dimecres, 16 de desembre del 2009
Catifa vermella
Passejada matinal de diumenge per un dels llocs d’Osona, que com més hi vaig, més m’agrada. Santa Maria de Besora.
Etiquetes de comentaris:
Natura,
Santa Maria de Besora
dimarts, 8 de desembre del 2009
Hungary, twelve points.
Budapest és la ciutat que em falta per completar el Triangle d’Or, format per Viena, Praga i la capital hongaresa.
Una de les ciutats que per la seva història, cultura i situació geogràfica sempre m’ha atret. Dins la seva àrea metropolitana es troba Budaörs lloc on s’edita una de les meves últimes col·laboracions, el Budaörsi Napló. Una publicació més pel meu currículum, amb el valor afegit de l’exotisme que té veure les teves imatges envoltades de textos que ets incapaç de llegir.
Una de les ciutats que per la seva història, cultura i situació geogràfica sempre m’ha atret. Dins la seva àrea metropolitana es troba Budaörs lloc on s’edita una de les meves últimes col·laboracions, el Budaörsi Napló. Una publicació més pel meu currículum, amb el valor afegit de l’exotisme que té veure les teves imatges envoltades de textos que ets incapaç de llegir.
Etiquetes de comentaris:
autobombo,
fotografia,
Hongria,
pubicacions,
Tennis Taula
Hungary, twelve points. (English version)
Budapest is the city that I miss to finish the Golden Triangle, formed by Vienna, Prague and the Hungarian Capital. One of those cities that for his history, culture, & geographic situation always wished to visit.
In the Budapest metropolitan area there is a newspaper called Budaörsi Napló, one of my last collaborations. A new publication to my curriculum, with the international plus of exoticism that give the Hungarian writing.
Thanks to Timea Hepke, and Erzsébet Eller, for be my link in Hungary.
In the Budapest metropolitan area there is a newspaper called Budaörsi Napló, one of my last collaborations. A new publication to my curriculum, with the international plus of exoticism that give the Hungarian writing.
Thanks to Timea Hepke, and Erzsébet Eller, for be my link in Hungary.
dilluns, 7 de desembre del 2009
Col·laboració internacional
L’arxiu fotogràfic i el currículum d’un fotoperiodista s’expandeixen de forma natural. A vegades hi ha col·laboracions que tenen un valor afegit. Per tractar-se d’un gran mitjà, pel fet de ser publicades fora de les nostres fronteres, o per les dues raons alhora, com la del passat 11 de novembre, quan vaig publicar una fotografia al PERIÒDIC D’ANDORRA.
Etiquetes de comentaris:
Andorra,
autobombo,
pubicacions
dimecres, 2 de desembre del 2009
Vida enmig del no-res
Fa uns dies, llegint l’edició de desembre (2009) de la revista National Geographic, vaig descobrir el fotògraf nord-americà Michael Forsberg.
Nascut a Nebraska i llicenciat en geografia, Forsberg ha dedicat tres anys d'esforços a documentar la biodiversitat de les Grans Planes dels EUA més d'un milió de quilòmetres quadrats d'estepes i praderes infinites.
Tot aquesta feina ha quedat recopilada al seu últim llibre GREAT PLAINS, Americas Lingering Wild. Una magnifica obra que il·lustra el “buit”, la franja que recorre els Estats Units de nord a sud, des del Canadà fins a Mèxic, a l’est de les Muntanyes Rocalloses i a l’oest del Mississipí. Un recull fotogràfic extret d’allà on la gent creu que no hi queda res.
Per anar obrint boca, em conformo en veure una i altra vegada el vídeo de promoció del llibre, mentre l’afegeixo com a prioritat a la carta als Reis d'Orient.
Per anar obrint boca, em conformo en veure una i altra vegada el vídeo de promoció del llibre, mentre l’afegeixo com a prioritat a la carta als Reis d'Orient.
diumenge, 8 de novembre del 2009
Ampliant equip
La meva última adquisició, una mítica llibreta moleskine (anomenades així pel tipus de pell que les recobreix)
Distribuïdes per l’empresa italiana modo&modo, les moleskine són una icona del viatger romàntic. Donant un cop d’ull per internet un s’adona dels valors d’aquesta marca, hi ha grups al flickr, blogs, intercanvis, etc. Tota una cultura que jo acabo de descobrir.
Aprofito aquesta entrada per donar les gràcies a cada una de les gairebé 90 persones que aquest primer cap de setmana han passat per l’exposició “identitat pròpia” a Can Puget.
Gràcies companys!
dijous, 5 de novembre del 2009
identitat pròpia
El proper divendres 6 de novembre, inaugurem l'exposció "identitat pròpia".
Lloc. Sala d'exposicions de Can Puget, baixada Fidela 1-3 Manlleu
hora. 20.30
En aquest enllaç trobareu més informació sobre l'exposició i el projecte.
Etiquetes de comentaris:
autobombo,
disseny gràfic,
exposició,
Manlleu
dimarts, 3 de novembre del 2009
part of the process
© il·lustració: Marta Ramírez Baró.
Comença el compte enrere.... i apareixen els primers símptomes de vertigen.
Etiquetes de comentaris:
disseny gràfic,
exposició,
Manlleu
diumenge, 18 d’octubre del 2009
La vida puede ser maravillosa
Amb aquesta frase s’acomiadava el passat 20 de setembre Andres Montes (Madrid, 1956-2009) a la Sexta, després de que espanya guanyés el seu primer Eurobasket.
De mare cubana i pare gallec, va ser un dels referents en les retransmissions esportives espanyoles durant l’última dècada. D’estil apassionat i descarat, a vegades se’l criticava sense raó, dient que no sabia fer res més que posar mots als jugadors, tot i que en incomptables vegades havia demostrat la seva cultura “la próxima vez que me entrevistes, te voy a responder en catalán” comentava a Jordi Robirosa en una entrevista.
A mitjans dels noranta, quan poca gent apostava per la NBA a espanya, ell juntament amb Antoni Daimiel i Santiago Segurola, retransmetien partits en directe a hores intempestives, molt abans de que desembarques a la millor lliga del món espanyols com Pau Gasol, José Manuel Calderón, o Jorge Garbajosa.
Lector incansable, l’apassionaven temes com el Castrisme, la transició espanyola, la revolució cultural de Mao, el conflicte vasc o Martin Luther King “Tengo un montón de bibliografía sobre esos temas. Me interesa el viejo socialismo de los países del Telón de Acero. He estado 27 veces en Zagreb y he sido de los primeros europeos en visitar Kaunas, en Lituania.” Comentava en una entrevista al diari el Mundo el passat 2006.
Les mostres de la seva cultura quedaven demostrades en els seus comentaris sobre música, (tenia un arxiu de més de 5000 CD’s) cinema, o geografia.
De carismàtica estampa, amb camises i armilles impecables, ulleres rodones, la característica “pajarita” i el cap afaitat, “tengo el pelo de Jimmy Hendrix” responia a Juanma Iturriaga en una retransmissió. Montes va ser la digna imatge d’un geni i figura. Declarat seguidor de l’Atlético de Madrid, i dels New York Knicks, també admirava la grandesa del barça “el himno del Barça es al fútbol, lo que el satisfaction de los Rolling Stones es al Rock & Roll” li deia al periodista català Jordi Robirosa.
El seu diccionari no tenia fi, improvisava a cada partit, i a la seva eterna imatge quedaran lligades expressions com: Amarrategui blues, ¿Donde están las llaves Salinas?, Ayer tuve un sueño..., Cortocircuitos S.L., Gepetto Brothers, ¡Wilma, ábreme la puerta!, Hoy te quiero más que ayer pero menos que mañana, Ra-ta-ta-ta-ta-t-á!!! Tiempo de Miller tiempo de un Killer, Multiusos Garbajosa, Raza blanca: tirador, “Luke Skywalker” Ridnour, i un llarg etcètera que fins i tot el diari Marca havia recopilat en un diccionari.
Serveixi aquesta entrada per fer un petit homenatge a un gran home.
Tú nos lo dijiste Andrés, “la vida puede ser maravillosa”. Y nos dejaste la eterna pregunta ¿porqué todos los jugones sonreís igual?
De mare cubana i pare gallec, va ser un dels referents en les retransmissions esportives espanyoles durant l’última dècada. D’estil apassionat i descarat, a vegades se’l criticava sense raó, dient que no sabia fer res més que posar mots als jugadors, tot i que en incomptables vegades havia demostrat la seva cultura “la próxima vez que me entrevistes, te voy a responder en catalán” comentava a Jordi Robirosa en una entrevista.
A mitjans dels noranta, quan poca gent apostava per la NBA a espanya, ell juntament amb Antoni Daimiel i Santiago Segurola, retransmetien partits en directe a hores intempestives, molt abans de que desembarques a la millor lliga del món espanyols com Pau Gasol, José Manuel Calderón, o Jorge Garbajosa.
Lector incansable, l’apassionaven temes com el Castrisme, la transició espanyola, la revolució cultural de Mao, el conflicte vasc o Martin Luther King “Tengo un montón de bibliografía sobre esos temas. Me interesa el viejo socialismo de los países del Telón de Acero. He estado 27 veces en Zagreb y he sido de los primeros europeos en visitar Kaunas, en Lituania.” Comentava en una entrevista al diari el Mundo el passat 2006.
Les mostres de la seva cultura quedaven demostrades en els seus comentaris sobre música, (tenia un arxiu de més de 5000 CD’s) cinema, o geografia.
De carismàtica estampa, amb camises i armilles impecables, ulleres rodones, la característica “pajarita” i el cap afaitat, “tengo el pelo de Jimmy Hendrix” responia a Juanma Iturriaga en una retransmissió. Montes va ser la digna imatge d’un geni i figura. Declarat seguidor de l’Atlético de Madrid, i dels New York Knicks, també admirava la grandesa del barça “el himno del Barça es al fútbol, lo que el satisfaction de los Rolling Stones es al Rock & Roll” li deia al periodista català Jordi Robirosa.
El seu diccionari no tenia fi, improvisava a cada partit, i a la seva eterna imatge quedaran lligades expressions com: Amarrategui blues, ¿Donde están las llaves Salinas?, Ayer tuve un sueño..., Cortocircuitos S.L., Gepetto Brothers, ¡Wilma, ábreme la puerta!, Hoy te quiero más que ayer pero menos que mañana, Ra-ta-ta-ta-ta-t-á!!! Tiempo de Miller tiempo de un Killer, Multiusos Garbajosa, Raza blanca: tirador, “Luke Skywalker” Ridnour, i un llarg etcètera que fins i tot el diari Marca havia recopilat en un diccionari.
Serveixi aquesta entrada per fer un petit homenatge a un gran home.
Tú nos lo dijiste Andrés, “la vida puede ser maravillosa”. Y nos dejaste la eterna pregunta ¿porqué todos los jugones sonreís igual?
dijous, 15 d’octubre del 2009
diumenge, 27 de setembre del 2009
Sixers Jersey
En una entrada anterior vaig parlar del redisseny de la imatge corporativa dels Philadelphia Seventy Sixers (76ers) equip professional de la NBA. Ja en aquell moment vaig comentar que probablement el disseny de les noves equipacions es mereixeria una entrada nova. Doncs bé aquesta mateixa setmana han estat presentades.
Reconec que el disseny m’ha sobtat en alguns aspectes. El color era previsible, seguin la línia marcada a la lliga, l’uniforme de local és blanc, i el de visitant del color corporatiu de la franquícia, en aquest cas vermell.
El fet de jugar la majoria de partits a casa vestits de blanc fa que tant uns equips com altres alternin les equipacions durant tota la temporada, fins i tot quan els seus colors representatius no coincidirien.
Els únics detalls del tercer color que trobem a les equipacions són a la part inferior dels pantalons, al coll i les “mànigues”, on veiem aplicades unes franges blaves que recorden molt, al les equipacions de Los Angeles Clippers.
Pel què fa al tema tipogràfic s’ha tornat a mirar endarrera. Si el logotip presenta una tipografia egipciana, en versió “suau” (vèrtexs arrodonits) en les camisetes apareix en versió dura (vèrtexs rectes). Igual que la marca, la camiseta és un redisseny del que ja havia utilitzat l’equip del 1979 al 1991 i utilitza la mateixa tipografia. Ja l’any passat els sixers lluïen una equipació pràcticament idèntica a la dels 80 amb lleugers ajustos tipogràfics per millorar-ne els contragrafismes, com l’estilització del contorn de la lletra per fer-lo més prim. Precisament aquest contorn de la lletra és un dels grans canvis, en la nova equipació desapareix, i les lletres directament “toquen” el color de la camiseta, a la lliga veiem aquesta tècnica aplicada únicament a l'equipació dels eterns Boston Celtics.
Una dada curiosa és que a les dues equipacions hi veiem escrit el nom de sixers, quan generalment a la NBA a les primeres (blanques) i veiem el sobrenom, Grizzlies, Jazz, Wizards, etc. i a les segones (color corporatiu) el nom de la ciutat d’on són.
L’aspecte global de la camiseta és sobri, fins hi tot una mica auster, suposem que buscant una imatge “retro” que retorni a l’equip de la ciutat de la llibertat als gloriosos anys de Moses Malone i Julius Erwing.
Reconec que el disseny m’ha sobtat en alguns aspectes. El color era previsible, seguin la línia marcada a la lliga, l’uniforme de local és blanc, i el de visitant del color corporatiu de la franquícia, en aquest cas vermell.
El fet de jugar la majoria de partits a casa vestits de blanc fa que tant uns equips com altres alternin les equipacions durant tota la temporada, fins i tot quan els seus colors representatius no coincidirien.
Els únics detalls del tercer color que trobem a les equipacions són a la part inferior dels pantalons, al coll i les “mànigues”, on veiem aplicades unes franges blaves que recorden molt, al les equipacions de Los Angeles Clippers.
Pel què fa al tema tipogràfic s’ha tornat a mirar endarrera. Si el logotip presenta una tipografia egipciana, en versió “suau” (vèrtexs arrodonits) en les camisetes apareix en versió dura (vèrtexs rectes). Igual que la marca, la camiseta és un redisseny del que ja havia utilitzat l’equip del 1979 al 1991 i utilitza la mateixa tipografia. Ja l’any passat els sixers lluïen una equipació pràcticament idèntica a la dels 80 amb lleugers ajustos tipogràfics per millorar-ne els contragrafismes, com l’estilització del contorn de la lletra per fer-lo més prim. Precisament aquest contorn de la lletra és un dels grans canvis, en la nova equipació desapareix, i les lletres directament “toquen” el color de la camiseta, a la lliga veiem aquesta tècnica aplicada únicament a l'equipació dels eterns Boston Celtics.
Una dada curiosa és que a les dues equipacions hi veiem escrit el nom de sixers, quan generalment a la NBA a les primeres (blanques) i veiem el sobrenom, Grizzlies, Jazz, Wizards, etc. i a les segones (color corporatiu) el nom de la ciutat d’on són.
L’aspecte global de la camiseta és sobri, fins hi tot una mica auster, suposem que buscant una imatge “retro” que retorni a l’equip de la ciutat de la llibertat als gloriosos anys de Moses Malone i Julius Erwing.
Etiquetes de comentaris:
article,
bàsquet,
disseny gràfic,
esport,
NBA
dilluns, 21 de setembre del 2009
Tre Cime di Lavaredo
L’estiu del 2006 vaig estar més de dues setmanes viatjant per 8 països europeus en una magnifica furgoneta Volkswagen T4. La primera parada va ser la regió dels Dolomites a Itàlia, declarada patrimoni de la humanitat per l’UNESCO aquest mateix 2009. Aquesta cadena muntanyosa dels Alps, situada a l’extrem est, a pocs quilometres d’Eslovènia i Àustria, deu el seu nom al Geòleg francés Deodat de Dolomieu, qui al 1791 en va descobrir la composició de la roca. Nosaltres vam passar la nit del 14 al 15 d’agost dormint (amb nevada nocturna inclosa) al peu d’aquestes majestuoses muntanyes, per començar a caminar el matí del dia 15 ja situats.
La visita obligada eren les Tre Cime di Lavaredo, uns increïbles monòlits coneguts en italià com a: Piccola, Cima Grande, i Cima Ovest, i en alemany (per la proximitat amb Àustria) Kleine Zinne, Große Zinne i Westliche Zinne.
Aquestes mateixes roques representatives de la zona nord-est d’Itàlia són les protagonistes d’una de les missions del projecte foto-naturalista Wild-Wonders of Europe. Amb la finalitat de mostrar i defensar la bellesa natural del vell continent, Wild-Wonders ha portat a terme 120 missions en 48 països, protagonitzades per 68 fotògrafs de natura del renom de Vincent Munier, Jari Peltomäki, Sven Začek, Manuel Presti, Stefano Unterthiner, o Diego López. Durant aquests encàrrecs, els fotògrafs han anat explicant les seves experiències al blog del projecte. L’entrada del passat 18 de setembre fa referència als 3 monòlits italians, missió encomanada al fotògraf alemany Frank Krahmer, amb les seves imatge i textos he pogut recórrer de nou aquells meravellosos paisatges alpins.
Mentre observo les seves fotos davant de l’ordinador i embarcat en un concurs de logotips per una associació esportiva de l’estat de North Carolina (E.E.U.U) M’adono de que necessito carregar piles de nou, sortir a la natura (amb càmera o sense) ja sigui per recórrer una de les “Meravelles Salvatges d’Europa” o qualsevol camí de la comarca d’Osona.
La visita obligada eren les Tre Cime di Lavaredo, uns increïbles monòlits coneguts en italià com a: Piccola, Cima Grande, i Cima Ovest, i en alemany (per la proximitat amb Àustria) Kleine Zinne, Große Zinne i Westliche Zinne.
Aquestes mateixes roques representatives de la zona nord-est d’Itàlia són les protagonistes d’una de les missions del projecte foto-naturalista Wild-Wonders of Europe. Amb la finalitat de mostrar i defensar la bellesa natural del vell continent, Wild-Wonders ha portat a terme 120 missions en 48 països, protagonitzades per 68 fotògrafs de natura del renom de Vincent Munier, Jari Peltomäki, Sven Začek, Manuel Presti, Stefano Unterthiner, o Diego López. Durant aquests encàrrecs, els fotògrafs han anat explicant les seves experiències al blog del projecte. L’entrada del passat 18 de setembre fa referència als 3 monòlits italians, missió encomanada al fotògraf alemany Frank Krahmer, amb les seves imatge i textos he pogut recórrer de nou aquells meravellosos paisatges alpins.
Mentre observo les seves fotos davant de l’ordinador i embarcat en un concurs de logotips per una associació esportiva de l’estat de North Carolina (E.E.U.U) M’adono de que necessito carregar piles de nou, sortir a la natura (amb càmera o sense) ja sigui per recórrer una de les “Meravelles Salvatges d’Europa” o qualsevol camí de la comarca d’Osona.
Etiquetes de comentaris:
ecologia,
fotògaf,
fotografia,
Itàlia,
Natura
dimarts, 1 de setembre del 2009
We love this game
El meu calendari de fotoperiodista té marcades unes dates on intento “perdrem” en els encàrrecs, oblidar-me de si més tard tinc una foto aquí, o una roda de premsa allà.
Aquest passat cap de setmana s’ha celebrat a Sant Julià de Vilatorta el 25é Torneig de bàsquet caixa Manlleu, i un any més n’he pogut gaudir “sense presses”. Professionalment ha estat el més actiu, he generat un parell de galeries a elter.net / osona.com, he col·laborat amb les Stockport Lapwings, equip del sud-est de Manchester, i he cobert el partit ACB entre el Futbol Club Barcelona i el Bàsquet Manresa pel Mundo Deportivo.
Però el més important ha estat el debut amb la selecció d’Osona de la meva germana, el temps ha recompensat els seus esforços després de 10 anys de carrera, i avui aquella nena que en els seus inicis marcava a la seva defensora a l’hora d’atacar, és una de les millors “centers” de la comarca, i un orgull per la família.
Felicitats Anderson!
Relació de fotografies:
1. La meva germana (dreta) esperant un rebot en un tir lliure durant el partit de la selecció d’Osona.
2. Encarant la cistella rodejada de rivals.
3. Víctor Sada (FCB) puja la pilota en el partit d’exhibició contra el Bàsquet Manresa.
4. Jordi Trias (FCB) juga d’esquena a cistella.
© fotografies: David Fajula Jufré
See you on the court!
Aquest passat cap de setmana s’ha celebrat a Sant Julià de Vilatorta el 25é Torneig de bàsquet caixa Manlleu, i un any més n’he pogut gaudir “sense presses”. Professionalment ha estat el més actiu, he generat un parell de galeries a elter.net / osona.com, he col·laborat amb les Stockport Lapwings, equip del sud-est de Manchester, i he cobert el partit ACB entre el Futbol Club Barcelona i el Bàsquet Manresa pel Mundo Deportivo.
Però el més important ha estat el debut amb la selecció d’Osona de la meva germana, el temps ha recompensat els seus esforços després de 10 anys de carrera, i avui aquella nena que en els seus inicis marcava a la seva defensora a l’hora d’atacar, és una de les millors “centers” de la comarca, i un orgull per la família.
Felicitats Anderson!
Relació de fotografies:
1. La meva germana (dreta) esperant un rebot en un tir lliure durant el partit de la selecció d’Osona.
2. Encarant la cistella rodejada de rivals.
3. Víctor Sada (FCB) puja la pilota en el partit d’exhibició contra el Bàsquet Manresa.
4. Jordi Trias (FCB) juga d’esquena a cistella.
© fotografies: David Fajula Jufré
See you on the court!
Etiquetes de comentaris:
autobombo,
bàsquet,
Família,
pubicacions,
Sant Julià de Vilatorta,
Tribut
dijous, 20 d’agost del 2009
redisseny web
Aquests últims dies he aprofitat algunes horetes entre sortida i sortida per acabar el redisseny de la meva web. La nova proposta té un aspecte més acurat, amb més projectes i informació que l’anterior, aquí us en deixo uns exemples.
Anterior aspecte:
Nou aspecte:
Comproveu-ho vosaltres mateixos a www.davidfajula.com
Anterior aspecte:
Nou aspecte:
Comproveu-ho vosaltres mateixos a www.davidfajula.com
Etiquetes de comentaris:
autobombo,
disseny gràfic,
disseny web
dimecres, 12 d’agost del 2009
René Redzepi
Fa un temps vaig conèixer a través d’un article al diari El País, un autèntic creatiu, una d’aquelles persones que representen la frase de Jacques Maximin que va inspirar a Ferran Adrià “crear és no copiar”. René Redzepi és un jove cuiner danès d’origen macedoni, que regenta un antic magatzem de sal reconvertit ara en un restaurant de nom NOMA, situat a Christianhavn al port de Copenhaguen.
La seva figura il·lustra la definició d’ecochef. Creu en els productes de seva la terra (baies, crancs, cargols, eriçons de mar, cérvols, bous mesquers, algues, diferents tipus de plantes poc utilitzades en gastronomia, etc.) Utilitza íntegrament productes nòrdics, i respecta les temporades i els seus respectius fruits. És precisament la ment creativa l’antídot a la monotonia aparent que pot causar un rebost tan “tancat”.
Impulsor del Manifest per la nova cuina nòrdica (Manifesto for the New Nordic Kitchen) Redzepi representa la figura del cuiner de proximitat, en un món cada dia més globalitzat.
La seva figura il·lustra la definició d’ecochef. Creu en els productes de seva la terra (baies, crancs, cargols, eriçons de mar, cérvols, bous mesquers, algues, diferents tipus de plantes poc utilitzades en gastronomia, etc.) Utilitza íntegrament productes nòrdics, i respecta les temporades i els seus respectius fruits. És precisament la ment creativa l’antídot a la monotonia aparent que pot causar un rebost tan “tancat”.
Impulsor del Manifest per la nova cuina nòrdica (Manifesto for the New Nordic Kitchen) Redzepi representa la figura del cuiner de proximitat, en un món cada dia més globalitzat.
diumenge, 9 d’agost del 2009
Dani Jarque (1 de gener 1983 / 8 d'agost 2009)
La tràgica notícia que ahir al vespre va arribar d’Itàlia causa commoció a tothom. Avui és dia de dol, d’aficions agermanades i de suport als familiars, amics, i a tota la gent del RCD Espanyol. Descansi en pau Daniel Jarque González.
Etiquetes de comentaris:
esport,
futbol,
RCD Espanyol,
Tribut
dilluns, 3 d’agost del 2009
Philadelphia 76 Sixers logo
Fa anys que segueixo la NBA, el bàsquet sempre ha estat el meu esport preferit. Des de petit m’ha enlluernat el glamour de la lliga nord-americana, els seus logotips, les equipacions, els Lakers del showtime, els carismàtics Hornets (tothom adorava les vespes turquesa de Muggsy Bogues) el Suns de Dan Majerle, el Pacers de Reggie Miller...
Més endavant la meva professió m’ha portat a veure la NBA des de un altre punt de vista, la imatge de marca que ven al món. El bàsquet ja no té un dominador mundial com hi havia als J.J.O.O de Barcelona 92, la globalització d’aquest esport ha portat a països com Espanya, Argentina, o Rússia, al cap d’amunt dels rankings, a guanyar mundials i Jocs Olímpics. Però si hi ha una cosa amb la qual la NBA ens guanya per golejada és el saber-se vendre, ho han demostrat en incomptables ocasions amb accions com les Latin Nights, les equipacions Hardwood Classic (retro), la green week, o sense anar més lluny el setembre del 2006 quan els Philadelphia 76 Sixers van venir a Barcelona a jugar contra el FCB. En aquella ocasió l’equip de la ciutat de la llibertat va tenir el detall de portar una senyera impresa a la camiseta, acte que els altres equips NBA que han trepitjat el vell continent han repetit a Rússia, França o Itàlia.
En l’apartat de imatge gràfica els equips de la NBA (i en general totes les lligues americanes incloses les universitàries) sempre han tingut una gran cura del seu aspecte.
Fa uns dies amb un company comentaven el nou logotip dels Philadelphia 76 Sixers. És una reedició del que la franquícia va utilitzar del 1977 al 1997. Al principi em va sorprendre el seu nou aspecte “retro” però és una estratègia que ja havien utilitzat altres equips de la lliga com els Detroit Pistons el 2005.
L’imagotip és molt similar a l’utilitzat del 1977 al 1997, continua utilitzant 2 colors (blau i vermell) amb unes petites variacions cromàtiques, el nombre de colors s’ha reduït considerablement (de 5 a 2) cosa que repercutirà el les despeses econòmiques d’aplicació.
Tipogràficament varia molt poc, només ho fan el número “6” i les lletres “e” i “s”. aquesta petita variació tipogràfica té la finalitat de poder reproduir de manera correcte un logotip que tindrà moltes aplicacions (tèxtil, paper, rètols, pins, brodats, etc.)
En quan a l’aspecte global de imagotip + tipografia (marca) la cosa canvia lleugerament, s’ha introduït l’imagotip dins un requadre vermell i a la part inferior dins un rectangle blau podem llegir-hi en negatiu el nom de la ciutat en una tipografia egípcia. Els dos requadres son envoltats per un contorn de color gris, una tècnica també utilitzada per altres franquícies com els Portland Trail Blazers i els Phoenix Suns.
Falta veure les noves equipacions (que probablement és mereixeran una nova entrada al blog) per poder valorar la marca de manera global, però de moment crec que és un encert el redisseny aplicat.
Si voleu més sobre el nou disseny aquí us deixo un links.
sportslogos.net - una biblioteca online de logotips esportius, no només de la NBA, també hi trobareu logos de la MLS, WNBA, NCAA, MBL.
web dels Philadelphia 76 sixers
Brand New - modificacions en el nou logo dels sixers
L’estiu és època de canvis a les lligues, nous jugadors, nous dissenys, i ofertes a la web de la NBA, que cal aprofitar, com he fet jo que ja tinc la nova camiseta amb el logo dels Sixers!
Més endavant la meva professió m’ha portat a veure la NBA des de un altre punt de vista, la imatge de marca que ven al món. El bàsquet ja no té un dominador mundial com hi havia als J.J.O.O de Barcelona 92, la globalització d’aquest esport ha portat a països com Espanya, Argentina, o Rússia, al cap d’amunt dels rankings, a guanyar mundials i Jocs Olímpics. Però si hi ha una cosa amb la qual la NBA ens guanya per golejada és el saber-se vendre, ho han demostrat en incomptables ocasions amb accions com les Latin Nights, les equipacions Hardwood Classic (retro), la green week, o sense anar més lluny el setembre del 2006 quan els Philadelphia 76 Sixers van venir a Barcelona a jugar contra el FCB. En aquella ocasió l’equip de la ciutat de la llibertat va tenir el detall de portar una senyera impresa a la camiseta, acte que els altres equips NBA que han trepitjat el vell continent han repetit a Rússia, França o Itàlia.
En l’apartat de imatge gràfica els equips de la NBA (i en general totes les lligues americanes incloses les universitàries) sempre han tingut una gran cura del seu aspecte.
Fa uns dies amb un company comentaven el nou logotip dels Philadelphia 76 Sixers. És una reedició del que la franquícia va utilitzar del 1977 al 1997. Al principi em va sorprendre el seu nou aspecte “retro” però és una estratègia que ja havien utilitzat altres equips de la lliga com els Detroit Pistons el 2005.
L’imagotip és molt similar a l’utilitzat del 1977 al 1997, continua utilitzant 2 colors (blau i vermell) amb unes petites variacions cromàtiques, el nombre de colors s’ha reduït considerablement (de 5 a 2) cosa que repercutirà el les despeses econòmiques d’aplicació.
Tipogràficament varia molt poc, només ho fan el número “6” i les lletres “e” i “s”. aquesta petita variació tipogràfica té la finalitat de poder reproduir de manera correcte un logotip que tindrà moltes aplicacions (tèxtil, paper, rètols, pins, brodats, etc.)
En quan a l’aspecte global de imagotip + tipografia (marca) la cosa canvia lleugerament, s’ha introduït l’imagotip dins un requadre vermell i a la part inferior dins un rectangle blau podem llegir-hi en negatiu el nom de la ciutat en una tipografia egípcia. Els dos requadres son envoltats per un contorn de color gris, una tècnica també utilitzada per altres franquícies com els Portland Trail Blazers i els Phoenix Suns.
Falta veure les noves equipacions (que probablement és mereixeran una nova entrada al blog) per poder valorar la marca de manera global, però de moment crec que és un encert el redisseny aplicat.
Si voleu més sobre el nou disseny aquí us deixo un links.
sportslogos.net - una biblioteca online de logotips esportius, no només de la NBA, també hi trobareu logos de la MLS, WNBA, NCAA, MBL.
web dels Philadelphia 76 sixers
Brand New - modificacions en el nou logo dels sixers
L’estiu és època de canvis a les lligues, nous jugadors, nous dissenys, i ofertes a la web de la NBA, que cal aprofitar, com he fet jo que ja tinc la nova camiseta amb el logo dels Sixers!
Etiquetes de comentaris:
article,
bàsquet,
disseny gràfic,
esport,
NBA
diumenge, 2 d’agost del 2009
naturapics.com
Aquesta setmana he obert una nova galeria online a la web francòfona de fotografia de natura naturapics.com. Es una web similar a la hispana fotonaura, compte amb les mateixes funcions, i la veritat és que hi ha imatges d’una excel·lent qualitat.
Aquí llenço un parell d’enllaços a les meves galeries de naturapics i fotonatura.
Salut companys!
Aquí llenço un parell d’enllaços a les meves galeries de naturapics i fotonatura.
Salut companys!
Etiquetes de comentaris:
autobombo,
fotografia,
França,
Natura
divendres, 31 de juliol del 2009
Sir Bobby Robson
Avui ens ha deixat Bobby Robson (Langley Park, Anglaterra, 18 de febrer de 1933 - Sacriston, County Durham, Anglaterra, 31 de juliol de 2009), un cavaller del futbol, un dels millors entrenadors que ha tingut el FCBarcelona, i una persona que va demostrar que s’arriba més lluny amb un somriure que amb un cop de puny a la taula. Sir Bobby va ser un gentleman que des del 2007 centrava els seus esforços en la seva fundació per la lluita contra en càncer.
Descansi en pau Sir Robert William Robson.
Descansi en pau Sir Robert William Robson.
Etiquetes de comentaris:
esport,
FCBarcelona,
futbol,
Tribut
dilluns, 27 de juliol del 2009
el Ter
“Life is full of twist and turns” aquesta és una frase feta nord-americana que vaig descobrir al llibre “7 desiertos con un par de ruedas” del company Sergi Fernández Tolosa. La seva traducció al català vindria a ser: la vida és plena de corbes i revolts.
Un d’aquests revolts em va dur el passat més de març a col·laborar regularment amb la revista el Ter, uns mesos i uns quants avisos més tard he fet la fotografia de la portada i alguna altra imatge interior per aquesta publicació manlleuenca.
Un d’aquests revolts em va dur el passat més de març a col·laborar regularment amb la revista el Ter, uns mesos i uns quants avisos més tard he fet la fotografia de la portada i alguna altra imatge interior per aquesta publicació manlleuenca.
Etiquetes de comentaris:
cultura,
fotografia,
fotografia de portada,
llibre,
Manlleu,
pubicacions
dilluns, 20 de juliol del 2009
FIM Cantonigròs 2009, another way of travelling
This last weekend Cantonigròs has celebrated the 27th edition of CANTONIGRÒS INTERNATIONAL MUSIC FESTIVAL, one more year I got to this beauty town of Cabrerès to share sometime with people from Perú, Euskadi, Finland, Lithuania, etc.
In this following link you’ll find a gallery of images that I did for elter.net / Health & Culture!
Smiley Peruvian dancer on sunday afternoon show © David Fajula Jufré
In this following link you’ll find a gallery of images that I did for elter.net / Health & Culture!
Smiley Peruvian dancer on sunday afternoon show © David Fajula Jufré
Etiquetes de comentaris:
Cantonigròs,
cultura,
english,
FIMC,
fotografia,
música,
Perú
FIM Cantonigròs 2009, otra manera de viajar
Este fin de semana se celebro la 27ª edición del FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA DE CANTONIGRÒS, un año más m’he acerque hasta este bonito pueblo del Cabrerès para compartir un rato con gente del Perú, Euskadi, Finlandia, Lituania, etc.
Aquí os dejo un enlace a la galería de fotografía que hice para elter.net
Salud y Cultura!
Aquí os dejo un enlace a la galería de fotografía que hice para elter.net
Salud y Cultura!
Etiquetes de comentaris:
Cantonigròs,
cultura,
Español,
FIMC,
fotografia,
música
FIM Cantonigròs 2009, una altra manera de viatjar
Aquest cap de setmana s’ha celebrat la 27ª edició del FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA DE CANTONIGRÒS, una any més m’he arribat a aquest bonic poble del Cabrerès per compartir una estona amb gent del Perú, Euskadi, Finlàndia, Lituania, etc.
Aquí us deixo un enllaç a la galeria de fotografies que vaig fer per elter.net
Salut i Cultura!
Aquí us deixo un enllaç a la galeria de fotografies que vaig fer per elter.net
Salut i Cultura!
Etiquetes de comentaris:
Cantonigròs,
cultura,
FIMC,
fotografia,
música
dissabte, 27 de juny del 2009
diumenge, 21 de juny del 2009
Taller GFM
Fotografies d’un taller organitzat pel Grup Fotogràfic Manlleu, i impartit per Oriol Alamany. Dissabte 13 de Juny Pont de Malafugassa (Vilanova de Sau)
Etiquetes de comentaris:
fotògaf,
fotografia,
Natura,
Taller,
Vilanova de Sau
dilluns, 20 d’abril del 2009
dimarts, 17 de març del 2009
dissabte, 14 de març del 2009
ÉS L’HORA DELS ADÉUS
L’edició 204 de l’Osona Comarca del passat dijous va ser l’última col·laboració com a fotògraf fix que vaig fer per a aquest mitjà.
Des d’aquestes línies vull agrair a tota la gent que m’heu acompanyat aquests prop de dos anys. Gràcies al GFM i especialment a en Xevi Vilaregut per advertir-me de que buscaven fotògraf, a l’Adrià Costa per compartir els seus coneixements del medi. A en Joan, la Laura i en Ferran per les hores compartides. A l’Enric Roca president del VICTT, que amb el seu “savoir faire” ha aconseguit que publiqués fotografies a mitjans esportius de la talla de el Mundo Deportivo, Sport i As. Als companys de redacció i edició, i a molt d’altres que ara no recordo però que també hi sou.
També agrair a totes les persones anònimes amb les que he coincidit treballant, i que han fet que aquesta feina fos possible.
Des d’aquestes línies vull agrair a tota la gent que m’heu acompanyat aquests prop de dos anys. Gràcies al GFM i especialment a en Xevi Vilaregut per advertir-me de que buscaven fotògraf, a l’Adrià Costa per compartir els seus coneixements del medi. A en Joan, la Laura i en Ferran per les hores compartides. A l’Enric Roca president del VICTT, que amb el seu “savoir faire” ha aconseguit que publiqués fotografies a mitjans esportius de la talla de el Mundo Deportivo, Sport i As. Als companys de redacció i edició, i a molt d’altres que ara no recordo però que també hi sou.
També agrair a totes les persones anònimes amb les que he coincidit treballant, i que han fet que aquesta feina fos possible.
Gràcies a tots!
Etiquetes de comentaris:
autobombo,
fotògaf,
fotografia,
pubicacions
dimarts, 10 de març del 2009
diumenge, 8 de febrer del 2009
dijous, 5 de febrer del 2009
dimarts, 27 de gener del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)