Curs de gestió de l'arxiu fotogràfic

L'arxiu de les nostres fotografies representa un ecosistema que creix constantment, fins al punt que ens pot ser difícil de gestionar. Per exemple quan no sabem les fotografies que tenim, ni on.

Aquest curs pretén ser un exemple de com tractar l'arxiu com una unitat. Un sistema amb les seves mancances (temes a tractar i millora dels temes que ja tenim treballats) així com un exemple de com treure un rendiment, econòmic o no, a la nostra producció. Els exemples del curs estan basats en projectes professionals dels quals entendrem el seu èxit, o el seu fracàs, marcat únicament per la correcta gestió d'un arxiu fotogràfic real.

Introducció

L'arxiu fotogràfic com un ecosistema

Importació de fotografies

Nomenclatura i ubicació dels arxius originals de la càmera

Gestió de les fotografies

Mòdul Biblioteca d'Adobe Lightroom

Cas real: Guia Repsol

Publicació de les nostres fotografies a internet

Una pàgina web pròpia: avantatges i inconvenients

Xarxes socials

Agències d'estoc

Cas real: Institut de Ciències Fotòniques

El nostre arxiu

Mancances i virtuts del nostre arxiu fotogràfic

Què val la pena treballar?

Què demanda el mercat?

Cas real: Com treballa la millor agència d'estoc de fotografia de natura del món?

Dates: (dilluns al vespre) 28 de gener, 4, 11 i 18 de febrer de 2019.

Horari: De 19:00 a 20:30h.

Lloc: LAB Manlleu. Carrer del Prior Tarafa, 11, Manlleu.

Preu: 50€ (inclou temari imprès amb exercissis i bibliografia recomanada)

Informació i inscripcions: info@davidfajula.com

Articles online per aprofundir una mica dins el món de l'arxiu fotogràfic.

Arxiu fotogràfic (importació i arxiu)

Arxiu fotogràfic (paraules clau)

Arxiu fotogràfic (segona part)

Segona part de l’article sobre arxiu fotogràfic. Primera part; importació i arxiu.

Un cop col·locades les fotografies en una carpeta definitiva i reanomenades amb nom únic, és hora d’etiquetar-les amb les anomenades paraules clau (keywords).

Aquesta pot ser una feina carregosa, sovint la gent em pregunta als cursos si ho han de fer ells manualment. La resposta és “sí”. Si no tenim un software que reconegui que aquest és el Santuari dels Munts, li hem de dir nosaltres manualment.

Dit això, podem fer-ho de forma dinàmica i relativament ràpida. Primer de tot, respondre les quatre “preguntes clau”. Què | Qui | On | Quan.

Dos exemples il·lustrats:

Què? Hoquei femení, Copa d’Europa - Qui? Natasha Lee - On? Sant Hipòlit de Voltregà - Quan? Hivern

Què? Bedoll - Qui? ... - On? Coll de Jou - Quan? Tardor

Aquí tindríem entre 3 i 5 paraules clau o conceptes relacionats, alguns amb més sentit que d’altres. La segona foto “és de tardor”, però la primera no representa “l’hivern”. Val a dir que són poquets, i que com més paraules tinguem associades a les nostres fotografies, més podrem afinar en futures cerques de “fotos de tardor del Coll de Jou”.

És per això que potser necessitaríem incloure més informació, perquè a mesura que el nostre arxiu creixi i creixi, com la carbassa de la Ventafocs, més imatges respondran al perfil genèric de “Mar Mediterrani”, “hivern” o “muntanya”.

Per fer aquest punt encara més dinàmic, la clau és generar una estructura de paraules clau jeràrquiques. Que vagin unes enllaçades directament amb les seves superiors-inferiors, i creïn una estructura global.

Mirem-ho des d’un punt de vista geogràfic. La Capella de Notre-Dame-de-Bon-Secours està dins del Vieux Montréal, que està dins de la ciutat de Montréal, que està dins de la província de Québec, que està dins del Canadà, que està dins d’Amèrica del Nord.

Si nosaltres associem la paraula “Notre-Dame-de-Bon-Secours” a “Vieux Montréal”, i aquesta a la seva superior (Montréal) i així successivament, només haurem d’escriure “Notre-Dame-de-Bon-Secours” i tindrem associats directament sis conceptes.

Això per a què més ens serveix? Doncs sobretot per espècies naturals (animals i plantes). Qui recorda el nom científic de l’esplugabous? Si no és el vostre cas, senzillament cal col·locar la paraula “bubulcus ibis” com a superior de “esplugabous”, i si voleu l’ordre, enllaçar “pelecaniformes” amb “bubulcus ibis”. I per sobre de totes? Doncs “ocell” o “au”, que alhora aniria dins de la paraula “animal”.

Quins beneficis té aquesta estructura a l’hora de buscar imatges? Sobretot el fet que podrem fer cerques genèriques tipus “animal” o “planta” on apareixeran moltes fotos i podrem acabar buscant de forma detallada espècies concretes en quantitats molt inferiors.

Ara com ara (5-4-2016) conceptes de cerca (paraules clau) i resultats a l’arxiu de la meva pàgina web:

Exp 1:
Animal (animal): 220 fotografies
Ocell (bird): 75 fotografies
Cabussó emplomallat (Great Crested Grebe): 1 foto

Exp 2:
Bàsquet (basketball): 34 fotografies
NCAA (bàsquet universitari): 17 fotografies
Boston College (Universitat de Boston): 1 foto

Les èpoques de l’any són importants si ens dediquem a la fotografia de natura, perquè sovint farem cerques relacionades amb l’estació en concret. També hi ha qui inclou conceptes més eteris, com ara “alegria” o “llibertat”. Per veure com s'associen i amb quin tipus d'imatges, només fa falta que entreu a qualsevol pàgina web de fotografia comercial d’estoc.

El més important però, és saber quina serà la nostra estructura principal, sobre què es fonamenta el nostre arxiu i com podem encarar la creació del primer llistat de paraules. N’hi ha molts a la xarxa, però el meu consell, és que cadascú comenci el seu. Igual que tots veiem –i fotografiem- el món de manera única, ningú sabrà millor que tu què hi ha en aquella imatge.

Curs de Lightroom a Sant Hipòlit de Voltregà

Curs d'Adobe Lightroom on veurem els diferents mòduls del programa i aprendrem a treballar lots de fotografies, en lloc d'imatges individuals. Estructurant les classes dins dels tres grans blocs del programa.
-Importació i arxiu
-Revelat
-Publicació

Durada: 10 h
Dates: 11, 18 i 25 d'abril. 2 i 9 de maig.
Preu: 30€

Informació i inscripcions:
Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà
Plaça de la Vila, 1 - Tel. 93 850 26 26

Ajuntament de les Masies de Voltregà

Ctra. C-17z, Pk. 70,400 - Casa Forta el Despujol
Tel. 93 857 00 28 - masiesv@diba.cat

Arxiu fotogràfic (primera part)

La fotografia és una disciplina visual, els números i les lletres ens semblen més propis de ciències exactes que d’expressions artístiques, i en gran part tenim raó.

Però com ja passava en els formats analògics (negatius, diapositives, contactes) i sobretot ara en l’entorn digital, tenir l’arxiu estructurat de forma coherent ens facilitarà i -sobretot- ens reduirà la feina a l’hora de saber “què” i “on” ho tenim.

Amb dos senzills passos a l’hora d’importar (copiar) les fotografies de la càmera a l’ordinador, apuntalarem un sistema coherent. Només hem de triar amb cura els noms de les carpetes i el dels pertinents arxius (fotografies) que hi habitaran.

Carpetes

Tornem de vacances, descarreguem les fotografies copiant-les totes dins d’una carpeta anomenada “Israel 2015” i sabem que allà hi tenim les fotos del viatge.

“Vols veure les fotos d’Israel? Ara mateix! Les tinc aquí.”

Potser no tornarem a Israel durant els propers anys però, i quan fem fotos al Pantà de Sau? A Montserrat o al jardí de casa? Quin és el nom de la carpeta? Per a un aficionat a la fotografia resident a Osona, no seria difícil generar carpetes tipus “Sau 1”, “Sau 2”, “Sau 3”, “Sau 284”.

Fins aquí bé. Tot separat, tot en ordre. Però i si mai volem una fotografia “del Campanar de Sau aquell dia que va quedar enfarinat de neu”?

La resposta correcta seria buscar-ho per paraules clau, però aquesta és una feina una mica més complexa que guardo per a un altre article. En referència a les carpetes, una bona manera d’endreçar-les és anomenant-les amb “data+nom”.

Exemple: “2015-01-31 Sau”.

Per què comencem amb l’any i no el dia? Perquè així ens quedaran ordenades per ordre cronològic al sistema informàtic. De més antigues a més noves.

A veure nens, on vàrem passar el Cap d’Any de 2013?

Noms d’arxiu

Les càmeres generen arxius amb noms tipus “IMG_0001.jpeg, IMG_0002.jpeg” genèrics i correlatius. Quin és aquí el problema? Que tard o d’hora, la targeta donarà la volta al comptador i/o utilitzarem una altra càmera, fent que dins el nostre arxiu tinguem dues –o més- imatges amb el mateix nom. Així, si mai algú ens demana que li enviem “la foto IMG_1919.jpg” podrem trobar-nos amb una confusió, ja que al buscar-les, ens apareixeran diverses candidates amb el mateix nom.

Per evitar-ho, jo reanomeno totes les fotografies a l’importar-les al disc dur. La fórmula que utilitzo és = acrònims dels meus cognoms+any+mes+dia+número correlatiu.

Exemple: faju20150713-80.jpeg

Mai més tornarà a ser 13 de juliol de 2015, així que segur que dins el meu arxiu no hi haurà dues fotografies amb el mateix nom.

Nom d'arxiu únic

Alhora, en el cas que les vostres imatges hagin de ser utilitzades per algú que en gestiona moltes (editors de revistes, agències, diaris) sempre tindran un nom d’arxiu que us referenciarà a vosaltres (en el meu cas l’acrònim FAJU) fent-les més senzilles d’identificar.

"Nom+cogonom+data" o "Cognom+data" és una bona opció, això sempre i quan no tingueu un cognom molt genèric, com molt bé explica en Peter Krogh al seu llibre The DAM Book:Digital Asset Management for Photographers (ell posa l’exemple d’algú anomenat John Smith). Si teniu un cognom relativament comú, potser valdrà la pena buscar algun codi identificatiu personal, que us allunyi –a vosaltres i a les vostres fotografies- de possibles confusions d’autoria.

Còpies de seguretat
Un cop les imatges han passat de la targeta a l’ordinador/disc dur, col·locades dins una carpeta única, farcida de fotografies amb nom únic, les tindrem llestes per treballar-hi. L’edició de cada imatge és cosa de l’autor, així que poca cosa puc aconsellar en aquest procés. Un cop acabat però, el que jo solo fer és exportar-les (algunes, no totes) en format .jpeg i màxima resolució a una carpeta de l’ordinador, aquestes imatges pugen després a la pàgina web, així en tinc una còpia “al núvol”. Del disc dur extern on tinc l’arxiu fotogràfic en faig una còpia de forma regular. D’aquesta manera tinc dues còpies externes dels arxius originals (raws als discs durs) una còpia en .jpeg a màxima resolució a l’ordinador (en local) i una altra còpia a la web. Quatre còpies d’una mateixa fotografia, en dos formats diferents.

Pot semblar una bestiesa, però perdre una sola fotografia no ve de gust a ningú, especialment quan es tracta d’imatges amb les quals tenim un lligam emocional. Com molt bé va explicar-nos una vegada en Santi Terracabras arran de la destrucció d’un disc dur: “Al Coll de la Creueta podràs tornar-hi la tardor que ve, però la teva filla no tornarà a tenir quatre anys.”