M'agrada molt la fotografia i voldria comprar-me una càmera, quina m'aconselles?

Si arribes a aquest punt, és –generalment- perquè prèviament has tingut una càmera compacta i “necessites alguna cosa més”. Aquí, el meu consell és passar a una rèflex de gamma baixa o semi-professional.
 
La raó és molt senzilla, aquestes càmeres són peces modulars, una espècie de Mecano de la fotografia amb centenars d’accessoris intercanviables. Jo començaria amb una càmera DSLR i un objectiu estàndard, quan d’aquí a un temps vegis que genera aberració cromàtica a f/4 (potser ara no saps que és, però quan faci uns mesos que l’utilitzes ho veuràs) pots invertir en un de més lluminós i una qualitat òptica superior. Que t’agrada molt la fotografia de flora? Afegeixes un macro a l’equip. Que els retrats representen el 85% de les teves imatges? Hi acobles un flaix extern. Vols fotografiar els ocells del jardí? Pots trobar un teleobjectiu –relativament- barat i col·locar-lo al davant de la càmera. Que la teva passió és el fotoperiodisme? Inverteixes en un angular f/2.8.
 
Que després de comprar objectius, flaix, maleta, trípode, targes i filtres, la càmera s’ha quedat petita? Doncs pots comprar-ne una de nova (cos) i continuar ampliant el teu propi imperi tecnològic, 100% compatible amb els accessoris anteriors.
 
Dit  això, actualment (octubre 2013) els meus consells passen per la Canon EOS 100D, que a part de totes les prestacions d’una reflex de gamma baixa (RAW, ràfegues de 4 fps, 18 megapíxels) ofereix una elevadíssima sensibilitat (12800 ISO en fotografia!!) i unes interessants possibilitats per vídeo, com la gravació a 1080 o l’autoenfocament.
 
La Nikon D5200 té totes les prestacions d’una càmera d’iniciació (+ vídeo) amb l’afegit de tenir pantalla articulada i 39 punts d’enfocament. Tot i que la utilització amb sistema Live View sigui millorable, no deixa de ser una bona opció classificada com a “gamma mitjana”.
 
Per uns preus notablement inferiors, la EOS 1100D i la Nikon D3100 ofereixen algunes prestacions menys, però suficients per començar a entendre la tècnica i els controls d’una rèflex.
 
Evidentment, hi ha vida fora d’aquest tipus de càmeres. Compactes de gran qualitat com la Fuji X20 o la X100S, la Panasonic Lumix GX1 o la Nikon Coolpix A. Però funcionen més com a una –molt bona- segona càmera, que com a actor principal, sempre des del punt de vista d’algú que vol iniciar-se seriosament dins la fotografia.
 
Per últim, el meu consell és desconfiar dels “packs” que ens venen la càmera + un teleobjectiu 18-300 + trípode + funda + maleta + un filtre protector indispensable per fer bones fotos. Generalment, solen ser articles de baixa qualitat que fan molt goig tots plegats, però que no deixen de ser una panera de Nadal amb més confeti que torrons.