dijous, 18 de juny de 2020

Una fotografia bona o una bona fotografia?

Els concursos fotogràfics són una de les meves -moltes- assignatures pendents. He tingut èxit en molt poques ocasions, i com a màxim a escala local (Catalunya).

Fa uns dies vam coincidir en un veredicte amb un fotògraf reconegut amb un extens currículum de premis. Li vaig proposar de quedar un dia perquè fes una revisió de les meves imatges i me'n digués les seves mancances. Tenia clar que em pentinaria, però dir-me que les meves fotos són molt bones ja ho fa la meva mare.

La revisió va ser molt profitosa. Només cal estar disposat a sentir coses que no ens agradaran, però que al cap i a la fi són els nostres defectes i és essencial ser-ne conscient.

Després, sopant de forma distesa vaig exposar-li un cas d'èxit. El 8 de setembre passat fotografiava l'Open Internacional de Tennis de Taula de Vic. Per primera vegada en cinc anys, vaig presentar fotografies al concurs. I el vaig guanyar.


Jo estava allà per feina (EL9NOU). Vaig fer fotografies pensant en el concurs, i fotografies pensant en el diari. Després vaig enviar a cada lloc, les que creia que hi encaixarien. Resultat? Publicació al diari i primer premi al concurs. Win-Win.

Analitzem però amb deteniment les fotografies de la final femenina, perquè no és tot tan senzill.


Fotografia guanyadora del V Concurs de Fotografia
de l'Open Internacional de Tennis Taula de Vic.

El fons d'aquesta fotografia té un alt valor estètic (colors i desenfocament) i la pilota "glaçada" dins d'un rectangle de color groc. La mirada dibuixa una diagonal, la llum és correcta i, sobretot, no té cap element que distregui a l'espectador.
Fotografia publicada a EL9NOU en l'edició del 9/9/2019.

En aquesta fotografia hi apareix en acció la guanyadora de l'Open (
Annamária Erdelyi) i en un primer terme -desenfocada- la finalista a l'esquena de la qual podem intuir-hi el nom "Vic TT". Al fons hi veiem unes lones amb l'escut de la Diputació de Barcelona (patrocinador) i diversos elements que resten estètica a la imatge (lona blau marí, elements vermells al fons a l'esquerra). En definitiva, molt soroll visual que ens aporta narrativa (context) però ens pren valor estètic.

«Així doncs, David, quina és la bona?»
Si hagués enviat la fotografia del concurs a EL9NOU, no l'haurien publicat. I si hagués presentat al concurs la fotografia publicada al diari, no hauria guanyat.

Probablement, les dues imatges són igual de bones -o igual de dolentes- i han funcionat perquè complien la seva funció. En un cas "ser maca", i en un altre "explicar una història".

La fotografia té tants criteris com autors. Sol ser agosarat dir que una fotografia «és bona» o «és dolenta» i sobretot cal evitar els valors absoluts com ara «no val res» o «és perfecta». Potser, la primera pregunta abans de sentenciar una imatge seria; compleix la seva funció?
 

divendres, 22 de maig de 2020

Fotografia de flora

De petit volia ser jardiner, però la vida em va dur cap a la fotografia. No em queixo, suposo que senzillament volia ser "allà fora" quan treballés. Com en altres facetes personals (bàsquet, viatges, natura) he dirigit el meu interès fotogràfic cap a allò que ja m'apassionava abans de saber que em dedicaria a la comunicació visual.

La fotografia de flora és una disciplina agraïda, amb subjectes immòbils que ens permetran acostar-nos tant com ens sigui necessari. D'uns anys ençà he seguit la floració de diverses espècies de les quals sovint desconeixia el nom, i amb les que he anat ampliant el meu arxiu, o aconseguint fotografies més elaborades d'aquelles que ja tenia.

Resumint lectures, consells i experiències personals, desgrano 10 claus per entendre una mica més la fotografia de flora.

Diafragma i profunditat de camp
El diafragma determina la profunditat de camp de l'escena, la part de la fotografia que veiem enfocada. A menor diafragma (f/8, f/11, f/16), major profunditat de camp. A major diafragma (f/2.8, f/4), menys tros enfocat.
Barretet piramidal (Anacamptis pyramidalis). 
100 mm - f/2.8 - 1/50 s - ISO 100.

Barretet piramidal (Anacamptis pyramidalis). 
100 mm - f/8 - 1/6 s - ISO 100.

Dos punts a tenir en compte en diafragmes tancats/molt tancats.

· Un diafragma tancat alentirà la velocitat d'obturació (el temps que estem fent la foto) i en dies on bufi una lleugera brisa, el subjecte ens pot aparèixer mogut.

· Amb un diafragma molt tancat (f/22 o f/32) guanyarem profunditat de camp però perdrem nitidesa a causa de la difracció. El meu consell és no sobrepassar f/16.

Hi ha un segon element relacionat amb la profunditat de camp; la distància càmera – subjecte. Com més a prop estiguem del subjecte, menys tros aconseguirem tenir absolutament nítid. Això no és bo ni és dolent, perquè sovint els desenfocaments són preciosíssims... És senzillament una qüestió de física.
Curraià vermell (Cephalanthera rubra).
100 mm - f/4.5 - 1/200 s - ISO 200.

Si el que volem és aconseguir tota la planta nítida, serà aconsellable apartar-nos i així ens serà més senzill ampliar la profunditat de camp. Tinguem sempre present el fons però, que no "se'ns enganxi" amb el subjecte al tancar el diafragma.


Si el subjecte sobresurt de l'entorn (hi ha flors com les orquídies o els gladiols que creixen més que la vegetació que les envolta) i utilitzem un diafragma obert (f/2.8, f/4) aconseguirem desenfocar el fons de manera que es converteixi en un color pla.

Fons blanc
Una alternativa per excloure el subjecte del seu entorn és col·locar un fons blanc retroil·luminat amb un flaix. Així, les nostres fotografies tindran un aspecte acadèmic digne d'una enciclopèdia de botànica.
Sabatetes de la mare de Déu (Ophrys apifera).
100 mm - f/16 - 0,4 s - ISO 100.
Difusor blanc al fons il·luminat amb un flaix extern.

Objectius
Generalment en fotografia de flora s'utilitzen objectius macro d'un rang al voltant dels 100 mm. Focals menors solen ser problemàtiques perquè ens acostarem tant que podem acabar fent ombra sobre el subjecte. Les superiors (180, 200 mm) s'utilitzen generalment per fotografiar invertebrats que no toleren una proximitat extrema.

Però com amb tantes altres regles fotogràfiques, es interessant donar-li la volta i fotografiar amb angular per incloure el nostre subjecte en un entorn que ens expliqui on i com viu.
Rosa del Triglav (Potentilla nitida).
16 mm - f/8 - 1/320 s - ISO 640.

Aquesta rosàcia
endèmica dels Alps Julians, floreix entre juliol i agost a més de 2.000 msnm.
Mala Mojstrovka, Kranjska Gora, Eslovènia.

Calendari de colors
Aquesta és de collita pròpia. Generalment la floració va per gammes tonals. Comença amb grocs i blancs (març), després entren els blaus i els violetes (abril) i en darrer terme, vermells, taronges i magentes (maig-juny). Com si fossin un termòmetre cromàtic amb les temperatures mitjanes de cada mes.

Aquest calendari té excepcions (e.g. gallarets) i variarà segons la ubicació de les plantes. No és el mateix el litoral mediterrani que els Alps Julians.

Més enllà de les fotos de carnet
La primavera és l'estació del color per excel·lència. Podem desenfocar elements en primer i darrer terme convertint-los en taques de color, acostar-nos molt o buscar enquadraments allunyats de la foto de perfil que ja hi ha a Viquipèdia.

La planta no marxarà d'allà en les pròximes hores. Cal exhaurir les possibilitats creatives de l'escena.
Gallaret (papaver rhoeas).
100 mm f/2.8 - 1/5000 s - ISO 400.

Il·luminació bàsica
L'equip bàsic per fotografiar flora seria una càmera amb un objectiu macro, un trípode i un difusor per difondre la llum incident si ens trobem en una escena assolellada (radiació directa). En cas de no tenir aquest últim, sempre podem fer ombra sobre el nostre petit subjecte amb el nostre cos o alguna peça de roba.

Tot i això, el més aconsellable és muntar un petit esquema d'il·luminació amb un difusor (un de 50 cm de diàmetre serà més que suficient), o un paraigua blanc. En últim cas podem fer una feina similar amb un full Din A4 de paper blanc o vegetal. Però ens serà difícil reutilitzar-lo en properes sessions.


Curraià vermell (Cephalanthera rubra).
100 mm - f/5.6 1/25 s - ISO 100 - Sense difusor.

Curraià vermell (Cephalanthera rubra).
100 mm - f/5.6 1/15 s - ISO 100 - Amb difusor.

El nivell de llum s'equilibra però la difusió per transmissió ens resta un pas de llum. Aquesta segona fotografia s'ha realitzat gairebé amb el doble d'estona que l'anterior.

Il·luminació elaborada
Un flaix sol ser la primera ampliació de l'equip fotogràfic, preferiblement, extern. Amb ell podrem il·luminar a través del difusor o directament sobre el subjecte. La llum de primera i última hora del dia, a part de tenir un aspecte més càlid, serà gairebé lateral i ens ajudarà a perfilar el subjecte si hi incideix des de la part posterior.

Salvia de prat (Salvia pratensis).
100 mm f/5.6 - 1/10 s - ISO 100.

Una llum incident des de la part posterior ens separarà el subjecte del fons a través d'un contorn més clar.

Hora del dia
A diferència dels humans, les plantes fan molt bona cara a primera hora del matí, la baixada de temperatures i la humitat nocturna fa que llueixin vigoroses. Durant un dia assolellat, s'aniran marcint gradualment, especialment si es troben en algun vessant encarat a l'oest i han de suportar el sol de tarda. I acabaran al vespre fent la mateixa cara que si tornessin de festa.

És aconsellable explorar i localitzar durant el dia i tornar-hi l'endemà «ben d'hora, ben d'hora» per fotografiar-la en el seu millor moment.

Els millors dies de la seva vida
Cada planta és un individu independent que té el seu propi cicle vital i ritme de creixement. Trobarem flors que estan radiants, d'altres, que encara no han arribat al seu moment àlgid i també exemplars que ja van cara avall. És aconsellable fer un seguiment d'alguns exemplars i fotografiar-los en el seu millor moment. Si no ho podem fer així, cal estar atents i veure que sovint en un mateix prat, podem trobar plantes en diferents estadis de floració.
Barretet piramidal (Anacamptis pyramidalis).
100 mm - f/5,6 - 1/30 s - ISO 100.

Emporta't només fotografies, deixa només petjades
Sovint acabarem asseguts o estirats al mig d'un prat ple de flors un assolellat matí de primavera. Sí, hi ha feines més dures.

Mirem de no aixafar cap altre exemplar mentre fotografiem el seu veí, no deixem cap mena de residu que no sigui orgànic i no ens emportem les plantes cap a casa per molt maques que siguin. Si aquestes petites meravelles de colors vius han reaparegut cada primavera durant mil·lennis, és precisament per l'equilibri que han trobat al seu entorn.

dimarts, 12 de maig de 2020

Cap de setmana fotogràfic a la Vall del Freser (el Ripollès)

Taller fotogràfic al cor del Ripollès dedicat a la fotografia de paisatge. Des del privilegiat Camp Base a Bruguera (Ribes de Freser) visitarem la Vall del Freser (Campdevànol, Queralbs, Pardines o Campelles) i Serra Cavallera (Ogassa).

Alternarem la pràctica fotogràfica amb sessions teòriques a l’hostal, on analitzarem les fotografies realitzades pels assistents.



Programa

Divendres 16 d’octubre
18:30-20:00 h. Rebuda a l’Hostal Moliné.
20:30 h Projecció fotogràfica i exposició del taller.
21:00 h Sopar.

Dissabte 17
7:00 - 7:30 esmorzar (Hostal)
7:45 – 14:30 sortida fotogràfica (dinar de pícnic)
15:00 – 17:00 descans (Hostal)
17:30 – 19:00 sortida fotogràfica
20:00 h sopar (Hostal)
21:00 h projecció i comentari de les fotografies realitzades

Diumenge 18
7:00 - 7:30 esmorzar (Hostal)
7:45 – 12:00 sortida fotogràfica
12:00 retorn a l’Hostal Moliné i comiat*

*Si algú es vol quedar a dinar el diumenge, podem programar-ho prèviament.

Preu per persona:195€ en habitació compartida
242€ en habitació individual


Inclou:
Sopar divendres
Nit de divendres (en habitació compartida entre dues persones)
Esmorzar dissabte
Dinar dissabte
Sopar dissabte
Nit de dissabte (en habitació compartida entre dues persones)
Esmorzar de diumenge
Formació fotogràfica durant tot el cap de setmana i dossier d’apunts
Assegurança

No inclou:
Desplaçament fins a Bruguera
Cafès i begudes fora dels àpats esmentats
Altres conceptes que quedin fora de la llista “inclou”



Opció de venir a les sortides del dissabte sense pernoctar (inclou dinar de pícnic, no inclou esmorzar ni sopar) = 80€

Opció de venir a la sortida matinal del diumenge (no inclou esmorzar) = 50€


Informació i inscripcions:

info@davidfajula.com

dilluns, 4 de maig de 2020

Formació fotogràfica on-line | Revisió de portafolis

 Senyal d'STOP a Folgueroles
Activitat on-line personalitzada. Realitzada de forma individual on es comentaran les fotografies de l'alumne des de valors narratius i estètics. 

El criteri i la cultura visual són fonamentals per evolucionar com a fotògrafs. La crítica constructiva té com a missió evitar l'estancament en certes fases de la nostra projecció fotogràfica.

Un cop evaluades les imatges de forma individual, es donaran possibles solucions a l'estancament que pugui representar la sensació de fer sempre les mateixes fotografies. Posteriorment, s'enviaran enllaços a autors o publicacions que han treballat temes o subjectes similars, obtenint resultats diferents.

Durada i horari:
La reviso durarà 1,5 h. Però no tindrem pressa, si s'allarga, no s'encarirà el preu.
L'horari serà escollit per l'alumne segons les seves necessitats.

El funcionament:

· Enviament d'una selecció d'entre 10 i 20 fotografies (prèviament a la classe).

· Anàlisi i comentari (a través de videoconferència) amb correccions sobre les imatges. Resolució d'aspectes tècnics i estètics. 


· Rebuda d'un PDF amb els punts comentats i enllaços a possibles autors / articles / publicacions que ens puguin servir de referència (posterior a la classe).


Informació i inscripcions: info@davidfajula.com

diumenge, 1 de març de 2020

6 anys d'autònom

Si fa un any parlava de la proactivitat, de generar els nostres propis tirs, avui toca el pas següent; la resiliència. Creure en nosaltres -i en la nostra feina- encara que siguem l'última persona d'aquest món que ho fa. Moltes propostes de feina acaben amb un cop de porta als morros, simbòlica o literalment. Nosaltres no podem decidir si aquella porta s'obre o es tanca. El que sí que depèn de nosaltres, és la nostra reacció quan les coses no surten com esperàvem.

Comencem per aquí, per quan se'ns tomben les propostes. Hi ha diverses raons per les quals un projecte fotogràfic professional no tira endavant, el primer és el pressupost i és tan evident que no cal ni parlar-ne. El segon potser, no és tan clar, però igual d'important. El do de l'oportunitat; ser al lloc correcte al moment oportú. Aquest concepte està lluny de l'atzar. No és tant una qüestió de tenir sort com de tenir una agenda treballada on consultar contínuament què passarà durant els pròxims mesos. Per exemple, si sabem que l'any que ve la Confederació Canadenca celebra el seu 150è aniversari, ara és un bon moment per proposar una exposició al consolat o ambaixada, o per parlar amb diferents publicacions que podrien estar interessades en un reportatge al respecte. D'aquí a dos anys no serà possible fer això? Sí, per descomptat. Però probablement serà més difícil perquè el nostre 
momentum ja haurà passat. En aquest apartat sempre recordo a una noia que em va exposar que es volia plantar per autònoma en el món de la fotografia. Li vaig dir que saber quines empreses estaven obrint a la comarca o preveure un calendari de fires l'ajudaria, i ella em va respondre que segurament «està al cas de què passa» seria el que més li costaria. Entenc perfectament que per a segons qui, saber què hi ha darrere de cadascuna de les fotografies que farà no és un encàrrec apassionant. Però jo en aquest cas m'alineo al costat de l'amic i referent Jordi Farrés, «m'interessa més la vida que la fotografia».

Proposar projectes i que ens diguin que no és una constant per a molts de nosaltres. Sovint faig broma dient que si totes les propostes de feina que he fet, em responguessin avui que sí, tindria feina garantida fins a la prejubilació. En centenars -sí, centenars- d'ocasions he ofert els meus serveis a possibles clients. En algunes ocasions, donant-me per derrotat abans de començar «sé que no busqueu a ningú, però». Pot semblar miserable, però els qui vam haver de buscar-nos la vida durant els anys més crus de la recessió econòmica, sabem que sovint aquesta és l'única manera vàlida d'obrir una porta i tenir cinc minuts d'atenció. Entrar, presentar-nos a nosaltres i a la nostra feina, i deixar el nostre contacte confiant que ens recordin durant el proper cicle de vaques grasses.


Un cop agafem la càmera, la nostra capacitat de resiliència és encara més necessària. Podem tenir una alineació d'estels al minut 1 i que tot encaixi, però si no és així, que no sol ser-ho, serà allà on es posaran a prova els nostres coneixements, i la nostra paciència. Imaginem que estem fotografiant una marató. Passa el primer corredor i ens agafa desprevinguts -sol passar- i a la fotografia apareix tallat, 1-0. Al cap de pocs segons apareix el segon, i ens queda subexposat perquè hem fet la fotografia en el precís instant que tenia la cara a l'ombra d'un arbre que es projecta sobre el recorregut, 2-0. Mentre mirem el resultat a la pantalla i ens lamentem, passa el tercer corredor, i no som a temps de fotografiar-lo, 3-0. No n'hi ha per endreçar la càmera i marxar? Sí, probablement sí. Però ens queden encara centenars de corredors per fotografiar i hem de posar-hi la mateixa dedicació que hauríem fet amb el primer atleta. Els tres primers ja no tornaran a passar, punt. Per a nosaltres la cursa comença de nou després de cada error. Durant els minuts que vénen en vindran tants i tan junts, que ens serà impossible enquadrar bé, així que haurem de gestionar aquests minuts d'angoixa sense poder comprovar-ne el resultat. A cada foto que mirem per la pantalla, dotzenes d'atletes passaran per davant nostre. Només podem confiar que ho estem fent bé. De nou, no podem decidir les coses que passen -no era la nostra idea que vinguessin tots junts- però sí que podem decidir com encarem els moments més complicats sense perdre la confiança en nosaltres mateixos. De caigudes n'hi ha, sempre. L'aprenentatge és, precisament, una exposició continua als nous reptes on probablement recordem més els dies que les coses no van sortir com esperàvem, que els que sí. A la vida hi ha victòries, i hi ha lliçons.


La resiliència és un denominador comú en la majoria de carreres professionals, siguin de l'àmbit que siguin. També ho és la diligència, la capacitat de focalitzar-nos en un objectiu i deixar de veure els obstacles que ens en separen. Aquell «no 
matter what» (passi el que passi) de Paul Nicklen a Graham Bensinger en una entrevista que he vist dotzenes de vegades.

A la feina -i a la vida- caure està permès, però aixecar-se és obligatori. L'èxit de moltes històries és precisament la capacitat de mastegar sorra dels seus protagonistes i, tot i això, no desistir.

dimecres, 26 de febrer de 2020

Llibres de fotografia: 60 lecciones de fotografía (David duChemin)


Resultado de imagen de 60 lecciones de fotografía Resultado de imagen de 60 lecciones de fotografía

Un llibre que aconsello des de fa anys als alumnes i, tot i les vendes derivades de les meves classes, mai n'he demanat royalties a l'autor o a l'editorial que l'ha traduït a l'espanyol.


David duChemin escriu molt, i molt bé. De fet, abans de dedicar-se a la fotografia era còmic professional i això li atorga una capacitat comunicativa brutal. Si a més a més li sumem una visió de la fotografia molt més artística que tècnica, obtenim llibres que interessen a fotògrafs de tots els nivells.

Prèviament havia llegit del mateix autor Mercaderes de imágenes, la fotografía como pasión y profesión. Un  títol molt recomanable per a qui es vulgui guanyar la vida en el nostre camp. A 60 lecciones de fotografía duChemin ens parla de generar sensació de profunditat, d'espais negatius i positius, d'equilibri. També de trobar un mentor i aprendre a conviure amb la nostra pròpia obra. El meu consell és que qui cregui que ja ha passat aquesta pantalla d'iniciació a la fotografia, li doni una oportunitat. Jo, l'he rellegit dotzenes de vegades, i en cadascuna d'elles l'he trobat inspirador.


dimarts, 18 de febrer de 2020

Sortida fotogràfica als Bufadors de Beví


Fagedes i canyons 

Sortida fotogràfica als Bufadors de Beví (Santa Maria de Besora). Al cor del Bisaura, resseguint la frontera entre Osona i el Ripollès

*Entre anada i tornada caminarem una hora i mitja (45' en cada direcció).




Data: Dissabte 28 de març
Hora: 8-13:30 h.
Lloc de trobada: Sant Quirze de Besora
Preu: 35€

Material necessari: Càmera fotogràfica, aigua i esmorzar. Si es té trípode, ens serà de molta utilitat.
Informació i inscripcions: info@davidfajula.com

Places limitades a 7 inscrits

divendres, 14 de febrer de 2020

Sortida fotogràfica de flora a Osona


Una sortida fotogràfica de flora a un Cabrerès desconegut, programada sobre calendari comptant les setmanes on les orquídies estaran en plena floració. Entre els resultats esperem trobar espècies com; l'abellera, el gladiol o el curraià vermell (entre moltes altres flors preciosíssimes i paisatges solitaris). 
Però sobretot, gaudir d'una experiència a la natura durant un matí de primavera on l'única presència humana, serà la nostra.

Data: Dissabte 13 o diumenge 14 de juny
Hora: 9:30-13 h.
Lloc de trobada: Piscina municipal de Manlleu
Preu: 25€

Material necessari: Càmera fotogràfica, aigua i esmorzar
Informació i inscripcions: info@davidfajula.com

Places limitades a 7 inscrits a cada sessió
Places limitades a 5 inscrits a cada sessió

dilluns, 6 de gener de 2020

Curs de fotografia a Vic

Capvespre a l'Illa de Toronto, Llac Ontàrio, Canadà.
Curs d'iniciació a la fotografia a Vic. Tècnica de càmera i narrativa fotogràfica.

Objectius:
·Aprendre el funcionament bàsic de la càmera en els seus modes semiautòmatics i manuals.

·Veure com les diferents combinacions tècniques (diafragma, obturador, distància focal) ens serveixen en la narrativa de les nostre fotografies (què volem explicar).

·Breu iniciació als diferents gèneres fotogràfics; retrat, natura, esport i viatges.

Temari:
·Els quatre estadis de l'aprenentatge
·Entendre la distància focal (zoom) i la seva aplicació narrativa
·Diafragma
·Obturador
·ISO
·Estabilitat de la càmera
·Flaix
·Normes de composició (llei dels terços, subjecte i entorn, Gestalt)
·Descàrrega, nomenclatura i edició de les fotografies

Dates i horaris

10 sessions 22 de gener - 25 de març

Els dimecres (2 grups)
De 18h a 19:30h
De 19:30h a 21h

Lloc
La Farinera

Inscripcions

Web Centres Cívics de Vic

Organitza
Centre Cívic Santa Anna