Moltes de les meves fotografies són fetes abans de la sortida del sol o després de la posta. La llum sol ser magnífica, i la sensació, la d’haver aprofitat tota l’energia lumínica del dia. Fotografiar el solstici d’estiu des dels Munts amb màniga curta no és cap sacrifici. Ara bé, esperar que baixi la llum a -20º a la vora del riu Sant Llorenç per fer aquella fotografia que havies visualitzat, és igual d’enriquidor que estar als Munts un vespre de juny, però una mica més sofert.
Un viatge hivernal al Canadà, tres als Alps, una tardor avançada a tocar de l’Àrtic i un any vivint a Sant Joan, m’han ajudat a configurar un fons d’asmari que m’ha permès viure i fotografiar en un rang de 60º de diferència (-30/+30).
Calçat
Aquest és un punt clau, ja que representa la nostra única superfície de contacte amb un element que estarà “molt fred” en els millors casos i “sota zero” en la resta. Jo des de fa anys utilitzo botes de muntanya de la marca balear Bestard, són molt confortables i absolutament resistents. A més a més, aquesta tardor han presentat la tecnologia Arctic Grip que facilita l’adherència sobre superfícies lliscants.
Tronc, braços i cames
Portar malles tèrmiques com a primera capa conserva gran part de la nostra escalfor corporal. La capa exterior pot variar segons la temperatura, però generalment uns pantalons i una bona dessuadora/camisa seran suficients, i sobre d’aquesta última una jaqueta amb caputxa. És important en aquest punt fer referència a la nostra activitat física; la fotografia de paisatge generalment comporta molta estona en un mateix punt, però a vegades l’accés a aquest punt és després d’una caminada d’una hora i mitja. Això es tradueix en despesa energètica i un escalfament del cos que fa que quan arribem al lloc difícilment tinguem fred, però al cap de vint minuts potser sí. Si abans de començar a fer fotos hem de caminar gaire, és aconsellable guardar alguna peça per posar-nos quan establim el camp base i anar jugant amb les capes segons les nostres pròpies sensacions.
Aquest punt es mereixeria una entrada a part, ja que les mans són el punt on la comoditat es contraposa amb l’eficàcia. Uns guants d’alpinista ens mantindran les mans calentes, però amb aquells dits d’elefant premerem els botons de tres en tres.
Després de forces proves, les meves alternatives són dues; per a entorns de fred moderat utilitzo guants hivernals de ciclisme. Són prims i ens permeten fer qualsevol moviment de precisió, fins i tot porten una superfície especial a la punta dels dits polze i índex per a poder utilitzar pantalles tàctils (heu provat mai de fer anar el mòbil amb guants de llana?) i per a casos de més fred, utilitzo guants de folre polar sense les puntes dels dits, que es tapen i destapen amb una part cosida a l’exterior que agrupa quatre dits (tots excepte el polze) fent estiguin junts la majoria del temps.
Per a casos de fred molt intens uns guants d’esquí/alpinisme ens faran servei especialment en moment on no necessitem fer activitats molt precises (e. g. prémer el disparador). En aquests casos es fa una primera capa amb un guant molt prim (per evitar treure’ns el gruixut i tenir la pell exposada) i durant la majoria del temps portar els dos parells posats.
Cap
si –com jo- no teniu els cabells de Julius Erving és molt important
protegir el cap, ja que es una zona des d’on podem arribar a perdre fins a un 20%
d’escalfor corporal. Gorros de llana, caputxa o ambdues coses alhora depenent dels
casos. Bufandes i tapaboques seran les millors opcions per al coll.
Combinació
Per aconseguir el màxim rendiment de totes aquestes peces, és molt important saber-les combinar (no, no parlo de colors), que es sobreposin les unes amb les altres és fonamental. Els mitjons per sobre les malles que també s’han de falcar entre elles, com les mànigues de la jaqueta, que han de ser prou llargues com per tapar una part del guants. Per pocs que siguin, els centímetres quadrats de pell exposada seran els més sensibles.
Per aconseguir el màxim rendiment de totes aquestes peces, és molt important saber-les combinar (no, no parlo de colors), que es sobreposin les unes amb les altres és fonamental. Els mitjons per sobre les malles que també s’han de falcar entre elles, com les mànigues de la jaqueta, que han de ser prou llargues com per tapar una part del guants. Per pocs que siguin, els centímetres quadrats de pell exposada seran els més sensibles.
Al cap i a la fi
tot això es redueix a una qüestió de benestar i comoditat. Que estiguem bé és
el primer pas perquè ens puguem concentrar en el nostre objectiu i que la
nostra única preocupació sobre les condicions meteorològiques, sigui com
representar-les en una fotografia.
