L'altre equip de la ciutat

Aquesta nit es juga l’enèsim Barça-Espanyol. Un partit que, a excepció de la rivalitat històrica i de convertir-se en un homenatge públic a Josep Guardiola, no té massa al·licient en una temporada on tot el peix ja està venut.

Pel que si em serveix aquest derbi, és per fer autobombo del meu darrer article; A L’ALTRE VORA DEL RIU HUDSON on analitzo la història gràfica dels Nets i el seu retorn a Nova York després de trenta-cinc anys d’exili a l’Estat veí. Dos equips -Knicks i Nets- que cohabitaven Nova York fa més de quaranta anys, però que mai han acabat d’entendre's. De la mateixa manera que una mare és incapaç de decidir a quin fill estima més,  la ciutat que mai dorm no va prendre part en aquest estèril debat que va acabar amb una decisió salomònica, els Knicks mantindrien el nom de la ciutat, mentre que els Nets, es convertirien en el primer equip a representar un barri, i no una ciutat o Estat com fa la resta de franquícies NBA. Benvinguts a Brooklyn, “Llar de tothom, vingui d’on vingui”.

Osprey Support

Per a la meva activitat com a fotoperiodista, utilitzo material específicament concebut per la pràctica fotogràfica (càmera, objectius, trípode) i d’altre dissenyat amb altre finalitats (maletes, mosquetons, cinta americana) gairebé a parts iguals. Un dels temes en els que més primmirat sóc, és en la qüestió del transport. Moltes vegades utilitzo maletes no fotogràfiques però amb uns resultats excel·lents. En aquest aspecte, tinc la fortuna de comptar amb un patrocinador; Osprey Packs Inc.

Avui establerta a Colorado, la marca fundada el 1974 per Mike Pfotenhauer i Diane Wren, va néixer com una petita botiga a Santa Cruz, Califòrnia. On dotzenes d’excursionistes atrets pel boca a boca, s'hi dirigien amb la intenció de que els prenguessin les mides i els confeccionessin una maleta a mida.

Durant aquests gairebé quaranta anys d’història, els canvis evolutius han estat presents a la marca, des del 2003 els fundadors viuen al Vietnam on tenen cura del disseny i producció en primer persona. El 2008, 2009 i 2011 la revista Outside va considerar la companyia com una de les millors d’Amèrica per treballar. Però probablement la major fita de la marca va ser al 2001 quan Erik Weihenmayer va coronar l’Everest, convertint-se en la primera persona cega que arribava al sostre del món.

Durant les properes setmanes publicaré les meves impressions dels productes que avui eixamplen el meu equip, una lleugera Talon 22 i una robusta shuttle 32”. La meva utilització serà sutilment diferent a dels d’altres Osprey Athletes, però intentaré aportar-hi una nova visió coherent amb el meu càrrec d’ Outdoor Photojournalist, una paraula d’impossible traducció al català i que vindria a significar alguna cosa així com "fotoperiodista a la natura". 

Des d’aquestes línies vull agrair –públicament- el suport i la confiança d’Osprey, així com les dinàmiques gestions d’en Sam Mix, Rob Wylie i especialment a Dominik Wolf, encarregat de patrocini a Europa.

See you on the trails!