Abans de parlar de forma grandiloqüent de lo bons que són, volia provar-los en diferents situacions i després escriure amb criteri el que m'he trobat "allà fora". Quatre mesos i unes desenes de quilometres després, destacaria de la Talon 22 les dues coses per les quals la vaig escollir; ergonomia i versatilitat.
El primer que es nota al penjar-se la Talon a l'esquena, és l'ergonomia amb la que ha estat dissenyada. Durant anys he traginat quilos de material -fotogràfic- i poques vegades he tingut la sensació de que el pes s'emmotllés tant bé al meu cos, fins i tot en les maletes amb corretja d'estèrnum. La proximitat a l'esquena aconseguida en el disseny ajuda a equilibri, acostant-se al nostre centre de gravetat i per tant minimitzant-ne l'esforç de càrrega.
Jo utilitzo la versió 22, la segona més petita de la gama, però suficient pels meus usos. Una de les característiques que més em va atraure és el fet de tenir -a excepció de les butxaques del cinturó- només dues cremalleres, una pel petit compartiment situat darrera el coll i l'altre per l'espai general. Això permet tenir la resta de material -aigua, menjar, capelina- a l'abast sense la necessitat de treure'ns la maleta de l'esquena, mantenint l'equip fotogràfic a l'interior lluny de la vianda. Alhora, les butxaques externes ofereixen la possibilitat de col·locar-hi petits estris que sempre tindrem a mà; un trípode petit, un llibre o un bloc de notes.
Tot i no tenir coberta de pluja incorporada, i utilitzant-la sota un petit xàfec barrejat amb calamarsa, la meva càmera va quedar intacte a l'interior, una magnifica noticia. Primera perquè ens estalvia col·locar i treure la capelina particular cada cop que volem accedir-hi, i segona, perquè les cintes que comprimeixen les butxaques són molt útils per penjar-hi calçat lleuger o altres derivats de la vida outdoor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada