Moonset

"Moonset" o posta de lluna sobre la serralada dels Bufadors | Santa Maria de Besora | Osona.

There’s only nature

El passat 3 d’abril ens trobàvem a Estrasburg. Vàrem aprofitar la Setmana Santa per fer una ruta per Alsàcia i la Borgonya, acabem d’arribar al magnífic alberg on ens allotjaríem aquella nit. A la recepció, una amable noia ens informava dels millors llocs de la ciutat per sopar, els edificis que no ens podíem perdre, o el camí cap a l’immensa Catedral.
Quan li vaig comentar la nostra intenció de tornar a Dijon a través de la serralada de Vosges, el seu posat informatiu i amable, es va convertir en un aspecte de sorpresa i desconcert. Amb un anglès afrancesat em va preguntar: “-Vosges? Why? there’s only nature!”. Suposo que el què no sabia la nostra amfitriona, era que precisament aquella nature era la raó per la que volíem anar allà.

Un any abans, m’havien captivat les imatges d’un fotògraf de natura de la zona, anomenat Vincent Munier. El treball d’aquest francès de 34 anys, és famós arreu del món per les seves expressives imatges, molts cops amb el fred com a denominador comú. Aquells boscos, dels quals poca cosa se'n sap, amaguen una varietat de vida que Vincent, juntament amb el seu pare Michel, s’ha encarregat de mostrar al món a través de les seves imatges.
La seva última publicació ha sortit a la venta aquesta mateixa setmana. Sota el nom Au fil des songes, els Munier ens mostren un cop més la biodiversitat d’aquesta zona de la província francesa de Lorena (Lorraine). Una serralada, que gràcies a l’esforç de gent com ells, o com el poeta CharlElie Couture (autor dels textos del llibre), pot deixar de ser famosa per la seva batalla, i mostrar a tothom una de les riqueses naturals més grans de França.

The language of music

“Have a nice journey back.” With this sentence I said goodbye to dozens of participants in the Cantonigròs International Music Festival.

Year after year, hundreds of people from all continents, come & share, dances, songs, and smiles, in this small town of Cabrerès, which during four days becomes a metropolis of culture.

One of the best assignments I got on my photojournalist calendar. A chance to know people from countries I’ve never been. All, in a superb natural environment.

Members of Pražská Kantiléna Choir, hoist the Czech Republic flag in front of Ayats cliff. © David Fajula Jufré

Singin' in the Rain

Catedral de Notre-Dame, Estrasburg / Alsàcia

Petzl e+LITE

Mai havia tingut un frontal propi, n’havia utilitzat d’algun company, però no m’acabaven de convèncer. Almenys fins el punt de plantejar-me comprar-ne un. Ara la cosa ha canviat, els Reis d'Orient van ser generosos, i amb l’arribada del bon temps he trobat en aquesta petita llanterna el complement perfecte a la llum posterior del casc de la bicicleta, una manera segura de pedalar en les sortides que s’allarguen més enllà de la posta de sol.

El PETZL e+LITE m’aporta una font extra de llum, blanca o vermella, intermitent o continua. Compta amb una pinça tipus “clip" que aferra la llanterna a viseres o corretges, i un braç articulat que permet il·luminar en qualsevol direcció. Tot això dins de tant sols 28 grs de pes.

A part de les aportacions lumíniques, aquesta petita font de llum, adjunta a la corretja un xiulet amb la il·lustració de com és demana auxili en codi Morse, que espero no haver d’utilitzar mai.

Bagpacking

Divendres passat el fotoperiodista nord-americà Stephen Alvarez comentava en una entrada al seu blog com transporta el seu equip fotogràfic durant el nou encàrrec a París. Anteriorment Alvarez ja havia explicat el ritual que segueix per destriar què s’endú, i què deixa a Tennessee. Fins hi tot el passat 30 de novembre va dedicar una entrada integrament a analitzar cinc bosses pel transport d’equips fotogràfics. Una part important per un fotògraf, que moltes vegades queda en un segon pla, darrera del cossos, objectius, o trípodes. Jo personalment treballo amb tres bosses completament diferents, amb la intenció de poder abraçar un ventall més ampli de possibles situacions.



Vantage
Una bossa d’espatlla de petit tamany, comprada fa molts anys i curtida en mil batalles. Ideal per dur un equip reflex petit (angular + flaix) amb compartiments per llibretes, telèfon mòbil, bateries, filtres, o altres utensilis de mida petita.

Lower Pro Mini Trekker AW
Una clàssica motxilla de fotografia, un o dos cossos, varis objectius (inclosos teleobjectius curts) multitud de butxaques per varis utensilis. Suport per trípode i coberta all weather cover per pluja. Puc transportar gairebé tot el meu equip, la joia de la corona.

Abus ST 450 KF Traveller
Una bossa realment versàtil, capacitat per un equip reflex petit (angular + flaix) amb un suport fix ancorat al manillar la puc subjectar a la bicicleta de forma ferma i segura. Apart, quan “aparco” puc endur-me la bossa a l’espatlla gràcies a una corretja fàcil de col•locar. Ve equipada amb suport per col·locar plànols, butxaca exterior per telèfon mòbil, i coberta impermeable.

Tres bosses de fotografia, per a tres conceptes diferents. Un tema poc glamurós però de gran importància.

SALT

Escric aquesta entrada mentre una incessant nevada col·lapsa a mig país, carreteres tallades, gent alarmada, escoles tancades, i jo sense càmera de fotos. Divendres vaig deixar l’equip a casa del propietari del terreny on estem treballant en un reportatge, amb la intenció de no haver d’anar carregat avui a les 8 del matí. “-segur que no la necessitaràs?” em preguntava divendres, i jo sense haver vist la previsió meteorològica responia que no. Un error que espero arreglar abans que la neu no es fongui.

La intenció d’aquesta entrada no és fer una crònica meteorològica, sinó escriure sobre el fotògraf i cineasta australià Murray Fredrericks, i la feina que desenvolupa en un entorn diametralment diferent al que ara mateix veig per la finestra.

Fredericks ha invertit 6 anys i nombrosos viatges per il·lustrar la vida en un dels racons més austers del planeta el llac salat Eyre, un extraordinari ecosistema a l’interior d’Austràlia, situat a 700 quilometres al nord d’Adelaide i 15 metres sota el nivell del mar. La seves imatges, els medis de transports, i les inclemències a les que es veu exposat m’han recordat a les travesses en solitari del company Sergi Fernández Tolosa.

Les hores de gravació d’aquestes estades han quedat recopilades en un extraordinari documental anomenat SALT. Premiat en la seva categoria als festivals de Melbourne i Atlanta. També de forma paral·lela s’ha fet una edició de fotografies i timelapses extrets d’aquest paisatge més propi de la lluna que del nostre planeta.

Una mostra més de bellesa en un lloc aparentment buit.