Aquesta nit es juga l’enèsim Barça-Espanyol.
Un partit que, a excepció de la rivalitat històrica i de convertir-se en un homenatge públic a Josep Guardiola, no té massa al·licient en una temporada on tot el
peix ja està venut.
Pel que si em serveix aquest derbi, és per fer
autobombo del meu darrer article; A L’ALTRE VORA DEL RIU HUDSON on analitzo la
història gràfica dels Nets i el seu retorn a Nova York després de trenta-cinc
anys d’exili a l’Estat veí. Dos equips -Knicks i Nets- que cohabitaven Nova
York fa més de quaranta anys, però que mai han acabat d’entendre's. De la
mateixa manera que una mare és incapaç de decidir a quin fill estima més, la ciutat que mai dorm no va prendre part en
aquest estèril debat que va acabar amb una decisió salomònica, els Knicks mantindrien
el nom de la ciutat, mentre que els Nets, es convertirien en el primer equip a
representar un barri, i no una ciutat o Estat com fa la resta de franquícies
NBA. Benvinguts a Brooklyn, “Llar de tothom, vingui d’on vingui”.
