Data: 17 de maig
Lloc: Can Puget (Manlleu)
Preu: 30 euros*
Horari: De 10 a 2/4 de 2
*El preu inclou el temari d'apunts imprès
Informació i reserves: info@davidfajula.com
diumenge, 20 d’octubre del 2013
Taller de creativitat fotogràfica
Data: 17 de maig
Lloc: Can Puget (Manlleu)
Preu: 30 euros*
Horari: De 10 a 2/4 de 2
*El preu inclou el temari d'apunts imprès
Informació i reserves: info@davidfajula.com
diumenge, 13 d’octubre del 2013
Fotografia i xarxes socials
Pel proper dimecres (16) tenim programada la conferència; Fotografia i xarxes socials. Aquesta vegada a quatre mans, les d'en Roger Baulenas (qui parlarà de Facebook) i les d'un servidor, que amb Twitter com a actor principal impartiré la xerrada "L'art del discurs efímer". On intentaré explicar els valors d'una marca dins la xarxa, la planificació i projecció d'una entitat local, i la gestió de múltiples perfils. Tot això en menys de 140 caràcters.
La xerrada s'emmarca dins el cicle de conferències mensuals que el Grup Fotogràfic Manlleu porta a terme aquest 2013.
L'entrada és gratuïta i oberta a tothom.
#GFMempire
divendres, 4 d’octubre del 2013
Viatjar a Eslovènia
Tot i que tinc amics a la regió d’Štajerska (Estiria) els meus sis viatges s’han concentrat al centre i oest del país. L’East Side d’Eslovènia representa la gran Plana Panònica, amb vinyes i turons coronats per ermites pintoresques, que troben a Maribor la seva capital i cuitat universitària. La segona metròpolis d’Èslovènia és el cor futbolístic d’un país on l’esport més popular és el bàsquet.
Si s’hi arriba amb cotxe propi, l’accés (venint des de Catalunya) serà a través de la frontera italiana. Aquí, jo sempre aconsello tres punts d’entrada; Bovec, Tolmin o Nova Gorica. Bovec té una bona connecció amb les autopistes i -des del meu punt de vista- és una visita obligada. Sobretot pel magnetisme del riu Soča (pronunciat So-txa) que a la part superior ofereix múltiples activitats a l’aire lliure, des de ràfting fins a vies ferrades.
En cas que s’entri per Tolmin o Nova Gorica, el meu consell és remuntar el Soča en direcció nord, vorejant el Parc Nacional del Triglav i veient com a cada quilòmetre el paisatge s’estreny, fins arribar a Bovec, on a només 453 msnm, entendrem la dimensió dels “dos-mils” que l’encerclen.
Aquest poble de 1.600 habitants amb aeroport propi, és una de les portes de l’únic Parc Nacional del país, des d’on a través del pas Vršič podem arribar a Kranjska Gora, província de Gorenjska. Aquest, és el meu districte preferit -i el de milers de turistes- en gran part pel poble de Bled, on trobem l’única illa de tota la geografia eslovena. Uns quilòmetres més sud, el llac Bohinj és molt menys concorregut, sobretot fora de la temporada turística. Potser és per això, que molts eslovens el prefereixen envers el seu veí del nord.
Si des de Bled o Bohinj ens dirigim a la Ljubljana, passarem per carreteres amb vistes panoràmiques sobre els Alps Kamniks, i per pobles com Železniki, on la industria metal·lúrgica representa el cor econòmic d’un municipi envoltat de boscos. Alhora, la medieval Škofja Loka és possiblement la ciutat amb més personalitat de la regió, sobretot per la seva muralla i el castell, que des d’un turó talaia ‘la Plana del Bisbe’.
(!) Si en lloc de cotxe, viatgeu a Eslovènia amb avió, aquest serà el vostre punt de partida.
Un cop arribats a Ljubljana, l’oferta és divideix a les dues vores del riu Ljubljanica, a un costat trobarem el centre de la ciutat i el Parc Tívoli, on ens costarà creure que som dins d’una capital europea. A l’altra vora, el barri antic i el castell ofereixen la visió més romàntica de la ciutat, sobretot des de d’alt de la torre.
Però si hi ha un punt que s’ha de visitar sens falta, és precisament entre les dues Ljubljanes. El Pont Triple (Tromostovje) és la icona de la ciutat, juntament amb un altre pont que travessa el Ljulbjanica uns centenars de metres més amunt, el Pont dels Dracs (Zmajski most).
Seguint cap al sud en una imaginària ruta en forma de “C” invertida, arribarem a la regió de les Coves de Postojna, declarades per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat i les de Škocjan, espectaculars i molt menys visitades.
Els 42 quilòmetres de costa adriàtica queden relativament a prop. Piran és un poble singular, situat sobre una península des d’on veurem Itàlia al nord i Croàcia al sud. L’arquitectura veneciana té una innegable presència a Izola i Koper, però un dels grans atractius que la gent sovint desconeix és el Parc Natural Sečovlje (Krajinski Park Sečoveljske Soline) una extensa plana agrícola on encara s’obté sal de forma tradicional.
Si s’hi arriba amb cotxe propi, l’accés (venint des de Catalunya) serà a través de la frontera italiana. Aquí, jo sempre aconsello tres punts d’entrada; Bovec, Tolmin o Nova Gorica. Bovec té una bona connecció amb les autopistes i -des del meu punt de vista- és una visita obligada. Sobretot pel magnetisme del riu Soča (pronunciat So-txa) que a la part superior ofereix múltiples activitats a l’aire lliure, des de ràfting fins a vies ferrades.
En cas que s’entri per Tolmin o Nova Gorica, el meu consell és remuntar el Soča en direcció nord, vorejant el Parc Nacional del Triglav i veient com a cada quilòmetre el paisatge s’estreny, fins arribar a Bovec, on a només 453 msnm, entendrem la dimensió dels “dos-mils” que l’encerclen.
Aquest poble de 1.600 habitants amb aeroport propi, és una de les portes de l’únic Parc Nacional del país, des d’on a través del pas Vršič podem arribar a Kranjska Gora, província de Gorenjska. Aquest, és el meu districte preferit -i el de milers de turistes- en gran part pel poble de Bled, on trobem l’única illa de tota la geografia eslovena. Uns quilòmetres més sud, el llac Bohinj és molt menys concorregut, sobretot fora de la temporada turística. Potser és per això, que molts eslovens el prefereixen envers el seu veí del nord.
Si des de Bled o Bohinj ens dirigim a la Ljubljana, passarem per carreteres amb vistes panoràmiques sobre els Alps Kamniks, i per pobles com Železniki, on la industria metal·lúrgica representa el cor econòmic d’un municipi envoltat de boscos. Alhora, la medieval Škofja Loka és possiblement la ciutat amb més personalitat de la regió, sobretot per la seva muralla i el castell, que des d’un turó talaia ‘la Plana del Bisbe’.(!) Si en lloc de cotxe, viatgeu a Eslovènia amb avió, aquest serà el vostre punt de partida.
Un cop arribats a Ljubljana, l’oferta és divideix a les dues vores del riu Ljubljanica, a un costat trobarem el centre de la ciutat i el Parc Tívoli, on ens costarà creure que som dins d’una capital europea. A l’altra vora, el barri antic i el castell ofereixen la visió més romàntica de la ciutat, sobretot des de d’alt de la torre.
Però si hi ha un punt que s’ha de visitar sens falta, és precisament entre les dues Ljubljanes. El Pont Triple (Tromostovje) és la icona de la ciutat, juntament amb un altre pont que travessa el Ljulbjanica uns centenars de metres més amunt, el Pont dels Dracs (Zmajski most).
Seguint cap al sud en una imaginària ruta en forma de “C” invertida, arribarem a la regió de les Coves de Postojna, declarades per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat i les de Škocjan, espectaculars i molt menys visitades.
Els 42 quilòmetres de costa adriàtica queden relativament a prop. Piran és un poble singular, situat sobre una península des d’on veurem Itàlia al nord i Croàcia al sud. L’arquitectura veneciana té una innegable presència a Izola i Koper, però un dels grans atractius que la gent sovint desconeix és el Parc Natural Sečovlje (Krajinski Park Sečoveljske Soline) una extensa plana agrícola on encara s’obté sal de forma tradicional.
dimecres, 2 d’octubre del 2013
M'agrada molt la fotografia i voldria comprar-me una càmera, quina m'aconselles?
Si
arribes a aquest punt, és –generalment- perquè prèviament has tingut
una càmera compacta i “necessites alguna cosa més”. Aquí, el meu consell
és passar a una rèflex de gamma baixa o semi-professional.
La raó és molt senzilla, aquestes càmeres són peces modulars, una espècie de Mecano de la fotografia amb centenars d’accessoris intercanviables. Jo començaria amb una càmera DSLR i un objectiu estàndard, quan d’aquí a un temps vegis que genera aberració cromàtica a f/4 (potser ara no saps que és, però quan faci uns mesos que l’utilitzes ho veuràs) pots invertir en un de més lluminós i una qualitat òptica superior. Que t’agrada molt la fotografia de flora? Afegeixes un macro a l’equip. Que els retrats representen el 85% de les teves imatges? Hi acobles un flaix extern. Vols fotografiar els ocells del jardí? Pots trobar un teleobjectiu –relativament- barat i col·locar-lo al davant de la càmera. Que la teva passió és el fotoperiodisme? Inverteixes en un angular f/2.8.
Que després de comprar objectius, flaix, maleta, trípode, targes i filtres, la càmera s’ha quedat petita? Doncs pots comprar-ne una de nova (cos) i continuar ampliant el teu propi imperi tecnològic, 100% compatible amb els accessoris anteriors.
Dit això, actualment (octubre 2013) els meus consells passen per la Canon EOS 100D, que a part de totes les prestacions d’una reflex de gamma baixa (RAW, ràfegues de 4 fps, 18 megapíxels) ofereix una elevadíssima sensibilitat (12800 ISO en fotografia!!) i unes interessants possibilitats per vídeo, com la gravació a 1080 o l’autoenfocament.
La Nikon D5200 té totes les prestacions d’una càmera d’iniciació (+ vídeo) amb l’afegit de tenir pantalla articulada i 39 punts d’enfocament. Tot i que la utilització amb sistema Live View sigui millorable, no deixa de ser una bona opció classificada com a “gamma mitjana”.
Per uns preus notablement inferiors, la EOS 1100D i la Nikon D3100 ofereixen algunes prestacions menys, però suficients per començar a entendre la tècnica i els controls d’una rèflex.
Evidentment, hi ha vida fora d’aquest tipus de càmeres. Compactes de gran qualitat com la Fuji X20 o la X100S, la Panasonic Lumix GX1 o la Nikon Coolpix A. Però funcionen més com a una –molt bona- segona càmera, que com a actor principal, sempre des del punt de vista d’algú que vol iniciar-se seriosament dins la fotografia.
Per últim, el meu consell és desconfiar dels “packs” que ens venen la càmera + un teleobjectiu 18-300 + trípode + funda + maleta + un filtre protector indispensable per fer bones fotos. Generalment, solen ser articles de baixa qualitat que fan molt goig tots plegats, però que no deixen de ser una panera de Nadal amb més confeti que torrons.
La raó és molt senzilla, aquestes càmeres són peces modulars, una espècie de Mecano de la fotografia amb centenars d’accessoris intercanviables. Jo començaria amb una càmera DSLR i un objectiu estàndard, quan d’aquí a un temps vegis que genera aberració cromàtica a f/4 (potser ara no saps que és, però quan faci uns mesos que l’utilitzes ho veuràs) pots invertir en un de més lluminós i una qualitat òptica superior. Que t’agrada molt la fotografia de flora? Afegeixes un macro a l’equip. Que els retrats representen el 85% de les teves imatges? Hi acobles un flaix extern. Vols fotografiar els ocells del jardí? Pots trobar un teleobjectiu –relativament- barat i col·locar-lo al davant de la càmera. Que la teva passió és el fotoperiodisme? Inverteixes en un angular f/2.8.
Que després de comprar objectius, flaix, maleta, trípode, targes i filtres, la càmera s’ha quedat petita? Doncs pots comprar-ne una de nova (cos) i continuar ampliant el teu propi imperi tecnològic, 100% compatible amb els accessoris anteriors.
Dit això, actualment (octubre 2013) els meus consells passen per la Canon EOS 100D, que a part de totes les prestacions d’una reflex de gamma baixa (RAW, ràfegues de 4 fps, 18 megapíxels) ofereix una elevadíssima sensibilitat (12800 ISO en fotografia!!) i unes interessants possibilitats per vídeo, com la gravació a 1080 o l’autoenfocament.
La Nikon D5200 té totes les prestacions d’una càmera d’iniciació (+ vídeo) amb l’afegit de tenir pantalla articulada i 39 punts d’enfocament. Tot i que la utilització amb sistema Live View sigui millorable, no deixa de ser una bona opció classificada com a “gamma mitjana”.
Per uns preus notablement inferiors, la EOS 1100D i la Nikon D3100 ofereixen algunes prestacions menys, però suficients per començar a entendre la tècnica i els controls d’una rèflex.
Evidentment, hi ha vida fora d’aquest tipus de càmeres. Compactes de gran qualitat com la Fuji X20 o la X100S, la Panasonic Lumix GX1 o la Nikon Coolpix A. Però funcionen més com a una –molt bona- segona càmera, que com a actor principal, sempre des del punt de vista d’algú que vol iniciar-se seriosament dins la fotografia.
Per últim, el meu consell és desconfiar dels “packs” que ens venen la càmera + un teleobjectiu 18-300 + trípode + funda + maleta + un filtre protector indispensable per fer bones fotos. Generalment, solen ser articles de baixa qualitat que fan molt goig tots plegats, però que no deixen de ser una panera de Nadal amb més confeti que torrons.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
