, coincidint amb la cursa Up Xic

Revisió i crítica de les fotografies realitzades:
Dilluns 15 d'abril (20-21:30h)
Revisió i comentari de les fotografies realitzades pels assistents

Dates: 8, 13 i 15 d'abril de 2019

Preus*:
Preu soci Associació Fotogràfica del Voltreganès 20 euros
Preu socis associacions LLIF (AFT, GFM, GFA, GFC o GFR/MR) 30 euros
Altres 40€

Informació i inscripcions:
Associació Fotogràfica del Voltreganès

afvoltreganes@gmail.com / 646539564

*El taller inclou dossier d'apunts

dimecres, 7 de gener del 2015

Reportatge fotogràfic per a Mar Pilates


Entre els vostres propòsits pel 2015 s'inclou "apuntar-me a Pilates"? Doncs esteu d'enhorabona.
Mar Pilates -sense cap mena de dubte, el millor centre especialitzat de Vic- ha redissenyat el seu web, encarregant-me el reportatge de fotografia corporativa de les seves activitats i instal·lacions. 

Més imatges a www.marpilates.com

dilluns, 31 de març del 2014

Tack så mycket Matilda

http://stock.davidfajula.com/media/cf80d5e2-30f6-11e2-acdd-cdb9deb1ffb8-swedish-table-tennis-player-matilda-ekholm-fotoprix-vic-durin?hit_num=10&hits=11&page=1&per_page=24&prev=47321f20-3268-11e2-8150-1f6defe93ac3&search=matilda+ekholm

Després de 6 temporades, Matilda Ekholm deixa el Fotoprix Vic. Darrere seu, un munt de grans records envoltats d'alegries i derrotes al Castell d'en Planes.

Atlètica i expressiva dins la pista, gairebé tant com discreta i reservada fora d'ella, solia regalar moments de resignació o alegria a fotògrafs i públic. Sovint, amb eternes pròrrogues que mantenien el cor encongit dels fidels seguidors vigatans.

Com a petit homenatge, un recull de fotografies de la seva etapa a Catalunya.

Tota la sort del món en la pròxima etapa Matilda.

Tack så mycket,
David F.

dimecres, 7 d’agost del 2013

Manfrotto Imagine More


Manfrotto, la meva marca de trípodes de capçalera, publica aquest mes d'agost una sèrie d'articles meus sobre fotografia esportiva. El primer ja es pot trobar al seu bloc Imagine More, absolutament recomanable per la varietat de disciplines i fotògrafs que hi apareixen.

La temàtica dels meus textos seran consells i fluxos de treball per documentar esports com el tennis de taula, ciclisme de muntanya (mountain bike pels nascuts als 80's) bàsquet o esports d'aigua.

dilluns, 22 d’octubre del 2012

Riders on the storm

En consonància amb les esperades precipitacions que hem tingut darrerament a la comarca d'Osona, a Youtube he trobat un magnífic "joc de sobretaula per a dies de pluja". Una obra audiovisual de Mike Manzoori protagonitzada per Kyle Leeper. On, a part d'uns enquadraments molt acurats (espectaculars les preses des de sota l'aigua). El color groc conforma el fil argumental, sou capaços de contar quants cops apareix?

dimecres, 10 d’octubre del 2012

Quin llibre de fotografia m'aconselles?

Aquesta és una pregunta que sovint em plantegen amics i alumnes. Confesso que la primera vegada em vaig sentir una mica desconcertat, però amb els anys he pogut ampliar la meva visió editorial, i sobretot, la meva biblioteca.

Tinc dotzenes de títols aconsellables. És més, crec que no tinc cap títol desaconsellable. Això sí, sóc força primmirat amb la temàtica, desconfiant dels títols grandiloqüents, no es pot explicar tot en menys de dues-centes pàgines.


Seguidament despenjo cinc llibres dels meus prestatges, que aconsello llegir a tot el qui es vulgui iniciar en el noble Art de la fotografia.

Fotografía de Naturaleza, una mirada interior
Galen Rowell
Desnivel (2005)
288 pàg.
Espanyol


El joc de paraules del títol original -Inner Game of Outdoor Photography- té molt més encant, tot i que la traducció de Desnivel és impecable. Aquest és “EL LLIBRE” des del meu punt de vista. Parla molt i bé de fotografia, i sobretot, no es limita a tecnicismes efímers, sinó que toca temes com el funcionament del nostre sistema visual –i el d’alguns animals- el sistema associatiu (per què funciona una imatge) o la pressió de l’ecoturisme sobre certes zones del planeta.

El llibre es desglossa en seixanta-sis assajos, repartits en quatre parts. Tant l’estructura com els textos tenen un punt de vista molt personal, la prosa de Galen Rowell no és senzilla. Sovint l’he hagut de rellegir per acabar d’entendre el missatge, però
l’esforç val la pena.

Si a més a més de la fotografia, us interessa la natura i els esports de muntanya, aquest és el vostre llibre. A més, si després de llegir-lo (i rellegir-lo) quedeu amb gana, Sierra Club Books ha reeditat l’obra mestra de Rowell, Luces de motaña commemorant els 25è aniversari de la primera edició.


LIGHT SCIENSE AND MAGIC
An Introduction to Photographic Lighting
F. Hunter, S. Biver i P. Fuqua
Focal Press (2011) 4rta edició
326 pàg.
Anglès

Considerat com a lectura obligatòria per a estudiants de fotografia, aquest llibre parla extensament de la llum com a eina del fotògraf. El disseny és impecable i expressions que poden sonar feixugues com “família d’angles”, “llei de l’inversa del quadrat” o “mida aparent de la font de llum” queden exemplificades de forma clara amb els pertinents esquemes d’il·luminació i les seves fotografies resultants. Un 90% dels exemples són set-up’s muntats per a l’ocasió, però els posicionaments de les fonts de llum són aplicables pràcticament a tot, des de una caixa de galetes fins a un edifici de vuit plantes.

El 2008 Anaya Multimedia va editar-ne la traducció a l’espanyol amb el nom de
La iluminación en la fotografía (sí, el títol en anglès és molt més suggerent) i aquest 2012 ha publicat La iluminación en la fotografía. Ciencia y magia amb un disseny de coberta diferent. No he llegit cap de les edicions en espanyol, però el meu consell és que si teniu un nivell mitjà d’anglès, llegiu l’edició original; els textos són molt planers, el disseny és l'original i el preu, força més econòmic.



PEOPLE PICTURES: 30 Exercises for Creating Authentic Photographs
Chris Orwig
Peachpit Press (2011)
216 pàg.
Anglès

L’estructura del llibre és fascinant. Chris Orwig ens proposa trenta exercicis amb unes condicions preestablertes que varien en cada pràctica, com per exemple; no parlar amb el model durant una sessió de retrat, dibuixar un mapa de les nostres experiències utilitzant diferents colors o fer-nos trenta autoretrats en una hora.

Aquesta creativitat no és l’únic atractiu del llibre, cada exercici acaba amb la columna further inspiration on s’esmenta a grans mestres de la fotografia que van saber transmetre els valors que la pràctica proposada comporta, donant un valor poètic a tot el llibre.


Precisament lírica és el que desprèn l’obra d’Orwig, el 2009 va publicar
Visual Poetry amb dotzenes d'exemples d’aquest concepte tan nord-americà anomenat lifestyle. Una visió entre el somni americà i la vida bohèmia marca les directrius gràfiques de People Pictures. La majoria de les imatges mostren a surfistes, musics i fotògrafs, gent de la Costa Oest en estat pur. S’ha de reconèixer que la intimitat que desprenen aquest retrats, justifica la lectura del llibre.

Photoclub n’ha editat la traducció a l’espanyol sota el títol El retrato en la fotografía. Capturar el alma en un instante (!?) amb un preu molt similar.

The DAM Book
Digital Asset Management for Photographers
Peter Krogh
O'Reilly (2009) 2na edició
496 pàg.

Aquest és el menys emotiu de tots els llibres d’aquesta llista, però una obra fonamental per adoptar un sistema de treball sensat, o com l’anomena el mateix autor, un “ecosistema de treball”.

Krogh descriu tots els passos a seguir durant la g
estió d'actius digitals (Digital Asset Management) i una de les coses més agraïdes, és poder-ne veure la seva aplicació en diferents programes; Adobe Lightroom, Aperture,
Bibble o Capture One.

Des de la descàrrega de les imatges a l’ordinador, fins al posterior arxiu definitiu i les còpies de seguretat, passant per la feina d’anomenar, etiquetar, editar, exportar i publicar. S’explica amb tot luxe de detalls, com denota el fet de que cada peu de foto mostri les paraules clau amb les que l’autor té etiquetada la imatge.

Les gairebé cinc-centes pàgines farcides d’informació poden semblar difícils de digerir, però si us voleu prendre la fotografia de forma seriosa, aquest llibre és un #MustRead.

De nou, Anaya Multimedia s’ha encarregat de traduir-lo amb el nom de Gestion del archivo digital para fotógrafos. Malauradament, a part del text també n’ha duplicat el preu.

FOTOGRAFÍA DE AVENTURA Y ACCIÓN
Michael Clark
Ediciones Tutor (2010)

224 pàg.

Espanyol

Editat el 2009 sota el nom d’ Adventure Photography: Capturing the World of Outdoor Sports. Aquests llibre desgrana l’activitat d’un fotògraf d’esports d’aventura, TOTA l’activitat. Sovint s’associa una vida bohèmia a aquest gènere, pensant que els fotògrafs viuen en una cabanya de fusta i fotografien postes de sol descalços. No dic que no sigui així algunes vegades, però no crec que cap d’ells visqui d’aquesta forma permanentment.


Aquest és –per mi- un dels valors del llibre, juntament amb els dies de vi i roses, Michael Clark explica els esforços publicitàris per captar nous clients, quins són els preus de mercat, o sota quins criteris comercialitza les imatges. Evidentment, això només ocupa una secció del llibre. L’equip, la tècnica o la logística ocupen tres quartes parts de l’obra, estructurada segons els diferents tipus d’esports, des de l’escalada fins al yoga.


Un bon llibre per iniciar-se i aprofundir en aquest tipus de fotografia, això sí, amb una versió espanyola de traducció... millorable.


I en el proper episodi; Alaska, literatura a l’última frontera. Si us plau, rebem amb un fort aplaudiment l’últim hoste de la meva biblioteca!

dilluns, 8 d’octubre del 2012

Pedalant pel món

El amics d'Espai Bici, amplien el catàleg de moda cicloturista amb una nova peça per la temporada Indian Summer 2012. Es tracta del meu disseny world tour, que es comercialitza a l'assequible preu de 12 euros.

Per a comandes via internet
www.espaibici.com 

Per visitar la magnífica botiga/museu que tenen oberta de dimarts a dissabte de 10 a 14h. i de 16 a 20h.
C. Bruc, 63
08009 Barcelona
93 532 31 43

dissabte, 5 de maig del 2012

L'altre equip de la ciutat

Aquesta nit es juga l’enèsim Barça-Espanyol. Un partit que, a excepció de la rivalitat històrica i de convertir-se en un homenatge públic a Josep Guardiola, no té massa al·licient en una temporada on tot el peix ja està venut.

Pel que si em serveix aquest derbi, és per fer autobombo del meu darrer article; A L’ALTRE VORA DEL RIU HUDSON on analitzo la història gràfica dels Nets i el seu retorn a Nova York després de trenta-cinc anys d’exili a l’Estat veí. Dos equips -Knicks i Nets- que cohabitaven Nova York fa més de quaranta anys, però que mai han acabat d’entendre's. De la mateixa manera que una mare és incapaç de decidir a quin fill estima més,  la ciutat que mai dorm no va prendre part en aquest estèril debat que va acabar amb una decisió salomònica, els Knicks mantindrien el nom de la ciutat, mentre que els Nets, es convertirien en el primer equip a representar un barri, i no una ciutat o Estat com fa la resta de franquícies NBA. Benvinguts a Brooklyn, “Llar de tothom, vingui d’on vingui”.

divendres, 27 d’abril del 2012

Conferència a Manlleu

El proper dimarts 8 de maig, tinc el plaer d’impartir –a casa- la conferència El disseny gràfic a la NBA. Iconografia de la millor lliga del món. A les 8 del vespre al Casal Cívic Frederica Montseny (Avinguda Puigmal, 137-139. Manlleu) Entrada lliure.

diumenge, 15 de gener del 2012

L'home que sabia massa

Sóc lector de Gigantes des dels temps de Dan Majerle als Phoenix Suns. Si hagués de triar una secció de la revista, sens dubte em quedaria amb la columna que setmanalment escriu el reputat periodista Miguel Ángel Paniagua. Coneixedor com pocs del bàsquet als Estats Units, escriu molt i bé sobre temes que van més enllà del parquet; l’economia, la formació acadèmica dels jugadors, o l’expansió del bàsquet a països com la Xina (2002) són només alguns dels temes que ha tocat amb la seva ploma.

El juliol del 2001, en l’edició que coronava a Pau Gasol com a número 3 del Draft, vaig llegir un article seu que he recordat moltes vegades, i que últimament m’ha rondat pel cap amb més insistència que mai.

Des de la revista m’han enviat amablement aquest article, i amb el consentiment del Miguel Ángel, el publico sota aquestes línies en el seu idioma original.

El hombre que sabía demasiado
Por Miguel Ángel Paniagua

El ‘draft’ de 2001 será un acontecimiento que permanecerá en nuestra memorias: el éxito de Pau Gasol ha sido muy notorio. En un ‘draft’ dominado por jóvenes chavales de instituto, en el que la palabra más utilizada ha sido ‘potencial’, la elección de Pau en el tercer lugar por los Vancouver/Memphis Grizzlies (vía Atlanta Hawks), y el no menos excelente lugar alcanzado por Raúl López, supone un suceso magnífico para el baloncesto de aquí. A partir de ahora, llega para Gasol la parte realmente más complicada: crecer y solidificarse como un jugador de la NBA.

Pero el ‘draft’ de 2001 nos ha dejado también un regusto amargo. El jugador más maduro, quizás más completo y, ciertamente, con mejores credenciales de todo los allí presentes, el alero de la Universidad de Duke Shane Battier ha estado por debajo de las expectativas en este proceso de elección. Ha sido sexto, escogido –al igual que Gasol-- por el Vancouver/Memphis. En otros tiempos, un joven elegido ‘Jugador del Año’ en la Liga Universitaria, ‘Mejor Jugador’ de la Final a Cuatro, ‘Mejor Defensor’ por tres veces consecutivas y, para mayor gloria, receptor de los Trofeos Naismith y Wooden –algo así como el corolario de excelencia para un estudiante-atleta– sería un indiscutible número uno del ‘draft’.

Me temo que Battier pertenece a otra época. Su error has sido, quizás, permanecer cuatro años en la excelente universidad de Duke, situada en el estado de Carolina del Norte, para conseguir ser un hombre completo: un reto vano a los ojos de los ‘scouts’, técnicos y ejecutivos de los equipos de la NBA. Shane Battier supo aguantar las tentaciones de gratificación inmediata que proporciona la NBA y decidió desarrollarse: no sólo desde el punto de vista humano y educativo, sino también como jugador. Consiguió mejorar su físico, aprendió a tirar con más soltura, conoció mejor el juego... Y leyó muchos libros. Tantos que en la rueda de prensa previa al ‘draft’ se mostró inteligente, sutil, culto, tremendamente maduro y hasta se permitió utilizar la palabra cataclismo, mientras sus jóvenes compañeros, los otros elegidos para la gloria, respondían a las predecibles preguntas de los periodistas con toda suerte de topicazos.

Los ojeadores parecen preferir el potencial. Esa palabra que en física se relaciona con los campos gravitatorios y electrostáticos y que, en el mundo del deporte, sitúa a los expertos en el punto medio del desconocimiento: no conocen lo bueno que puede llegar a ser un jugador y tampoco intuyen lo malo que puede llegar a ser. Alcanzan, de ese modo, el estado filosófico casi perfecto: sólo saben que no saben nada.

Tal vez Shane Battier debería haber seguido los pasos de sus compañeros de universidad Elton Brand –número 1 en el draft de 1999--, Corey Maggette o William Avery y probar las aguas de la NBA en un momento en el que sus habilidades eran un misterio total. Nadie sabía si podría jugar duro en defensa y no había nadie capaz de adivinar si era capaz de tirar bien a media distancia. Entonces hubiera sido un jugador de futuro, un jugador con potencial y podría haber estado mejor situado. No como ahora, que todo el mundo conocía su excelente reputación.

Battier es, ciertamente, lo más cercano al jugador total: seguro que el atleta va a ofrecer un rendimiento medio muy regular. Siempre. Más aún: la ética de trabajo del ex-jugador de Duke es excepcional y su deseo de mejora –en una liga tan competitiva como es la NBA– es evidente. Los ojeadores de la Liga son capaces de mesurar muchos parámetros en un jugador, pero hay intangibles imposibles de adivinar. Uno de ellos es el deseo de mejora, el compromiso para trabajar duro que puede poseer un deportista futurible. Con Battier, ese tema queda resuelto de inmediato.

También es posible que Battier, un joven cultivado y elocuente en la corta distancia, haya tenido muchas dificultades para autopromocionarse. El tiempo previo al ‘draft’ es, sobre todo, de venta de imagen. Cuando los jugadores se entrevistan con diferentes miembros del personal de los clubes han de ser capaces de vender no sólo sus habilidades, sino también su propia imagen. Y si el jugador no es capaz de hacerlo bien, entonces es el agente del jugador el que tiene la obligación de conseguirlo.

Mike Krzyewski, el entrenador de Duke, dijo hace poco que Shane era «el jugador más completo que he tenido a mis órdenes». Y el ‘entrenador K’ ha tenido unos cuantos muy buenos bajo su mando. Sin embargo, los informes de algunos ojeadores no han favorecido esta imagen de jugador óptimamente preparado que su entrenador universitario ha pretendido proyectar. Uno de estos informes señalaba, en el apartado de puntos débiles del jugador, lo siguiente: «Cuestionable capacidad atlética; dudas sobre su dureza; jugador demasiado inteligente».

Quizás el castigo de Battier haya sido precisamente ese: saber demasiado.

dimecres, 28 de desembre del 2011

12 mesos, 12 fotos (2)

A pocs dies de tancar el 2011. Apareixen dotzenes de “Year in Review”, reculls fotogràfics que es fan al cap de l’any en qüestió, i que vindrien a ser una versió fotogràfica de la cursa de Sant Silvestre.

Jo publico en aquesta entrada 12 fotografies, una per cada més. No hi busqueu coherència, no l’hi trobareu.

Gener: Ljubljana, Eslovènia.

Febrer: Casau, Vall d'Aran

Març: Matilda Eckholm | Fotoprix Vic

Abril: Mercat del Ram | Vic

Maig: Passeig del Ter | Manlleu

Juny: Nigel D. Johnson Tyghter | CB Vic.

Juliol: Xina | FIM Cantonigròs

Agost: Guillem Sanglas | Manlleu Skatepark

Setembre: Fran Vázquez | FCBarcelona - Standford University*

Octubre: Bicicims | El Far*

Novembre: Santa Maria de Besora

Desembre: Eva Odorova | Lyssois Lille

*Càmera remota

dissabte, 26 de novembre del 2011

Moda Cicloturista

He perdut el compte de les samarretes que he arribat a dissenyar. Qualsevol excusa és bona. Un aniversari, una benvinguda, un Erasmus a Itàlia, el que sigui. Sempre es millor celebrar-ho portant aquella peça de roba amb un missatge personalitzat. Familiars i amics em fan sentir com l’autor de la nova col·lecció primavera-estiu 2012 quan llueixen alguna de les meves creacions.

Ara però, experimento una sensació diferent al saber que hi ha gent, a la que no conec de res, que vesteix una samarreta dissenyada per mi. I tot això és possible gràcies a els amics d’Espai Bici. Sense cap mena de dubte, la millor botiga de cultura ciclista de Barcelona. Allà, a part de tots els utensilis necessaris pel món dels pedals. Hi trobareu samarretes amb el meu disseny +
Cicloturisme Les samarretes es comercialitzen en dos colors i dos dissenys diferents. Per aconseguir-ne una:

Espaibici

Bruc, 63
08009 Barcelona
botiga@espaibici.com
www.espaibici.com
Google Maps