Sortida fotogràfica de flora a Folgueroles

Sortida fotogràfica de flora a Folgueroles a partir del textos de Jacint Verdaguer.

Farem un recorregut a peu, coneixerem l'entorn de Folgueroles, amb la càmera o el mòbil en mà, per endinsar-nos a l'Espai Natural Guilleries-Savassona, on descobrirem la narrativa de la fotografia de natura.

Data: Dissabte 6 de juliol
Hora: 9-12h.
Lloc: Folgueroles (Casa Museu Verdaguer. Carrer Major, 7)
Preu: 5€
Informació i inscripcions: info@verdaguer.cat
Material necessari: Càmera fotogràfica (o telèfon mòbil), aigua i esmorzar

Organitza: Fundació Verdaguer

Sortida de fotografia de flora

"Enlloc com a casa, per viure i per fotografiar. Una mirada propera a allò que ens és familiar pot revelar autenticitat i bellesa". Amb aquestes paraules comença Jim Brandenburg el seu reportatge 93 days of Spring. Brandenburg fa referència a Minnesota, on amb la Cristina dels Centres Cívics de Vic, tenim una amiga compartida.

Precisament amb la Cristina i els Centres Cívics vam idear una sortida fotogràfica a casa, però en aquesta ocasió, a casa meva. Una sortida fotogràfica de flora a un Cabrerès desconegut, programada sobre calendari comptant les setmanes on les orquídies estarien en plena floració. Una sortida prolífica en resultats (abellera, gladiol, curraià vermell) però sobretot en experiència.

Gràcies als assistents per la dedicació i proactivitat, i gràcies als Centres Cívics de Vic per creure en la proposta. Ens retrobem el curs que ve.

Un ral·li fotogràfic per a valents

Fa anys vaig sentir a un ex biciclista dir que cada gran volta (Tour, Giro, Vuelta) tenia el seu propi caràcter. Em va semblar una definició preciosa, i vaig pensar que jo hauria d'intentar crear una identitat pròpia per a cada associació o concurs fotogràfic del qual formés part.

Si hagués de definir el de Sant Joan de les Abadesses, diria que és un ral·li fotogràfic per a valents.

Valentes com les empreses que han col·laborat amb nosaltres, algunes establertes a la comarca, d'altres a Madrid. Però totes elles convençudes que la causa valia la pena.

Valents com en Joan Pous, que en lloc d'assegurar un premi menor en alguna categoria, s'ho va jugar tot a la millor sèrie. Va llançar una moneda a l'aire, i va sortir cara. O com en Xevi Vilaregut, que va fer les fotografies amb un sol objectiu i sense zoom. N'hi ha que amb una distància focal fixa fotografien Boston, d'altres, Sant Joan.

Valentes com la Mery o les dues Neus, que es van preparar a consciència el veredicte i van argumentar totes les seves decisions amb comentaris positius. Hi ha poques coses més tristes que passar-te nou hores fent fotos perquè un consell de savis et digui "això no val res".

Valents com en Pau, que tenia marcada la data al calendari de la nevera, però va prioritzar el partit de Girona. I valentes com la Vinyet, que dissabte alçarà un trofeu que pesa gairebé tant com ella.

I per descomptat, valents com en Lluc, que ens recorden cada dia que no tots els superherois porten capa.

I no, senyora, ahir no jugava el Barcelona.