Una fotografia de Farrerons presa pel meu tiet pels volts de 1981.La pujo sense corregir de color, i amb els cantons arrodonits, digne de l’època pre-digital.
© Josep Fajula Currius
dilluns, 1 de novembre del 2010
ADN
Una fotografia de Farrerons presa pel meu tiet pels volts de 1981.La pujo sense corregir de color, i amb els cantons arrodonits, digne de l’època pre-digital.
© Josep Fajula Currius
dimarts, 26 d’octubre del 2010
Norrköpings Tidningar
Aquesta mateixa tarda, des de la redacció d’esports del diari suec Norrköpings Tidningar, m’han enviat aquesta doble pàgina amb una foto meva de la Malin Pettersson.
Una bona manera de començar a preparar la jornada europea del proper cap de setmana.
Tack Mattias, Johny, och Malin.
How it all began
dissabte, 23 d’octubre del 2010
Moonset
"Moonset" o posta de lluna sobre la serralada dels Bufadors | Santa Maria de Besora | Osona.
diumenge, 19 de setembre del 2010
There’s only nature
El passat 3 d’abril ens trobàvem a Estrasburg. Vàrem aprofitar la Setmana Santa per fer una ruta per Alsàcia i la Borgonya, acabem d’arribar al magnífic alberg on ens allotjaríem aquella nit. A la recepció, una amable noia ens informava dels millors llocs de la ciutat per sopar, els edificis que no ens podíem perdre, o el camí cap a l’immensa Catedral.
Quan li vaig comentar la nostra intenció de tornar a Dijon a través de la serralada de Vosges, el seu posat informatiu i amable, es va convertir en un aspecte de sorpresa i desconcert. Amb un anglès afrancesat em va preguntar: “-Vosges? Why? there’s only nature!”. Suposo que el què no sabia la nostra amfitriona, era que precisament aquella nature era la raó per la que volíem anar allà.
Un any abans, m’havien captivat les imatges d’un fotògraf de natura de la zona, anomenat Vincent Munier. El treball d’aquest francès de 34 anys, és famós arreu del món per les seves expressives imatges, molts cops amb el fred com a denominador comú. Aquells boscos, dels quals poca cosa se'n sap, amaguen una varietat de vida que Vincent, juntament amb el seu pare Michel, s’ha encarregat de mostrar al món a través de les seves imatges.
La seva última publicació ha sortit a la venta aquesta mateixa setmana. Sota el nom Au fil des songes, els Munier ens mostren un cop més la biodiversitat d’aquesta zona de la província francesa de Lorena (Lorraine). Una serralada, que gràcies a l’esforç de gent com ells, o com el poeta CharlElie Couture (autor dels textos del llibre), pot deixar de ser famosa per la seva batalla, i mostrar a tothom una de les riqueses naturals més grans de França.
Quan li vaig comentar la nostra intenció de tornar a Dijon a través de la serralada de Vosges, el seu posat informatiu i amable, es va convertir en un aspecte de sorpresa i desconcert. Amb un anglès afrancesat em va preguntar: “-Vosges? Why? there’s only nature!”. Suposo que el què no sabia la nostra amfitriona, era que precisament aquella nature era la raó per la que volíem anar allà.
Un any abans, m’havien captivat les imatges d’un fotògraf de natura de la zona, anomenat Vincent Munier. El treball d’aquest francès de 34 anys, és famós arreu del món per les seves expressives imatges, molts cops amb el fred com a denominador comú. Aquells boscos, dels quals poca cosa se'n sap, amaguen una varietat de vida que Vincent, juntament amb el seu pare Michel, s’ha encarregat de mostrar al món a través de les seves imatges.
La seva última publicació ha sortit a la venta aquesta mateixa setmana. Sota el nom Au fil des songes, els Munier ens mostren un cop més la biodiversitat d’aquesta zona de la província francesa de Lorena (Lorraine). Una serralada, que gràcies a l’esforç de gent com ells, o com el poeta CharlElie Couture (autor dels textos del llibre), pot deixar de ser famosa per la seva batalla, i mostrar a tothom una de les riqueses naturals més grans de França.
dimarts, 20 de juliol del 2010
The language of music
“Have a nice journey back.” With this sentence I said goodbye to dozens of participants in the Cantonigròs International Music Festival.
Members of Pražská Kantiléna Choir, hoist the Czech Republic flag in front of Ayats cliff. © David Fajula Jufré
Year after year, hundreds of people from all continents, come & share, dances, songs, and smiles, in this small town of Cabrerès, which during four days becomes a metropolis of culture.
One of the best assignments I got on my photojournalist calendar. A chance to know people from countries I’ve never been. All, in a superb natural environment.
Members of Pražská Kantiléna Choir, hoist the Czech Republic flag in front of Ayats cliff. © David Fajula Jufré
divendres, 28 de maig del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
