Making of d'una fotografia de portada

Quan Osona Turisme em va encarregar gran part de les fotografies de la seva darrera guia de passejades, a part de les esperades imatges de les rutes que s'hi descrivien, necessitaven una imatge de portada amb "gent caminant -preferiblement una família- en un paisatge reconegut de la Comarca". Aquí va ser probablement on va començar el procés creatiu, amb un encàrrec obert.

Dins el món editorial, hi ha fotografies que són -relativament- senzilles de fer, m'explico:

"David, necessitem una fotografia de la porta del Santuari dels Munts".

"David, volem la foto de l'arribada del primer corredor de la Mitja Marató de Ripoll".

"David, hem de menester una imatge de la nova samarreta de l'AEC Manlleu".

Els anteriors són encàrrecs molt concrets, on no ens podem -no ens hauríem- d'equivocar massa. Com més clars, més amics.

Ara bé, quan les acotacions es difuminen, és quan realment comença el procés complex. Si l'encàrrec té forma de resposta, podem desfer-ne el camí, i buscar la pregunta correcta.

Quin és el paisatge més conegut d'Osona?

Cabrera potser?
Sí, però ja va aparèixer a l'anterior portada.

El riu Ter?
És preciós, però com reconeixerà la gent que és el Ter, i no el Ges, o l'Onyar?

Els Bufadors!!
Espectaculars! Però realment la gent ho associarà amb Osona?

En el nostre cas, la resposta va ser "El Montseny".

1-0, ja sabem quin serà el teló de fons de la nostra fotografia. També sabem que si les caminades són per Osona, el massís ens quedarà sempre al Sud/Sud-Est, ara només necessitem un primer terme on posar la família caminant. En aquest cas, la meva resposta es trobava just davant de la porta de casa.

Que el teu pare tingui un ramat d'ovelles comporta certes obligacions, com per exemple esquilar-les almenys un cop a l'any. Però també té els seus avantatges, com el fet de tenir un pati immens, que per molt gran que et facis, mai et canses d'explorar amb ulls de nen.

Sabia que des de la carena de davant de la casa de pagès hi havia una vista magnífica cap a la cara nord del Montseny. Enfilant-nos una mica tenim una àmplia visió de les muntanyes per sobre de l'alzinar. Essent aquest últim una de les altres claus de la fotografia, les alzines són de fulla perenne, així que vam poder fer una fotografia "verda" a principis d'octubre. Alhora, els roures (de fulla caduca) que hi ha barrejats entremig, mantenen -generalment- l'aspecte tendre durant aquesta època.

Aspecte de la zona al desembre

2-0, tenim el lloc i la data. Només hem de saber com afectarà la llum de la tarda a l'escena, segons la posició del sol durant l'any, i per últim decidir el format. Generalment, les fotografies de portada són verticals, però en el cas d'aquesta guia, la fotografia segueix cap a la contraportada, així que haurem de deixar un marge de continuïtat pel costat esquerre de la fotografia (que serà horitzontal) i que ens ajudarà com a bonus track, perquè podem intuir-hi les cingleres que delimiten el Pantà de Sau. A part de tot això, ens caldrà deixar l'espai de cel pertinent per a la capçalera.

Ara sí, tot llest, només ens faltarà la família, en el meu cas la família Camp, que molt amablement va passejar-se per davant de casa. Mentre jo els reconduïa per l'escena.

En aquest punt és importantíssim saber per on "plegarem" la fotografia, perquè ells i el Montseny apareguin a la portada.

Aprovechando que el Pisuerga pasa por Valladolid, vàrem fer alguna fotografia vertical per si a última hora hi hagués un canvi de plans, o senzillament, la guia s'hagués d'adaptar a un format d'ebook.

Val la pena no estalviar fotografies un cop hem convençut a una sèrie de models per formar part de la imatge, almenys en el meu cas no solem tenir gaire gent davant de casa. Bé, excepte el dia que esquilem el ramat, aquell diumenge som gairebé tantes persones com ovelles.