El sensor és una de les parts més delicades i fràgils de l'equip fotogràfic. Dicta les característiques que tots mirem al comprar una càmera nova (megapíxels, mida, sensibilitat ISO...) i, tot i la seva aparent inaccessibilitat, fins i tot en aquelles càmeres que no permeten l'intercanvi d'objectius, pot acabar agafant pols.
Saber reconèixer les taques de pols en les nostres fotografies també demana coneixement, i és molt probable que abans les vegi algun company més experimentat que nosaltres mateixos. Almenys, així em va passar a mi, i així és com adverteixo a alguns aficionats que no havíem descobert aquestes petites imperfeccions en les seves pròpies imatges. Solen ser molt visibles en cels i superfícies homogènies de colors clars i sempre apareixen al mateix lloc. Així que no, allò no era un ocell si quaranta fotografies després segueix suspès a la part superior dreta de les nostres fotografies.
Quin aspecte té una taca de pols en un sensor fotogràfic?
Generalment, solen ser petites circumferències que "subexposen" el color apareixent més fosques que el fons que ens tapen. També poden ser molt més evidents i tenir forma allargada o fins i tot de "v". Com més grans i menys uniformes, més difícil serà corregir-los després amb programes d'edició, ja que la seva extensió agafarà més píxels.
Enquadrament original amb -almenys- 4 taques de pols visibles
Taques centrals en la característica forma circular
Taca de mida XXL d'aspecte allargat Com saber si les taques que apareixen a les nostres fotografies són del sensor o de l'objectiu?
Si canviem d'objectiu i les taques es mantenen al mateix lloc, és el sensor. En cas contrari (no apareixen) el que està brut és l'objectiu.
Per altra banda, hi ha una manera molt gràfica d'entendre quantes partícules de pols (o greix) tenim adherides al nostre sensor; fer una fotografia utilitzant un diafragma molt tancat (f/16, f/22), preferiblement, sobre un fons clar/homogeni. Si aquí apareixen taques, l'única sortida és fer una neteja de sensor.
Aquest és el veritable punt crític del procés, ja que si no es fa de forma correcta, el sensor pot resultar danyat. En el meu cas, sempre he optat per una neteja professional. Dit això, hi ha molts fotògrafs que ho fan ells mateixos. Trobarem diversos kits de neteja al mercat, amb preus que oscil·len entre els 18 i els 50€, també opcions casolanes amb bastonets per a les orelles, que encara em semblen més arriscades.
En cas de veure'ns en cor de fer la neteja nosaltres mateixos, cal tenir en compte alguns aspectes.
· Amb una pera d'aire traurem partícules, però difícilment farem una neteja a fons.
· Fotografiar un fons clar amb un diafragma tancat, per veure on tenim les taques. Atenció l'efecte mirall que pot representar que una taca a la dreta del sensor aparegui a l'esquerra de la fotografia.
· Assegurar-nos que la bateria de la càmera està carregada al 100% (especialment si és una càmera rèflex), ja que durant tota la neteja haurà de mantenir els miralls alçats.
· Buscar un entorn lliure de pols i tenir la suficient pau d'esperit per no precipitar-nos.
Com ens afecta el model de càmera a la nostra neteja?
Doncs depenent de la mida del sensor, s'hauran de fer més o menys passades amb els pinzells netejadors, ja que un sensor full frame serà superior en mida a un APS-C.
La periodicitat de les neteges, dependrà de molts factors, des de la regularitat d'utilització i intercanvi d'objectius, fins l'entorn de treball. Però sempre és bo tenir present l'estat del sensor, especialment abans d'un viatge on d'un ús intensiu.
Dit això, tenir alguna taca pols al sensor no és la mort de ningú. Són elements antiestètics amb els quals els fotògrafs hem après a conviure, i a corregir amb programes d'edició. Davant d'una llevantada amb un arc que Sant Martí que es fon entre les Illes Medes, l'única opció correcta és fer la millor fotografia que siguem capaços, i preocupar-nos de les possibles partícules de pols un cop siguem de nou a casa.
