En una entrada anterior vaig parlar del redisseny de la imatge corporativa dels Philadelphia Seventy Sixers (76ers) equip professional de la NBA. Ja en aquell moment vaig comentar que probablement el disseny de les noves equipacions es mereixeria una entrada nova. Doncs bé aquesta mateixa setmana han estat presentades.
Reconec que el disseny m’ha sobtat en alguns aspectes. El color era previsible, seguin la línia marcada a la lliga, l’uniforme de local és blanc, i el de visitant del color corporatiu de la franquícia, en aquest cas vermell.
El fet de jugar la majoria de partits a casa vestits de blanc fa que tant uns equips com altres alternin les equipacions durant tota la temporada, fins i tot quan els seus colors representatius no coincidirien.
Els únics detalls del tercer color que trobem a les equipacions són a la part inferior dels pantalons, al coll i les “mànigues”, on veiem aplicades unes franges blaves que recorden molt, al les equipacions de Los Angeles Clippers.
Pel què fa al tema tipogràfic s’ha tornat a mirar endarrera. Si el logotip presenta una tipografia egipciana, en versió “suau” (vèrtexs arrodonits) en les camisetes apareix en versió dura (vèrtexs rectes). Igual que la marca, la camiseta és un redisseny del que ja havia utilitzat l’equip del 1979 al 1991 i utilitza la mateixa tipografia. Ja l’any passat els sixers lluïen una equipació pràcticament idèntica a la dels 80 amb lleugers ajustos tipogràfics per millorar-ne els contragrafismes, com l’estilització del contorn de la lletra per fer-lo més prim. Precisament aquest contorn de la lletra és un dels grans canvis, en la nova equipació desapareix, i les lletres directament “toquen” el color de la camiseta, a la lliga veiem aquesta tècnica aplicada únicament a l'equipació dels eterns Boston Celtics.
Una dada curiosa és que a les dues equipacions hi veiem escrit el nom de sixers, quan generalment a la NBA a les primeres (blanques) i veiem el sobrenom, Grizzlies, Jazz, Wizards, etc. i a les segones (color corporatiu) el nom de la ciutat d’on són.
L’aspecte global de la camiseta és sobri, fins hi tot una mica auster, suposem que buscant una imatge “retro” que retorni a l’equip de la ciutat de la llibertat als gloriosos anys de Moses Malone i Julius Erwing.
diumenge, 27 de setembre del 2009
dilluns, 21 de setembre del 2009
Tre Cime di Lavaredo
L’estiu del 2006 vaig estar més de dues setmanes viatjant per 8 països europeus en una magnifica furgoneta Volkswagen T4. La primera parada va ser la regió dels Dolomites a Itàlia, declarada patrimoni de la humanitat per l’UNESCO aquest mateix 2009. Aquesta cadena muntanyosa dels Alps, situada a l’extrem est, a pocs quilometres d’Eslovènia i Àustria, deu el seu nom al Geòleg francés Deodat de Dolomieu, qui al 1791 en va descobrir la composició de la roca. Nosaltres vam passar la nit del 14 al 15 d’agost dormint (amb nevada nocturna inclosa) al peu d’aquestes majestuoses muntanyes, per començar a caminar el matí del dia 15 ja situats.
La visita obligada eren les Tre Cime di Lavaredo, uns increïbles monòlits coneguts en italià com a: Piccola, Cima Grande, i Cima Ovest, i en alemany (per la proximitat amb Àustria) Kleine Zinne, Große Zinne i Westliche Zinne.
Aquestes mateixes roques representatives de la zona nord-est d’Itàlia són les protagonistes d’una de les missions del projecte foto-naturalista Wild-Wonders of Europe. Amb la finalitat de mostrar i defensar la bellesa natural del vell continent, Wild-Wonders ha portat a terme 120 missions en 48 països, protagonitzades per 68 fotògrafs de natura del renom de Vincent Munier, Jari Peltomäki, Sven Začek, Manuel Presti, Stefano Unterthiner, o Diego López. Durant aquests encàrrecs, els fotògrafs han anat explicant les seves experiències al blog del projecte. L’entrada del passat 18 de setembre fa referència als 3 monòlits italians, missió encomanada al fotògraf alemany Frank Krahmer, amb les seves imatge i textos he pogut recórrer de nou aquells meravellosos paisatges alpins.
Mentre observo les seves fotos davant de l’ordinador i embarcat en un concurs de logotips per una associació esportiva de l’estat de North Carolina (E.E.U.U) M’adono de que necessito carregar piles de nou, sortir a la natura (amb càmera o sense) ja sigui per recórrer una de les “Meravelles Salvatges d’Europa” o qualsevol camí de la comarca d’Osona.
La visita obligada eren les Tre Cime di Lavaredo, uns increïbles monòlits coneguts en italià com a: Piccola, Cima Grande, i Cima Ovest, i en alemany (per la proximitat amb Àustria) Kleine Zinne, Große Zinne i Westliche Zinne.
Aquestes mateixes roques representatives de la zona nord-est d’Itàlia són les protagonistes d’una de les missions del projecte foto-naturalista Wild-Wonders of Europe. Amb la finalitat de mostrar i defensar la bellesa natural del vell continent, Wild-Wonders ha portat a terme 120 missions en 48 països, protagonitzades per 68 fotògrafs de natura del renom de Vincent Munier, Jari Peltomäki, Sven Začek, Manuel Presti, Stefano Unterthiner, o Diego López. Durant aquests encàrrecs, els fotògrafs han anat explicant les seves experiències al blog del projecte. L’entrada del passat 18 de setembre fa referència als 3 monòlits italians, missió encomanada al fotògraf alemany Frank Krahmer, amb les seves imatge i textos he pogut recórrer de nou aquells meravellosos paisatges alpins.
Mentre observo les seves fotos davant de l’ordinador i embarcat en un concurs de logotips per una associació esportiva de l’estat de North Carolina (E.E.U.U) M’adono de que necessito carregar piles de nou, sortir a la natura (amb càmera o sense) ja sigui per recórrer una de les “Meravelles Salvatges d’Europa” o qualsevol camí de la comarca d’Osona.
dimarts, 1 de setembre del 2009
We love this game
El meu calendari de fotoperiodista té marcades unes dates on intento “perdrem” en els encàrrecs, oblidar-me de si més tard tinc una foto aquí, o una roda de premsa allà.
Aquest passat cap de setmana s’ha celebrat a Sant Julià de Vilatorta el 25é Torneig de bàsquet caixa Manlleu, i un any més n’he pogut gaudir “sense presses”. Professionalment ha estat el més actiu, he generat un parell de galeries a elter.net / osona.com, he col·laborat amb les Stockport Lapwings, equip del sud-est de Manchester, i he cobert el partit ACB entre el Futbol Club Barcelona i el Bàsquet Manresa pel Mundo Deportivo.
Però el més important ha estat el debut amb la selecció d’Osona de la meva germana, el temps ha recompensat els seus esforços després de 10 anys de carrera, i avui aquella nena que en els seus inicis marcava a la seva defensora a l’hora d’atacar, és una de les millors “centers” de la comarca, i un orgull per la família.
Felicitats Anderson!
Relació de fotografies:
1. La meva germana (dreta) esperant un rebot en un tir lliure durant el partit de la selecció d’Osona.
2. Encarant la cistella rodejada de rivals.
3. Víctor Sada (FCB) puja la pilota en el partit d’exhibició contra el Bàsquet Manresa.
4. Jordi Trias (FCB) juga d’esquena a cistella.
© fotografies: David Fajula Jufré
See you on the court!
Aquest passat cap de setmana s’ha celebrat a Sant Julià de Vilatorta el 25é Torneig de bàsquet caixa Manlleu, i un any més n’he pogut gaudir “sense presses”. Professionalment ha estat el més actiu, he generat un parell de galeries a elter.net / osona.com, he col·laborat amb les Stockport Lapwings, equip del sud-est de Manchester, i he cobert el partit ACB entre el Futbol Club Barcelona i el Bàsquet Manresa pel Mundo Deportivo.
Però el més important ha estat el debut amb la selecció d’Osona de la meva germana, el temps ha recompensat els seus esforços després de 10 anys de carrera, i avui aquella nena que en els seus inicis marcava a la seva defensora a l’hora d’atacar, és una de les millors “centers” de la comarca, i un orgull per la família.
Felicitats Anderson!
Relació de fotografies:
1. La meva germana (dreta) esperant un rebot en un tir lliure durant el partit de la selecció d’Osona.
2. Encarant la cistella rodejada de rivals.
3. Víctor Sada (FCB) puja la pilota en el partit d’exhibició contra el Bàsquet Manresa.
4. Jordi Trias (FCB) juga d’esquena a cistella.
© fotografies: David Fajula Jufré
See you on the court!
dijous, 20 d’agost del 2009
redisseny web
Aquests últims dies he aprofitat algunes horetes entre sortida i sortida per acabar el redisseny de la meva web. La nova proposta té un aspecte més acurat, amb més projectes i informació que l’anterior, aquí us en deixo uns exemples.
Anterior aspecte:
Nou aspecte:
Comproveu-ho vosaltres mateixos a www.davidfajula.com
Anterior aspecte:
Nou aspecte:
Comproveu-ho vosaltres mateixos a www.davidfajula.com
dimecres, 12 d’agost del 2009
René Redzepi
Fa un temps vaig conèixer a través d’un article al diari El País, un autèntic creatiu, una d’aquelles persones que representen la frase de Jacques Maximin que va inspirar a Ferran Adrià “crear és no copiar”. René Redzepi és un jove cuiner danès d’origen macedoni, que regenta un antic magatzem de sal reconvertit ara en un restaurant de nom NOMA, situat a Christianhavn al port de Copenhaguen.
La seva figura il·lustra la definició d’ecochef. Creu en els productes de seva la terra (baies, crancs, cargols, eriçons de mar, cérvols, bous mesquers, algues, diferents tipus de plantes poc utilitzades en gastronomia, etc.) Utilitza íntegrament productes nòrdics, i respecta les temporades i els seus respectius fruits. És precisament la ment creativa l’antídot a la monotonia aparent que pot causar un rebost tan “tancat”.
Impulsor del Manifest per la nova cuina nòrdica (Manifesto for the New Nordic Kitchen) Redzepi representa la figura del cuiner de proximitat, en un món cada dia més globalitzat.
La seva figura il·lustra la definició d’ecochef. Creu en els productes de seva la terra (baies, crancs, cargols, eriçons de mar, cérvols, bous mesquers, algues, diferents tipus de plantes poc utilitzades en gastronomia, etc.) Utilitza íntegrament productes nòrdics, i respecta les temporades i els seus respectius fruits. És precisament la ment creativa l’antídot a la monotonia aparent que pot causar un rebost tan “tancat”.
Impulsor del Manifest per la nova cuina nòrdica (Manifesto for the New Nordic Kitchen) Redzepi representa la figura del cuiner de proximitat, en un món cada dia més globalitzat.
diumenge, 9 d’agost del 2009
Dani Jarque (1 de gener 1983 / 8 d'agost 2009)
La tràgica notícia que ahir al vespre va arribar d’Itàlia causa commoció a tothom. Avui és dia de dol, d’aficions agermanades i de suport als familiars, amics, i a tota la gent del RCD Espanyol. Descansi en pau Daniel Jarque González.
dilluns, 3 d’agost del 2009
Philadelphia 76 Sixers logo
Fa anys que segueixo la NBA, el bàsquet sempre ha estat el meu esport preferit. Des de petit m’ha enlluernat el glamour de la lliga nord-americana, els seus logotips, les equipacions, els Lakers del showtime, els carismàtics Hornets (tothom adorava les vespes turquesa de Muggsy Bogues) el Suns de Dan Majerle, el Pacers de Reggie Miller...
Més endavant la meva professió m’ha portat a veure la NBA des de un altre punt de vista, la imatge de marca que ven al món. El bàsquet ja no té un dominador mundial com hi havia als J.J.O.O de Barcelona 92, la globalització d’aquest esport ha portat a països com Espanya, Argentina, o Rússia, al cap d’amunt dels rankings, a guanyar mundials i Jocs Olímpics. Però si hi ha una cosa amb la qual la NBA ens guanya per golejada és el saber-se vendre, ho han demostrat en incomptables ocasions amb accions com les Latin Nights, les equipacions Hardwood Classic (retro), la green week, o sense anar més lluny el setembre del 2006 quan els Philadelphia 76 Sixers van venir a Barcelona a jugar contra el FCB. En aquella ocasió l’equip de la ciutat de la llibertat va tenir el detall de portar una senyera impresa a la camiseta, acte que els altres equips NBA que han trepitjat el vell continent han repetit a Rússia, França o Itàlia.
En l’apartat de imatge gràfica els equips de la NBA (i en general totes les lligues americanes incloses les universitàries) sempre han tingut una gran cura del seu aspecte.
Fa uns dies amb un company comentaven el nou logotip dels Philadelphia 76 Sixers. És una reedició del que la franquícia va utilitzar del 1977 al 1997. Al principi em va sorprendre el seu nou aspecte “retro” però és una estratègia que ja havien utilitzat altres equips de la lliga com els Detroit Pistons el 2005.
L’imagotip és molt similar a l’utilitzat del 1977 al 1997, continua utilitzant 2 colors (blau i vermell) amb unes petites variacions cromàtiques, el nombre de colors s’ha reduït considerablement (de 5 a 2) cosa que repercutirà el les despeses econòmiques d’aplicació.
Tipogràficament varia molt poc, només ho fan el número “6” i les lletres “e” i “s”. aquesta petita variació tipogràfica té la finalitat de poder reproduir de manera correcte un logotip que tindrà moltes aplicacions (tèxtil, paper, rètols, pins, brodats, etc.)
En quan a l’aspecte global de imagotip + tipografia (marca) la cosa canvia lleugerament, s’ha introduït l’imagotip dins un requadre vermell i a la part inferior dins un rectangle blau podem llegir-hi en negatiu el nom de la ciutat en una tipografia egípcia. Els dos requadres son envoltats per un contorn de color gris, una tècnica també utilitzada per altres franquícies com els Portland Trail Blazers i els Phoenix Suns.
Falta veure les noves equipacions (que probablement és mereixeran una nova entrada al blog) per poder valorar la marca de manera global, però de moment crec que és un encert el redisseny aplicat.
Si voleu més sobre el nou disseny aquí us deixo un links.
sportslogos.net - una biblioteca online de logotips esportius, no només de la NBA, també hi trobareu logos de la MLS, WNBA, NCAA, MBL.
web dels Philadelphia 76 sixers
Brand New - modificacions en el nou logo dels sixers
L’estiu és època de canvis a les lligues, nous jugadors, nous dissenys, i ofertes a la web de la NBA, que cal aprofitar, com he fet jo que ja tinc la nova camiseta amb el logo dels Sixers!
Més endavant la meva professió m’ha portat a veure la NBA des de un altre punt de vista, la imatge de marca que ven al món. El bàsquet ja no té un dominador mundial com hi havia als J.J.O.O de Barcelona 92, la globalització d’aquest esport ha portat a països com Espanya, Argentina, o Rússia, al cap d’amunt dels rankings, a guanyar mundials i Jocs Olímpics. Però si hi ha una cosa amb la qual la NBA ens guanya per golejada és el saber-se vendre, ho han demostrat en incomptables ocasions amb accions com les Latin Nights, les equipacions Hardwood Classic (retro), la green week, o sense anar més lluny el setembre del 2006 quan els Philadelphia 76 Sixers van venir a Barcelona a jugar contra el FCB. En aquella ocasió l’equip de la ciutat de la llibertat va tenir el detall de portar una senyera impresa a la camiseta, acte que els altres equips NBA que han trepitjat el vell continent han repetit a Rússia, França o Itàlia.
En l’apartat de imatge gràfica els equips de la NBA (i en general totes les lligues americanes incloses les universitàries) sempre han tingut una gran cura del seu aspecte.
Fa uns dies amb un company comentaven el nou logotip dels Philadelphia 76 Sixers. És una reedició del que la franquícia va utilitzar del 1977 al 1997. Al principi em va sorprendre el seu nou aspecte “retro” però és una estratègia que ja havien utilitzat altres equips de la lliga com els Detroit Pistons el 2005.
L’imagotip és molt similar a l’utilitzat del 1977 al 1997, continua utilitzant 2 colors (blau i vermell) amb unes petites variacions cromàtiques, el nombre de colors s’ha reduït considerablement (de 5 a 2) cosa que repercutirà el les despeses econòmiques d’aplicació.
Tipogràficament varia molt poc, només ho fan el número “6” i les lletres “e” i “s”. aquesta petita variació tipogràfica té la finalitat de poder reproduir de manera correcte un logotip que tindrà moltes aplicacions (tèxtil, paper, rètols, pins, brodats, etc.)
En quan a l’aspecte global de imagotip + tipografia (marca) la cosa canvia lleugerament, s’ha introduït l’imagotip dins un requadre vermell i a la part inferior dins un rectangle blau podem llegir-hi en negatiu el nom de la ciutat en una tipografia egípcia. Els dos requadres son envoltats per un contorn de color gris, una tècnica també utilitzada per altres franquícies com els Portland Trail Blazers i els Phoenix Suns.
Falta veure les noves equipacions (que probablement és mereixeran una nova entrada al blog) per poder valorar la marca de manera global, però de moment crec que és un encert el redisseny aplicat.
Si voleu més sobre el nou disseny aquí us deixo un links.
sportslogos.net - una biblioteca online de logotips esportius, no només de la NBA, també hi trobareu logos de la MLS, WNBA, NCAA, MBL.
web dels Philadelphia 76 sixers
Brand New - modificacions en el nou logo dels sixers
L’estiu és època de canvis a les lligues, nous jugadors, nous dissenys, i ofertes a la web de la NBA, que cal aprofitar, com he fet jo que ja tinc la nova camiseta amb el logo dels Sixers!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
