Bagpacking

Divendres passat el fotoperiodista nord-americà Stephen Alvarez comentava en una entrada al seu blog com transporta el seu equip fotogràfic durant el nou encàrrec a París. Anteriorment Alvarez ja havia explicat el ritual que segueix per destriar què s’endú, i què deixa a Tennessee. Fins hi tot el passat 30 de novembre va dedicar una entrada integrament a analitzar cinc bosses pel transport d’equips fotogràfics. Una part important per un fotògraf, que moltes vegades queda en un segon pla, darrera del cossos, objectius, o trípodes. Jo personalment treballo amb tres bosses completament diferents, amb la intenció de poder abraçar un ventall més ampli de possibles situacions.



Vantage
Una bossa d’espatlla de petit tamany, comprada fa molts anys i curtida en mil batalles. Ideal per dur un equip reflex petit (angular + flaix) amb compartiments per llibretes, telèfon mòbil, bateries, filtres, o altres utensilis de mida petita.

Lower Pro Mini Trekker AW
Una clàssica motxilla de fotografia, un o dos cossos, varis objectius (inclosos teleobjectius curts) multitud de butxaques per varis utensilis. Suport per trípode i coberta all weather cover per pluja. Puc transportar gairebé tot el meu equip, la joia de la corona.

Abus ST 450 KF Traveller
Una bossa realment versàtil, capacitat per un equip reflex petit (angular + flaix) amb un suport fix ancorat al manillar la puc subjectar a la bicicleta de forma ferma i segura. Apart, quan “aparco” puc endur-me la bossa a l’espatlla gràcies a una corretja fàcil de col•locar. Ve equipada amb suport per col·locar plànols, butxaca exterior per telèfon mòbil, i coberta impermeable.

Tres bosses de fotografia, per a tres conceptes diferents. Un tema poc glamurós però de gran importància.

SALT

Escric aquesta entrada mentre una incessant nevada col·lapsa a mig país, carreteres tallades, gent alarmada, escoles tancades, i jo sense càmera de fotos. Divendres vaig deixar l’equip a casa del propietari del terreny on estem treballant en un reportatge, amb la intenció de no haver d’anar carregat avui a les 8 del matí. “-segur que no la necessitaràs?” em preguntava divendres, i jo sense haver vist la previsió meteorològica responia que no. Un error que espero arreglar abans que la neu no es fongui.

La intenció d’aquesta entrada no és fer una crònica meteorològica, sinó escriure sobre el fotògraf i cineasta australià Murray Fredrericks, i la feina que desenvolupa en un entorn diametralment diferent al que ara mateix veig per la finestra.

Fredericks ha invertit 6 anys i nombrosos viatges per il·lustrar la vida en un dels racons més austers del planeta el llac salat Eyre, un extraordinari ecosistema a l’interior d’Austràlia, situat a 700 quilometres al nord d’Adelaide i 15 metres sota el nivell del mar. La seves imatges, els medis de transports, i les inclemències a les que es veu exposat m’han recordat a les travesses en solitari del company Sergi Fernández Tolosa.

Les hores de gravació d’aquestes estades han quedat recopilades en un extraordinari documental anomenat SALT. Premiat en la seva categoria als festivals de Melbourne i Atlanta. També de forma paral·lela s’ha fet una edició de fotografies i timelapses extrets d’aquest paisatge més propi de la lluna que del nostre planeta.

Una mostra més de bellesa en un lloc aparentment buit.

Vells propòsits, nous projectes

A més de 9000 km i 9 franges horàries de casa meva s’edita una de les meves darreres publicacions, el rotatiu rus Vladivostok Times.
Vladivostok, la última parada del mític tren transsiberià, i la propera del Fotoprix Vic Tennis Taula. Una ciutat oberta al mar del japó i a les col·laboracions fotogràfiques en un esport que allà mou a milers de persones. De moment l’eliminatòria queda oberta amb un lleuger avantatge per l’equip vigatà.
Un [dels molts] propòsits professionals d’aquesta temporada 2009-10 era la publicació en mitjans internacionals, de moment aquesta és la tercera. A l’espera del resultat de tornada, somio amb algun dia cobrir un esdeveniment esportiu “allà”, acompanyar a l’equip en un desplaçament europeu, veure i viure aquest esport d’una altra manera ni que sigui durant unes intenses hores.



*Gràcies a l’Anna Kravchenko per ser el meu enllaç a l’extrem orient.
спасибо Анна Кравченко
Здоровье

Riu Ter + bicicleta

Els vaig veure passant amb bici, i vaig tenir temps d’anar a buscar la càmera. Riu Ter al seu pas per Manlleu (Osona)

Haití, fuetada al país més pobre d’Amèrica

Aquest matí a través de l’ajuntament de Manlleu he rebut un correu de Mans Unides on parla del terratrèmol haitià i on ens dona informació sobre col·laboracions.

Aquí el teniu:
Mans Unides obre un compte d'emergència per a Haití
Un sisme de grau 7 en l'escala de Richter ha destrossat la capital del país, Port-au-Prince. Ha causat innombrables danys, i un nombre encara indeterminat de ferits i morts.
Només conèixer-se la notícia del devastador terratrèmol que el dimarts va sacsejar amb extremada violència la regió més occidental d'Haití, Mans Unides ha obert un compte d'emergència per a pal·liar els greus danys que ha causat el sisme, sobretot a Port-au-Prince, convertida ara en ruïnes i pols.
Les poques notícies que ens arriben des d'Haití, el país més pobre de l'hemisferi occidental, no donen lloc a l'esperança. Encara és aviat per a parlar de víctimes mortals, encara que algunes fonts parlen ja de milers de morts i desapareguts. Els danys materials són incommensurables: habitatges destruïts, carreteres inexistents, foscor i caos.
El tremolor, l'epicentre del qual es va situar prop de Port-au-Prince, una ciutat amb 2 milions d'habitants, s'ha qualificat ja com un dels més forts soferts en aquesta zona del món en l'última dècada.
Mans Unides no és una organització d'ajuda d'emergència, però la trajectòria de col·laboració en aquest país caribeny, i la magnitud del desastre, ens duen a obrir un compte la recaptació del qual es destinarà a l'adquisició de productes de primera necessitat i, posteriorment, a labors de reconstrucció del país.
En els tres anys passats (2007-2009), Mans Unides va finançar 68 projectes, per una suma total de 2.373.890,83 euros.

Projectes de Mans Unides a Haití
Donatius

Telèfons i informació:
902 40 07 07 / 91 308 20 20. Ma Eugènia o Marta. prensa@manosunidas.org
http://www.mansunides.org/
http://www.manosunidas.org/

El 83% dels oients del Món a Rac1 ha dit que col·laborarien amb el país caribeny. No els fallem nosaltres.

Per saber més sobre la notícia:
Podeu seguir el dia a dia a través del blog d’Antoni Bassas.
Aquí teniu un video del jugador Haitià dels Philadelphia 76sixers Samuel Dalembert on parla sobre la tragèdia del seu país natal i dona vies de col·laboració.

*Samuel Dalembert Fundation

Notre Dame

Aixoplugant-nos de la pluja a la Catedral de París.

Colomar de Farrerons

Bon any nou a tots.