dimarts, 4 de desembre de 2018

Presentació de Petjades del Ter

Presentació del llibre Petjades del Ter. Editat pel Consorci del Ter.

Data:
Dimarts 4 de desembre de 2018.
Hora: 19:30h.
Lloc: Museu del Ter (Manlleu).



dimecres, 21 de novembre de 2018

Curs de fotografia a Folgueroles

 Monestir Romànic de Santa Maria de Lluçà

Curs de fotografia estructurat de manera que en cada sessió es facin fotografies. La pràctica és fonamental en aquest curs.

Coneixerem les eines, el seu transport, la utilització de la càmera i els accessoris necessaris. Així com la veritable matèria primera de la fotografia: la llum.

Captura (utilització de la càmera)
Obturador | Velocitat | ISO


Narrativa
Profunditat de camp
Moviment (subjecte)
Moviment (càmera)
Moviment (càmera + subjecte)
Zooming

Composició
Llei dels terços
Direcció del subjecte

Espai positiu i negatiu
Grafismes i contragrafismes

Publicació (el destí de les nostres fotografies)
Internet

Paper

Arxiu
Una agulla en un paller
 



Dates: Dimarts, 22 i 29 de gener. 5 i 12 de febrer (4 sessions/6 hores)

Horari: 19:15 a 20:45 h.

Lloc: Centre Cultural de Folgueroles. Carrer de la Rambla, 17. Folgueroles.

Preu: 50 € (inclou dossier d'apunts imprès)

Inscripcions
Punt d'Informació de Folgueroles
Plaça Verdaguer, 2
T 93 812 23 29 - 
flgr.info@diba.cat
Horari de dilluns a divendres 10 a 14 h.
Dissabtes i diumenges de 2/4 d’11 a 2 migdia
Del 24 al 28 de desembre tancat, 31 i 1 de gener tancat

Informació sobre el temari:
info@davidfajula.com

diumenge, 21 d’octubre de 2018

La resta són megapíxels

Vaig entrar a formar part d'una associació fotogràfica fa gairebé tretze anys. Amb el temps he intentat definir les accions que hi portem a terme dient que «de fotos en fa tothom, nosaltres fem poble». Amb aquest «poble» em refereixo a la comunitat que ens envolta. La nostra intenció no és tant aprendre a fer fotografies espectaculars com causar un impacte positiu a la societat, ja sigui a escala municipal (exposició Santjoanins) o internacional (Aditum).

L'última mostra d'aquest impacte sobre les vides de persones que no necessàriament saben que és el rang dinàmic o els avantatges de les càmeres de micro quatre terços, la vam veure ahir a Sant Joan de les Abadesses. Després de la magnífica projecció d'en Joan Santaugini sobre la Patagònia, un senyor del públic es va aixecar i amb un marcat accent argentí i els ulls plorosos va dir: «Xo sólo quería felicitarte. Soy de esa región. Ese alambique del refugio lo puse xo. Vine a vivir a Barcelona pero después de diez años vi que eso no era para mí y vine acá (Sant Joan), a la montañas».

Enhorabona Joan per aquest grandíssim premi immaterial. Per al Grup Fotogràfic Abadesses i per a mi té molt més valor que tots els likes d'Instagram que puguem acumular de forma individual o col·lectiva. La fotografia i l'Art són això, són ben bé això: la capacitat d'emocionar a algú amb les nostres obres. De la mateixa manera que ho fa una cançó, una pintura o un llibre. La resta? La resta són megapíxels.

dijous, 18 d’octubre de 2018

Curs de gestió de l'arxiu fotogràfic

L'arxiu de les nostres fotografies representa un ecosistema que creix constantment, fins al punt que ens pot ser difícil de gestionar. Per exemple quan no sabem les fotografies que tenim, ni on.

Aquest curs pretén ser un exemple de com tractar l'arxiu com una unitat. Un sistema amb les seves mancances (temes a tractar i millora dels temes que ja tenim treballats) així com un exemple de com treure un rendiment, econòmic o no, a la nostra producció. Els exemples del curs estan basats en projectes professionals dels quals entendrem el seu èxit, o el seu fracàs, marcat únicament per la correcta gestió d'un arxiu fotogràfic real.


Introducció

L'arxiu fotogràfic com un ecosistema

Importació de fotografies
Nomenclatura i ubicació dels arxius originals de la càmera

Gestió de les fotografies
Mòdul Biblioteca d'Adobe Lightroom
Cas real: Guia Repsol

Publicació de les nostres fotografies a internet
Una pàgina web pròpia: avantatges i inconvenients
Xarxes socials
Agències d'estoc
Cas real: Institut de Ciències Fotòniques

El nostre arxiu
Mancances i virtuts del nostre arxiu fotogràfic
Què val la pena treballar?
Què demanda el mercat?
Cas real: Com treballa la millor agència d'estoc de fotografia de natura del món?

Dates: (dimats al vespre) 22 i 29 de gener, 5 i 12 de febrer de 2019.

Horari: De 19:00 a 20:30h.


Preu: 50€ (inclou temari imprès amb exercissis i bibliografia recomanada)

Informació i inscripcions: info@davidfajula.com

Articles online per aprofundir una mica dins el món de l'arxiu fotogràfic.

dilluns, 24 de setembre de 2018

Alaska al cor

Sempre és un bon moment per recordar a Michio Hoshino, especialment si uns amics han anat de viatge al Japó i vénen a sopar a casa amb un llibre sota el braç.

Tot i ser un dels fotògrafs més influents en la meva feina, tinc molt pocs llibres seus. El gran gruix de la seva obra es va publicar en japonès, i això fa que fins i tot a internet sigui complicat comprar llibres seus, ja que les pàgines estan escrites íntegrament amb uns caràcters incomprensibles per a mi. Així que l'opció "si passeu per una llibreria quan sigueu al Japó i trobeu algun llibre seu, compreu-me'l" s'ha convertit en la fórmula guanyadora per ampliar la meva biblioteca.

Love in Alaska és la tercera obra de Hoshino que tinc. La majoria de gent que coneix la seva feina té present la retrospectiva Hoshino's Alaska, on es descriu sobre el mapa la seva fascinació per l'Última Frontera. Tot i això, des del meu punt de vista és a Arctic Odyssee on millor s'entén la profunditat de la seva narrativa i l'escola instaurada -juntament amb Hannu Hautala- del "subjecte i entorn".


Paradoxalment, a Love in Alaska hi ha una quantitat notable de fotografies socials, sobretot de nens i, fins i tot, uns quants autoretrats. No puc dir que sigui "un Hoshino desconegut", perquè ell és el japonès a qui millor conec. He escrit sobre ell diversos articles, en català i en anglès, he pogut parlar amb familiars i amics propers, i des del Grup Fotogràfic Manlleu vaig organitzar-ne l'homenatge que li vam retre el 2012. Més aviat diria que descobrir llibre a llibre la profunditat de la seva feina, m'ajuda a entendre l'immens trencaclosques que va construir a finals del S. XX sota el sol de mitjanit d'Alaska.

dissabte, 18 d’agost de 2018

Fotografiar sense trípode

A 60 lecciones de fotografía David duChemin diu que "a ningú li agraden els trípodes. Ni tan sols als fotògrafs que diuen que adoren els trípodes els agraden". En certa manera duCuhemin té raó; pesen, ocupen molt lloc, són feixucs de carregar i ens fan perdre l'espontaneïtat d'algunes escenes.

Fa uns dies vaig tornar de Munic i juntament amb un viatge previ a Berlín (2016) he creat una galeria sobre Alemanya a la meva pàgina web. Totes les fotografies que hi apareixen són fetes sense trípode, amb un sol objectiu (24-105) o amb una càmera compacta. És l'única galeria que tinc amb unes característiques tan restrictives, sovint treballo després de la posta de sol i amb uns nivells molt baixos de llum. Fotografiar Alemanya sense trípode no va ser una decisió deliberada, tampoc una elecció professional, senzillament es va escaure que vaig fer aquests viatges amb l'equipatge just.

Oques del Canadà (Branta canadensis) al Palau de Nymphenburg, Munic.

El principal benefici d'utilitzar un trípode és evident, poder fotografiar a velocitats d'obturació baixes, generalment inferiors a 1/15 de segon. Tot i que hi ha dotzenes de trucs per poder garantir fotografies "lentes" mitjanament nítides; diafragma obert, ISO alta, utilitzar el motor de ràfega, obrir el camp de visió de l'objectiu (angular), activar el disparador retardat i sobretot tenir molt present la direcció del moviment i la mida del subjecte dins l'enquadrament. També hi ha un benefici invisible que té molt poc a veure amb si les fotografies "ens quedaran mogudes". La reflexió prèvia a la fotografia.

De la utilització del trípode l'Oriol Alamany en destaca un alentiment del procés creatiu. Ens fa parar, mirar l'escena, plantejar-nos l'enquadrament i sobretot fer-ne menys fotografies. Sovint tenim pressa, veiem una escena i la volem immortalitzar asap. Sovint tenim raó, hi ha escenes que duren un instant i en aquests casos val més portar la càmera penjada al coll en posició semiautomàtica perquè aquella "bicicleta travessant el pont amb uns paraigües vermell mentre passa per sota un ferri amb els turistes mirant l'Arc de Sant Martí que els envolta" no es tornarà a repetir. Però quan tenim tot el temps del món, amb trípode o sense, parar-nos a pensar perquè fem aquella fotografia, què ens ha atret de l'escena i que en volem transmetre probablement és la millor inversió.


Monument als jueus assassinats d'Europa, Berlín.

Tenir cura de la composició, preenfocar i esperar que passi alguna cosa interessant sol ser una bona recepta per a la fotografia urbana. També ho és no tenir pressa i entendre que la fracció de segon en què la llum incideix al sensor és només la culminació del procés fotogràfic. 

dijous, 31 de maig de 2018

Noves targetes


Diuen que l'encàrrec més difícil per a un dissenyador gràfic és la creació de la seva pròpia targeta de visita. Francament, no sé si ha estat el més difícil. Però l'experiència m'ha ensenyat que un bon projecte de comunicació visual només es sosté en el temps si tots els seus elements estan fonamentats en un perquè. Si tot el que fem té un sentit, l'únic argument que podrà rebatre la nostra idea original serà l'etern i estèril debat sobre si "a mi m'agrada/no m'agrada".

Amb el concepte al cap, i al cor, els perquès de les meves noves targetes:

Elements gràfics
La Flor de lis representant les arrels (és present a l'escut de Folgueroles) i els viatges. Especialment al meu destí preferit, el Quebec. De la bandera de la província més extensa del Canadà n'he agafat només una de les quatre que la representen, la del quadrant superior-esquerre. Fent referència a un altre quadrant superior-esquerre, el del diagrama personal d'organització de feines, on pertanyen les "feines que omplen el cor".

Frase
"Entendre per explicar". Fent referència a la importància de conèixer (l'encàrrec, el client, el conflicte) a l'hora de parlar-ne. Entendre que la nostra feina és ser el vehicle que transporta la informació d'un emissor a un receptor i en cap cas ser-ne part activa. No hem vingut aquí per parlar de nosaltres. Com va dir una vegada l'amic i referent Jordi Farrés "m'interessa més la vida que la fotografia".

La frase original volia que fos en llatí (Intellegendum ad explanandum) però un cop traduïda veia que s'apartava massa del tracte proper que volia transmetre. Escriure-la en francès feia que fos comprensible per a molta gent que entengués el català, però alhora tingués una connotació més universal.

Material
·Cartolina Keaykolour blanco común de 350 gr.
·Impressió offset a una tinta / doble cara (Pantone 535) llom tintat amb directament amb Pantone 533.

·Relleu.

Impressió
Copyset Impremta

Traduccions
Aula Emi