Una mateixa crida que molts haurem sentit en
diferents direccions. Cap a ciutats que no dormen, o cap a deserts infinits.
Noms que només escoltar-los evoquen en nosaltres una allau d’imatges;
“Islàndia...”, “Patagònia...”, “Ogassa...”.
“Àrtic”, aquesta seria la meva paraula. L’única
pàgina de l’hipotètic diccionari que m’enduria a una illa deserta. Aurores
boreals, dies en què el sol no es pon, i la rigorositat d’una tundra que no permet
arrelar ni als arbres més valents.
Mai l’he trepitjat (encara). El meu límit nord
actual es situa uns 500 quilòmetres al sud del Cercle Polar. Mentrestant, la
meva biblioteca es nodreix de llibres gestats al voltant de l’alarmantment
minvant banquisa àrtica.
Arctic Odyssee: Erinnerungen an die ferne Arktis
Michio Hoshino
Tecklenborg Verlag (1999)
124 pàg.
Alemany
Hoshino’s Alaska representa l’antologia de
Michio Hoshino, i sobretot, el seu estret lligam amb el quaranta-novè estat de
la unió. Estructurat geogràficament (Southwest, Interior, Arctic) el llibre
presenta les fotografies més característiques del que provablement
hagi estat el japonès més carismàtic a l’Última Frontera.
Ara bé, des del meu punt de vista, el llibre que
més bé il·lustra l’obra de Hoshino és Arctic Odyssee. El concepte “within the
landscape” (dins del paisatge/dins de l’entorn) que Hoshino va convertir en la
raison d'être de les seves fotografies, s’evidencia en imatges d’immensos
ramats de rens creuant l’infinita tundra, però també en diminutes plantes que
floreixen sota una efímera capa de gel. Diferents protagonistes, diferents
escales, amb la interacció amb l’entorn com a denominador comú.
On Arctic Ground
Debbie S. Miller
Mountaineers Books (2012)
144 pàg.
Anglès
Situat a l’extrem nord de l’Amèrica continental,
el National Petroleum Reserve in Alaska és una extensió de més de 95.000
quilòmetres quadrats coberts de vida salvatge, i amb centenars de milions de
barrils de petroli sota terra. La seva reserva veïna, l’Arctic National
Wildlife Refuge (ANWR) ha generat dotzenes de llibres i documentals de fauna,
convertint-se en la referència visual del nord d’Alaska. La mateixa autora, va
aterrar el 1975 en una petita comunitat aborigen situada al sud de l’ANWR per
fer-hi de professora d’anglès. Catorze anys després, publicava Midnight Wilderness: Journeys in Alaska's Arctic National Wildlife Refuge.
Potser pel fet de ser –encara- més desconegut
(parlar d’un Àrtic conegut es fa estrany) l’última obra de Miller em va
captivar. Recordant-me molt l’estructura editorial de Great Plains, plena de
mapes, informació referent a les espècies, columnes de text en primera persona,
i sobretot, unes fotografies d’una qualitat extraordinària d’autors com;
Patrick J. Endres, Florian Schulz o Joel Sartore entre d’altres.
Polar Obsession
Paul Nicklen
Focal Point (2009)
240 pàg.
Anglès
Narvals, guineus àrtiques, morses, balenes de
Groenlàndia i óssos polars, molts óssos polars, representen la part
septentrional del llibre. Un relat polar que va des d’Alaska fins a Noruega.
Guanyador en quatre ocasions (2004, 2007, 2010 i
2013) del World Press Photo en la categoria Nature Stories. La feina de Nicklen
és una referència del fotoperiodisme actual. A la pregunta
“Com aconsegueixes
treballar a National Geographic?”
Nicklen respon “Comença a fotografiar
històries en lloc de limitar-te a captar fotografies maques. Dit d’una altra
manera, sigues un fotoperiodista en lloc d’un fotògraf”.
No hay más preguntas Señoría...
Jim Brandenburg
Northword Press (1990)
160 pàg
Anglès
Lleugerament més petita que la Gran Bretanya, i
amb menys de la meitat d’habitants que Perafita, L’Illa d’Ellesmere va ser
l’escenari del que provablement fos l'últim gran reportatge de fauna del S. XX.
La convivència de Jim Brandenburg amb un grup de
llops àrtics (Canis lupus arctos) i per extensió, amb la resta d’essers vius
que comparteixen aquest auster ecosistema, va generar extraordinàries imatges
íntimes de la vida “allà dalt”. Entre elles, la fotografia de portada del
llibre que National Geographic va incloure el 2011 a la seva aplicació per a
Ipad “50 Greatest Photographs of National Geographic”. Una excel·lència
fotogràfica que el mateix Brandenburg va reconèixer al moment de captar-la
“Sabia que la fotografia del llop solitari, si sortia bé, seria la millor de la
meva carrera”.
L’estiu del 2013, Vincent Munier va emular
l’expedició de Brandenburg i David Mech. Endinsant-se al gran nord canadenc a
la recerca del “loup blanc”. El resultat; un relat
profund i personal de la vida salvatge sota el sol de mitjanit.
La seva última publicació ha sortit a la venta aquesta mateixa setmana. Sota el nom Au fil des songes, els Munier ens mostren un cop més la biodiversitat d’aquesta zona de la província francesa de Lorena (Lorraine). Una serralada, que gràcies a l’esforç de gent com ells, o com el poeta CharlElie Couture (autor dels textos del llibre), pot deixar de ser famosa per la seva 
