dimarts, 10 de desembre de 2013

Calendari 2014

Aquest any, res de caixes niu, res de tasses 'Keep Calm', res de llibretes quebequeses. Quan era temps de començar a pensar quin seria el meu Homemade Christmas Gift, una oportuna piulada (Gràcies Laia!!) em va fer veure que era hora de publicar el meu propi calendari.




*El pack inclou:
-12 fotografies (amb els pertinents apunts EXIF's)
-Imatge de portada
-Bonus track
-Els millors desitjos pel 2014

diumenge, 20 d’octubre de 2013

Taller de creativitat fotogràfica

Com cada any per aquestes dates, organitzem una nova edició del taller de creativitat fotogràfica. De nou a Manlleu, aquest cop però a Can Puget, i sota el paraigua del Grup Fotogràfic Manlleu. 

Data: 17 de maig
Lloc: Can Puget (Manlleu)
Preu: 30 euros*
Horari: De 10 a 2/4 de 2

*El preu inclou el temari d'apunts imprès

Informació i reserves: info@davidfajula.com 

diumenge, 13 d’octubre de 2013

Fotografia i xarxes socials



Pel proper dimecres (16) tenim programada la conferència; Fotografia i xarxes socials. Aquesta vegada a quatre mans, les d'en Roger Baulenas (qui parlarà de Facebook) i les d'un servidor, que amb Twitter com a actor principal impartiré la xerrada "L'art del discurs efímer". On intentaré explicar els valors d'una marca dins la xarxa, la planificació i projecció d'una entitat local, i la gestió de múltiples perfils. Tot això en menys de 140 caràcters.

La xerrada s'emmarca dins el cicle de conferències mensuals que el Grup Fotogràfic Manlleu porta a terme aquest 2013.

L'entrada és gratuïta i oberta a tothom.

#GFMempire

divendres, 4 d’octubre de 2013

Viatjar a Eslovènia

Tot i que tinc amics a la regió d’Štajerska (Estiria) els meus sis viatges s’han concentrat al centre i oest del país. L’East Side d’Eslovènia representa la gran Plana Panònica, amb vinyes i turons coronats per ermites pintoresques, que troben a Maribor la seva capital i cuitat universitària. La segona metròpolis d’Èslovènia és el cor futbolístic d’un país on l’esport més popular és el bàsquet.
 

Si s’hi arriba amb cotxe propi, l’accés (venint des de Catalunya) serà a través de la frontera italiana. Aquí, jo sempre aconsello tres punts d’entrada; Bovec, Tolmin o Nova Gorica. Bovec té una bona connecció amb les autopistes i -des del meu punt de vista- és una visita obligada. Sobretot pel magnetisme del riu Soča (pronunciat So-txa) que a la part superior ofereix múltiples activitats a l’aire lliure, des de ràfting fins a vies ferrades.
 

En cas que s’entri per Tolmin o Nova Gorica, el meu consell és remuntar el Soča en direcció nord, vorejant el Parc Nacional del Triglav i veient com a cada quilòmetre el paisatge s’estreny, fins arribar a Bovec, on a només 453 msnm, entendrem la dimensió dels “dos-mils” que l’encerclen.
 

Aquest poble de 1.600 habitants amb aeroport propi, és una de les portes de l’únic Parc Nacional del país, des d’on a través del pas Vršič podem arribar a Kranjska Gora, província de Gorenjska. Aquest, és el meu districte preferit -i el de milers de turistes- en gran part pel poble de Bled, on trobem l’única illa de tota la geografia eslovena. Uns quilòmetres més sud, el llac Bohinj és molt menys concorregut, sobretot fora de la temporada turística. Potser és per això, que molts eslovens el prefereixen envers el seu veí del nord.
 

Si des de Bled o Bohinj ens dirigim a la Ljubljana, passarem per carreteres amb vistes panoràmiques sobre els Alps Kamniks, i per pobles com Železniki, on la industria metal·lúrgica representa el cor econòmic d’un municipi envoltat de boscos. Alhora, la medieval Škofja Loka és possiblement la ciutat amb més personalitat de la regió, sobretot per la seva muralla i el castell, que des d’un turó talaia ‘la Plana del Bisbe’.
 

(!) Si en lloc de cotxe, viatgeu a Eslovènia amb avió, aquest serà el vostre punt de partida.
 

Un cop arribats a Ljubljana, l’oferta és divideix a les dues vores del riu Ljubljanica, a un costat trobarem el centre de la ciutat i el Parc Tívoli, on ens costarà creure que som dins d’una capital europea. A l’altra vora, el barri antic i el castell ofereixen la visió més romàntica de la ciutat, sobretot des de d’alt de la torre.
 



Però si hi ha un punt que s’ha de visitar sens falta, és precisament entre les dues Ljubljanes. El Pont Triple (Tromostovje) és la icona de la ciutat, juntament amb un altre pont que travessa el Ljulbjanica uns centenars de metres més amunt, el Pont dels Dracs (Zmajski most).
 

Seguint cap al sud en una imaginària ruta en forma de “C” invertida, arribarem a la regió de les Coves de Postojna, declarades per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat i les de Škocjan, espectaculars i molt menys visitades.
 

Els 42 quilòmetres de costa adriàtica queden relativament a prop. Piran és un poble singular, situat sobre una península des d’on veurem Itàlia al nord i Croàcia al sud. L’arquitectura veneciana té una innegable presència a Izola i Koper, però un dels grans atractius que la gent sovint desconeix és el Parc Natural Sečovlje (Krajinski Park Sečoveljske Soline) una extensa plana agrícola on encara s’obté sal de forma tradicional.

dimecres, 2 d’octubre de 2013

M'agrada molt la fotografia i voldria comprar-me una càmera, quina m'aconselles?

Si arribes a aquest punt, és –generalment- perquè prèviament has tingut una càmera compacta i “necessites alguna cosa més”. Aquí, el meu consell és passar a una rèflex de gamma baixa o semi-professional.
 

La raó és molt senzilla, aquestes càmeres són peces modulars, una espècie de Mecano de la fotografia amb centenars d’accessoris intercanviables. Jo començaria amb una càmera DSLR i un objectiu estàndard, quan d’aquí a un temps vegis que genera aberració cromàtica a f/4 (potser ara no saps que és, però quan faci uns mesos que l’utilitzes ho veuràs) pots invertir en un de més lluminós i una qualitat òptica superior. Que t’agrada molt la fotografia de flora? Afegeixes un macro a l’equip. Que els retrats representen el 85% de les teves imatges? Hi acobles un flaix extern. Vols fotografiar els ocells del jardí? Pots trobar un teleobjectiu –relativament- barat i col·locar-lo al davant de la càmera. Que la teva passió és el fotoperiodisme? Inverteixes en un angular f/2.8.
 

Que després de comprar objectius, flaix, maleta, trípode, targes i filtres, la càmera s’ha quedat petita? Doncs pots comprar-ne una de nova (cos) i continuar ampliant el teu propi imperi tecnològic, 100% compatible amb els accessoris anteriors.
 

Dit  això, actualment (octubre 2013) els meus consells passen per la Canon EOS 100D, que a part de totes les prestacions d’una reflex de gamma baixa (RAW, ràfegues de 4 fps, 18 megapíxels) ofereix una elevadíssima sensibilitat (12800 ISO en fotografia!!) i unes interessants possibilitats per vídeo, com la gravació a 1080 o l’autoenfocament.
 

La Nikon D5200 té totes les prestacions d’una càmera d’iniciació (+ vídeo) amb l’afegit de tenir pantalla articulada i 39 punts d’enfocament. Tot i que la utilització amb sistema Live View sigui millorable, no deixa de ser una bona opció classificada com a “gamma mitjana”.
 

Per uns preus notablement inferiors, la EOS 1100D i la Nikon D3100 ofereixen algunes prestacions menys, però suficients per començar a entendre la tècnica i els controls d’una rèflex.
 

Evidentment, hi ha vida fora d’aquest tipus de càmeres. Compactes de gran qualitat com la Fuji X20 o la X100S, la Panasonic Lumix GX1 o la Nikon Coolpix A. Però funcionen més com a una –molt bona- segona càmera, que com a actor principal, sempre des del punt de vista d’algú que vol iniciar-se seriosament dins la fotografia.
 

Per últim, el meu consell és desconfiar dels “packs” que ens venen la càmera + un teleobjectiu 18-300 + trípode + funda + maleta + un filtre protector indispensable per fer bones fotos. Generalment, solen ser articles de baixa qualitat que fan molt goig tots plegats, però que no deixen de ser una panera de Nadal amb més confeti que torrons.

dimecres, 7 d’agost de 2013

Manfrotto Imagine More


Manfrotto, la meva marca de trípodes de capçalera, publica aquest mes d'agost una sèrie d'articles meus sobre fotografia esportiva. El primer ja es pot trobar al seu bloc Imagine More, absolutament recomanable per la varietat de disciplines i fotògrafs que hi apareixen.

La temàtica dels meus textos seran consells i fluxos de treball per documentar esports com el tennis de taula, ciclisme de muntanya (mountain bike pels nascuts als 80's) bàsquet o esports d'aigua.

dilluns, 13 de maig de 2013

Tu també, fill meu?

Hola nens, avui veurem la diferencia entre robar a un botiguer i robar a un fotògraf.

Imagineu que passegeu per Manlleu, i a l’alçada del carrer Albert de Benet amb el carrer Voltregà, us quedeu embadalits pels productes de la Carnisseria Gràcia. Entreu de forma discreta i al veure que hi ha varies persones esperant ser ateses, pregunteu “Qui és l’últim?” de forma educada.

Mentre espereu, resseguiu el taulell amb la mirada, i de cop, la vostra atenció queda focalitzada en unes magnífiques costelles de xai que hi ha a l’extrem esquerre del mostrador. Amb cara d’interès, us acosteu a examinar la carn, i en una fracció de temps us n’adoneu que ningú us està veient, passeu la mà a l’altre costat del vidre i agafeu tres costelles, que mentre mireu al sostre i xiuleu la Für Elise de Beethoven us col·loqueu sota la jaqueta. Torneu desinteressadament cap a la porta, i al confirmar que ningú us ha vist, sortiu de la botiga fent un moonwalk digne del càsting per formar part de “Forever King of Pop”. Un cop fora de la botiga teniu el sopar garantit, i sense pagar.

Canviem una mica la història, però tampoc massa, per no perdre’ns. Imagineu que enlloc de Manlleu, sou a casa, i que on entreu és una pàgina web i no una botiga “de barri”. Dins no hi trobeu vianda, sinó fotografies, algunes d’elles, us atrauen tant o més que les costelles del taulell de la Dolors. En el fons, la intenció de la carnissera i la del gestor de la pàgina web és la mateixa, crear un aparador on mostrar un producte atractiu a ulls del consumidor.

De la mateixa manera que les costelles de xai us han despertat la gana, les fotografies us generen una forta atracció, molt forta, fins i tot en alguns casos barrejada amb una petita dosi d’enveja sana. Passeu a l’acció de la mateixa manera que ho heu fet al carrer Voltregà, però amb unes petites variants. No necessiteu una jaqueta on amagar les imatges, ni us és necessari xiular cançons de Beethoven mentre mireu el sostre, n'hi ha prou amb descarregar-vos les fotografies sota la falsa seguretat que genera el fet de pensar que no ho sap ningú. L’acte, en el fons és el mateix. Endur-nos un producte sense passar per caixa. Botó dret, “guardar como”, moonwalk.

Ho heu entès nens?

- - - - - -

La caricatura anterior no és més que un exemple extrem per intentar canviar la mentalitat d’algunes persones, que moltes vegades, barrejada amb un desconeixement general dels drets d’autor, fan que siguem moltes (masses) les víctimes de robatoris d’una propietat intel·lectual amb la que ens voldríem guanyar la vida.

Parlo de desconeixement general, perquè més d'un cop m’han intentat convèncer que “això no és robar” argumentant tòpics que hem d’esborrar de la mentalitat col·lectiva, per un bé de tots.

"Si un fotògraf no vol que li robin una fotografia, ja hi posa una marca d’aigua"
Sí, i jo el primer, però els que ens intentem dedicar a aquest noble ofici quan venen una fotografia, la solem treure.

M’explico; a la meva pàgina web totes les imatges mostren una marca d’aigua. Però si es publiquen en algun mitja, evidentment, hi apareixeran sense. Per il·lustrar-ho, agafem aquest fotografia de la Wang Zhipei, i la mateixa imatge publicada al diari Ara, on apareix “sense obstacles”. Si algú s’apropia de la fotografia publicada a l’Ara, el mal me’l farà a mi, ja que sóc el propietari dels drets de la imatge. El diari només n’ha comprat una llicència de reproducció.

Aquest principi pot ser una mica enrevessat, sobretot si hi ha altres empreses (agències o clients) pel mig. Però per reduir-ho a una sola frase, recordeu que la fotografia és de qui la fa, no de qui la paga.

I si quan utilitzeu aquest argument, algú no ho entén, el millor és extrapolar-ho a una obra d’art reconeguda, com més famosa millor.

'El cant del ocells' de qui és, de Pau Casals o d’Spotify?

La signaria amb el nom del fotògraf”
Signar una fotografia és un deure de l’editor i un dret del fotògraf, no un premi.

“Si una imatge et permet fer botó dret + Guardar como és que es pot utilitzar"
Senyora, ho sento però aquí va equivocada. No podem pretendre que totes les imatges que es publiquen a internet ho facin dins un document Flash, cosa que tampoc seria segur al cent per cent. Ha sentit a parlar del botó “Imprimir pantalla”?

“És per una bona causa”
N’estic convençut, i sóc el primer que permet la utilització de les seves imatges per “el treball de tercer d’ESO sobre els rius de Catalunya que està fent la meva filla petita”, només faltaria. Un senzill correu electrònic pot estalviar molts maldecaps, a les dues bandes.

Aquest quatre arguments, que fins a cert punt poden semblar còmics, son el pa de cada dia de molts de nosaltres, respostes que a vegades rebem directament de l’infractor justificant la seva conducta.

Igual que fa la Dolors cada dia a les vuit del matí, els fotògrafs (professionals o aficionats, tots tenim els mateixos drets sobre la nostra obra) al publicar una fotografia a internet, estem mostrant un producte acabat, amb el que -en el millor dels casos- ens intentem guanyar la vida. Si després el volem, vendre, donar o regalar, són figues d’una altre paner. El que seria bo que quedés clar, és que el desconeixement de la llei no ens n'exclou del seu compliment.

dilluns, 6 de maig de 2013

Taller de creativitat fotogràfica

Esperonat per la bona rebuda que va tenir la conferència per el Grup Fotogràfic Roda, des de l'Espai d'Arts Creatives hem preparat un taller d'iniciació al pensament creatiu aplicat a la fotografia.

Si hi esteu interessats, podeu inscriure-us contactant directament amb l'acadèmia (Sandra)

Per a qualsevol dubte relacionat amb el temari, us podeu posar en contacte directament amb mi (aquí)

dimecres, 24 d’abril de 2013

Premi panoràmica del concurs 100 Cims

Pedraforca al capvespre* (Cares est i sud-est) - Premi Panoràmica a la quarta edició del Concurs Fotogràfic 100 Cims, organitzat per la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya.

*Vista des de Cantonigròs

dijous, 7 de març de 2013

[Nova data] Conferència per el Grup Fotogràfic de Roda de Ter

Per no contra-programar un hipotètic Barça-Madrid a la semifinal de la Copa d'Europa. La data definitiva per la conferència; Creativitat fotogràfica. Les eines emocionals del fotògraf. Serà el 25 d'abril. L'hora i el lloc es mantenen inalterables, a les nou del vespre a L'E SPAI.

dijous, 17 de gener de 2013

On the road again

Cahier Québécois / Quebequian notebook