dimarts, 15 de desembre del 2020

Sortida fotogràfica al Pla de l'Estany (Estany de Banyoles i Llacunes de Can Morgat)

Sortida fotogràfica d'un dia (des de la sortida de sol fins a la posta) a l'Estany de Banyoles i les Llacunes de Can Morgat (Porqueres). 




L'hivern al Pla de l'Estany ofereix una gran diversitat d'oportunitats fotogràfiques així com un clima suau i un entorn tranquil. Alhora, amb gairebé 12 hores de llum, podrem aprofitar el dia dedicant-nos a la fotografia de natura (paisatge i fauna) així com a la inclusió d'element humans i arquitectònics a les nostres fotografies.


Lake of Banyoles (Estany de Banyoles)

Programa

7:45
Fotografia de la sortida de sol i desplaçaments al voltant de l'Estany per fotografiar-ne la fauna i els seus elements característics.

9:30 Desplaçament fins a les Llacunes de Can Morgat i esmorzar

10:00 Recorregut fotogràfic per les Llacunes de Can Morgat on podrem veure ànecs collverd, cabussets i tortugues d'estany. Amb una mica de sort, també blauets i cigonyes. 

14:00 Pausa per dinar 

15:30 
Retorn a Banyoles i col·locació en un nou indret des d'on fotografiar l'Estany amb llum de tard.

19:00 Fi de l'activitat

Data
Dissabte 13 de març de 2021

Lloc de trobada
Banyoles

Durada (11 hores)
7:30 - 18:30







Preu
55€

Equip recomanat
· Càmera rèflex, mirrorless, micro 4/3 o compacta amb possibilitat de fer ajustos manuals
· Teleobjectiu curt (mínim 100 mm)
· Trípode

Cal dur també
Esmorzar, dinar i aigua/beguda
Roba d'abrigar
Calçat còmode
Guants

Inclou
Formació fotogràfica i guia
Assegurança durant l'activitat

No inclou
Desplaçament fins a Banyoles i les Llacunes de Can Morgat
Dietes i begudes (cal dur esmorzar i dinar)

Informació i inscripcions
info@davidfajula.com

Observacions
L'activitat està prevista pel dissabte 13 de març de 2021, i es regirà per les directrius sanitàries que marquin les autoritats. En cas de no poder-se fer, s'ajornarà a una altra data o es retornaran els diners de la inscripció.


Curs de fotografia de retrat a Vic


Dies i horaris
Els dimecres de 18 a 20h

Durada
10, 17 i 24 de març de 2021

Objectius
 · Aprendre a fotografiar persones de forma planera i distesa.
· Aconseguir que els nostres retrats tinguin un aspecte professional.
· Aprendre a treure el màxim profit de la llum natural en qualsevol circumstància.
· Aperndre a reconèixer les tècniques utilitzades en les fotografies que veiem.


Continguts
· Diferents enquadraments, des del primeríssim pla al pla general.
· 
Establir una relació fluïda fotògraf- model.
· 
Llum natural vs llum artificial.
· 
Llum esporàdica (flaix) vs llum continua.
· Els ulls, la finestra de l’ànima.
· Subjecte i entorn.
· L’autoretrat.

Observacions
El curs monogràfic es realitzarà 100% presencialment, adoptant les mesures sanitàries decretades per Salut en cada moment. En el cas que les mesures no en permetin la realització, s'aplaçarà el curs a unes noves dates.

Preu
39 €

Inscripcions
www.lafarinera.cat

dilluns, 14 de desembre del 2020

Cap de setmana fotogràfic a la Vall del Freser (el Ripollès) octubre 2021

Taller fotogràfic al cor del Ripollès dedicat a la fotografia de paisatge. Des del privilegiat Camp Base a Bruguera (Ribes de Freser) visitarem la Vall del Freser (Campdevànol, Queralbs, Pardines o Campelles) i Serra Cavallera (Ogassa).

Alternarem la pràctica fotogràfica amb sessions teòriques a l’hostal, on analitzarem les fotografies realitzades pels assistents.



Programa

Divendres 22 d’octubre
18:30-20:00 h. Rebuda a l’Hostal Moliné.
20:30 h Projecció fotogràfica i exposició del taller.
21:00 h Sopar.

Dissabte 23
7:00 - 7:30 esmorzar (Hostal)
7:45 – 14:30 sortida fotogràfica (dinar de pícnic)
15:00 – 17:00 descans (hostal)
17:30 – 19:00 sortida fotogràfica
20:00 h sopar (hostal)
21:00 h projecció i comentari de les fotografies realitzades

Diumenge 24
7:00 - 7:30 esmorzar (hostal)
7:45 – 12:00 sortida fotogràfica
12:00 retorn a l’Hostal Moliné i comiat*

*Si algú es vol quedar a dinar el diumenge, podem programar-ho prèviament.

Preu per persona:
245€ en habitació doble compartida
272€ en habitació individual


Inclou:
Sopar divendres
Nit de divendres (en habitació compartida entre dues persones)
Esmorzar dissabte
Dinar dissabte
Sopar dissabte
Nit de dissabte (en habitació compartida entre dues persones)
Esmorzar de diumenge
Formació fotogràfica durant tot el cap de setmana i dossier d’apunts
Assegurança

No inclou:
Desplaçament fins a Bruguera (a partir d'allà, els desplaçaments es realitzaran en vehícles dels assistents compartits)
Cafès i begudes fora dels àpats esmentats
Altres conceptes que quedin fora de la llista “inclou”



Opció de venir a les sortides del dissabte sense pernoctar (inclou dinar de pícnic, no inclou esmorzar ni sopar) = 90€

Opció de venir a la sortida matinal del diumenge (no inclou esmorzar) = 50€


Informació i inscripcions:

info@davidfajula.com

diumenge, 13 de desembre del 2020

Detectar i netejar taques de pols al sensor de la càmera

El sensor és una de les parts més delicades i fràgils de l'equip fotogràfic. Dicta les característiques que tots mirem al comprar una càmera nova (megapíxels, mida, sensibilitat ISO...) i, tot i la seva aparent inaccessibilitat, fins i tot en aquelles càmeres que no permeten l'intercanvi d'objectius, pot acabar agafant pols.

Saber reconèixer les taques de pols en les nostres fotografies també demana coneixement, i és molt probable que abans les vegi algun company més experimentat que nosaltres mateixos. Almenys, així em va passar a mi, i així és com adverteixo a alguns aficionats que no havíem descobert aquestes petites imperfeccions en les seves pròpies imatges. Solen ser molt visibles en cels i superfícies homogènies de colors clars i sempre apareixen al mateix lloc. Així que no, allò no era un ocell si quaranta fotografies després segueix suspès a la part superior dreta de les nostres fotografies.

Quin aspecte té una taca de pols en un sensor fotogràfic?
Generalment, solen ser petites circumferències que "subexposen" el color apareixent més fosques que el fons que ens tapen. També poden ser molt més evidents i tenir forma allargada o fins i tot de "v". Com més grans i menys uniformes, més difícil serà corregir-los després amb programes d'edició, ja que la seva extensió agafarà més píxels.



Enquadrament original amb -almenys- 4 taques de pols visibles










Taques centrals en la característica forma circular


Taca de mida XXL d'aspecte allargat

Com saber si les taques que apareixen a les nostres fotografies són del sensor o de l'objectiu?

Si canviem d'objectiu i les taques es mantenen al mateix lloc, és el sensor. En cas contrari (no apareixen) el que està brut és l'objectiu.

Per altra banda, hi ha una manera molt gràfica d'entendre quantes partícules de pols (o greix) tenim adherides al nostre sensor; fer una fotografia utilitzant un diafragma molt tancat (f/16, f/22), preferiblement, sobre un fons clar/homogeni. Si aquí apareixen taques, l'única sortida és fer una neteja de sensor.

Aquest és el veritable punt crític del procés, ja que si no es fa de forma correcta, el sensor pot resultar danyat. En el meu cas, sempre he optat per una neteja professional. Dit això, hi ha molts fotògrafs que ho fan ells mateixos. Trobarem diversos kits de neteja al mercat, amb preus que oscil·len entre els 18 i els 50€, també opcions casolanes amb bastonets per a les orelles, que encara em semblen més arriscades.

En cas de veure'ns en cor de fer la neteja nosaltres mateixos, cal tenir en compte alguns aspectes.

· Amb una pera d'aire traurem partícules, però difícilment farem una neteja a fons. 

· Fotografiar un fons clar amb un diafragma tancat, per veure on tenim les taques. Atenció l'efecte mirall que pot representar que una taca a la dreta del sensor aparegui a l'esquerra de la fotografia.

· Assegurar-nos que la bateria de la càmera està carregada al 100% (especialment si és una càmera rèflex), ja que durant tota la neteja haurà de mantenir els miralls alçats.

· Buscar un entorn lliure de pols i tenir la suficient pau d'esperit per no precipitar-nos. 

Com ens afecta el model de càmera a la nostra neteja?
Doncs depenent de la mida del sensor, s'hauran de fer més o menys passades amb els pinzells netejadors, ja que un sensor full frame serà superior en mida a un APS-C.

La periodicitat de les neteges, dependrà de molts factors, des de la regularitat d'utilització i intercanvi d'objectius, fins l'entorn de treball. Però sempre és bo tenir present l'estat del sensor, especialment abans d'un viatge on d'un ús intensiu.

Dit això, tenir alguna taca pols al sensor no és la mort de ningú. Són elements antiestètics amb els quals els fotògrafs hem après a conviure, i a corregir amb programes d'edició. Davant d'una llevantada amb un arc que Sant Martí que es fon entre les Illes Medes, l'única opció correcta és fer la millor fotografia que siguem capaços, i preocupar-nos de les possibles partícules de pols un cop siguem de nou a casa. 


dijous, 1 d’octubre del 2020

Construcció d'una fotografia: Custom House Tower

6 de maig de 2019, la meva última nit a Boston abans de tornar cap a Minnesota. He dedicat una setmana a fotografiar la capital de Massachussets amb un objectiu de distància focal fixa (24 mm) i cada dia ha plogut.

Per aquest vespre però, la previsió meteorològica millora i programo una fotografia de l'Old State House quan el sol ja no hi incideixi directament. Voltant per la zona, veig l'immens rètol del Boston Seasons City Hall Plaza. Darrere hi tinc un cel blau que anirà millorant per moments i complementarà els tons càlids de la fusta il·luminada. És només qüestió de compondre i esperar. 

24 mm | f/11 | 0,3 s | ISO 200 | Trípode

Faig la primera foto. L'edifici de l'esquerra però, té massa notorietat, m'acosto (vaig amb una focal fixa, no puc tancar el zoom).

 
24 mm | f/11 | 0,4 s | ISO 200 | Trípode

La forma negativa de Tetris de la part superior esquerra no m'acaba de convèncer. Em centro en la paraula "BOSTON". Mala idea.

24 mm | f/9 | 1,4 s | ISO 100 | Trípode

L'escena, sense context, per tot el sentit. Rectifico.

24 mm | f/9 | 0,5 s | ISO 100 | Trípode

La fotografia i el cel van agafant bon color. La forma negativa de la cantonada superior esquerra em continua fent nosa i sobre la "S" només s'intueix només la part superior del Faneuil Hall. Si m'aparto i apujo el punt de vista, millorarà.

24 mm | f/9 | 0,5 s | ISO 100 | Trípode

El Faneuil Hall està en obres. Es veuen les bastides però la imatge global ha guanyat molta profunditat. La teulada de la dreta agafa notorietat i apareix l'edifici amb finestres quadriculades restant romanticisme però donant context al Finnancil District. M'agrada molt el degradat natural de fosc a clar de la part inferior, també tenir una gran extensió de cel blau. Pot semblar massa, però si aquesta fotografia acaba mai en una portada, necessitarà espai net on sobreimprimir-hi el text. Per donar-li una mica més de vida, només em faltaria la silueta d'algú caminant en primer terme. Apujo ISO i obro diafragma per aconseguir una velocitat més alta on les figures es reconeguin. M'espero.

24 mm | f/5.6 | 1/20 s | ISO 800 | Trípode

Passa una parella amb una bossa blanca que reflecteix molta llum i agafa massa notorietat. Alhora, ells caminen per una zona on ja no arriba la llum i els cossos, sobreposats, perden tota la força gràfica.

Decideixo apartar-me. Tinc darrere meu unes escales on em puc enfilar. Em desplaço lleugerament a l'esquerra "separant" el campanar dels gratacels i deixo que la llum dibuixi les escales de marbre i les baranes que tinc en primer pla. El punt d'interès continua essent la paraula "BOSTON". Ara només em fa falta que algú passi per davant, a poder ser, amb els peus a la zona il·luminada. I dos minuts després, una parella entra a l'escena de dreta a esquerra.


24 mm | f/5.6 | 1/15 s | ISO 800 | Trípode

Endreço la càmera i me'n vaig a dormir amb una fotografia que no tenia prevista abans d'aterrar. Aquesta és, probablement, la màgia de la fotografia viatges.


dilluns, 21 de setembre del 2020

Xerrada sobre fotografia de viatges a Manresa

Fotografia de viatges: consells pràctics

Marxes de vacances o de viatge i t’agrada fer fotografies?

Què he de tenir en compte a priori (guió i espectatives), durant el viatge i a la tornada com ho puc ordenar tot plegat?

A càrrec de David Fajula, fotoperiodista.

Lloc: Casal de les Escodines (C/ St. Bartomeu, 50) Manresa.


Hora: 19:00 h.

Organitza: Ajuntament de Manresa i Foto Art Manresa.

Col.labora: Viatges Concord, Contrast Fotografia, Sobrerroca, Guies Btt.cat, Expert Juanola Photomaton, Villaplana Estudi Fotogràfic, Abacus, Fèmina, Fundació Catalunya La Pedrera, El Pati Vertical, Eco Rail del Cardener, Manresa Anella Verda, LLiberia Parcir.

dilluns, 14 de setembre del 2020

Sortida fotogràfica a la fageda de la Grevolosa (Sant Pere de Torelló)

Sortida fotogràfica matinal a la fageda de la Grevolosa. Descobrirem aquesta fageda centenària durant la segona quinzena d'octubre, quan els boscos caducifolis llueixen com en cap altra estació de l'any.

Data: Diumenge 25 d'octubre

Horari:
De 9 a 12 h.

Preu:
15€/persona (places limitades)

Equip fotogràfic recomanat: Càmera amb funcions manuals i -preferiblement- trípode.

Més informació i inscripcions: info@davidfajula.com

dijous, 27 d’agost del 2020

Construcció d'una fotografia: Pregó de Festa Major a Ribes de Freser

(Dimarts) 13 d'agost de 2019, EL9NOU m'envia a fotografiar el pregó de la Festa Major de Ribes de Freser. Arribo i veig que la plaça té unes escales des d'on accedir a l'Ajuntament, m'enfilo en un lateral on tinc una visió de l'escenari i el públic. La plaça està plena com un ou.


24 mm  |  f/5.6  |  1/125 s  |  ISO 1000

M'agrada la sensació de proximitat entre el públic i l'escenari i, sobretot, la gent que segueix els actes des dels balcons. Augmentant la dimensió social de l'acte.

Pujo uns graons més i tinc una visió sencera de la plaça. L'església de Santa Maria de Ribes (esquerra) dona pes a l'escena i apareixen nous balcons al fons amb més gent seguint el pregó. Tanco un pas el diafragma per augmentar la profunditat de camp (per tenir-ho tot enfocat).


16 mm  |  f/8  |  1/100 s  |  ISO 1600

Crec que he trobat l'enquadrament, però l'escenari es veu buit deixant pobre el terç inferior de l'escena. Torno a baixar cap a un lateral i des d'allà faig alguns retrats de l'alcaldessa i els pregoners. Probablement no seran "la foto del partit", però ajuden a explicar la història. Era el primer pregó de Festa Major presidit per una alcaldessa (Mònica Santjaume).


200 mm  |  f/2.8  |  1/500 s  |  ISO 1600


200 mm  |  f/2.8  |  1/640 s  |  ISO 1600

Torno al punt que més m'agradava i, amb el teleobjectiu muntat a la càmera, tinc la mala idea d'enquadrar només un fragment del públic.

70 mm  |  f/2.8  |  1/500 s  |  ISO 1600

Trobo la clau de la fotografia que busco. L'Esbart Dansaire Eudald Coma celebra el seu 75è aniversari i, gradualment, dansaires de diverses edats van pujant a l'escenari per col·locar-se en una tarima a la part posterior (just sota els meus peus). Precisament, la zona que em quedava buida a la primera fotografia.


20 mm  |  f/8  |  1/60 s  |  ISO 1600

El primer terme és un desordre i queda desequilibrat, però sé que millorarà. Alguns dels dansaires surten en parelles i fan uns passos a la part central de l'escenari, per després col·locar-se al fons. Visualitzo la fotografia que vull; una parella movent-se en cercles concèntrics -desdibuixada pel moviment- amb la resta de la imatge absolutament nítida.

La baixa velocitat d'obturació però, fa que diverses fotografies apareguin mogudes. No tinc trípode i l'única estabilitat l'aconsegueixo recolzant la càmera sobre la barana de l'escala. Fins i tot el públic que estava assegut, ara apareix mogut.


20 mm  |  f/8  |  1/5 s  |  ISO 200


20 mm  |  f/8  |  1/6 s  |  ISO 200

Abaixar tant la velocitat d'obturació m'ha permès també reduir l'ISO, cosa que comportarà major qualitat d'imatge. Pendent només que alguna parella giri al centre de l'escenari, descuido l'enquadrament general. Torno als 16 mm per recuperar la teulada de l'església i els balcons, i intento que les cadenes de garlandes de la part inferior acabin a cada extrem. Ara només em queda esperar. 

I succeeiex la màgia. Tinc un primer terme ple, una bona llum i sobretot, una parella al mig amb una dansaire que gira fent voleiar la faldilla.


16 mm  |  f/5,6  |  1/5 s  |  ISO 160

dimarts, 18 d’agost del 2020

Sortida fotogràfica de tardor al Ripollès


Sortida fotogràfica d'un matí (8:00-12:00) a la zona de Serra Cavallera. Fotografiarem les primeres llums del dia sobre els paisatges de la vall del Ter i del Freser. Per després, endinsar-nos en fagedes centenàries.

Data: Diumenge 25 d'octubre

Lloc de trobada: Sant Joan de les Abadesses

Preu: 30€

Informació i inscripcions: info@davidfajula.com

Places limitades.

dilluns, 13 de juliol del 2020

Fotografia en clau alta


Entenem per "clau alta" (High Key Photography) una fotografia on predominen els blancs i el subjecte sol representar la nota discordant amb tons més foscos. A l'altra banda de l'arc parlamentari hi trobaríem les fotografies en clau baixa; una escena eminentment fosca on el subjecte destacarà per tenir un valor de llum superior a la mitjana.

Aquest aspecte es pot aconseguir amb edició (LR, PS et al.) o bé en càmera. Component l'escena perquè el subjecte tingui un valor lumínic inferior -en aquest cas- a la mitjana.

El marcòlic groc de l'escena està fotografiat des d'un punt de vista contrapicat (la càmera es trobava en un nivell inferior a la flor) per aconseguir que el cel omplís tot el fons. Alhora, el subjecte estava a l'ombra, sense incidència directa de la radiació solar. Amb un reflector a la part inferior, es va abaixar lleugerament el contrast de l'escena. Així, l'histograma mostra que cap llum està cremada (cap píxel és totalment blanc) ni cap superfície negra no té informació. Qüestió d'equilibri.

dijous, 18 de juny del 2020

Una fotografia bona o una bona fotografia?

Els concursos fotogràfics són una de les meves -moltes- assignatures pendents. He tingut èxit en molt poques ocasions, i com a màxim a escala local (Catalunya).

Fa uns dies vam coincidir en un veredicte amb un fotògraf reconegut amb un extens currículum de premis. Li vaig proposar de quedar un dia perquè fes una revisió de les meves imatges i me'n digués les seves mancances. Tenia clar que em pentinaria, però dir-me que les meves fotos són molt bones ja ho fa la meva mare.

La revisió va ser molt profitosa. Només cal estar disposat a sentir coses que no ens agradaran, però que al cap i a la fi són els nostres defectes i és essencial ser-ne conscient.

Després, sopant de forma distesa vaig exposar-li un cas d'èxit. El 8 de setembre passat fotografiava l'Open Internacional de Tennis de Taula de Vic. Per primera vegada en cinc anys, vaig presentar fotografies al concurs. I el vaig guanyar.


Jo estava allà per feina (EL9NOU). Vaig fer fotografies pensant en el concurs, i fotografies pensant en el diari. Després vaig enviar a cada lloc, les que creia que hi encaixarien. Resultat? Publicació al diari i primer premi al concurs. Win-Win.

Analitzem però amb deteniment les fotografies de la final femenina, perquè no és tot tan senzill.


Fotografia guanyadora del V Concurs de Fotografia
de l'Open Internacional de Tennis Taula de Vic.

El fons d'aquesta fotografia té un alt valor estètic (colors i desenfocament) i la pilota "glaçada" dins d'un rectangle de color groc. La mirada dibuixa una diagonal, la llum és correcta i, sobretot, no té cap element que distregui a l'espectador.
Fotografia publicada a EL9NOU en l'edició del 9/9/2019.

En aquesta fotografia hi apareix en acció la guanyadora de l'Open (
Annamária Erdelyi) i en un primer terme -desenfocada- la finalista a l'esquena de la qual podem intuir-hi el nom "Vic TT". Al fons hi veiem unes lones amb l'escut de la Diputació de Barcelona (patrocinador) i diversos elements que resten estètica a la imatge (lona blau marí, elements vermells al fons a l'esquerra). En definitiva, molt soroll visual que ens aporta narrativa (context) però ens pren valor estètic.

«Així doncs, David, quina és la bona?»
Si hagués enviat la fotografia del concurs a EL9NOU, no l'haurien publicat. I si hagués presentat al concurs la fotografia publicada al diari, no hauria guanyat.

Probablement, les dues imatges són igual de bones -o igual de dolentes- i han funcionat perquè complien la seva funció. En un cas "ser maca", i en un altre "explicar una història".

La fotografia té tants criteris com autors. Sol ser agosarat dir que una fotografia «és bona» o «és dolenta» i sobretot cal evitar els valors absoluts com ara «no val res» o «és perfecta». Potser, la primera pregunta abans de sentenciar una imatge seria; compleix la seva funció?
 

divendres, 22 de maig del 2020

Fotografia de flora

De petit volia ser jardiner, però la vida em va dur cap a la fotografia. No em queixo, suposo que senzillament volia ser "allà fora" quan treballés. Com en altres facetes personals (bàsquet, viatges, natura) he dirigit el meu interès fotogràfic cap a allò que ja m'apassionava abans de saber que em dedicaria a la comunicació visual.

La fotografia de flora és una disciplina agraïda, amb subjectes immòbils que ens permetran acostar-nos tant com ens sigui necessari. D'uns anys ençà he seguit la floració de diverses espècies de les quals sovint desconeixia el nom, i amb les que he anat ampliant el meu arxiu, o aconseguint fotografies més elaborades d'aquelles que ja tenia.

Resumint lectures, consells i experiències personals, desgrano 10 claus per entendre una mica més la fotografia de flora.

Diafragma i profunditat de camp
El diafragma determina la profunditat de camp de l'escena, la part de la fotografia que veiem enfocada. A menor diafragma (f/8, f/11, f/16), major profunditat de camp. A major diafragma (f/2.8, f/4), menys tros enfocat.

Abellera catalana (Ophrys catalaunica)
100 mm - f/9 - 1/80 s - ISO 800.

Abellera catalana (Ophrys catalaunica)
100 mm - f/4 - 1/400 s - ISO 800.

Dos punts a tenir en compte en diafragmes tancats/molt tancats.

· Un diafragma tancat alentirà la velocitat d'obturació (el temps que estem fent la foto) i en dies on bufi una lleugera brisa, el subjecte ens pot aparèixer mogut.

· Amb un diafragma molt tancat (f/22 o f/32) guanyarem profunditat de camp però perdrem nitidesa a causa de la difracció. El meu consell és no sobrepassar f/16.

Hi ha un segon element relacionat amb la profunditat de camp; la distància càmera – subjecte. Com més a prop estiguem del subjecte, menys tros aconseguirem tenir absolutament nítid. Això no és bo ni és dolent, perquè sovint els desenfocaments són preciosíssims... És senzillament una qüestió de física.


Herba fetgera (Anemone hepatica).
100 mm - f/4 - 1/200 s - ISO 100.

Si el que volem és aconseguir tota la planta nítida, serà aconsellable apartar-nos i així ens serà més senzill ampliar la profunditat de camp. Tinguem sempre present el fons però, que no "se'ns enganxi" amb el subjecte al tancar el diafragma.


Si el subjecte sobresurt de l'entorn (hi ha flors com les orquídies o els gladiols que creixen més que la vegetació que les envolta) i utilitzem un diafragma obert (f/2.8, f/4) aconseguirem desenfocar el fons de manera que es converteixi en un color pla.

Fons blanc
Una alternativa per excloure el subjecte del seu entorn és col·locar un fons blanc retroil·luminat amb un flaix. Així, les nostres fotografies tindran un aspecte acadèmic digne d'una enciclopèdia de botànica.

Sabatetes de la mare de Déu (Ophrys apifera).
100 mm - f/16 - 0,4 s - ISO 100.
Difusor blanc al fons il·luminat amb un flaix extern.

Objectius
Generalment en fotografia de flora s'utilitzen objectius macro d'un rang al voltant dels 100 mm. Focals menors solen ser problemàtiques perquè ens acostarem tant que podem acabar fent ombra sobre el subjecte. Les superiors (180, 200 mm) s'utilitzen generalment per fotografiar invertebrats que no toleren una proximitat extrema.

Però com amb tantes altres regles fotogràfiques, es interessant donar-li la volta i fotografiar amb angular per incloure el nostre subjecte en un entorn que ens expliqui on i com viu.

Rosa del Triglav (Potentilla nitida).
16 mm - f/8 - 1/320 s - ISO 640.

Aquesta rosàcia
endèmica dels Alps Julians, floreix entre juliol i agost a més de 2.000 msnm.
Mala Mojstrovka, Kranjska Gora, Eslovènia.

Calendari de colors
Aquesta és de collita pròpia. Generalment la floració va per gammes tonals. Comença amb grocs i blancs (març), després entren els blaus i els violetes (abril) i en darrer terme, vermells, taronges i magentes (maig-juny). Com si fossin un termòmetre cromàtic amb les temperatures mitjanes de cada mes.

Aquest calendari té excepcions (e.g. gallarets) i variarà segons la ubicació de les plantes. No és el mateix el litoral mediterrani que els Alps Julians.

Més enllà de les fotos de carnet
La primavera és l'estació del color per excel·lència. Podem desenfocar elements en primer i darrer terme convertint-los en taques de color, acostar-nos molt o buscar enquadraments allunyats de la foto de perfil que ja hi ha a Viquipèdia.

La planta no marxarà d'allà en les pròximes hores. Cal exhaurir les possibilitats creatives de l'escena.


Gallaret (papaver rhoeas).
500 mm catadriòptic f/6.3 - 1/200 s - ISO 800.

Il·luminació bàsica
L'equip bàsic per fotografiar flora seria una càmera amb un objectiu macro, un trípode (o un beanbag) i un difusor per difondre la llum incident si ens trobem en una escena assolellada (radiació directa). En cas de no tenir aquest últim, sempre podem fer ombra sobre el nostre petit subjecte amb el nostre cos o alguna peça de roba.

Tot i això, el més aconsellable és muntar un petit esquema d'il·luminació amb un difusor (un de 50 cm de diàmetre serà més que suficient), o un paraigua blanc. En últim cas podem fer una feina similar amb un full Din A4 de paper blanc o vegetal. Però ens serà difícil reutilitzar-lo en properes sessions.


Dent de ca (Erythronium dens-canis).
100 mm - f/2.8 1/200 s - ISO 640 - Sense difusor.

Dent de ca (Erythronium dens-canis).
100 mm - f/2.8 1/250 s - ISO 640 - Amb difusor.

El nivell de llum s'equilibra però la difusió per transmissió ens resta un pas de llum. Aquesta segona fotografia s'ha realitzat gairebé amb el doble d'estona que l'anterior.

Il·luminació elaborada
Un flaix sol ser la primera ampliació de l'equip fotogràfic, preferiblement, utilitzat de forma externa a l'eix visual de l'objectiu. Amb ell podrem il·luminar a través del difusor o directament sobre el subjecte. La llum de primera i última hora del dia, a part de tenir un aspecte més càlid, serà gairebé lateral i ens ajudarà a perfilar el subjecte si hi incideix des de la part posterior.


Salvia de prat (Salvia pratensis).
100 mm f/5.6 - 1/10 s - ISO 100.

Una llum incident des de la part posterior ens separarà el subjecte del fons a través d'un contorn més clar.

Hora del dia
A diferència dels humans, les plantes fan molt bona cara a primera hora del matí, la baixada de temperatures i la humitat nocturna fa que llueixin vigoroses. Durant un dia assolellat, s'aniran marcint gradualment, especialment si es troben en algun vessant encarat a l'oest i han de suportar el sol de tarda. I acabaran al vespre fent la mateixa cara que si tornessin de festa.

És aconsellable explorar i localitzar durant el dia i tornar-hi l'endemà «ben d'hora, ben d'hora» per fotografiar-la en el seu millor moment.

Els millors dies de la seva vida
Cada planta és un individu independent que té el seu propi cicle vital i ritme de creixement. Trobarem flors que estan radiants, d'altres, que encara no han arribat al seu moment àlgid i també exemplars que ja van cara avall. És aconsellable fer un seguiment d'alguns exemplars i fotografiar-los en el seu millor moment. Si no ho podem fer així, cal estar atents i veure que sovint en un mateix prat, podem trobar plantes en diferents estadis de floració.

Barretet piramidal (Anacamptis pyramidalis).
100 mm - f/5,6 - 1/30 s - ISO 100.

Deixa només petjades, emporta't només fotografies
Sovint acabarem asseguts o estirats al mig d'un prat ple de flors un assolellat matí de primavera. Sí. Hi ha feines molt més dures.

Mirem de no aixafar cap altre exemplar mentre fotografiem el seu veí, no deixem cap mena de residu que no sigui orgànic i no ens emportem les plantes cap a casa per molt maques que siguin. Si aquestes petites meravelles de colors vius han reaparegut cada primavera durant mil·lennis, és precisament per l'equilibri que han trobat al seu entorn.