La resta són megapíxels

Vaig entrar a formar part d'una associació fotogràfica fa gairebé tretze anys. Amb el temps he intentat definir les accions que hi portem a terme dient que «de fotos en fa tothom, nosaltres fem poble». Amb aquest «poble» em refereixo a la comunitat que ens envolta. La nostra intenció no és tant aprendre a fer fotografies espectaculars com causar un impacte positiu a la societat, ja sigui a escala municipal (exposició Santjoanins) o internacional (Aditum).

L'última mostra d'aquest impacte sobre les vides de persones que no necessàriament saben que és el rang dinàmic o els avantatges de les càmeres de micro quatre terços, la vam veure ahir a Sant Joan de les Abadesses. Després de la magnífica projecció d'en Joan Santaugini sobre la Patagònia, un senyor del públic es va aixecar i amb un marcat accent argentí i els ulls plorosos va dir: «Xo sólo quería felicitarte. Soy de esa región. Ese alambique del refugio lo puse xo. Vine a vivir a Barcelona pero después de diez años vi que eso no era para mí y vine acá (Sant Joan), a las montañas».

Enhorabona Joan per aquest grandíssim premi immaterial. Per al Grup Fotogràfic Abadesses i per a mi té molt més valor que tots els likes d'Instagram que puguem acumular de forma individual o col·lectiva. La fotografia i l'Art són això, són ben bé això: la capacitat d'emocionar a algú amb les nostres obres. De la mateixa manera que ho fa una cançó, una pintura o un llibre. La resta? La resta són megapíxels.