Taller de creació d'un llibre fotogràfic

Aquest taller desgrana com encarar un reportatge fotogràfic. Veure com diferents fotografies conformen un reportatge (en aquest cas un llibre) i entendre com podem explicar una història a través del seu conjunt.

El taller no està necessàriament encarat a fer un llibre, sinó a entendre com podem treballar les fotografies de forma individual i col·lectiva. Veure com comunicar de forma visual una idea.

Contingut
·El concepte
·Què volem explicar?
·Com ho podem explicar?

(pausa per esmorzar)

·Realització
·Un projecte de doble via)
·Mentalitat d'entrenador: pensar en el conjunt
·Un mur fet de maons perfectament col·locats
·l'Art de la doble pàgina
·Disseny i presentació

Data
Dissabtes 12 o 19 de gener de 2019. Matí de 9:30 a 13:30h.

Lloc
El Ganxo. Carrer del Batlle Serrallonga, 4, 08512 Sant Hipòlit de Voltregà.

Preu (inclou apunts i esmorzar)
50€ taller
75€ taller + llibre Petjades del Ter.

Informació i inscripcionsinfo@davidfajula.com

Presentació de Petjades del Ter

Presentació del llibre Petjades del Ter. Editat pel Consorci del Ter.

Data: Dimarts 4 de desembre de 2018.
Hora: 19:30h.
Lloc: Museu del Ter (Manlleu).

Curs de fotografia a Folgueroles

Curs de fotografia estructurat de manera que en cada sessió es facin fotografies. La pràctica és fonamental en aquest curs.

Coneixerem les eines, el seu transport, la utilització de la càmera i els accessoris necessaris. Així com la veritable matèria primera de la fotografia: la llum.

Captura (utilització de la càmera)
Obturador | Velocitat | ISO

Narrativa
Profunditat de camp
Moviment (subjecte)
Moviment (càmera)
Moviment (càmera + subjecte)
Zooming

Composició
Llei dels terços
Direcció del subjecte
Espai positiu i negatiu
Grafismes i contragrafismes

Publicació (el destí de les nostres fotografies)
Internet
Paper

Arxiu
Una agulla en un paller
 


Dates: Dimarts, 22 i 29 de gener. 5 i 12 de febrer (4 sessions/6 hores)

Horari: 19:15 a 20:45 h.

Lloc: Centre Cultural de Folgueroles. Carrer de la Rambla, 17. Folgueroles.

Preu: 50 € (inclou dossier d'apunts imprès)

Inscripcions
Punt d'Informació de Folgueroles
Plaça Verdaguer, 2
T 93 812 23 29 - flgr.info@diba.cat
Horari de dilluns a divendres 10 a 14 h.
Dissabtes i diumenges de 2/4 d’11 a 2 migdia
Del 24 al 28 de desembre tancat, 31 i 1 de gener tancat

Informació sobre el temari: info@davidfajula.com

La resta són megapíxels

Vaig entrar a formar part d'una associació fotogràfica fa gairebé tretze anys. Amb el temps he intentat definir les accions que hi portem a terme dient que «de fotos en fa tothom, nosaltres fem poble». Amb aquest «poble» em refereixo a la comunitat que ens envolta. La nostra intenció no és tant aprendre a fer fotografies espectaculars com causar un impacte positiu a la societat, ja sigui a escala municipal (exposició Santjoanins) o internacional (Aditum).

L'última mostra d'aquest impacte sobre les vides de persones que no necessàriament saben que és el rang dinàmic o els avantatges de les càmeres de micro quatre terços, la vam veure ahir a Sant Joan de les Abadesses. Després de la magnífica projecció d'en Joan Santaugini sobre la Patagònia, un senyor del públic es va aixecar i amb un marcat accent argentí i els ulls plorosos va dir: «Xo sólo quería felicitarte. Soy de esa región. Ese alambique del refugio lo puse xo. Vine a vivir a Barcelona pero después de diez años vi que eso no era para mí y vine acá (Sant Joan), a las montañas».

Enhorabona Joan per aquest grandíssim premi immaterial. Per al Grup Fotogràfic Abadesses i per a mi té molt més valor que tots els likes d'Instagram que puguem acumular de forma individual o col·lectiva. La fotografia i l'Art són això, són ben bé això: la capacitat d'emocionar a algú amb les nostres obres. De la mateixa manera que ho fa una cançó, una pintura o un llibre. La resta? La resta són megapíxels.

Curs de gestió de l'arxiu fotogràfic

L'arxiu de les nostres fotografies representa un ecosistema que creix constantment, fins al punt que ens pot ser difícil de gestionar. Per exemple quan no sabem les fotografies que tenim, ni on.

Aquest curs pretén ser un exemple de com tractar l'arxiu com una unitat. Un sistema amb les seves mancances (temes a tractar i millora dels temes que ja tenim treballats) així com un exemple de com treure un rendiment, econòmic o no, a la nostra producció. Els exemples del curs estan basats en projectes professionals dels quals entendrem el seu èxit, o el seu fracàs, marcat únicament per la correcta gestió d'un arxiu fotogràfic real.

Introducció

L'arxiu fotogràfic com un ecosistema

Importació de fotografies

Nomenclatura i ubicació dels arxius originals de la càmera

Gestió de les fotografies

Mòdul Biblioteca d'Adobe Lightroom

Cas real: Guia Repsol

Publicació de les nostres fotografies a internet

Una pàgina web pròpia: avantatges i inconvenients

Xarxes socials

Agències d'estoc

Cas real: Institut de Ciències Fotòniques

El nostre arxiu

Mancances i virtuts del nostre arxiu fotogràfic

Què val la pena treballar?

Què demanda el mercat?

Cas real: Com treballa la millor agència d'estoc de fotografia de natura del món?

Dates: (dilluns al vespre) 28 de gener, 4, 11 i 18 de febrer de 2019.

Horari: De 19:00 a 20:30h.

Lloc: LAB Manlleu. Carrer del Prior Tarafa, 11, Manlleu.

Preu: 50€ (inclou temari imprès amb exercissis i bibliografia recomanada)

Informació i inscripcions: info@davidfajula.com

Articles online per aprofundir una mica dins el món de l'arxiu fotogràfic.

Arxiu fotogràfic (importació i arxiu)

Arxiu fotogràfic (paraules clau)

Alaska al cor

Sempre és un bon moment per recordar a Michio Hoshino, especialment si uns amics han anat de viatge al Japó i vénen a sopar a casa amb un llibre sota el braç.

Tot i ser un dels fotògrafs més influents en la meva feina, tinc molt pocs llibres seus. El gran gruix de la seva obra es va publicar en japonès, i això fa que fins i tot a internet sigui complicat comprar llibres seus, ja que les pàgines estan escrites íntegrament amb uns caràcters incomprensibles per a mi. Així que l'opció «si passeu per una llibreria quan sigueu al Japó i trobeu algun llibre seu, compreu-me'l» s'ha convertit en la fórmula guanyadora per ampliar la meva biblioteca.

Love in Alaska és la tercera obra de Hoshino que tinc. La majoria de gent que coneix la seva feina té present la retrospectiva Hoshino's Alaska, on es descriu sobre el mapa la seva fascinació per l'Última Frontera. Tot i això, des del meu punt de vista és a Arctic Odyssee on millor s'entén la profunditat de la seva narrativa i l'escola instaurada -juntament amb Hannu Hautala- del subjecte i entorn.

Paradoxalment, a Love in Alaska hi ha una quantitat notable de fotografies socials, sobretot de nens i, fins i tot, alguns autoretrats. No puc dir que sigui un Hoshino desconegut, perquè ell és el japonès a qui millor conec. He escrit sobre ell diversos articles, en català i en anglès, he pogut parlar amb familiars i amics propers, i des del Grup Fotogràfic Manlleu vaig organitzar-ne l'homenatge que li vam retre el 2012. Més aviat diria que descobrir llibre a llibre la profunditat de la seva feina, m'ajuda a entendre l'immens trencaclosques que va construir a finals del S. XX sota el sol de mitjanit d'Alaska.

Fotografiar sense trípode

A 60 lecciones de fotografía David duChemin diu que "a ningú li agraden els trípodes. Ni tan sols als fotògrafs que diuen que adoren els trípodes els agraden". En certa manera duCuhemin té raó; pesen, ocupen molt lloc, són feixucs de carregar i ens fan perdre l'espontaneïtat d'algunes escenes.

Oques del Canadà (Branta canadensis) al Palau de Nymphenburg, Munic.

El principal benefici d'utilitzar un trípode és evident, poder fotografiar a velocitats d'obturació baixes, generalment inferiors a 1/15 de segon. Tot i que hi ha dotzenes de trucs per poder garantir fotografies "lentes" mitjanament nítides; diafragma obert, ISO alta, utilitzar el motor de ràfega, obrir el camp de visió de l'objectiu (angular), activar el disparador retardat i sobretot tenir molt present la direcció del moviment i la mida del subjecte dins l'enquadrament. També hi ha un benefici invisible que té molt poc a veure amb si les fotografies "ens quedaran mogudes". La reflexió prèvia a la fotografia.

De la utilització del trípode, Oriol Alamany en destaca un alentiment del procés creatiu. Ens fa parar, mirar l'escena, plantejar-nos l'enquadrament i sobretot fer-ne menys fotografies. Sovint tenim pressa, veiem una escena i la volem immortalitzar asap. Sovint tenim raó, hi ha escenes que duren un instant i en aquests casos val més portar la càmera penjada al coll en posició semiautomàtica perquè aquella "bicicleta travessant el pont amb uns paraigües vermell mentre passa per sota un ferri amb els turistes mirant l'Arc de Sant Martí que els envolta" no es tornarà a repetir. Però quan tenim tot el temps del món, amb trípode o sense, parar-nos a pensar perquè fem aquella fotografia, què ens ha atret de l'escena i que en volem transmetre, probablement sigui la millor inversió.

Tenir cura de la composició, preenfocar i esperar que passi alguna cosa interessant sol ser una bona recepta per a la fotografia urbana. També ho és no tenir pressa i entendre que la fracció de segon en què la llum incideix al sensor és només la culminació del procés fotogràfic.