Començo aquest reportatge a
principis de gener de 2015. Des d’aleshores, intento absorbir tot el que pugui
contribuir a entendre –i a explicar- el catarisme i la seva relació amb
l’entorn. Parlo amb la gent que em trobo pel camí, pels pobles; des de viatgers
francesos exhaustos pel seu últim esforç, fins a pintores que tenen un petit taller a Bagà. Em reuneixo amb el consell regulador de la ruta i parlo via
correu electrònic amb una professora associada a la Maxwell School of Syracuse University (EUA) especialitzada en història medieval europea. Tot el què em
pugui ajudar serà benvingut.Com sol passar en aquests casos, les llibretes amb anotacions, els fulletons turístics i els llibres s’acumulen sobre la taula. Entre viatges i reunions, trobo un matí per asseure’m en una assolellada terrassa de Centelles amb Mossèn Josep Alaró, antic professor meu de secundària dedicat avui íntegrament a la causa pastoral. M’he posat en contacte amb ell amb l’excusa d’aquest reportatge, ja que havíem visitat Carcassona mentre ell era el nostre tutor d’ESO. Les seves explicacions de caràcter humanista em recorden els fonaments externs al temari que vàrem aprendre al seu costat diverses generacions d’estudiants manlleuencs. Avui però, més de quinze anys després, la classe es converteix en un diàleg distès. No me’n puc estar d’admetre que jo era un estudiant mediocre i un pèl dispers en aquella època. El seu somriure d’assentiment denota que tinc raó, però també una petita dosi de satisfacció en veure que les seves explicacions són presents fins i tot en el dia a dia d’aquells qui no semblàvem estar massa al cas a classe.
Desconec si sóc un bon home. Probablement aquesta
afirmació no es pugui fer en primera persona. El que em recorden feines com
aquesta, és que és la gent que ens trobem pel camí qui dóna sentit al nostre
ofici. Potser el meu camí va començar fa anys en una aula de Casals-Gràcia, i
aquest reportatge n’és només una segona presentació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada