Un cop col·locades les fotografies en una carpeta definitiva i reanomenades amb nom únic, és hora d’etiquetar-les amb les anomenades paraules clau (keywords).
Aquesta pot ser una feina carregosa, sovint la gent em pregunta als cursos si ho han de fer ells manualment. La resposta és “sí”. Si no tenim un software que reconegui que aquest és el Santuari dels Munts, li hem de dir nosaltres manualment.
Dit això, podem fer-ho de forma dinàmica i relativament ràpida. Primer de tot, respondre les quatre “preguntes clau”. Què | Qui | On | Quan.
Dos exemples il·lustrats:
Què? Hoquei femení, Copa d’Europa - Qui? Natasha Lee - On? Sant Hipòlit de Voltregà - Quan? Hivern
Què? Bedoll - Qui? ... - On? Coll de Jou - Quan? Tardor
Aquí tindríem entre 3 i 5 paraules clau o conceptes relacionats, alguns amb més sentit que d’altres. La segona foto “és de tardor”, però la primera no representa “l’hivern”. Val a dir que són poquets, i que com més paraules tinguem associades a les nostres fotografies, més podrem afinar en futures cerques de “fotos de tardor del Coll de Jou”.
És per això que potser necessitaríem incloure més informació, perquè a mesura que el nostre arxiu creixi i creixi, com la carbassa de la Ventafocs, més imatges respondran al perfil genèric de “Mar Mediterrani”, “hivern” o “muntanya”.
Per fer aquest punt encara més dinàmic, la clau és generar una estructura de paraules clau jeràrquiques. Que vagin unes enllaçades directament amb les seves superiors-inferiors, i creïn una estructura global.
Mirem-ho des d’un punt de vista geogràfic. La Capella de Notre-Dame-de-Bon-Secours està dins del Vieux Montréal, que està dins de la ciutat de Montréal, que està dins de la província de Québec, que està dins del Canadà, que està dins d’Amèrica del Nord.
Si nosaltres associem la paraula “Notre-Dame-de-Bon-Secours” a “Vieux Montréal”, i aquesta a la seva superior (Montréal) i així successivament, només haurem d’escriure “Notre-Dame-de-Bon-Secours” i tindrem associats directament sis conceptes.
Això per a què més ens serveix? Doncs sobretot per espècies naturals (animals i plantes). Qui recorda el nom científic de l’esplugabous? Si no és el vostre cas, senzillament cal col·locar la paraula “bubulcus ibis” com a superior de “esplugabous”, i si voleu l’ordre, enllaçar “pelecaniformes” amb “bubulcus ibis”. I per sobre de totes? Doncs “ocell” o “au”, que alhora aniria dins de la paraula “animal”.
Quins beneficis té aquesta estructura a l’hora de buscar imatges? Sobretot el fet que podrem fer cerques genèriques tipus “animal” o “planta” on apareixeran moltes fotos i podrem acabar buscant de forma detallada espècies concretes en quantitats molt inferiors.
Ara com ara (5-4-2016) conceptes de cerca (paraules clau) i resultats a l’arxiu de la meva pàgina web:
Exp 1:
Animal (animal): 220 fotografies
Ocell (bird): 75 fotografies
Cabussó emplomallat (Great Crested Grebe): 1 foto
Exp 2:
Bàsquet (basketball): 34 fotografies
NCAA (bàsquet universitari): 17 fotografies
Boston College (Universitat de Boston): 1 foto
Les èpoques de l’any són importants si ens dediquem a la fotografia de natura, perquè sovint farem cerques relacionades amb l’estació en concret. També hi ha qui inclou conceptes més eteris, com ara “alegria” o “llibertat”. Per veure com s'associen i amb quin tipus d'imatges, només fa falta que entreu a qualsevol pàgina web de fotografia comercial d’estoc.
El més important però, és saber quina serà la nostra estructura principal, sobre què es fonamenta el nostre arxiu i com podem encarar la creació del primer llistat de paraules. N’hi ha molts a la xarxa, però el meu consell, és que cadascú comenci el seu. Igual que tots veiem –i fotografiem- el món de manera única, ningú sabrà millor que tu què hi ha en aquella imatge.