dilluns, 18 de gener de 2016

Nomen est omen


La fotografia és una Art visual, igual que ho és la pintura o el cinema. Relacionar-ho amb la literatura ens sembla desorbitat, més encara el fet d’escriure alguna cosa coherent, perquè sovint creiem que “no és lo nostre”. Com bé diu en David duChemin “és possible que no escrigui bé, i per això hagi decidit dedicar-se a la fotografia”. Però hi ha un punt que totes les fotografies comparteixen i que només pot ser gramàtic; el títol.

El títol és el colofó d’una obra; ja sigui una sola fotografia, un reportatge o un llibre. És aquell 10% que aporta quelcom més i que ens diu el què hi ha més enllà; contextualitza, emfatitza sensacions i en transmet de noves. Les grans obres són grans per moltes raons, inclosa la de tenir un nom especial.
Jim Brandenburg és un exemple de títols suggerents; “Secret bay” (la bahia secreta), “Prairie smoke” (el fum de la plana) o “Last leaf” (l’última fulla) en són bons exemples, també ho són noms com “evening chorus” (el cor del capvespre) o “Late colors” (colors tardans) del seu projecte de vídeo Nature 365. No és casualitat que l’autor compari aquests petits vídeos amb els poemes Haiku japonesos, no s’arriba a ser un referent mundial de la fotografia llegint només manuals de càmera.

“Per a cada cosa una estació” de Hannu Hautala o “De crepuscle en crepuscle” de Vincent Munier, són grans llibres amb grans noms, creant el lligam idoni entre continent i contingut. Per evidenciar la importància dels noms, només cal veure les aportacions que aquests fan en obres d’altres disciplines; “el cant dels ocells” o “el pensador” representen la rúbrica precisa d’aquestes grans obres de la música i l’escultura.

Quan al 2009 vaig exposar el meu projecte Identitat pròpia, trobar-li el nom va ser l’últim pas, i el més difícil. Alhora va representar la quadratura del cercle fent que tot encaixés. Sovint el temps és el millor jutge per veure si realment el projecte tenia futur o si era fruit d’unes circumstàncies efímeres.
 

De la mateixa manera que per fer bones fotografies necessitem tenir una gran cultura visual, llegir és la millor eina per trobar bons títols. No ens hem de limitar a llegir sobre fotografia, perquè segurament reciclarem títols de tercers. És bo agafar-se a tot, des de revistes fins a llibres de poesia. La narrativa de viatges per exemple, és un gènere que descriu entorns de forma literària, fent que els imaginem i visualitzem intensament, i que a vegades ens decebem quan en veiem la pel·lícula.

Les paraules poden aportar aquest valor afegit a les nostres obres, són l’eina que ens ajuda a transmetre les nostres intencions amb unes formes que la comunicació visual, senzillament, no té.

Personalment, tinc rebost ple de títols, molts d’ells per a fotografies i reportatges que encara no he fet. Però saber-los és
el primer pas per visualitzar-los.

dilluns, 11 de gener de 2016

Fotografia de cavalls per a la Yeguada Dicar



Adoro els cavalls. Als 7 anys muntava sol, al 12 ja n'havia caigut dues vegades i als 14 em plantejava seriosament dedicar-m'hi de forma professional. A casa les vacances d'estiu les passàvem al Pla d'Anyella o a la Vall d'Aran, els àlbums de fotografies d'aquella època estan farcits d'animals de peu rodó. La meva mare sempre ha acceptat amb certa resignació "tenir més fotos de cavalls que dels meus propis fills". C'est la vie a Can Fajula.

És per aquest patrimoni immaterial que quan des de Ciclick (mai els podré estar prou agraït) em van referenciar com a fotògraf per a la Yeguada Dícar, no vaig dubtar ni un moment en acceptar la feina. 

Vàrem començar a finals d'estiu, fotografiant les eugues i treballant amb en Jordi i en Toni en el disseny de la pàgina web i les imatges necessàries. Aquí hi ha hagut el punt clau d'aquest projecte, quan al teu costat tens uns professionals que visualitzen la feina i ho saben transmetre, tot és molt més senzill, i el resultat, l'esperat per les tres parts; l'estudi de disseny, el client i jo.

El millor de tot això però és veure la il·lusió que hi posen gent com en Rafael i la Carme. Tornar al cap d'uns mesos i comprovar com han crescut aquelles pollines o com cada cop és més evident la gestació d'alguna euga, fa que et sentis aquesta feina una mica més teva que la resta de projectes. 

Fotografiem millor allò que més estimem, i en aquest cas, a mi no m'ha costat gaire.

dimecres, 23 de desembre de 2015

Nadala 2015


 


Ingredients per a una vuitantena de persones:

-Una fotografia del Balandrau
-Una cita inspiradora de John Muir
-Una impremta artesanal i curosa com Gràfiques Copyset
-80 sobres paper kraft
-Pràctica cal·ligràfica
-Els millors desitjos per aquestes Festes

diumenge, 20 de desembre de 2015

Fotografiar aus des d'un vehicle

Sovint tendim a humanitzar les percepcions dels animals. Els seus comportaments són molt més primaris que els nostres, amb decisions crucials que s'han de prendre en dècimes de segon. 

Les aus, igual que la majoria d'animals caçats per l'home, ens veuen com a un perill. No distingeixen si portem una escopeta, un arc o una càmera rèflex. La seva experiència i les reaccions apreses dels seus avant-passats els diuen que no som gent de fiar perquè vivim un estadi per sobre d'elles a la piràmide tròfica. Senzillament, ens associen amb un perill (depredadors) i fugen.

Abans d'emprendre el vol, no es paren a pensar si és un fotògraf o un caçador. Perquè si la resposta fos equivocada, la conclusió seria fatídica. El seu comportament es basa en una equació tan senzilla com: "home = perill".

Això explica la funcionalitat dels espantaocells, figures amb forma humana que generen desconfiança en les aus evitant que s'acostin als nostres conreus.

Quan la figura humana desapareix, la tranquil·litat de les aus augmenta. Els hides no deixen de ser elements integrats dins el paisatge que "desapareixen" de l'escena, igual que ho són en certa manera, els vehicles tancats.

Els ocells estan acostumats a veure passar els cotxes. Ho entenen com un personatge més de l'auca on viuen. Aquests dies veureu sovint rapinyaires als cables i pals telefònics de les vores de les carreteres, impassibles davant del trànsit. Senzillament els associen amb coses que van i venen fent soroll.

Aquesta confiança generada pels vehicles ens pot ser de molta ajuda a l'hora de fotografiar-los. Amb la seguretat i el seny com a prioritat, i fotografiant només en carreteres i camins forestals, podem gaudir d'oportunitats que no tindríem a cara descoberta.

Una clau és el soroll del motor, que pot representar la fugida o no del nostre subjecte.Tornem al principi, pensaments primaris. Les aus entenen que els cotxes amb el motor engegat no són un perill perquè acaben marxant, però que quan deixen de fer soroll, en sol sortir una persona.

La fotografia de l'esplugabous que em vaig trobar fent autostop, està feta de tan a prop, que els treballs van ser meus per enfocar-lo. Amb el cotxe engegat a menys d'un metre i mig seu, tenia la sensació que si obria la porta de cop, el tiraria a terra.



dimarts, 8 de desembre de 2015

Fotografia d'ocells amb hide

Vaig construir el meu primer hide fa set hiverns. Una de les coses que em preocupava més en aquells moments era l’efecte claustrofòbic de passar-me hores assegut dins un habitacle de la mida d’una rentadora, així que em vaig curar en salut i vaig edificar un amagatall d’uns dos metres d’alt, per dos de fons i un i mig d’amplada. Unes quatre cabines de telèfon posades en dues fileres paral·leles. Allò era tan gran, que quan en Carles Martorell el va veure em va dir “Això no és un hide! És un apartament!!”.

Ell i en Marc Munill em van ajudar molt, sobretot el primer any, aconsellant-me localitzacions, aliments i tècniques. Entre el que ells em van ensenyar, el que jo havia llegit i l’experiència adquirida assegut en una cadira de càmping dins la meva petita llar de tela, detallo 10 consells per a qui vulgui iniciar-se en aquesta apassionant disciplina.


El primer hide que vaig tenir, talla XXL

Digue’m què menges i et diré qui ets
Cada espècie té una dieta diferent. Si vols que vinguin mallerengues carboneres, escampa anous trencades a la menjadora. Les pipes de gira-sol seran ben rebudes per pinsans i pica-soques blaus, i les merles i els tallarols de casquet estaran encantats amb uns talls de poma.


Tingues present també que a vegades hi ha relacions poc amistoses entre espècies i individus. Alguns poden ser molt territorials i no permetre que ningú s’acosti a la “seva” menjadora. No és que el menjar no els agradi, senzillament no són ben rebuts a taula.

Pit-roig (esquerra) i pinsans comuns, conversant distesament en una alzina

Desaparèixer dins l’entorn
No hi ha cap directriu universal a l’hora de construir un hide. Haurà de ser baixet si s’ha de col·locar en zones estepàries, per no sobresortir del paisatge. En canvi, l’alçada no serà un problema si el construïm dins una fageda. Mira on ha d’anar i aprofita algun element de l’entorn –si és possible- a l’hora de crear el teu amagatall. Com més desapercebut passi, millor.

Bona orientació
Les hores més actives dels passeriformes solen ser a primera hora del matí i a última de la tarda. Si a això hi sumem que la “temporada de hide amb menjadora” és principalment durant els mesos més freds de l’any, ja tenim clara la posició del sol envers nosaltres i el nostre subjecte.

Si tenim la llum directament a favor (sol a l’esquena) hem de tenir en compte que un material translúcid (tela de roba e.g.) pot dibuixar la nostra silueta a l’interior i fer que els ocells no s’acostin, ja que cada moviment nostre a l’interior serà una escena de teatre d’ombres xineses.

Bona visió
Hem d’entendre que no estarem mirant si passa alguna cosa a través del visor de la càmera durant tota l’estona. Una finestra a la part superior frontal ens serà de molta ajuda. Alhora, és bo tenir present també un parell de finestres laterals per veure si ve algú per alguna de les ales ;-)

Bon emplaçament
Aquest va ser el meu primer error; construir un hide al mig d’una clariana forestal. Només hi havia un tronc on romandre i el fons em quedava sobradament desenfocat degut a la distància, perfecte fotogràficament però una menjadora amb molt de risc per als seus usuaris, ja que fàcilment algun rapinyaire els podía veure distrets i atacar-los.

Solució? Busca una zona segura per als teus models, a sota o a les branques d'un arbre per exemple. La vegetació propera els oferirà seguretat a ells i més estona per actuar a tu.

El segon hide, de mida més moderada i col·locat en una zona segura per a les petites aus

Femella de pinsà comú (Fringilla coelebs) protegida per la vegetació

Discreció i respecte
Oblida’t de fer 10 fotogrames per segon a la primera oportunitat, perquè tornaràs a casa amb això i prou. Cada individu reacciona segons les seves pròpies experiències anteriors, però per assegurar que toleren el soroll dels miralls d’una càmera rèflex, comença a fer fotos d’una en una.

Compromís
Els ocells trobaran molt ràpidament el menjar que deixis, i hi tornaran mentre n’hi hagi i no en trobin en altres llocs de forma “natural”. Així que construir una menjadora demana un compromís d’octubre a abril, si al gener deixem d’aportar menjar de forma dràstica, el nostre experiment pot acabar en una tragèdia.

Cicles vitals
Notaràs quan els ocells deixin de venir a la menjadora encara que no els vegis, bàsicament perquè trobaràs el menjar intacte. Mentre puguin anar fent (tardor) vindran poquet. A l’hivern, i sobretot els dies de glaçades i nevades (si s’escau) assistiran en massa als banquets, però a mesura que arribi el bon temps, tothom farà la seva.

Aquests cicles varien cada any, la ciència que estudia els seus efectes sobre els éssers vius s’anomena fenologia. Que un any nevi per Sant Andreu no vol dir que ho faci el següent, o que la primavera s’avanci, o que la tardor sigui la més plujosa del darrer segle. Tot varia, i així ho fan també les nostres oportunitats fotogràfiques. Aprofita-ho.

Fa fred, però tampoc tant
Comptem que la temperatura mitjana estarà entre els -4º i els 4ºC a primera hora del matí, cal anar ben abrigat i ben calçat. També és aconsellable portar una mica de menjar o un termo de cafè/te per refer-nos durant l’espera.

Les temperatures interiors variaran segons el material amb què s’hagi construït el hide, com el conte dels Tres Porquets, vaja. Però una cosa és segura, no farà tant fred com a fora i la variable de la “temperatura de sensació” desapareixerà, ja que no estem exposats al vent. 

Vista des de la finestra de l'hotel

Gaudir de l’experiència
Des del meu punt de vista, la màgia de fotografiar des d’un hide no són les fotografies per se, sinó el fet de poder formar part del paisatge i veure com la vida segueix el seu curs a pocs metres teus, sense que ningú variï les seves decisions.

En el fons, les meves millors fotografies d’un pit-roig no són fetes a Farrerons, sinó a Hyde Park, amb aus que toleren els turistes gairebé tant com els coloms de la Plaça Fra Bernardí toleren els nens de Manlleu. Però això, quina gràcia té? La veritable màgia de la fotografia amb hide es troba en el trajecte, no en el destí.

dilluns, 7 de desembre de 2015

Curs avançat de fotografia a Sant Hipòlit de Voltregà



Curs avançat de fotografia estructurat de manera que en cada sessió es facin fotografies. 


Calen uns coneixements bàsics de fotografia (diafragma, obturador, ISO, relació angular-teleobjectiu) per seguir correctament el curs. En cas contrari, aconsellem apuntar-se al curs d'iniciació.

Coneixerem les eines, el seu transport i els accessoris necessaris per a les diferents disciplines, de les quals en veurem de manera pràctica els fonaments (fotografia esportiva, fotografia de fauna i paisatge, viatges o retrat).  Sovint, il.lustrades amb imatges dels grans fotògrafs del S. XX i XXI. des d'Ansel AdamsJim Brandenburg o Michio Hoshino a Clark Little o Jimmy Chin.

Llum
Llum natural
Llum
Il·luminació addicional (flaix)

Narrativa
Profunditat de camp
Moviment (subjecte)
Moviment (càmera)
Moviment (càmera + subjecte)
Zooming
Subjecte i entorn (llegat de Hannu Hautala i Michio Hoshino)
 

Composició
Espai positiu i negatiu

Grafismes i contragrafismes
Psicologia de la Gestalt

Microcomposició

Publicació (el destí de les nostres fotografies)
Internet (pàgina web pròpia, bloc i xarxes socials)

Paper (còpies Fine Art, premsa local)

Autopromoció i primers encàrrecs

- - - - -

Dates: 
Dilluns, inici 11 de gener (10 sessions)
Horari: 20:30 a 21:30 h.
Lloc:
 Espai Socioeducatiu El Ganxo
Preu:
 30 €
Informació i inscripcions:

El Ganxo
Carrer Batlle Serrallonga, 4.
08512 Sant Hipòlit de Voltregà.

Telèfon: 93 857 02 35 
ganxoshv@gmail.com 

Curs d'iniciació a la fotografia a Sant Hipòlit de Voltregà


Curs de fotografia estructurat de manera que en cada sessió es facin fotografies. La pràctica és fonamental en aquest curs.

Coneixerem les eines, el seu transport, la utilització de la càmera i els accessoris necessaris. Així com la veritable matèria primera de la fotografia, la llum.

Veurem de manera pràctica els fonaments necessaris per saber com fotografiar cada situació segons les nostres visualitzacions. Sovint, il.lustrades amb imatges dels grans fotògrafs del S. XX i XXI. des d'Ansel AdamsJim Brandenburg o Michio Hoshino a Clark Little o Jimmy Chin.

Captura (Utilització de la càmera)
Obturador | Velocitat | ISO


Narrativa
Profunditat de camp
Moviment (subjecte)
Moviment (càmera)
Moviment (càmera + subjecte)
Zooming
Subjecte i entorn (llegat de Hannu Hautala i Michio Hoshino)
 

Composició
Llei dels terços
Direcció del subjecte

Espai positiu i negatiu
Grafismes i contragrafismes

Publicació (El destí de les nostres fotografies)
Internet

Paper
 

Arxiu
Una agulla en un paller

- - - - -

Dates: 
Dijous, inici 14 de gener (10 sessions)
Horari: 20:15 a 21:15 h.
Lloc:
 Espai Socioeducatiu El Ganxo
Preu:
 30 €
Informació i inscripcions:

El Ganxo
Carrer Batlle Serrallonga, 4.
08512 Sant Hipòlit de Voltregà.

Telèfon: 93 857 02 35 
ganxoshv@gmail.com