Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris NBA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris NBA. Mostrar tots els missatges

dissabte, 5 de maig del 2012

L'altre equip de la ciutat

Aquesta nit es juga l’enèsim Barça-Espanyol. Un partit que, a excepció de la rivalitat històrica i de convertir-se en un homenatge públic a Josep Guardiola, no té massa al·licient en una temporada on tot el peix ja està venut.

Pel que si em serveix aquest derbi, és per fer autobombo del meu darrer article; A L’ALTRE VORA DEL RIU HUDSON on analitzo la història gràfica dels Nets i el seu retorn a Nova York després de trenta-cinc anys d’exili a l’Estat veí. Dos equips -Knicks i Nets- que cohabitaven Nova York fa més de quaranta anys, però que mai han acabat d’entendre's. De la mateixa manera que una mare és incapaç de decidir a quin fill estima més,  la ciutat que mai dorm no va prendre part en aquest estèril debat que va acabar amb una decisió salomònica, els Knicks mantindrien el nom de la ciutat, mentre que els Nets, es convertirien en el primer equip a representar un barri, i no una ciutat o Estat com fa la resta de franquícies NBA. Benvinguts a Brooklyn, “Llar de tothom, vingui d’on vingui”.

divendres, 27 d’abril del 2012

Conferència a Manlleu

El proper dimarts 8 de maig, tinc el plaer d’impartir –a casa- la conferència El disseny gràfic a la NBA. Iconografia de la millor lliga del món. A les 8 del vespre al Casal Cívic Frederica Montseny (Avinguda Puigmal, 137-139. Manlleu) Entrada lliure.

diumenge, 15 de gener del 2012

L'home que sabia massa

Sóc lector de Gigantes des dels temps de Dan Majerle als Phoenix Suns. Si hagués de triar una secció de la revista, sens dubte em quedaria amb la columna que setmanalment escriu el reputat periodista Miguel Ángel Paniagua. Coneixedor com pocs del bàsquet als Estats Units, escriu molt i bé sobre temes que van més enllà del parquet; l’economia, la formació acadèmica dels jugadors, o l’expansió del bàsquet a països com la Xina (2002) són només alguns dels temes que ha tocat amb la seva ploma.

El juliol del 2001, en l’edició que coronava a Pau Gasol com a número 3 del Draft, vaig llegir un article seu que he recordat moltes vegades, i que últimament m’ha rondat pel cap amb més insistència que mai.

Des de la revista m’han enviat amablement aquest article, i amb el consentiment del Miguel Ángel, el publico sota aquestes línies en el seu idioma original.

El hombre que sabía demasiado
Por Miguel Ángel Paniagua

El ‘draft’ de 2001 será un acontecimiento que permanecerá en nuestra memorias: el éxito de Pau Gasol ha sido muy notorio. En un ‘draft’ dominado por jóvenes chavales de instituto, en el que la palabra más utilizada ha sido ‘potencial’, la elección de Pau en el tercer lugar por los Vancouver/Memphis Grizzlies (vía Atlanta Hawks), y el no menos excelente lugar alcanzado por Raúl López, supone un suceso magnífico para el baloncesto de aquí. A partir de ahora, llega para Gasol la parte realmente más complicada: crecer y solidificarse como un jugador de la NBA.

Pero el ‘draft’ de 2001 nos ha dejado también un regusto amargo. El jugador más maduro, quizás más completo y, ciertamente, con mejores credenciales de todo los allí presentes, el alero de la Universidad de Duke Shane Battier ha estado por debajo de las expectativas en este proceso de elección. Ha sido sexto, escogido –al igual que Gasol-- por el Vancouver/Memphis. En otros tiempos, un joven elegido ‘Jugador del Año’ en la Liga Universitaria, ‘Mejor Jugador’ de la Final a Cuatro, ‘Mejor Defensor’ por tres veces consecutivas y, para mayor gloria, receptor de los Trofeos Naismith y Wooden –algo así como el corolario de excelencia para un estudiante-atleta– sería un indiscutible número uno del ‘draft’.

Me temo que Battier pertenece a otra época. Su error has sido, quizás, permanecer cuatro años en la excelente universidad de Duke, situada en el estado de Carolina del Norte, para conseguir ser un hombre completo: un reto vano a los ojos de los ‘scouts’, técnicos y ejecutivos de los equipos de la NBA. Shane Battier supo aguantar las tentaciones de gratificación inmediata que proporciona la NBA y decidió desarrollarse: no sólo desde el punto de vista humano y educativo, sino también como jugador. Consiguió mejorar su físico, aprendió a tirar con más soltura, conoció mejor el juego... Y leyó muchos libros. Tantos que en la rueda de prensa previa al ‘draft’ se mostró inteligente, sutil, culto, tremendamente maduro y hasta se permitió utilizar la palabra cataclismo, mientras sus jóvenes compañeros, los otros elegidos para la gloria, respondían a las predecibles preguntas de los periodistas con toda suerte de topicazos.

Los ojeadores parecen preferir el potencial. Esa palabra que en física se relaciona con los campos gravitatorios y electrostáticos y que, en el mundo del deporte, sitúa a los expertos en el punto medio del desconocimiento: no conocen lo bueno que puede llegar a ser un jugador y tampoco intuyen lo malo que puede llegar a ser. Alcanzan, de ese modo, el estado filosófico casi perfecto: sólo saben que no saben nada.

Tal vez Shane Battier debería haber seguido los pasos de sus compañeros de universidad Elton Brand –número 1 en el draft de 1999--, Corey Maggette o William Avery y probar las aguas de la NBA en un momento en el que sus habilidades eran un misterio total. Nadie sabía si podría jugar duro en defensa y no había nadie capaz de adivinar si era capaz de tirar bien a media distancia. Entonces hubiera sido un jugador de futuro, un jugador con potencial y podría haber estado mejor situado. No como ahora, que todo el mundo conocía su excelente reputación.

Battier es, ciertamente, lo más cercano al jugador total: seguro que el atleta va a ofrecer un rendimiento medio muy regular. Siempre. Más aún: la ética de trabajo del ex-jugador de Duke es excepcional y su deseo de mejora –en una liga tan competitiva como es la NBA– es evidente. Los ojeadores de la Liga son capaces de mesurar muchos parámetros en un jugador, pero hay intangibles imposibles de adivinar. Uno de ellos es el deseo de mejora, el compromiso para trabajar duro que puede poseer un deportista futurible. Con Battier, ese tema queda resuelto de inmediato.

También es posible que Battier, un joven cultivado y elocuente en la corta distancia, haya tenido muchas dificultades para autopromocionarse. El tiempo previo al ‘draft’ es, sobre todo, de venta de imagen. Cuando los jugadores se entrevistan con diferentes miembros del personal de los clubes han de ser capaces de vender no sólo sus habilidades, sino también su propia imagen. Y si el jugador no es capaz de hacerlo bien, entonces es el agente del jugador el que tiene la obligación de conseguirlo.

Mike Krzyewski, el entrenador de Duke, dijo hace poco que Shane era «el jugador más completo que he tenido a mis órdenes». Y el ‘entrenador K’ ha tenido unos cuantos muy buenos bajo su mando. Sin embargo, los informes de algunos ojeadores no han favorecido esta imagen de jugador óptimamente preparado que su entrenador universitario ha pretendido proyectar. Uno de estos informes señalaba, en el apartado de puntos débiles del jugador, lo siguiente: «Cuestionable capacidad atlética; dudas sobre su dureza; jugador demasiado inteligente».

Quizás el castigo de Battier haya sido precisamente ese: saber demasiado.

divendres, 17 de juny del 2011

With the 5th pick

Recordo el Draft del 2009. A altes hores de la matinada els Minnesota Timberwoles seleccionaven a Ricky Rubio en cinquena posició, jo ho seguia amb la locució de l’ESPN. Era el 25 de juny, fa gairebé dos anys.Aquest migdia Ricky Rubio ha anunciat que la propera temporada jugarà a la NBA. La terra dels 10.000 llacs es perfila com la nova llar del base del Masnou. De totes les preguntes que l’hi han fet a la sala de premsa Ricard Maxenchs, em quedo amb la d’en Jordi Robirosa:

“-Ricky, te’n vas a Minnesota. Has estat mai a Minneapolis al gener? Tu saps el fred que hi fa!!??”

dimarts, 14 de juny del 2011

Bruixots sense màgia

Aprofitant la bona acollida que ha tingut entre els companys d’ofici el meu últim article sobre el redisseny dels Washington Wizards. He creat una llista amb enllaços als articles escrits en diferents mitjans. La trobareu a la part inferior dreta d’aquest blog.

dimarts, 17 de maig del 2011

Rhythm and Hue

Qui no té, feina el gat pentina. I qui no juga els playoff, intenta entretenir la parròquia amb actes promocionals i festes pre/post Draft.

Els Sacramento Kings compleixen el segon requisit, i amb la intenció de representar els fans de la capital de Califòrnia, van encarregar un immens mural al pintor David Garibaldi.

Podeu veure'n el making off en aquest enllaç


diumenge, 18 d’octubre del 2009

La vida puede ser maravillosa

Amb aquesta frase s’acomiadava el passat 20 de setembre Andres Montes (Madrid, 1956-2009) a la Sexta, després de que espanya guanyés el seu primer Eurobasket.
De mare cubana i pare gallec, va ser un dels referents en les retransmissions esportives espanyoles durant l’última dècada. D’estil apassionat i descarat, a vegades se’l criticava sense raó, dient que no sabia fer res més que posar mots als jugadors, tot i que en incomptables vegades havia demostrat la seva cultura “la próxima vez que me entrevistes, te voy a responder en catalán” comentava a Jordi Robirosa en una entrevista.
A mitjans dels noranta, quan poca gent apostava per la NBA a espanya, ell juntament amb Antoni Daimiel i Santiago Segurola, retransmetien partits en directe a hores intempestives, molt abans de que desembarques a la millor lliga del món espanyols com Pau Gasol, José Manuel Calderón, o Jorge Garbajosa.
Lector incansable, l’apassionaven temes com el Castrisme, la transició espanyola, la revolució cultural de Mao, el conflicte vasc o Martin Luther King “Tengo un montón de bibliografía sobre esos temas. Me interesa el viejo socialismo de los países del Telón de Acero. He estado 27 veces en Zagreb y he sido de los primeros europeos en visitar Kaunas, en Lituania.” Comentava en una entrevista al diari el Mundo el passat 2006.
Les mostres de la seva cultura quedaven demostrades en els seus comentaris sobre música, (tenia un arxiu de més de 5000 CD’s) cinema, o geografia.
De carismàtica estampa, amb camises i armilles impecables, ulleres rodones, la característica “pajarita” i el cap afaitat, “tengo el pelo de Jimmy Hendrix” responia a Juanma Iturriaga en una retransmissió. Montes va ser la digna imatge d’un geni i figura. Declarat seguidor de l’Atlético de Madrid, i dels New York Knicks, també admirava la grandesa del barça “el himno del Barça es al fútbol, lo que el satisfaction de los Rolling Stones es al Rock & Roll” li deia al periodista català Jordi Robirosa.
El seu diccionari no tenia fi, improvisava a cada partit, i a la seva eterna imatge quedaran lligades expressions com: Amarrategui blues, ¿Donde están las llaves Salinas?, Ayer tuve un sueño..., Cortocircuitos S.L., Gepetto Brothers, ¡Wilma, ábreme la puerta!, Hoy te quiero más que ayer pero menos que mañana, Ra-ta-ta-ta-ta-t-á!!! Tiempo de Miller tiempo de un Killer, Multiusos Garbajosa, Raza blanca: tirador, “Luke Skywalker” Ridnour, i un llarg etcètera que fins i tot el diari Marca havia recopilat en un diccionari.
Serveixi aquesta entrada per fer un petit homenatge a un gran home.
Tú nos lo dijiste Andrés, “la vida puede ser maravillosa”. Y nos dejaste la eterna pregunta ¿porqué todos los jugones sonreís igual?


diumenge, 27 de setembre del 2009

Sixers Jersey

En una entrada anterior vaig parlar del redisseny de la imatge corporativa dels Philadelphia Seventy Sixers (76ers) equip professional de la NBA. Ja en aquell moment vaig comentar que probablement el disseny de les noves equipacions es mereixeria una entrada nova. Doncs bé aquesta mateixa setmana han estat presentades.
Reconec que el disseny m’ha sobtat en alguns aspectes. El color era previsible, seguin la línia marcada a la lliga, l’uniforme de local és blanc, i el de visitant del color corporatiu de la franquícia, en aquest cas vermell.
El fet de jugar la majoria de partits a casa vestits de blanc fa que tant uns equips com altres alternin les equipacions durant tota la temporada, fins i tot quan els seus colors representatius no coincidirien.
Els únics detalls del tercer color que trobem a les equipacions són a la part inferior dels pantalons, al coll i les “mànigues”, on veiem aplicades unes franges blaves que recorden molt, al les equipacions de Los Angeles Clippers.
Pel què fa al tema tipogràfic s’ha tornat a mirar endarrera. Si el logotip presenta una tipografia egipciana, en versió “suau” (vèrtexs arrodonits) en les camisetes apareix en versió dura (vèrtexs rectes). Igual que la marca, la camiseta és un redisseny del que ja havia utilitzat l’equip del 1979 al 1991 i utilitza la mateixa tipografia. Ja l’any passat els sixers lluïen una equipació pràcticament idèntica a la dels 80 amb lleugers ajustos tipogràfics per millorar-ne els contragrafismes, com l’estilització del contorn de la lletra per fer-lo més prim. Precisament aquest contorn de la lletra és un dels grans canvis, en la nova equipació desapareix, i les lletres directament “toquen” el color de la camiseta, a la lliga veiem aquesta tècnica aplicada únicament a l'equipació dels eterns Boston Celtics.
Una dada curiosa és que a les dues equipacions hi veiem escrit el nom de sixers, quan generalment a la NBA a les primeres (blanques) i veiem el sobrenom, Grizzlies, Jazz, Wizards, etc. i a les segones (color corporatiu) el nom de la ciutat d’on són.

L’aspecte global de la camiseta és sobri, fins hi tot una mica auster, suposem que buscant una imatge “retro” que retorni a l’equip de la ciutat de la llibertat als gloriosos anys de Moses Malone i Julius Erwing.

dilluns, 3 d’agost del 2009

Philadelphia 76 Sixers logo

Fa anys que segueixo la NBA, el bàsquet sempre ha estat el meu esport preferit. Des de petit m’ha enlluernat el glamour de la lliga nord-americana, els seus logotips, les equipacions, els Lakers del showtime, els carismàtics Hornets (tothom adorava les vespes turquesa de Muggsy Bogues) el Suns de Dan Majerle, el Pacers de Reggie Miller...

Més endavant la meva professió m’ha portat a veure la NBA des de un altre punt de vista, la imatge de marca que ven al món. El bàsquet ja no té un dominador mundial com hi havia als J.J.O.O de Barcelona 92, la globalització d’aquest esport ha portat a països com Espanya, Argentina, o Rússia, al cap d’amunt dels rankings, a guanyar mundials i Jocs Olímpics. Però si hi ha una cosa amb la qual la NBA ens guanya per golejada és el saber-se vendre, ho han demostrat en incomptables ocasions amb accions com les Latin Nights, les equipacions Hardwood Classic (retro), la green week, o sense anar més lluny el setembre del 2006 quan els Philadelphia 76 Sixers van venir a Barcelona a jugar contra el FCB. En aquella ocasió l’equip de la ciutat de la llibertat va tenir el detall de portar una senyera impresa a la camiseta, acte que els altres equips NBA que han trepitjat el vell continent han repetit a Rússia, França o Itàlia.
En l’apartat de imatge gràfica els equips de la NBA (i en general totes les lligues americanes incloses les universitàries) sempre han tingut una gran cura del seu aspecte.

Fa uns dies amb un company comentaven el nou logotip dels Philadelphia 76 Sixers. És una reedició del que la franquícia va utilitzar del 1977 al 1997. Al principi em va sorprendre el seu nou aspecte “retro” però és una estratègia que ja havien utilitzat altres equips de la lliga com els Detroit Pistons el 2005.
L’imagotip és molt similar a l’utilitzat del 1977 al 1997, continua utilitzant 2 colors (blau i vermell) amb unes petites variacions cromàtiques, el nombre de colors s’ha reduït considerablement (de 5 a 2) cosa que repercutirà el les despeses econòmiques d’aplicació.
Tipogràficament varia molt poc, només ho fan el número “6” i les lletres “e” i “s”. aquesta petita variació tipogràfica té la finalitat de poder reproduir de manera correcte un logotip que tindrà moltes aplicacions (tèxtil, paper, rètols, pins, brodats, etc.)
En quan a l’aspecte global de imagotip + tipografia (marca) la cosa canvia lleugerament, s’ha introduït l’imagotip dins un requadre vermell i a la part inferior dins un rectangle blau podem llegir-hi en negatiu el nom de la ciutat en una tipografia egípcia. Els dos requadres son envoltats per un contorn de color gris, una tècnica també utilitzada per altres franquícies com els Portland Trail Blazers i els Phoenix Suns.

Falta veure les noves equipacions (que probablement és mereixeran una nova entrada al blog) per poder valorar la marca de manera global, però de moment crec que és un encert el redisseny aplicat.

Si voleu més sobre el nou disseny aquí us deixo un links.

sportslogos.net - una biblioteca online de logotips esportius, no només de la NBA, també hi trobareu logos de la MLS, WNBA, NCAA, MBL.

web dels Philadelphia 76 sixers

Brand New - modificacions en el nou logo dels sixers

L’estiu és època de canvis a les lligues, nous jugadors, nous dissenys, i ofertes a la web de la NBA, que cal aprofitar, com he fet jo que ja tinc la nova camiseta amb el logo dels Sixers!