dimecres, 10 de maig del 2023

Fotografiant grues a la Llacuna de Gallocanta

Situada entre les províncies de Saragossa i Terol, la Laguna de Gallocanta és -juntament amb la Laguna de Fuente de Piedra- la llacuna més gran d'aigua salada d'Europa. La seva superfície és de 7 quilòmetres de llargada per 2 d'amplada. Això sí, de poca profunditat. Només excepcionalment supera els 2 metres de fondària. Forma part d'una reserva natural que porta el seu nom, i a tot el seu perímetre té espais protegits amb accés restringit, envoltats per una sèrie de pistes de grava que conformen un perímetre de 35 quilòmetres pels quals podrem caminar, pedalar o conduir de forma lliure.

Estornells comuns (sturnus vulgaris) ajocant-se al capvespre
Rèflex Digital | 300 mm f/4 | @ f/11 1/4 s. ISO 100, trípode.

La seva fauna compta amb 220 espècies d'aus, 100 d'elles nidificants. D'entre totes les espècies que hi passen l'hivern, n'hi ha una que cada any atrau milers de fotògrafs; la grua.


Grup de grues comuns (grus grus) enlairant-se a primera hora del matí
Rèflex Digital | 300 mm f/4 | @ f/4 1/10 s. ISO 320

Les grues
La grua comuna (grus grus) és un ocell migratori que cria al nord d'Europa i Àsia, passant els hiverns al sud del nostre continent i el nord d'Àfrica. Es mou a través de tres rutes; occidental, central i oriental, enllaçant aquesta última a països tan distants entre si com Etiòpia i Rússia. Espanya acull entre octubre i març la majoria de grues que utilitzen la ruta occidental, ocells que neixen principalment a Suècia, Noruega o Alemanya, i en menor mesura a Finlàndia, Polònia, els països bàltics i l'oest de Rússia. L'esperit viatger d'aquests ocells els ha convertit en icones de l'aire, fins al punt de ser l'element gràfic principal de la companyia aèria Lufthansa.


Rèflex Digital | 300 mm f/4 | @ f/4 1/8 s. ISO 320

La fotografia
Fotografiar grues a Gallocanta es pot fer principalment de tres maneres; als camps de cereal que hi ha als voltants de la llacuna on s'alimenten durant el dia, a l'alba i a la posta de sol, quan s'enlairen o aterren a la llacuna, o des de dins d'un dels hides gestionats pel Servicio Provincial de Teruel.

Des d'un punt de vista purament fotogràfic, l'equip aconsellable és un teleobjectiu mitjà (entre 70 i 300 mm, preferiblement zoom) per a grups d'ocells en vol, un teleobjectiu llarg/teleobjectiu curt amb multiplicador (assolint focals superiors als 400 mm) i un angular per a la fotografia de paisatge. També és aconsellable un cotxe per conduir a través de les pistes que circumden la llacuna. A part de l'interès natural, trobarem dotzenes de masies enderrocades que destaquen en un paisatge bidimensional.



"Compose and wait" deia Sam Abell. Un cop escollit l'enquadrament només em faltava un grupet de grues volant sobre un cel absolutament pla.
Rèflex Digital | 300 mm f/4 | @ f/8 1/250 s. ISO 200, trípode.

En cas que escollim passar un dia sencer dins d'un dels hides que es troben a l'àrea d'accés restringit als visitants, cal saber que si accedeix només amb reserva prèvia. Totes les gestions cal fer-les a través de la web del Gobierno de Aragón.

Cadascun dels 6 hides té assignada una lletra; dividint-se en 2 grups i 3 termes municipals; A, B i C a Bello (sud), D a Gallocanta i G i H a Berruecos (nord-est). La seva utilització s'alterna dia sí dia no, així, cada grup de hides està deshabitat un dia de cada 2 (excepte els caps de setmana). L'accés a l'interior s'ha de fer una hora abans de la sortida de sol, i només es pot abandonar una hora després de la posta, en el meu cas més de 12 hores en un apartament d'1,85 metres d'amplada, 1,50 d'allargada i entre 1,65 i 1,85 d'alçada. Petit però molt acollidor.


Parella de grues alimentant-se al migdia davant del hide veí (B)
Rèflex Digital | 24-105 mm f/4 | @ 105 mm f/5.6 1/640 s. ISO 400

Els hides tenen totes les condicions i detalls pensats per a la fotografia de fauna. 6 finestres de 60x40 cm cadascuna repartides a les 4 parets, la seva notable mida permet una certa mobilitat a l'hora de fotografiar, tot i que és aconsellable que tots els nostres moviments siguin discrets i, preferiblement, que utilitzem algun tipus de tela o xarxa per mimetitzar-nos, amb l'esperança que les grues creguin que avui és divendres i el nostre hide està fora de servei. Els més nous (G i H) comptem amb una sola finestra tapada per un vidre espia d'1,45 metres d'amplada per 60 cm d'alçada.

Visitants just després de la posta de sol (18:28)
Rèflex Digital | 300 mm f/4 | @ f/5.6 1/100 s. ISO 800, hide i trípode.

El fred
«Si sopla viento, vistete como si fueras al Himalaya». Les paraules de l'Uge Fuertes em van fer encongir la roba, i encara faltaven 10 dies per marxar.

A Gallocanta hi pot fer molt fred. Molta gent que hi havia estat o tenia coneguts que ho havien fet, m'ho recordava. No m'ho podia treure del cap, i no tenia cap interès a batre el meu rècord personal establert en -27º C a Mont-real l'hivern de 2013.



Torre-observatorio del Cañizar mitja horeta abans de la sortida de sol. -6 ºC.
Rèflex Digital | 24-105 mm f/4 | @ 24 mm f/9 25 s. ISO 200, trípode.

Vaig absorbir tota la informació que vaig trobar a la xarxa; des d'articles de fotògrafs que hi havien estat, fins a tècniques per suportar el fred, passant per repassar les mides del hide que tenia assignat, imaginant-me els moviments que podria fer un cop dins per reactivar la meva circulació.

Entre informació i experiència destacaria:
· Per mantenir la temperatura el cos necessita energia que aconsegueix a través d'aliments. És important menjar i beure sovint, a ser possibles coses calentes.

· Les parts perifèriques del nostre cos són les primeres que pateixen el fred, per ser les que estan més allunyades del tòrax. Per als peus, a part d'uns bons mitjons, poden ser aconsellables uns descansos. Per a les mans és fonamental utilitzar guants, jo treballo amb 2 parells; uns de prims tipus ciclisme que permetin conservar el tacte per manipular la càmera, i uns de gruixuts tipus manyopla per mantenir la temperatura mentre no fem fotos. Pel cap, un gorro de llana és fonamental. Sé de què parlo 😉

· En casos de molt fred, dins el hide es pot fer servir un sac de dormir i/o uns escalfadors químics. Jo duia les dues coses, però no em van fer falta, ja que el meu dia allà dins es va moure entre els 0 i els 10° C, sense vent.


Paral·lelament, els hides tenen unes petites banquetes de fusta no massa còmodes. Una cadira plegable ens farà l'estada més suportable. També hi ha qui porta una estora tipus ioga com a aïllant del terra.

Visitar Gallocanta a l'hivern és una experiència visual i sonora indescriptible. Durant el febrer de 2022 es van compatibilitzar en un sol dia més de 111.000 grues entrant a la llacuna per passar-hi la nit. 

dijous, 23 de febrer del 2023

Curs bonificat de fotografia a Vic

Curs de fotografia bonificat per a treballadors en actiu

Temari:


· Introducció a la fotografia, tècnica i funcionament de càmera
· Fotografia de producte
· Fotografia social
· Fotografia arquitectònica i d'interiors
· Descàrrega, edició (Darktable) i publicació

Equip recomanat:
Càmera fotogràfica amb ajustos manuals

Plaçes totals del curs:
18

Durada:
10 hores (5 classes)

Horari:
Els dijous 13, 20 i 27 d'abril, i 4 i 11 de maig de 19:00 a 21:00 h.

Lloc:
Autoescola Connect
Passatge Mastrot, 3. Vic.

Preu:
Gratuït. Curs bonificable per a treballadors en actiu.

Inscripcions:
info@davidfajula.com

Termini màxim d'inscripció:
31 de març