Vaig construir el meu primer hide fa set hiverns. Una de les coses que em preocupava més en aquells moments era l’efecte claustrofòbic de passar-me hores assegut dins un habitacle de la mida d’una rentadora, així que em vaig curar en salut i vaig edificar un amagatall d’uns dos metres d’alt, per dos de fons i un i mig d’amplada. Unes quatre cabines de telèfon posades en dues fileres paral·leles. Allò era tan gran, que quan en Carles Martorell el va veure em va dir “Això no és un hide! És un apartament!!”.
Ell i en Marc Munill em van ajudar molt, sobretot el primer any, aconsellant-me localitzacions, aliments i tècniques. Entre el que ells em van ensenyar, el que jo havia llegit i l’experiència adquirida assegut en una cadira de càmping dins la meva petita llar de tela, detallo 10 consells per a qui vulgui iniciar-se en aquesta apassionant disciplina.
El primer hide que vaig tenir, talla XXL
Digue’m què menges i et diré qui ets
Cada espècie té una dieta diferent. Si vols que vinguin mallerengues carboneres, escampa anous trencades a la menjadora. Les pipes de gira-sol seran ben rebudes per pinsans i pica-soques blaus, i les merles i els tallarols de casquet estaran encantats amb uns talls de poma.
Tingues present també que a vegades hi ha relacions poc amistoses entre espècies i individus. Alguns poden ser molt territorials i no permetre que ningú s’acosti a la “seva” menjadora. No és que el menjar no els agradi, senzillament no són ben rebuts a taula.
Pit-roig (esquerra) i pinsans comuns, conversant distesament en una alzina
Desaparèixer dins l’entorn
No hi ha cap directriu universal a l’hora de construir un hide. Haurà de ser baixet si s’ha de col·locar en zones estepàries, per no sobresortir del paisatge. En canvi, l’alçada no serà un problema si el construïm dins una fageda. Mira on ha d’anar i aprofita algun element de l’entorn –si és possible- a l’hora de crear el teu amagatall. Com més desapercebut passi, millor.
Bona orientació
Les hores més actives dels passeriformes solen ser a primera hora del matí i a última de la tarda. Si a això hi sumem que la “temporada de hide amb menjadora” és principalment durant els mesos més freds de l’any, ja tenim clara la posició del sol envers nosaltres i el nostre subjecte.
Si tenim la llum directament a favor (sol a l’esquena) hem de tenir en compte que un material translúcid (tela de roba e.g.) pot dibuixar la nostra silueta a l’interior i fer que els ocells no s’acostin, ja que cada moviment nostre a l’interior serà una escena de teatre d’ombres xineses.
Bona visió
Hem d’entendre que no estarem mirant si passa alguna cosa a través del visor de la càmera durant tota l’estona. Una finestra a la part superior frontal ens serà de molta ajuda. Alhora, és bo tenir present també un parell de finestres laterals per veure si ve algú per alguna de les ales ;-)
Bon emplaçament
Aquest va ser el meu primer error; construir un hide al mig d’una clariana forestal. Només hi havia un tronc on romandre i el fons em quedava sobradament desenfocat degut a la distància, perfecte fotogràficament però una menjadora amb molt de risc per als seus usuaris, ja que fàcilment algun rapinyaire els podía veure distrets i atacar-los.
Solució? Busca una zona segura per als teus models, a sota o a les branques d'un arbre per exemple. La vegetació propera els oferirà seguretat a ells i més estona per actuar a tu.
El segon hide, de mida més moderada i col·locat en una zona segura per a les petites aus
Femella de pinsà comú (Fringilla coelebs) protegida per la vegetació
Discreció i respecte
Oblida’t de fer 10 fotogrames per segon a la primera oportunitat, perquè tornaràs a casa amb això i prou. Cada individu reacciona segons les seves pròpies experiències anteriors, però per assegurar que toleren el soroll dels miralls d’una càmera rèflex, comença a fer fotos d’una en una.
Compromís
Els ocells trobaran molt ràpidament el menjar que deixis, i hi tornaran mentre n’hi hagi i no en trobin en altres llocs de forma “natural”. Així que construir una menjadora demana un compromís d’octubre a abril, si al gener deixem d’aportar menjar de forma dràstica, el nostre experiment pot acabar en una tragèdia.
Cicles vitals
Notaràs quan els ocells deixin de venir a la menjadora encara que no els vegis, bàsicament perquè trobaràs el menjar intacte. Mentre puguin anar fent (tardor) vindran poquet. A l’hivern, i sobretot els dies de glaçades i nevades (si s’escau) assistiran en massa als banquets, però a mesura que arribi el bon temps, tothom farà la seva.
Aquests cicles varien cada any, la ciència que estudia els seus efectes sobre els éssers vius s’anomena fenologia. Que un any nevi per Sant Andreu no vol dir que ho faci el següent, o que la primavera s’avanci, o que la tardor sigui la més plujosa del darrer segle. Tot varia, i així ho fan també les nostres oportunitats fotogràfiques. Aprofita-ho.
Fa fred, però tampoc tant
Comptem que la temperatura mitjana estarà entre els -4º i els 4ºC a primera hora del matí, cal anar ben abrigat i ben calçat. També és aconsellable portar una mica de menjar o un termo de cafè/te per refer-nos durant l’espera.
Les temperatures interiors variaran segons el material amb què s’hagi construït el hide, com el conte dels Tres Porquets, vaja. Però una cosa és segura, no farà tant fred com a fora i la variable de la “temperatura de sensació” desapareixerà, ja que no estem exposats al vent.
Vista des de la finestra de l'hotel
Gaudir de l’experiència
Des del meu punt de vista, la màgia de fotografiar des d’un hide no són les fotografies per se, sinó el fet de poder formar part del paisatge i veure com la vida segueix el seu curs a pocs metres teus, sense que ningú variï les seves decisions.
En el fons, les meves millors fotografies d’un pit-roig no són fetes a Farrerons, sinó a Hyde Park, amb aus que toleren els turistes gairebé tant com els coloms de la Plaça Fra Bernardí toleren els nens de Manlleu. Però això, quina gràcia té? La veritable màgia de la fotografia amb hide es troba en el trajecte, no en el destí.
