dilluns, 14 de setembre de 2020

Sortida fotogràfica a la fageda de la Grevolosa (Sant Pere de Torelló)

Sortida fotogràfica matinal a la fageda de la Grevolosa. Descobrirem aquesta fageda centenària durant la segona quinzena d'octubre, quan els boscos caducifolis llueixen com en cap altra estació de l'any.

Data: Diumenge 25 d'octubre

Horari:
De 9 a 12 h.

Preu:
15€/persona (places limitades)

Equip fotogràfic recomanat: Càmera amb funcions manuals i -preferiblement- trípode.

Més informació i inscripcions: info@davidfajula.com

dijous, 27 d’agost de 2020

Construcció d'una fotografia: Pregó de Festa Major a Ribes de Freser

(Dimarts) 13 d'agost de 2019, EL9NOU m'envia a fotografiar el pregó de la Festa Major de Ribes de Freser. Arribo i veig que la plaça té unes escales des d'on accedir a l'Ajuntament, m'enfilo en un lateral on tinc una visió de l'escenari i el públic. La plaça està plena com un ou.


24 mm  |  f/5.6  |  1/125 s  |  ISO 1000

M'agrada la sensació de proximitat entre el públic i l'escenari i, sobretot, la gent que segueix els actes des dels balcons. Augmentant la dimensió social de l'acte.

Pujo uns graons més i tinc una visió sencera de la plaça. L'església de Santa Maria de Ribes (esquerra) dona pes a l'escena i apareixen nous balcons al fons amb més gent seguint el pregó. Tanco un pas el diafragma per augmentar la profunditat de camp (per tenir-ho tot enfocat).


16 mm  |  f/8  |  1/100 s  |  ISO 1600

Crec que he trobat l'enquadrament, però l'escenari es veu buit deixant pobre el terç inferior de l'escena. Torno a baixar cap a un lateral i des d'allà faig alguns retrats de l'alcaldessa i els pregoners. Probablement no seran "la foto del partit", però ajuden a explicar la història. Era el primer pregó de Festa Major presidit per una alcaldessa (Mònica Santjaume).


200 mm  |  f/2.8  |  1/500 s  |  ISO 1600


200 mm  |  f/2.8  |  1/640 s  |  ISO 1600

Torno al punt que més m'agradava i, amb el teleobjectiu muntat a la càmera, tinc la mala idea d'enquadrar només un fragment del públic.

70 mm  |  f/2.8  |  1/500 s  |  ISO 1600

Trobo la clau de la fotografia que busco. L'Esbart Dansaire Eudald Coma celebra el seu 75è aniversari i, gradualment, dansaires de diverses edats van pujant a l'escenari per col·locar-se en una tarima a la part posterior (just sota els meus peus). Precisament, la zona que em quedava buida a la primera fotografia.


20 mm  |  f/8  |  1/60 s  |  ISO 1600

El primer terme és un desordre i queda desequilibrat, però sé que millorarà. Alguns dels dansaires surten en parelles i fan uns passos a la part central de l'escenari, per després col·locar-se al fons. Visualitzo la fotografia que vull; una parella movent-se en cercles concèntrics -desdibuixada pel moviment- amb la resta de la imatge absolutament nítida.

La baixa velocitat d'obturació però, fa que diverses fotografies apareguin mogudes. No tinc trípode i l'única estabilitat l'aconsegueixo recolzant la càmera sobre la barana de l'escala. Fins i tot el públic que estava assegut, ara apareix mogut.


20 mm  |  f/8  |  1/5 s  |  ISO 200


20 mm  |  f/8  |  1/6 s  |  ISO 200

Abaixar tant la velocitat d'obturació m'ha permès també reduir l'ISO, cosa que comportarà major qualitat d'imatge. Pendent només que alguna parella giri al centre de l'escenari, descuido l'enquadrament general. Torno als 16 mm per recuperar la teulada de l'església i els balcons, i intento que les cadenes de garlandes de la part inferior acabin a cada extrem. Ara només em queda esperar. 

I succeeiex la màgia. Tinc un primer terme ple, una bona llum i sobretot, una parella al mig amb una dansaire que gira fent voleiar la faldilla.


16 mm  |  f/5,6  |  1/5 s  |  ISO 160

dimarts, 18 d’agost de 2020

Sortida fotogràfica de tardor al Ripollès


Sortida fotogràfica d'un matí (8:00-12:00) a la zona de Serra Cavallera. Fotografiarem les primeres llums del dia sobre els paisatges de la vall del Ter i del Freser. Per després, endinsar-nos en fagedes centenàries.

Data: Diumenge 25 d'octubre

Lloc de trobada: Sant Joan de les Abadesses

Preu: 30€

Informació i inscripcions: info@davidfajula.com

Places limitades.

dilluns, 13 de juliol de 2020

Fotografia en clau alta


Entenem per "clau alta" (High Key Photography) una fotografia on predominen els blancs i el subjecte sol representar la nota discordant amb tons més foscos. A l'altra banda de l'arc parlamentari hi trobaríem les fotografies en clau baixa; una escena eminentment fosca on el subjecte destacarà per tenir un valor de llum superior a la mitjana.

Aquest aspecte es pot aconseguir amb edició (LR, PS et al.) o bé en càmera. Component l'escena perquè el subjecte tingui un valor lumínic inferior -en aquest cas- a la mitjana.

El marcòlic groc de l'escena està fotografiat des d'un punt de vista contrapicat (la càmera es trobava en un nivell inferior a la flor) per aconseguir que el cel omplís tot el fons. Alhora, el subjecte estava a l'ombra, sense incidència directa de la radiació solar. Amb un reflector a la part inferior, es va abaixar lleugerament el contrast de l'escena. Així, l'histograma mostra que cap llum està cremada (cap píxel és totalment blanc) ni cap superfície negra no té informació. Qüestió d'equilibri.

dijous, 18 de juny de 2020

Una fotografia bona o una bona fotografia?

Els concursos fotogràfics són una de les meves -moltes- assignatures pendents. He tingut èxit en molt poques ocasions, i com a màxim a escala local (Catalunya).

Fa uns dies vam coincidir en un veredicte amb un fotògraf reconegut amb un extens currículum de premis. Li vaig proposar de quedar un dia perquè fes una revisió de les meves imatges i me'n digués les seves mancances. Tenia clar que em pentinaria, però dir-me que les meves fotos són molt bones ja ho fa la meva mare.

La revisió va ser molt profitosa. Només cal estar disposat a sentir coses que no ens agradaran, però que al cap i a la fi són els nostres defectes i és essencial ser-ne conscient.

Després, sopant de forma distesa vaig exposar-li un cas d'èxit. El 8 de setembre passat fotografiava l'Open Internacional de Tennis de Taula de Vic. Per primera vegada en cinc anys, vaig presentar fotografies al concurs. I el vaig guanyar.


Jo estava allà per feina (EL9NOU). Vaig fer fotografies pensant en el concurs, i fotografies pensant en el diari. Després vaig enviar a cada lloc, les que creia que hi encaixarien. Resultat? Publicació al diari i primer premi al concurs. Win-Win.

Analitzem però amb deteniment les fotografies de la final femenina, perquè no és tot tan senzill.


Fotografia guanyadora del V Concurs de Fotografia
de l'Open Internacional de Tennis Taula de Vic.

El fons d'aquesta fotografia té un alt valor estètic (colors i desenfocament) i la pilota "glaçada" dins d'un rectangle de color groc. La mirada dibuixa una diagonal, la llum és correcta i, sobretot, no té cap element que distregui a l'espectador.
Fotografia publicada a EL9NOU en l'edició del 9/9/2019.

En aquesta fotografia hi apareix en acció la guanyadora de l'Open (
Annamária Erdelyi) i en un primer terme -desenfocada- la finalista a l'esquena de la qual podem intuir-hi el nom "Vic TT". Al fons hi veiem unes lones amb l'escut de la Diputació de Barcelona (patrocinador) i diversos elements que resten estètica a la imatge (lona blau marí, elements vermells al fons a l'esquerra). En definitiva, molt soroll visual que ens aporta narrativa (context) però ens pren valor estètic.

«Així doncs, David, quina és la bona?»
Si hagués enviat la fotografia del concurs a EL9NOU, no l'haurien publicat. I si hagués presentat al concurs la fotografia publicada al diari, no hauria guanyat.

Probablement, les dues imatges són igual de bones -o igual de dolentes- i han funcionat perquè complien la seva funció. En un cas "ser maca", i en un altre "explicar una història".

La fotografia té tants criteris com autors. Sol ser agosarat dir que una fotografia «és bona» o «és dolenta» i sobretot cal evitar els valors absoluts com ara «no val res» o «és perfecta». Potser, la primera pregunta abans de sentenciar una imatge seria; compleix la seva funció?
 

divendres, 22 de maig de 2020

Fotografia de flora

De petit volia ser jardiner, però la vida em va dur cap a la fotografia. No em queixo, suposo que senzillament volia ser "allà fora" quan treballés. Com en altres facetes personals (bàsquet, viatges, natura) he dirigit el meu interès fotogràfic cap a allò que ja m'apassionava abans de saber que em dedicaria a la comunicació visual.

La fotografia de flora és una disciplina agraïda, amb subjectes immòbils que ens permetran acostar-nos tant com ens sigui necessari. D'uns anys ençà he seguit la floració de diverses espècies de les quals sovint desconeixia el nom, i amb les que he anat ampliant el meu arxiu, o aconseguint fotografies més elaborades d'aquelles que ja tenia.

Resumint lectures, consells i experiències personals, desgrano 10 claus per entendre una mica més la fotografia de flora.

Diafragma i profunditat de camp
El diafragma determina la profunditat de camp de l'escena, la part de la fotografia que veiem enfocada. A menor diafragma (f/8, f/11, f/16), major profunditat de camp. A major diafragma (f/2.8, f/4), menys tros enfocat.
Barretet piramidal (Anacamptis pyramidalis). 
100 mm - f/2.8 - 1/50 s - ISO 100.

Barretet piramidal (Anacamptis pyramidalis). 
100 mm - f/8 - 1/6 s - ISO 100.

Dos punts a tenir en compte en diafragmes tancats/molt tancats.

· Un diafragma tancat alentirà la velocitat d'obturació (el temps que estem fent la foto) i en dies on bufi una lleugera brisa, el subjecte ens pot aparèixer mogut.

· Amb un diafragma molt tancat (f/22 o f/32) guanyarem profunditat de camp però perdrem nitidesa a causa de la difracció. El meu consell és no sobrepassar f/16.

Hi ha un segon element relacionat amb la profunditat de camp; la distància càmera – subjecte. Com més a prop estiguem del subjecte, menys tros aconseguirem tenir absolutament nítid. Això no és bo ni és dolent, perquè sovint els desenfocaments són preciosíssims... És senzillament una qüestió de física.
Curraià vermell (Cephalanthera rubra).
100 mm - f/4.5 - 1/200 s - ISO 200.

Si el que volem és aconseguir tota la planta nítida, serà aconsellable apartar-nos i així ens serà més senzill ampliar la profunditat de camp. Tinguem sempre present el fons però, que no "se'ns enganxi" amb el subjecte al tancar el diafragma.


Si el subjecte sobresurt de l'entorn (hi ha flors com les orquídies o els gladiols que creixen més que la vegetació que les envolta) i utilitzem un diafragma obert (f/2.8, f/4) aconseguirem desenfocar el fons de manera que es converteixi en un color pla.

Fons blanc
Una alternativa per excloure el subjecte del seu entorn és col·locar un fons blanc retroil·luminat amb un flaix. Així, les nostres fotografies tindran un aspecte acadèmic digne d'una enciclopèdia de botànica.
Sabatetes de la mare de Déu (Ophrys apifera).
100 mm - f/16 - 0,4 s - ISO 100.
Difusor blanc al fons il·luminat amb un flaix extern.

Objectius
Generalment en fotografia de flora s'utilitzen objectius macro d'un rang al voltant dels 100 mm. Focals menors solen ser problemàtiques perquè ens acostarem tant que podem acabar fent ombra sobre el subjecte. Les superiors (180, 200 mm) s'utilitzen generalment per fotografiar invertebrats que no toleren una proximitat extrema.

Però com amb tantes altres regles fotogràfiques, es interessant donar-li la volta i fotografiar amb angular per incloure el nostre subjecte en un entorn que ens expliqui on i com viu.
Rosa del Triglav (Potentilla nitida).
16 mm - f/8 - 1/320 s - ISO 640.

Aquesta rosàcia
endèmica dels Alps Julians, floreix entre juliol i agost a més de 2.000 msnm.
Mala Mojstrovka, Kranjska Gora, Eslovènia.

Calendari de colors
Aquesta és de collita pròpia. Generalment la floració va per gammes tonals. Comença amb grocs i blancs (març), després entren els blaus i els violetes (abril) i en darrer terme, vermells, taronges i magentes (maig-juny). Com si fossin un termòmetre cromàtic amb les temperatures mitjanes de cada mes.

Aquest calendari té excepcions (e.g. gallarets) i variarà segons la ubicació de les plantes. No és el mateix el litoral mediterrani que els Alps Julians.

Més enllà de les fotos de carnet
La primavera és l'estació del color per excel·lència. Podem desenfocar elements en primer i darrer terme convertint-los en taques de color, acostar-nos molt o buscar enquadraments allunyats de la foto de perfil que ja hi ha a Viquipèdia.

La planta no marxarà d'allà en les pròximes hores. Cal exhaurir les possibilitats creatives de l'escena.
Gallaret (papaver rhoeas).
100 mm f/2.8 - 1/5000 s - ISO 400.

Il·luminació bàsica
L'equip bàsic per fotografiar flora seria una càmera amb un objectiu macro, un trípode i un difusor per difondre la llum incident si ens trobem en una escena assolellada (radiació directa). En cas de no tenir aquest últim, sempre podem fer ombra sobre el nostre petit subjecte amb el nostre cos o alguna peça de roba.

Tot i això, el més aconsellable és muntar un petit esquema d'il·luminació amb un difusor (un de 50 cm de diàmetre serà més que suficient), o un paraigua blanc. En últim cas podem fer una feina similar amb un full Din A4 de paper blanc o vegetal. Però ens serà difícil reutilitzar-lo en properes sessions.


Curraià vermell (Cephalanthera rubra).
100 mm - f/5.6 1/25 s - ISO 100 - Sense difusor.

Curraià vermell (Cephalanthera rubra).
100 mm - f/5.6 1/15 s - ISO 100 - Amb difusor.

El nivell de llum s'equilibra però la difusió per transmissió ens resta un pas de llum. Aquesta segona fotografia s'ha realitzat gairebé amb el doble d'estona que l'anterior.

Il·luminació elaborada
Un flaix sol ser la primera ampliació de l'equip fotogràfic, preferiblement, extern. Amb ell podrem il·luminar a través del difusor o directament sobre el subjecte. La llum de primera i última hora del dia, a part de tenir un aspecte més càlid, serà gairebé lateral i ens ajudarà a perfilar el subjecte si hi incideix des de la part posterior.

Salvia de prat (Salvia pratensis).
100 mm f/5.6 - 1/10 s - ISO 100.

Una llum incident des de la part posterior ens separarà el subjecte del fons a través d'un contorn més clar.

Hora del dia
A diferència dels humans, les plantes fan molt bona cara a primera hora del matí, la baixada de temperatures i la humitat nocturna fa que llueixin vigoroses. Durant un dia assolellat, s'aniran marcint gradualment, especialment si es troben en algun vessant encarat a l'oest i han de suportar el sol de tarda. I acabaran al vespre fent la mateixa cara que si tornessin de festa.

És aconsellable explorar i localitzar durant el dia i tornar-hi l'endemà «ben d'hora, ben d'hora» per fotografiar-la en el seu millor moment.

Els millors dies de la seva vida
Cada planta és un individu independent que té el seu propi cicle vital i ritme de creixement. Trobarem flors que estan radiants, d'altres, que encara no han arribat al seu moment àlgid i també exemplars que ja van cara avall. És aconsellable fer un seguiment d'alguns exemplars i fotografiar-los en el seu millor moment. Si no ho podem fer així, cal estar atents i veure que sovint en un mateix prat, podem trobar plantes en diferents estadis de floració.
Barretet piramidal (Anacamptis pyramidalis).
100 mm - f/5,6 - 1/30 s - ISO 100.

Emporta't només fotografies, deixa només petjades
Sovint acabarem asseguts o estirats al mig d'un prat ple de flors un assolellat matí de primavera. Sí, hi ha feines més dures.

Mirem de no aixafar cap altre exemplar mentre fotografiem el seu veí, no deixem cap mena de residu que no sigui orgànic i no ens emportem les plantes cap a casa per molt maques que siguin. Si aquestes petites meravelles de colors vius han reaparegut cada primavera durant mil·lennis, és precisament per l'equilibri que han trobat al seu entorn.

dimarts, 12 de maig de 2020

Cap de setmana fotogràfic a la Vall del Freser (el Ripollès)

Taller fotogràfic al cor del Ripollès dedicat a la fotografia de paisatge. Des del privilegiat Camp Base a Bruguera (Ribes de Freser) visitarem la Vall del Freser (Campdevànol, Queralbs, Pardines o Campelles) i Serra Cavallera (Ogassa).

Alternarem la pràctica fotogràfica amb sessions teòriques a l’hostal, on analitzarem les fotografies realitzades pels assistents.



Programa

Divendres 16 d’octubre
18:30-20:00 h. Rebuda a l’Hostal Moliné.
20:30 h Projecció fotogràfica i exposició del taller.
21:00 h Sopar.

Dissabte 17
7:00 - 7:30 esmorzar (Hostal)
7:45 – 14:30 sortida fotogràfica (dinar de pícnic)
15:00 – 17:00 descans (Hostal)
17:30 – 19:00 sortida fotogràfica
20:00 h sopar (Hostal)
21:00 h projecció i comentari de les fotografies realitzades

Diumenge 18
7:00 - 7:30 esmorzar (Hostal)
7:45 – 12:00 sortida fotogràfica
12:00 retorn a l’Hostal Moliné i comiat*

*Si algú es vol quedar a dinar el diumenge, podem programar-ho prèviament.

Preu per persona:195€ en habitació compartida
242€ en habitació individual


Inclou:
Sopar divendres
Nit de divendres (en habitació compartida entre dues persones)
Esmorzar dissabte
Dinar dissabte
Sopar dissabte
Nit de dissabte (en habitació compartida entre dues persones)
Esmorzar de diumenge
Formació fotogràfica durant tot el cap de setmana i dossier d’apunts
Assegurança

No inclou:
Desplaçament fins a Bruguera
Cafès i begudes fora dels àpats esmentats
Altres conceptes que quedin fora de la llista “inclou”



Opció de venir a les sortides del dissabte sense pernoctar (inclou dinar de pícnic, no inclou esmorzar ni sopar) = 80€

Opció de venir a la sortida matinal del diumenge (no inclou esmorzar) = 50€


Informació i inscripcions:

info@davidfajula.com