dijous, 18 de juny del 2020

Una fotografia bona o una bona fotografia?

Els concursos fotogràfics són una de les meves -moltes- assignatures pendents. He tingut èxit en molt poques ocasions, i com a màxim a escala local (Catalunya).

Fa uns dies vam coincidir en un veredicte amb un fotògraf reconegut amb un extens currículum de premis. Li vaig proposar de quedar un dia perquè fes una revisió de les meves imatges i me'n digués les seves mancances. Tenia clar que em pentinaria, però dir-me que les meves fotos són molt bones ja ho fa la meva mare.

La revisió va ser molt profitosa. Només cal estar disposat a sentir coses que no ens agradaran, però que al cap i a la fi són els nostres defectes i és essencial ser-ne conscient.

Després, sopant de forma distesa vaig exposar-li un cas d'èxit. El 8 de setembre passat fotografiava l'Open Internacional de Tennis de Taula de Vic. Per primera vegada en cinc anys, vaig presentar fotografies al concurs. I el vaig guanyar.


Jo estava allà per feina (EL9NOU). Vaig fer fotografies pensant en el concurs, i fotografies pensant en el diari. Després vaig enviar a cada lloc, les que creia que hi encaixarien. Resultat? Publicació al diari i primer premi al concurs. Win-Win.

Analitzem però amb deteniment les fotografies de la final femenina, perquè no és tot tan senzill.


Fotografia guanyadora del V Concurs de Fotografia
de l'Open Internacional de Tennis Taula de Vic.

El fons d'aquesta fotografia té un alt valor estètic (colors i desenfocament) i la pilota "glaçada" dins d'un rectangle de color groc. La mirada dibuixa una diagonal, la llum és correcta i, sobretot, no té cap element que distregui a l'espectador.
Fotografia publicada a EL9NOU en l'edició del 9/9/2019.

En aquesta fotografia hi apareix en acció la guanyadora de l'Open (
Annamária Erdelyi) i en un primer terme -desenfocada- la finalista a l'esquena de la qual podem intuir-hi el nom "Vic TT". Al fons hi veiem unes lones amb l'escut de la Diputació de Barcelona (patrocinador) i diversos elements que resten estètica a la imatge (lona blau marí, elements vermells al fons a l'esquerra). En definitiva, molt soroll visual que ens aporta narrativa (context) però ens pren valor estètic.

«Així doncs, David, quina és la bona?»
Si hagués enviat la fotografia del concurs a EL9NOU, no l'haurien publicat. I si hagués presentat al concurs la fotografia publicada al diari, no hauria guanyat.

Probablement, les dues imatges són igual de bones -o igual de dolentes- i han funcionat perquè complien la seva funció. En un cas "ser maca", i en un altre "explicar una història".

La fotografia té tants criteris com autors. Sol ser agosarat dir que una fotografia «és bona» o «és dolenta» i sobretot cal evitar els valors absoluts com ara «no val res» o «és perfecta». Potser, la primera pregunta abans de sentenciar una imatge seria; compleix la seva funció?