La fotografia de flora és una disciplina agraïda, amb subjectes immòbils que ens permetran acostar-nos tant com ens sigui necessari. D'uns anys ençà he seguit la floració de diverses espècies de les quals sovint desconeixia el nom, i amb les que he anat ampliant el meu arxiu, o aconseguint fotografies més elaborades d'aquelles que ja tenia.
Resumint lectures, consells i experiències personals, desgrano 10 claus per entendre una mica més la fotografia de flora.
Diafragma i profunditat de camp
El diafragma determina la profunditat de camp de l'escena, la part de la fotografia que veiem enfocada. A menor diafragma (f/8, f/11, f/16), major profunditat de camp. A major diafragma (f/2.8, f/4), menys tros enfocat.
Abellera catalana (Ophrys catalaunica).
100 mm - f/9 - 1/80 s - ISO 800.
Abellera catalana (Ophrys catalaunica).
100 mm - f/4 - 1/400 s - ISO 800.
Dos punts a tenir en compte en diafragmes tancats/molt tancats.
· Un diafragma tancat alentirà la velocitat d'obturació (el temps que estem fent la foto) i en dies on bufi una lleugera brisa, el subjecte ens pot aparèixer mogut.
· Amb un diafragma molt tancat (f/22 o f/32) guanyarem profunditat de camp però perdrem nitidesa a causa de la difracció. El meu consell és no sobrepassar f/16.
Hi ha un segon element relacionat amb la profunditat de camp; la distància càmera – subjecte. Com més a prop estiguem del subjecte, menys tros aconseguirem tenir absolutament nítid. Això no és bo ni és dolent, perquè sovint els desenfocaments són preciosíssims... És senzillament una qüestió de física.
Herba fetgera (Anemone hepatica).
100 mm - f/4 - 1/200 s - ISO 100.
100 mm - f/4 - 1/200 s - ISO 100.
Si el que volem és aconseguir tota la planta nítida, serà aconsellable apartar-nos i així ens serà més senzill ampliar la profunditat de camp. Tinguem sempre present el fons però, que no "se'ns enganxi" amb el subjecte al tancar el diafragma.
Si el subjecte sobresurt de l'entorn (hi ha flors com les orquídies o els gladiols que creixen més que la vegetació que les envolta) i utilitzem un diafragma obert (f/2.8, f/4) aconseguirem desenfocar el fons de manera que es converteixi en un color pla.
Fons blanc
Una alternativa per excloure el subjecte del seu entorn és col·locar un fons blanc retroil·luminat amb un flaix. Així, les nostres fotografies tindran un aspecte acadèmic digne d'una enciclopèdia de botànica.
Sabatetes de la mare de Déu (Ophrys apifera).
100 mm - f/16 - 0,4 s - ISO 100.
Difusor blanc al fons il·luminat amb un flaix extern.
100 mm - f/16 - 0,4 s - ISO 100.
Difusor blanc al fons il·luminat amb un flaix extern.
Objectius
Generalment en fotografia de flora s'utilitzen objectius macro d'un rang al voltant dels 100 mm. Focals menors solen ser problemàtiques perquè ens acostarem tant que podem acabar fent ombra sobre el subjecte. Les superiors (180, 200 mm) s'utilitzen generalment per fotografiar invertebrats que no toleren una proximitat extrema.
Però com amb tantes altres regles fotogràfiques, es interessant donar-li la volta i fotografiar amb angular per incloure el nostre subjecte en un entorn que ens expliqui on i com viu.
Rosa del Triglav (Potentilla nitida).
16 mm - f/8 - 1/320 s - ISO 640.
Aquesta rosàcia endèmica dels Alps Julians, floreix entre juliol i agost a més de 2.000 msnm.
16 mm - f/8 - 1/320 s - ISO 640.
Aquesta rosàcia endèmica dels Alps Julians, floreix entre juliol i agost a més de 2.000 msnm.
Mala Mojstrovka, Kranjska Gora, Eslovènia.
Calendari de colors
Aquesta és de collita pròpia. Generalment la floració va per gammes tonals. Comença amb grocs i blancs (març), després entren els blaus i els violetes (abril) i en darrer terme, vermells, taronges i magentes (maig-juny). Com si fossin un termòmetre cromàtic amb les temperatures mitjanes de cada mes.
Aquest calendari té excepcions (e.g. gallarets) i variarà segons la ubicació de les plantes. No és el mateix el litoral mediterrani que els Alps Julians.
Més enllà de les fotos de carnet
La primavera és l'estació del color per excel·lència. Podem desenfocar elements en primer i darrer terme convertint-los en taques de color, acostar-nos molt o buscar enquadraments allunyats de la foto de perfil que ja hi ha a Viquipèdia.
La planta no marxarà d'allà en les pròximes hores. Cal exhaurir les possibilitats creatives de l'escena.
Gallaret (papaver rhoeas).
500 mm catadriòptic f/6.3 - 1/200 s - ISO 800.
L'equip bàsic per fotografiar flora seria una càmera amb un objectiu macro, un trípode (o un beanbag) i un difusor per difondre la llum incident si ens trobem en una escena assolellada (radiació directa). En cas de no tenir aquest últim, sempre podem fer ombra sobre el nostre petit subjecte amb el nostre cos o alguna peça de roba.
Tot i això, el més aconsellable és muntar un petit esquema d'il·luminació amb un difusor (un de 50 cm de diàmetre serà més que suficient), o un paraigua blanc. En últim cas podem fer una feina similar amb un full Din A4 de paper blanc o vegetal. Però ens serà difícil reutilitzar-lo en properes sessions.
Dent de ca (Erythronium dens-canis).
100 mm - f/2.8 1/200 s - ISO 640 - Sense difusor.
Dent de ca (Erythronium dens-canis).
100 mm - f/2.8 1/250 s - ISO 640 - Amb difusor.
El nivell de llum s'equilibra però la difusió per transmissió ens resta un pas de llum. Aquesta segona fotografia s'ha realitzat gairebé amb el doble d'estona que l'anterior.
El nivell de llum s'equilibra però la difusió per transmissió ens resta un pas de llum. Aquesta segona fotografia s'ha realitzat gairebé amb el doble d'estona que l'anterior.
Il·luminació elaborada
Un flaix sol ser la primera ampliació de l'equip fotogràfic, preferiblement, utilitzat de forma externa a l'eix visual de l'objectiu. Amb ell podrem il·luminar a través del difusor o directament sobre el subjecte. La llum de primera i última hora del dia, a part de tenir un aspecte més càlid, serà gairebé lateral i ens ajudarà a perfilar el subjecte si hi incideix des de la part posterior.
Salvia de prat (Salvia pratensis).
100 mm f/5.6 - 1/10 s - ISO 100.
Una llum incident des de la part posterior ens separarà el subjecte del fons a través d'un contorn més clar.
Una llum incident des de la part posterior ens separarà el subjecte del fons a través d'un contorn més clar.
A diferència dels humans, les plantes fan molt bona cara a primera hora del matí, la baixada de temperatures i la humitat nocturna fa que llueixin vigoroses. Durant un dia assolellat, s'aniran marcint gradualment, especialment si es troben en algun vessant encarat a l'oest i han de suportar el sol de tarda. I acabaran al vespre fent la mateixa cara que si tornessin de festa.
És aconsellable explorar i localitzar durant el dia i tornar-hi l'endemà «ben d'hora, ben d'hora» per fotografiar-la en el seu millor moment.
Els millors dies de la seva vida
Cada planta és un individu independent que té el seu propi cicle vital i ritme de creixement. Trobarem flors que estan radiants, d'altres, que encara no han arribat al seu moment àlgid i també exemplars que ja van cara avall. És aconsellable fer un seguiment d'alguns exemplars i fotografiar-los en el seu millor moment. Si no ho podem fer així, cal estar atents i veure que sovint en un mateix prat, podem trobar plantes en diferents estadis de floració.
Barretet piramidal (Anacamptis pyramidalis).
100 mm - f/5,6 - 1/30 s - ISO 100.
100 mm - f/5,6 - 1/30 s - ISO 100.
Sovint acabarem asseguts o estirats al mig d'un prat ple de flors un assolellat matí de primavera. Sí. Hi ha feines molt més dures.
Mirem de no aixafar cap altre exemplar mentre fotografiem el seu veí, no deixem cap mena de residu que no sigui orgànic i no ens emportem les plantes cap a casa per molt maques que siguin. Si aquestes petites meravelles de colors vius han reaparegut cada primavera durant mil·lennis, és precisament per l'equilibri que han trobat al seu entorn.