"Glaciers move in tides. So do mountains. So do all things"
John Muir (1838-1914)
A veure si entre tots, el 2013 parlem una miqueta menys de la crisi.
diumenge, 23 de desembre del 2012
dijous, 6 de desembre del 2012
Carta als Reis per a fotògrafs
Aprofitant que s’acosten les Festes, i empès
per les suggerents gift list for photographers que publiquen aquests dies els
companys nord-americans, he creat una versió més nostrada. Amb una dotzena d’articles del meu equip, que podríem ocupar perfectament una hipotètica Carta als Reis per
fotògrafs.
Sony CX116 Full HD
Sempre és bo tenir una handycam a mà. Ja sigui per gravar un making of, tenir imatges dinàmiques del que estem fotografiant, o il·lustrar el moviment d’una cistella de bàsquet durant un partit. Jo fa temps que utilitzo una Sony CX116 Full HD, que genera uns arxius de molta més qualitat que les Canon Ixus que havia provat abans, i ocupa el tamany d’un Tigretón.
El moviment GoPro està empenyent fort, i un dia o altre en duré una a sobre. Però de moment, la CX116 és una magnífica assistent. L’única pega, és que les càmeres Sony HD generen arxius .mts (enlloc de .mpeg o .mov) així que haurem de convertir-los abans d’importar-los al pertinent programa d’edició.
Spikes Altus
Aquest grampons en miniatura que jo vaig descobrir sota el nom d'spikes, i que Altus comercialitza com a “suelas antideslizantes” són una autèntica meravella. Les sis punxes es claven per pressió a les plaques de gel que trepitgem, estalviant-nos més d’un ensurt.
Només un detall a tenir en compte. Si els utilitzem per vores de carreteres i/o camins on s’hi hagi tirat sal, es molt aconsellable rentar-los amb aigua dolça a la tornada per evitar un desgast accelerat.
Osprey Shuttle 32"
A molts ens ha passat, carregem una immensa maleta de viatge, la sospesem al menjador de casa i pensem “no pesa tant”. Però després, quan l’hem de traginar a braços des de l’estació d’autobús fins a la nostra pensió ens preguntem si la gravetat actua diferent al país on ens trobem, o si realment una hockey bag era la millor opció.
Si encara no us hi heu trobat, us podeu saltar aquesta part del procés i optar de dret per una maleta de viatge amb rodes. Des de fa uns mesos, m'aconpanya una Osprey Shuttle 32" de 110 litres, i de poques coses del meu equip n’estic més content. Permet dur el trípode sense necessitat de desmuntar-lo, té varies butxaques d’accés ràpid, i una nansa lateral per carregar-la a plom. Rígida, segura i fàcil de transportar. Què més es pot demanar?
Pocket Wizard Mini TT1 + Flex TT5
Sí, sé que els Cactus V5 Flash valen un 20% del preu d’un parell de Pocket Wizard. Però poden sincronitzar a 1/250? Funcionen amb TTL? Tenen servei tècnic a Barcelona? ...No tinc més preguntes senyoria.
Són cars, i cada peça que necessitem té una funció concreta i un preu desorbitat. Però alhora són fiables i bons, molt bons. Un company que utilitza la mateixa combinació que jo (Canon amb Mini TT1 + Flex TT5) em comentava fa uns dies que eren una de les millors inversions que ha fet últimament.
El model vigent és el Plus III (amb control per zones intern i 32 canals) però la bona noticia és que la gent de PW sempre han creat productes compatibles amb els seus avantpassats, no és qüestió de gastar-nos quatre-cents euros cada any i mig.
Mapa Puigsacalm-Bellmunt e25
*Pots reescriure l’enunciat amb el mapa de la teva zona preferida, això és simplement una apologia de la geografia plegable.
Les càmeres amb GeoTagging recorden on hem fet les nostres fotografies, els GPS’s portàtils ens indiquen si hem d’agafar el camí de la dreta o el de l’esquerra, i Google Maps ens diu quina és l’estació de tren més propera. Però els mapes físics –per no parlar dels atles- tenen alguna cosa que els fa especials. Els pots dur a sobre i preguntar a la gent de la zona com arribar “aquí”, guixar-los i resseguir-ne els camins amb el dit índex.
Dels que he fullejat últimament, destacaria la feina de l’editorial eslovena Sidarta, que aprofita el revers per incloure-hi rutes, punts d’interès cultural o fins i tot zones d’enlairament per a parapentistes.
Llibreta Moleskine
Igual que en la relació “mapa de paper vs GPS” les llibretes de tota la vida són menys glamoroses que els smartphones, amb l’agreujant de que no poden enviar WhatsApp’s. Però que me’n dieu dels dibuixets que podem fer-hi? S’hi poden enganxar post-it’s, guardar-hi targetes de visita, o pintar-les amb diferents colors. Fins i tot algunes venen amb mapa inclòs (Wow 2x1!!)
Si a més a més sou uns malats de les cintes de cassette (AKA Marc S.) Lego o Star Wars, tranquils, la gent de Moleskine no s’ha oblidat de vosaltres. Que la força us acompanyi.
Polar Obsesion (Paul Nicklen)
Un llibre sempre és una bon regal, sigui o no de fotografia. Fa unes setmanes ja vaig parlar de llibres de fotografia “per llegir”, així que ara proposo el que els anglòfons anomenen un Coffee table book, és a dir, un llibre de gran format amb més imatges que textos.
D’entre tots els que tinc, "Polar Obsession" de Paul Nicklen és un dels meus preferits. Les imatges –àrtiques i antàrtiques- són un autèntic relat polar, un exemple clar de la filosofia narrativa de l’autor; “fotografia històries enlloc de limitar-te a captar fotografies maques. Dit d’una altra manera, sigues un fotoperiodista enlloc d’un fotògraf”.
Per si les anteriors noranta-nou paraules no us han acabat de convèncer. Aquí hi ha una TED TALK del 2011.
Mittens (Atlantis)
Si sou poc hàbils treballant amb guants, i les temperatures ho permeten, és provable que us passeu mitja jornada fotogràfica amb les mans descobertes. Cadascú ha de trobar una manera còmode d'abrigar-se, i alhora, utilitzar la càmera. Hi ha guants que descobreixen només les puntes dels dits (opció amb o sense dit polze inclosa) però si ni això us acaba de convèncer, els mittens (em nego a parlar de manoplas) d'Atlantis són una bona opció. Amb fibra Thinsulate a l'interior, són realment càlids.
Si els trobeu massa discrets -i esteu disposats a pagar per edicions de col·leccionista- sempre podeu optar pels Olympic Mittens de Vancouver 2010.
Botes Ontario (Bestard)
Si la nostra intenció és enfilar-nos a colls de muntanya amb temperatures gèlides, disposats a passar-nos-hi varies hores, la comoditat serà una cosa que valorarem molt.
Jo utilitzo les botes Ontario de la marca mallorquina Bestard. Còmodes, lleugeres, i amb una magnífica resistència al desgast. La seva sola Vibram Grivola permet activitats de muntanya molt més actives que la fotografia de paisatge. Així que aquesta és definitivament una bona inversió de futur per sortir “allà fora”, ens dediquem o no a la fotografia.
Malles Warm (The North Face)
S’ha escrit molt sobre la roba adequada per a fotografia hivernal, així que poca cosa nova puc aportar. El que si aconsello és un bon conjunt de malles tèrmiques com a primera capa. Jo utilitzo una combinació de The North Face (WARM L/S CREW NECK - F11 + WARM TIGHTS - F11) que m’ha donat sempre un resultat excel·lent.
Software Photodeck
Hi ha dotzenes d'aplicacions online gratuïtes; tumblr, Flickr, 500px, 1x i programes com Adobe Photoshop Lightroom que generen galeries web per tots els gustos (flash, html). Però tot i ser de pagament, jo em decanto per Photodeck.
A part de funcionar com a portfolio fotogràfic, aquest sistema ofereix un servei de comerç integral amb una senzilla conecció al nostre compte PayPal. Té motor de cerca intern, gestor de preus i clients, i un eficient servei d’assistència.
Haglöfs Endo
Una jaqueta increïblement còmode, que podrem utilitzar fins i tot a l’estiu. La tecnologia Active Shell la converteix en una peça transpirable i lleugera (320 grs. talla L) i sobretot ajustada al cos, cosa que la fa molt aconsellable per activitats físiques relativament intenses.
Sony CX116 Full HD
Sempre és bo tenir una handycam a mà. Ja sigui per gravar un making of, tenir imatges dinàmiques del que estem fotografiant, o il·lustrar el moviment d’una cistella de bàsquet durant un partit. Jo fa temps que utilitzo una Sony CX116 Full HD, que genera uns arxius de molta més qualitat que les Canon Ixus que havia provat abans, i ocupa el tamany d’un Tigretón.
El moviment GoPro està empenyent fort, i un dia o altre en duré una a sobre. Però de moment, la CX116 és una magnífica assistent. L’única pega, és que les càmeres Sony HD generen arxius .mts (enlloc de .mpeg o .mov) així que haurem de convertir-los abans d’importar-los al pertinent programa d’edició.
Spikes Altus
Aquest grampons en miniatura que jo vaig descobrir sota el nom d'spikes, i que Altus comercialitza com a “suelas antideslizantes” són una autèntica meravella. Les sis punxes es claven per pressió a les plaques de gel que trepitgem, estalviant-nos més d’un ensurt.
Només un detall a tenir en compte. Si els utilitzem per vores de carreteres i/o camins on s’hi hagi tirat sal, es molt aconsellable rentar-los amb aigua dolça a la tornada per evitar un desgast accelerat.
Osprey Shuttle 32"
A molts ens ha passat, carregem una immensa maleta de viatge, la sospesem al menjador de casa i pensem “no pesa tant”. Però després, quan l’hem de traginar a braços des de l’estació d’autobús fins a la nostra pensió ens preguntem si la gravetat actua diferent al país on ens trobem, o si realment una hockey bag era la millor opció.
Si encara no us hi heu trobat, us podeu saltar aquesta part del procés i optar de dret per una maleta de viatge amb rodes. Des de fa uns mesos, m'aconpanya una Osprey Shuttle 32" de 110 litres, i de poques coses del meu equip n’estic més content. Permet dur el trípode sense necessitat de desmuntar-lo, té varies butxaques d’accés ràpid, i una nansa lateral per carregar-la a plom. Rígida, segura i fàcil de transportar. Què més es pot demanar?
Pocket Wizard Mini TT1 + Flex TT5
Sí, sé que els Cactus V5 Flash valen un 20% del preu d’un parell de Pocket Wizard. Però poden sincronitzar a 1/250? Funcionen amb TTL? Tenen servei tècnic a Barcelona? ...No tinc més preguntes senyoria.
Són cars, i cada peça que necessitem té una funció concreta i un preu desorbitat. Però alhora són fiables i bons, molt bons. Un company que utilitza la mateixa combinació que jo (Canon amb Mini TT1 + Flex TT5) em comentava fa uns dies que eren una de les millors inversions que ha fet últimament.
El model vigent és el Plus III (amb control per zones intern i 32 canals) però la bona noticia és que la gent de PW sempre han creat productes compatibles amb els seus avantpassats, no és qüestió de gastar-nos quatre-cents euros cada any i mig.
Mapa Puigsacalm-Bellmunt e25
*Pots reescriure l’enunciat amb el mapa de la teva zona preferida, això és simplement una apologia de la geografia plegable.
Les càmeres amb GeoTagging recorden on hem fet les nostres fotografies, els GPS’s portàtils ens indiquen si hem d’agafar el camí de la dreta o el de l’esquerra, i Google Maps ens diu quina és l’estació de tren més propera. Però els mapes físics –per no parlar dels atles- tenen alguna cosa que els fa especials. Els pots dur a sobre i preguntar a la gent de la zona com arribar “aquí”, guixar-los i resseguir-ne els camins amb el dit índex.
Dels que he fullejat últimament, destacaria la feina de l’editorial eslovena Sidarta, que aprofita el revers per incloure-hi rutes, punts d’interès cultural o fins i tot zones d’enlairament per a parapentistes.
Llibreta Moleskine
Igual que en la relació “mapa de paper vs GPS” les llibretes de tota la vida són menys glamoroses que els smartphones, amb l’agreujant de que no poden enviar WhatsApp’s. Però que me’n dieu dels dibuixets que podem fer-hi? S’hi poden enganxar post-it’s, guardar-hi targetes de visita, o pintar-les amb diferents colors. Fins i tot algunes venen amb mapa inclòs (Wow 2x1!!)
Si a més a més sou uns malats de les cintes de cassette (AKA Marc S.) Lego o Star Wars, tranquils, la gent de Moleskine no s’ha oblidat de vosaltres. Que la força us acompanyi.
Polar Obsesion (Paul Nicklen)
Un llibre sempre és una bon regal, sigui o no de fotografia. Fa unes setmanes ja vaig parlar de llibres de fotografia “per llegir”, així que ara proposo el que els anglòfons anomenen un Coffee table book, és a dir, un llibre de gran format amb més imatges que textos.
D’entre tots els que tinc, "Polar Obsession" de Paul Nicklen és un dels meus preferits. Les imatges –àrtiques i antàrtiques- són un autèntic relat polar, un exemple clar de la filosofia narrativa de l’autor; “fotografia històries enlloc de limitar-te a captar fotografies maques. Dit d’una altra manera, sigues un fotoperiodista enlloc d’un fotògraf”.
Per si les anteriors noranta-nou paraules no us han acabat de convèncer. Aquí hi ha una TED TALK del 2011.
Mittens (Atlantis)
Si sou poc hàbils treballant amb guants, i les temperatures ho permeten, és provable que us passeu mitja jornada fotogràfica amb les mans descobertes. Cadascú ha de trobar una manera còmode d'abrigar-se, i alhora, utilitzar la càmera. Hi ha guants que descobreixen només les puntes dels dits (opció amb o sense dit polze inclosa) però si ni això us acaba de convèncer, els mittens (em nego a parlar de manoplas) d'Atlantis són una bona opció. Amb fibra Thinsulate a l'interior, són realment càlids.
Si els trobeu massa discrets -i esteu disposats a pagar per edicions de col·leccionista- sempre podeu optar pels Olympic Mittens de Vancouver 2010.
Botes Ontario (Bestard)
Si la nostra intenció és enfilar-nos a colls de muntanya amb temperatures gèlides, disposats a passar-nos-hi varies hores, la comoditat serà una cosa que valorarem molt.
Jo utilitzo les botes Ontario de la marca mallorquina Bestard. Còmodes, lleugeres, i amb una magnífica resistència al desgast. La seva sola Vibram Grivola permet activitats de muntanya molt més actives que la fotografia de paisatge. Així que aquesta és definitivament una bona inversió de futur per sortir “allà fora”, ens dediquem o no a la fotografia.
Malles Warm (The North Face)
S’ha escrit molt sobre la roba adequada per a fotografia hivernal, així que poca cosa nova puc aportar. El que si aconsello és un bon conjunt de malles tèrmiques com a primera capa. Jo utilitzo una combinació de The North Face (WARM L/S CREW NECK - F11 + WARM TIGHTS - F11) que m’ha donat sempre un resultat excel·lent.
Software Photodeck
Hi ha dotzenes d'aplicacions online gratuïtes; tumblr, Flickr, 500px, 1x i programes com Adobe Photoshop Lightroom que generen galeries web per tots els gustos (flash, html). Però tot i ser de pagament, jo em decanto per Photodeck.
A part de funcionar com a portfolio fotogràfic, aquest sistema ofereix un servei de comerç integral amb una senzilla conecció al nostre compte PayPal. Té motor de cerca intern, gestor de preus i clients, i un eficient servei d’assistència.
Haglöfs Endo
Una jaqueta increïblement còmode, que podrem utilitzar fins i tot a l’estiu. La tecnologia Active Shell la converteix en una peça transpirable i lleugera (320 grs. talla L) i sobretot ajustada al cos, cosa que la fa molt aconsellable per activitats físiques relativament intenses.
dimarts, 6 de novembre del 2012
Fotoperiodistes de Waimea Bay
L’expressió anglòfona Dress Code, traduïa a
l’espanyol com a “código de vestimenta”, va ser una norma aplicable als
jugadors de la NBA anunciada el 17 d’octubre de 2005 pel comissionat David Stern. La nova llei dictava que els jugadors havien de vestir d’una manera
determinada, o més ben dit, no vestir d’una manera determinada.La imatge de la Lliga s’havia vist perjudicada per la trista Batalla d’Alburn Hills el 2004, i la roba ampla, les gorres girades o els penjolls d’or amb diamants, no ajudaven massa al rentat de cara que volia Stern.
La preocupació per no donar una imatge “most often associated with hip-hop culture” va comportar la instauració de la nova norma. A partir de la temporada 2005-06, els jugadors durien roba apropiada pel negoci; camisa, americana, sabates i pantalons llargs, preferiblement de pinça.
Com era previsible, la norma va tenir un èxit a mitges, els jugadors van vestir amb les peces de roba indicades, però amb un gust pels colors i les combinacions qüestionable, portant la seva imatge a l’extrem de l’estètica funky. Fins i tot, va aparèixer un divertit anunci de la botiga O’Ground on es parodiava la roba que llueixen els jugadors a les rodes de premsa, i que exemplifica perfectament on s’ha arribat.
De totes les que he llegit, la definició de Dress Code que més m’agrada, és la de la versió anglesa de Wikipedia, on la descriu com “Una norma sovint no escrita referent a la roba”. Aquest codi s’aplica a moltes feines, tots tenim al cap la imatge d’un banquer, cambrer o polític impecablement vestit per l’ocasió. Però el que no tothom sap, és que els fotoperiodistes també vestim les nostre millors gales en certes ocasions laborals.
En un encàrrec de varis dies per l’Ajuntament de Mont-real el passat més de setembre, em vaig veure involucrat en diferents escenaris, inclòs el Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. Així que una de les coses que més em preocupava, era vestir adequadament.
La conclusió que vaig treure després d'una setmana de feina, és que el codi es pot separar en tres graus, depenent de si l’acte que fotografiem és més o menys institucional.
Americana i pantalons de pinça (AKA traje)
Quan es fotografien actes com el pregó de les Festes de la Mercè, s’està –literalment- envoltat d’alcaldes, expresidents de la Generalitat, cònsols i regidors. Evidentment, tots ells van vestits de forma impecable. Així que si entremig d’ells, un fotògraf llueix una camisa estil Magnum, apareixerà com un punt d’atenció dins les imatges dels seus col·legues fotoperiodistes, als quals suposem que no els farà molta gràcia. Per aquesta raó, jo vaig optar per vestir-me a l’estil suïs, neutralitat absoluta. Americana i pantalons de color gris fosc (gairebé negre) i camisa gris, sense corbata (no em barrufen massa) amb sabates negres. Evidentment, la maleta per la càmera o el portàtil, també és un tema a tenir present. Vaig triar per un parell de maletes negres, coherents amb la indumentària oficial. La millor manera de passar desapercebut entre les ombres.
Aquesta opció és la més institucional de
totes. Es sol utilitzar per a actes oficials com pregons, signatures de
convenis entre ciutats/països o dinars on els protagonistes siguin alts càrrecs: presidents, ministres, etc.
Don’t wear jeans
Aquest va ser el consell del cap de premsa
pels actes del dissabte. N’hi ha prou amb vestir-se amb uns pantalons negres,
sabates i una camisa. Aquest és un aspecte arregladet, suficient per actes no
protocol·laris, com dinars en restaurants oberts al públic, visites turístiques
o còctels informals. No comporta massa problemes, i ens distingeix dels
turistes amb bermudes. Si no fos per la càmera, podríem semblar un membre més
de la comitiva que s’ha tret l’americana.
Actes informals
Per la resta de fotografies, n’hi havia prou
amb una samarreta i/o camisa i uns texans. Generalment, aquesta indumentària
que el mercat s’esforça en etiquetar com a casual, és suficient per
actes no oficials com rodes de premsa, dinars interns o concerts.
Almenys en el meu cas, aquest encàrrecs representen un petit –però important- percentatge de feines durant l’any, sense anar més lluny, aquest 2012 he treballat els mateixos dies amb americana que amb neoprè. Però tot i que el Dress Code no sigui l’apartat més glamurós de la feina d’un fotoperiodista, cal tenir-lo present. Amb els temps que corren, no és gaire aconsellable perdre una feina per dur una camisa estrident.
dilluns, 22 d’octubre del 2012
Riders on the storm
En consonància amb les esperades precipitacions que hem tingut darrerament a la comarca d'Osona, a Youtube he trobat un magnífic "joc de sobretaula per a dies de pluja". Una obra audiovisual de Mike Manzoori protagonitzada per Kyle Leeper. On, a part d'uns enquadraments molt acurats (espectaculars les preses des de sota l'aigua). El color groc conforma el fil argumental, sou capaços de contar quants cops apareix?
dimecres, 10 d’octubre del 2012
Quin llibre de fotografia m'aconselles?
Aquesta és una pregunta que sovint em
plantegen amics i alumnes. Confesso que la
primera vegada em vaig sentir una mica desconcertat, però amb els anys he pogut
ampliar la meva visió editorial, i sobretot, la meva biblioteca.
Tinc dotzenes de títols aconsellables. És més, crec que no tinc cap títol desaconsellable. Això sí, sóc força primmirat amb la temàtica, desconfiant dels títols grandiloqüents, no es pot explicar tot en menys de dues-centes pàgines.
Fotografía de Naturaleza, una mirada interior
Galen Rowell
Desnivel (2005)
288 pàg.
Espanyol
El joc de paraules del títol original -Inner Game of Outdoor Photography- té molt més encant, tot i que la traducció de Desnivel és impecable. Aquest és “EL LLIBRE” des del meu punt de vista. Parla molt i bé de fotografia, i sobretot, no es limita a tecnicismes efímers, sinó que toca temes com el funcionament del nostre sistema visual –i el d’alguns animals- el sistema associatiu (per què funciona una imatge) o la pressió de l’ecoturisme sobre certes zones del planeta.
El llibre es desglossa en seixanta-sis assajos, repartits en quatre parts. Tant l’estructura com els textos tenen un punt de vista molt personal, la prosa de Galen Rowell no és senzilla. Sovint l’he hagut de rellegir per acabar d’entendre el missatge, però l’esforç val la pena.
Si a més a més de la fotografia, us interessa la natura i els esports de muntanya, aquest és el vostre llibre. A més, si després de llegir-lo (i rellegir-lo) quedeu amb gana, Sierra Club Books ha reeditat l’obra mestra de Rowell, Luces de motaña commemorant els 25è aniversari de la primera edició.
LIGHT SCIENSE AND MAGIC
An Introduction to Photographic Lighting
Considerat com a lectura obligatòria per a estudiants de fotografia, aquest llibre parla extensament de la llum com a eina del fotògraf. El disseny és impecable i expressions que poden sonar feixugues com “família d’angles”, “llei de l’inversa del quadrat” o “mida aparent de la font de llum” queden exemplificades de forma clara amb els pertinents esquemes d’il·luminació i les seves fotografies resultants. Un 90% dels exemples són set-up’s muntats per a l’ocasió, però els posicionaments de les fonts de llum són aplicables pràcticament a tot, des de una caixa de galetes fins a un edifici de vuit plantes.
El 2008 Anaya Multimedia va editar-ne la traducció a l’espanyol amb el nom de La iluminación en la fotografía (sí, el títol en anglès és molt més suggerent) i aquest 2012 ha publicat La iluminación en la fotografía. Ciencia y magia amb un disseny de coberta diferent. No he llegit cap de les edicions en espanyol, però el meu consell és que si teniu un nivell mitjà d’anglès, llegiu l’edició original; els textos són molt planers, el disseny és l'original i el preu, força més econòmic.
PEOPLE PICTURES: 30 Exercises for
Creating Authentic Photographs
L’estructura del llibre és fascinant. Chris Orwig ens proposa trenta exercicis amb unes condicions preestablertes que varien en cada pràctica, com per exemple; no parlar amb el model durant una sessió de retrat, dibuixar un mapa de les nostres experiències utilitzant diferents colors o fer-nos trenta autoretrats en una hora.
Aquesta creativitat no és l’únic atractiu del llibre, cada exercici acaba amb la columna further inspiration on s’esmenta a grans mestres de la fotografia que van saber transmetre els valors que la pràctica proposada comporta, donant un valor poètic a tot el llibre.
Precisament lírica és el que desprèn l’obra d’Orwig, el 2009 va publicar Visual Poetry amb dotzenes d'exemples d’aquest concepte tan nord-americà anomenat lifestyle. Una visió entre el somni americà i la vida bohèmia marca les directrius gràfiques de People Pictures. La majoria de les imatges mostren a surfistes, musics i fotògrafs, gent de la Costa Oest en estat pur. S’ha de reconèixer que la intimitat que desprenen aquest retrats, justifica la lectura del llibre.
Photoclub n’ha editat la traducció a l’espanyol sota el títol El retrato en la fotografía. Capturar el alma en un instante (!?) amb un preu molt similar.
The
DAM Book
Digital Asset Management for Photographers
Aquest és el menys emotiu de tots els llibres d’aquesta llista, però una obra fonamental per adoptar un sistema de treball sensat, o com l’anomena el mateix autor, un “ecosistema de treball”.
Krogh descriu tots els passos a seguir durant la gestió d'actius digitals (Digital Asset Management) i una de les coses més agraïdes, és poder-ne veure la seva aplicació en diferents programes; Adobe Lightroom, Aperture, Bibble o Capture One.
Des de la descàrrega de les imatges a l’ordinador, fins al posterior arxiu definitiu i les còpies de seguretat, passant per la feina d’anomenar, etiquetar, editar, exportar i publicar. S’explica amb tot luxe de detalls, com denota el fet de que cada peu de foto mostri les paraules clau amb les que l’autor té etiquetada la imatge.
Les gairebé cinc-centes pàgines farcides d’informació poden semblar difícils de digerir, però si us voleu prendre la fotografia de forma seriosa, aquest llibre és un #MustRead.
De nou, Anaya Multimedia s’ha encarregat de traduir-lo amb el nom de Gestion del archivo digital para fotógrafos. Malauradament, a part del text també n’ha duplicat el preu.
FOTOGRAFÍA DE AVENTURA Y ACCIÓN
Editat el 2009 sota el nom d’ Adventure Photography: Capturing the World of Outdoor Sports. Aquests llibre desgrana l’activitat d’un fotògraf d’esports d’aventura, TOTA l’activitat. Sovint s’associa una vida bohèmia a aquest gènere, pensant que els fotògrafs viuen en una cabanya de fusta i fotografien postes de sol descalços. No dic que no sigui així algunes vegades, però no crec que cap d’ells visqui d’aquesta forma permanentment.
Aquest és –per mi- un dels valors del llibre, juntament amb els dies de vi i roses, Michael Clark explica els esforços publicitàris per captar nous clients, quins són els preus de mercat, o sota quins criteris comercialitza les imatges. Evidentment, això només ocupa una secció del llibre. L’equip, la tècnica o la logística ocupen tres quartes parts de l’obra, estructurada segons els diferents tipus d’esports, des de l’escalada fins al yoga.
Un bon llibre per iniciar-se i aprofundir en aquest tipus de fotografia, això sí, amb una versió espanyola de traducció... millorable.
I en el proper episodi; Alaska, literatura a l’última frontera. Si us plau, rebem amb un fort aplaudiment l’últim hoste de la meva biblioteca!
Tinc dotzenes de títols aconsellables. És més, crec que no tinc cap títol desaconsellable. Això sí, sóc força primmirat amb la temàtica, desconfiant dels títols grandiloqüents, no es pot explicar tot en menys de dues-centes pàgines.
Seguidament despenjo cinc llibres dels meus
prestatges, que aconsello llegir a tot el qui es vulgui iniciar en el noble Art
de la fotografia.
Fotografía de Naturaleza, una mirada interiorGalen Rowell
Desnivel (2005)
288 pàg.
Espanyol
El joc de paraules del títol original -Inner Game of Outdoor Photography- té molt més encant, tot i que la traducció de Desnivel és impecable. Aquest és “EL LLIBRE” des del meu punt de vista. Parla molt i bé de fotografia, i sobretot, no es limita a tecnicismes efímers, sinó que toca temes com el funcionament del nostre sistema visual –i el d’alguns animals- el sistema associatiu (per què funciona una imatge) o la pressió de l’ecoturisme sobre certes zones del planeta.
El llibre es desglossa en seixanta-sis assajos, repartits en quatre parts. Tant l’estructura com els textos tenen un punt de vista molt personal, la prosa de Galen Rowell no és senzilla. Sovint l’he hagut de rellegir per acabar d’entendre el missatge, però l’esforç val la pena.
Si a més a més de la fotografia, us interessa la natura i els esports de muntanya, aquest és el vostre llibre. A més, si després de llegir-lo (i rellegir-lo) quedeu amb gana, Sierra Club Books ha reeditat l’obra mestra de Rowell, Luces de motaña commemorant els 25è aniversari de la primera edició.
An Introduction to Photographic Lighting
F. Hunter, S. Biver i P. Fuqua
Focal Press (2011) 4rta edició
326 pàg.
Anglès
Considerat com a lectura obligatòria per a estudiants de fotografia, aquest llibre parla extensament de la llum com a eina del fotògraf. El disseny és impecable i expressions que poden sonar feixugues com “família d’angles”, “llei de l’inversa del quadrat” o “mida aparent de la font de llum” queden exemplificades de forma clara amb els pertinents esquemes d’il·luminació i les seves fotografies resultants. Un 90% dels exemples són set-up’s muntats per a l’ocasió, però els posicionaments de les fonts de llum són aplicables pràcticament a tot, des de una caixa de galetes fins a un edifici de vuit plantes.
El 2008 Anaya Multimedia va editar-ne la traducció a l’espanyol amb el nom de La iluminación en la fotografía (sí, el títol en anglès és molt més suggerent) i aquest 2012 ha publicat La iluminación en la fotografía. Ciencia y magia amb un disseny de coberta diferent. No he llegit cap de les edicions en espanyol, però el meu consell és que si teniu un nivell mitjà d’anglès, llegiu l’edició original; els textos són molt planers, el disseny és l'original i el preu, força més econòmic.
Chris Orwig
Peachpit Press (2011)
216 pàg.
Anglès
L’estructura del llibre és fascinant. Chris Orwig ens proposa trenta exercicis amb unes condicions preestablertes que varien en cada pràctica, com per exemple; no parlar amb el model durant una sessió de retrat, dibuixar un mapa de les nostres experiències utilitzant diferents colors o fer-nos trenta autoretrats en una hora.
Aquesta creativitat no és l’únic atractiu del llibre, cada exercici acaba amb la columna further inspiration on s’esmenta a grans mestres de la fotografia que van saber transmetre els valors que la pràctica proposada comporta, donant un valor poètic a tot el llibre.
Precisament lírica és el que desprèn l’obra d’Orwig, el 2009 va publicar Visual Poetry amb dotzenes d'exemples d’aquest concepte tan nord-americà anomenat lifestyle. Una visió entre el somni americà i la vida bohèmia marca les directrius gràfiques de People Pictures. La majoria de les imatges mostren a surfistes, musics i fotògrafs, gent de la Costa Oest en estat pur. S’ha de reconèixer que la intimitat que desprenen aquest retrats, justifica la lectura del llibre.
Photoclub n’ha editat la traducció a l’espanyol sota el títol El retrato en la fotografía. Capturar el alma en un instante (!?) amb un preu molt similar.
Digital Asset Management for Photographers
Peter
Krogh
O'Reilly
(2009) 2na edició
496 pàg.
Aquest és el menys emotiu de tots els llibres d’aquesta llista, però una obra fonamental per adoptar un sistema de treball sensat, o com l’anomena el mateix autor, un “ecosistema de treball”.
Krogh descriu tots els passos a seguir durant la gestió d'actius digitals (Digital Asset Management) i una de les coses més agraïdes, és poder-ne veure la seva aplicació en diferents programes; Adobe Lightroom, Aperture, Bibble o Capture One.
Des de la descàrrega de les imatges a l’ordinador, fins al posterior arxiu definitiu i les còpies de seguretat, passant per la feina d’anomenar, etiquetar, editar, exportar i publicar. S’explica amb tot luxe de detalls, com denota el fet de que cada peu de foto mostri les paraules clau amb les que l’autor té etiquetada la imatge.
Les gairebé cinc-centes pàgines farcides d’informació poden semblar difícils de digerir, però si us voleu prendre la fotografia de forma seriosa, aquest llibre és un #MustRead.
De nou, Anaya Multimedia s’ha encarregat de traduir-lo amb el nom de Gestion del archivo digital para fotógrafos. Malauradament, a part del text també n’ha duplicat el preu.
Michael Clark
Ediciones Tutor (2010)
224 pàg.
Espanyol
Ediciones Tutor (2010)
224 pàg.
Espanyol
Editat el 2009 sota el nom d’ Adventure Photography: Capturing the World of Outdoor Sports. Aquests llibre desgrana l’activitat d’un fotògraf d’esports d’aventura, TOTA l’activitat. Sovint s’associa una vida bohèmia a aquest gènere, pensant que els fotògrafs viuen en una cabanya de fusta i fotografien postes de sol descalços. No dic que no sigui així algunes vegades, però no crec que cap d’ells visqui d’aquesta forma permanentment.
Aquest és –per mi- un dels valors del llibre, juntament amb els dies de vi i roses, Michael Clark explica els esforços publicitàris per captar nous clients, quins són els preus de mercat, o sota quins criteris comercialitza les imatges. Evidentment, això només ocupa una secció del llibre. L’equip, la tècnica o la logística ocupen tres quartes parts de l’obra, estructurada segons els diferents tipus d’esports, des de l’escalada fins al yoga.
Un bon llibre per iniciar-se i aprofundir en aquest tipus de fotografia, això sí, amb una versió espanyola de traducció... millorable.
I en el proper episodi; Alaska, literatura a l’última frontera. Si us plau, rebem amb un fort aplaudiment l’últim hoste de la meva biblioteca!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
