Minnesota a Els Viatgers de la Gran Anaconda

Entrada sencera del programa:

A les quatre de la matinada sona el despertador. Som a Crookston, Minnesota. Un poble a mig camí entre Minneapolis i el Canadà. A fora fa fred però tots som conscients que les nostres penalitats són voluntàries. Conduïm durant 10 minuts i deixem els cotxes al lateral de què definiríem com a pista forestal, si a les Grans Planes hi hagués arbres. No és el cas, així que senzillament sembla una petita zona transitable en 4x4 amb un rètol que indica que estem en una àrea de protecció de fauna.

Caminant uns altres deu minuts arribem a l'amagatall, una tenda de campanya de 2x3 metres amb finestres als quatre laterals, no són ni les cinc del matí. Des d'aquí dins i encara a les fosques, sentim els primers galls de praderia que aletegen en vols concèntrics per acabar-se reunint a escassament deu metres de nosaltres. Durant les pròximes tres hores i mitja, es dedicaran a ballar i fer tota mena de sons inflant unes bosses de color taronja a cada costat del coll.

Per refer-nos del fred, esmorzem i comentem la jugada amb els dos John's, l'Agus i la Marianne. També parlem de la pròxima parada, Rothsay. Un poble de menys de 500 habitants que s'autodenomina "la capital de Minnesota dels galls de la praderia". Un títol honorífic que reafirmen amb una estàtua gegant d'un gall a l'únic parc del poble. A la tarda visitem el nou amagatall, en aquest cas un remolc amb aspecte de foodtruck que sobresurt en la llunyania i al que per més que caminem, sembla que no hi arribem mai. Aquí, al mig del no-res, veig l'autèntic aspecte de les Grans Planes a escala real, mirant als 4 punts cardinals l'horitzó té la mateixa alçada. Només algun marge llunyà semblaria entrebancar-nos en unes hipotètiques caminades que podrien durar hores o dies, en qualsevol direcció.

L'endemà, després d'esmorzar en un "Cafè 24h" que dóna servei als camioners que travessen els Estats Units d'est a oest, o viceversa, envio una postal al Pau. Tinc poc espai i moltes coses per explicar, així que resumeixo el paisatge que m'envolta dient-li que "Les Gran Planes són un immens camp de futbol sense porteries".

Folguerolencs pel món: Mariona Segalés

Conec a la Mariona en un campus de futbol a finals de juny. Em diu que és de Folgueroles i, intueixo que per la seva edat, ha de conèixer als meus cosins. Encerto. Té l'edat d'en Marc i van fer tota l'escola primària plegats. Li demano on juga esperant que la resposta sigui algun municipi de la comarca. Però em diu que gràcies a una beca esportiva ha passat tot el curs acadèmic a Pittsburgh, als Estats Units. La temporada que ve però, jugarà a Califòrnia, a Fresno. «Fresno State?» li demano. La Mariona em mira amb incredulitat en veure que conec la seva nova universitat, i jo, no em puc treure del cap la maduresa que ha de tenir algú per emprendre aquest viatge en solitari amb només divuit anys. Parlem dels seus dies a Pittsburgh, una ciutat que encara no he visitat però que per ubicació geogràfica sé que ha de tenir uns hiverns molt rigorosos. Ella m'ho confirma dient-me que tenen un camp de futbol cobert. També li dic que pel que he llegit és una ciutat industrial, coneguda mundialment per ser el bressol d'Andy Warhol. La Mariona fa que sí amb el cap, i m'explica la versió més poètica que n'he sentit fins al dia d'avui; Pittsburgh és, per darrere de Nova York, la ciutat amb més ponts dels Estats Units. Quatre-centes quaranta-sis estructures travessen els seus tres rius.

A l'estudiar i jugar en una universitat que forma part de la divisió ACC (Atlantic Coast Conference) la Mariona va veure al pavelló dels seus Panthers atletes universitaris que avui actuen en pavellons de l'NBA. Zion Williamson, R. J. Barret o Coby White, van passar al professionalisme fa menys de mig any. Tot ells, com la Mariona, van néixer l'any dos mil. I també com ells, la Mariona ha començat aquesta temporada lluny de Pennsilvània, concretament a Califòrnia, en una costa oest més distant encara de Catalunya, però amb una climatologia més suportable.

Reprenc el contacte amb ella a la tardor, quan ja està instal·lada després d'uns calorosos mesos d'estiu. Em diu que d'ençà que hi ha arribat no hi ha plogut cap dia encara, i aquí ja estem menjant panellets. La universitat de Fresno State cuida el físic, la tècnica i fins i tot la dieta de la Mariona, servida al mateix campus. També li permet conèixer el país d'una forma que difícilment assoliria com a turista. En aquests últims mesos ha visitat estats tan distants entre sí com Idaho o Nou Mèxic, competint en un radi geogràfic similar al que trobaríem entre Barcelona i Amsterdam. 

Estudiant-atleta, aquesta és la definició que s'utilitza als Estats Units al parlar de nois i noies com la Mariona, que estudien i representen a una universitat. Els dos conceptes conformen una unitat indissoluble que, en cas de dubte, es resol amb la mítica frase de la pel·lícula Coach Carter; "Student athlete, student comes first" (estudiant-atleta, estudiant va al davant). Les classes hi són. Sovint, adaptades als esports i les agendes de la competició, però cap bon resultat taparà una mala nota acadèmica.

Pot semblar que només escric en aquesta revista per parlar de folguerolenques que viuen als Estats Units, i fins al dia d'avui, és així. Aquesta passada primavera vaig tornar a visitar a la Gemma Puntí a Minneapolis. Estar bé, riallera i vital com sempre. A l'abril vam passar un Sant Jordi especial a Saint Paul, amb la comunitat catalana de Minnesota. Allà, enmig de gent de Barcelona, Granollers o la Garriga, te n'adones que tu ets només un turista que està de passada. Inevitablement, en alguna part del teu cap, i entre les teves amistats més properes, sempre queda un trosset que pensa que això de viure a l'estranger és una cosa que encara t'ofereix el futur. Encara que ara mateix no sàpigues ni quan, ni on.

Presentació de Petjades del Ter a Girona

Presentació del llibre Petjades del Ter a Girona. La història del petit ramat de la Marina, a la ciutat més gran de la conca del Ter.

Dia i hora: dimarts 19/11/2019 a les 19:00

Lloc: Sala Miquel Diumé de l'Ajuntament de Girona (Plaça del Vi, 1)

Organitza: Consorci del Ter i Ajuntament de Girona

Curs de fotografia de natura a Vic

PAISATGE, FLORA I FAUNA. Teoria, pràctica i sortides.

Objectius:
·Aprendre les tècniques i el procés de la fotografia de natura.·
·Conèixer l’equip fotogràfic adequat per cadascuna de les disciplines (paisatge, natura i fauna).

TEMARI:
Paisatge: captar l’essència.
Flora: la macrofotografia i el teleobjectiu/gran angular.
Fauna: aus, mamífers, amfibis i peixos.
Destins.
Principis del gènere: fotografia de natura, art o ciència. Subjecte i entorn. Anàlisi d’autors reconeguts en la fotografia de natura.

LLoc: La Farinera (Vic)

Data d'inici: 27/09/2019

Horaris:
Divendres tarda 18h a 19:30h (sortida a la natura dissabte 30/11 matí)
Divendres vespre 19:30h a 21h (sortida a la natura diumenge 01/12 matí)

Nombre de sessions: 8 + 1 sortida de 3 hores Indicacions

Recomanacions: Cal portar càmera fotogràfica amb opcions manuals.

Preu: 35€

Organitza: Centre Cívic Santa Anna

l'Art d'escollir

Editar un llibre o un reportatge fotogràfic, significa escollir entre centenars d'imatges aquelles que millor expliquin la història que volem comunicar.

Al seu llibre: Pep Guardiola. La metamorfosi, Martí Perarnau explica que un bon entrenador de futbol escull als jugadors que millor es complementen entre ells, no necessàriament els més bons. Els editors (i tots els fotògrafs ho som a l'hora seleccionar les nostres fotos) sovint actuem com un entrenador, i ens veiem obligats a escollir entre aquella fotografia bona, i l'altra, menys espectacular però més eficient comunicativament.

A l'hora de seleccionar les fotografies que formaríem part de Petjades del Ter tenia clar que hi havia titulars indiscutibles. Els isards de Setcases o els bedolls de Ribes de Freser no es podien trobar en cap altra comarca del Ter, així que només era qüestió de triar una composició que encaixés i col·locar-les al llibre.

El guió previ també m'havia dut a visualitzar una imatge de l'Empordà amb molt de cel i un horitzó molt baix, una d'aquelles fotografies que els anglòfons anomenen skyscapes (paisatge de cel). Era conscient que no la podia fer al Ripollès o a Osona, ja que l'orografia no em permetria veure un poble i un teló de fons baix des de certa distància. A més, ja tenia preparat el peu de foto "El Ter és com el seu horitzó, s’eixampla a cada quilòmetre que fa. A l'Empordà, lluny de l’orografia de l’interior, el cel ampli abraça tots els punts cardinals". I això volia dir que hauria de ser molt a prop del Mediterrani. Era només qüestió de trobar el subjecte i buscar un punt distant per fer la fotografia.

Entre Torroella de Montgrí i Foixà vaig trobar una carretera secundària que oferia una visió frontal d'Ultramort. Un poble petit però amb un immens dipòsit d'aigua que, juntament amb els camps de blat de moro, li atorga un aspecte del Midwest americà preciós.

Tenia el concepte i tenia el punt des d'on realitzar-la, però no tenia la llum idònia per a la fotografia. Així que hi vaig haver de tornar un altre dia amb unes millors condicions lumíniques. Conduir una hora i mitja -i una altra hora i mitja de tornada- per repetir una fotografia pot semblar un esforç inútil, però sovint és un sacrifici que hem d'estar disposats a fer. No era el primer dia que travessava diverses comarques per millorar aquella fotografia que no m'acabava de convèncer.

Un bon punt de vista, però amb una llum que "necessita millorar"  
(20 de juliol)

Un cop a lloc, quedava jugar-m'ho tot a una carta, la composició. Per una banda, m'agradava molt la idea de composar els camps de blat de moro molt alts, en primer terme i desenfocats. Amb la silueta del poble nítid al fons, la meva postal d'aquell imaginari Corn Belt empordanès.

Ultramort i el seu icònic dipòsit sobresortint del camp de blat de moro (27 d'agost)

Només el dipòsit

Visió en diagonal amb les plantes de blat de moro senceres 

Tocava però tornar a pensar com un entrenador i, si era allà, era per col·locar el cel com a subjecte, no un camp de cereals que havia trobat a cada comarca. Així que vaig fer unes passes endarrere -simbòlica i literalment- i vaig fer la fotografia prevista. Una fotografia que acabaria a doble pàgina amb el peu de foto que havia escrit mentalment al cotxe una tarda d'estiu.

Editar significa escollir, descartar imatges que ens agraden molt per incloure a aquelles més modestes que aportin un valor afegit al nostre reportatge. No és senzill apartar algunes de les teves fotografies preferides, però precisament Guardiola deia que al ser entrenador havia après perquè quan era jugador no jugava certs partits: "he après que un entrenador decideixi que avui no jugo, perquè ell pensa per tots i jo només pensava per mi".

Sempre ens quedaran els símils futbolístics, i un petit bloc a internet, on escriure sobre aquella fotografia que tant t'agrada, però que vas haver de deixar a la banqueta en la teva final de Champions particular.

Curs trimestral de fotografia

Un curs trimestral que ofereix una pràctica contínua. Destinat especialment a persones que ja han fet algun curs i que per diverses raons, han "aparcat" temporalment la càmera.

De la mateixa manera que ningú estudia anglès només durant quatre setmanes, la fotografia hauria de ser una pràctica constant. No necessàriament de moltes hores setmanals, però constant.

Aquest curs ofereix una pràctica continuada de forma setmanal a classe i, opcionalment, exercicis per fer a casa. El temari serà dinàmic, amb un fil conductor preestablert, però s'adaptarà als interessos dels assistents. Per exemple, quan algú vulgui aprofundir en certs gèneres (natura, retrat, esport) o tècniques (flaix, macrofotografia, fotografia d'alta velocitat).

La idea és fer un curs destinat a aquelles persones que entenen la fotografia com una afició que volen millorar.

Dates:
Tots els dilluns a partir del 16 de setembre

Horari:
De 20 a 21:30h. (6 hores mensuals)

Lloc:
Sant Hipòlit de Voltregà/Les Masies de Voltregà (local a determinar)

Preu:
27€/mes.

Inscripcions:
afvoltreganes@gmail.com

Organitza:
Associació Fotogràfica del Voltreganès

Xerrada sobre fotografia de viatges a Ripoll

Consells pràctics per a la fotografia de viatges.

·Com preparem el viatge?

·Com actuem quan som allà?

·Què hem de fer a la tornada amb totes les fotos?

Data: Dimecres 3 de juliol de 2019
Lloc: Ripoll, allà on es guarda i s'acumula el saber.
Hora: 20h

Sortida fotogràfica de flora a Folgueroles

Sortida fotogràfica de flora a Folgueroles a partir del textos de Jacint Verdaguer.

Farem un recorregut a peu, coneixerem l'entorn de Folgueroles, amb la càmera o el mòbil en mà, per endinsar-nos a l'Espai Natural Guilleries-Savassona, on descobrirem la narrativa de la fotografia de natura.

Data: Dissabte 6 de juliol
Hora: 9-12h.
Lloc: Folgueroles (Casa Museu Verdaguer. Carrer Major, 7)
Preu: 5€
Informació i inscripcions: info@verdaguer.cat
Material necessari: Càmera fotogràfica (o telèfon mòbil), aigua i esmorzar

Organitza: Fundació Verdaguer

Sortida de fotografia de flora

"Enlloc com a casa, per viure i per fotografiar. Una mirada propera a allò que ens és familiar pot revelar autenticitat i bellesa". Amb aquestes paraules comença Jim Brandenburg el seu reportatge 93 days of Spring. Brandenburg fa referència a Minnesota, on amb la Cristina dels Centres Cívics de Vic, tenim una amiga compartida.

Precisament amb la Cristina i els Centres Cívics vam idear una sortida fotogràfica a casa, però en aquesta ocasió, a casa meva. Una sortida fotogràfica de flora a un Cabrerès desconegut, programada sobre calendari comptant les setmanes on les orquídies estarien en plena floració. Una sortida prolífica en resultats (abellera, gladiol, curraià vermell) però sobretot en experiència.

Gràcies als assistents per la dedicació i proactivitat, i gràcies als Centres Cívics de Vic per creure en la proposta. Ens retrobem el curs que ve.

Un ral·li fotogràfic per a valents

Fa anys vaig sentir a un ex biciclista dir que cada gran volta (Tour, Giro, Vuelta) tenia el seu propi caràcter. Em va semblar una definició preciosa, i vaig pensar que jo hauria d'intentar crear una identitat pròpia per a cada associació o concurs fotogràfic del qual formés part.

Si hagués de definir el de Sant Joan de les Abadesses, diria que és un ral·li fotogràfic per a valents.

Valentes com les empreses que han col·laborat amb nosaltres, algunes establertes a la comarca, d'altres a Madrid. Però totes elles convençudes que la causa valia la pena.

Valents com en Joan Pous, que en lloc d'assegurar un premi menor en alguna categoria, s'ho va jugar tot a la millor sèrie. Va llançar una moneda a l'aire, i va sortir cara. O com en Xevi Vilaregut, que va fer les fotografies amb un sol objectiu i sense zoom. N'hi ha que amb una distància focal fixa fotografien Boston, d'altres, Sant Joan.

Valentes com la Mery o les dues Neus, que es van preparar a consciència el veredicte i van argumentar totes les seves decisions amb comentaris positius. Hi ha poques coses més tristes que passar-te nou hores fent fotos perquè un consell de savis et digui "això no val res".

Valents com en Pau, que tenia marcada la data al calendari de la nevera, però va prioritzar el partit de Girona. I valentes com la Vinyet, que dissabte alçarà un trofeu que pesa gairebé tant com ella.

I per descomptat, valents com en Lluc, que ens recorden cada dia que no tots els superherois porten capa.

I no, senyora, ahir no jugava el Barcelona.

Xerrada sobre el Canadà a Vic

La llibreria vigatana Muntanya de llibres m'ha convidat a parlar d'una de les ciutats més fascinants d'Amèrica del Nord, Ottawa.

Una projecció de dos viatges fotogràfics al segon país més extens del món. Història, geografia, política i icones canadenques com la Policia Muntada.

Dijous 6 de juny. 19:00 h.
Muntanya de llibres (Espai Canigó)
C. Verdaguer, 31. Vic.

Sortida fotogràfica de flora al Cabrerès

Taller de fotografia de flora on ens endinsarem al paisatge primaverenc del Cabrerès (Osona), a la cerca i captura de flors salvatges. Fotografiarem les flors amb diferents objectius i fons, veient com d'una sola planta poden sortir-ne imatges diferents. Veurem les diferents espècies i com fotografiar-les segons el seu context.

Coneixerem l'equip fotogràfic per a fotografiar de forma idònia les flors (equip fotogràfic, objectius macro, difusors, il·luminació amb flaix).

Data i hora:
Diumenge 9 de juny. De 9 a 13h.

Equip fotogràfic recomanat:
Càmera rèflex
Trípode

Opcional:
Flaix extern

S'aconsella:
Roba còmode
Màrfega (per agenollar-se/estirar-se al terra)
Portar aigua i, si es vol, esmorzar.

Més informació i inscripcions:
https://www.vic.cat/ccvic/propostes/propostes-primavera-2019/fotografia-de-flors-al-cabreres

Preu: 15€

Curs de fotografia de natura a Vic

Curs de fotografia de natura a La Farinera (Vic). Eminentment pràctic. 4 sessions, 3 d'elles sortides.

Coneixerem l'equip i, sobretot, el posarem en pràctica en entorns de la comarca d'Osona fotografiant flora i paisatge.

Dates:
Divendres 24 i 31 de maig, 7 i 14 de juny

Horari:
De 18:30 a 20:30h

Preu:
32€

Informació i inscripcions:
La Farinera Centre d'Arts Visuals

Taller de fotografia de curses de muntanya

Taller teòric i pràctic sobre fotografia de curses de muntanya, amb una petita introducció a altres esports d'aventura (BTT, ràfting, kayak).

Temari teòric:
Dilluns 8 d'abril (19:30-21:30h)
-Introducció a la fotografia de curses de muntanya
-Introducció a la fotografia de diferents esports d'aventura (tipus de fotografies existents)
-Enquadraments i posició de càmera
-Col·locació del fotògraf (diferents posicions del fotògraf dins del recorregut, pros i contres)
-Il·luminació
-Destí de les imatges
-Treballar per a una organització
-Treballar per a un patrocinador

-Treballar per a un corredor

-Referències fotogràfiques (autors del gènere)

Lloc de la formació teòrica:
Espai Socioeducatiu El Ganxo
Carrer Batlle Serrallonga, 4. 08512 Sant Hipòlit de Voltregà

Pràctiques fotogràfiques
-Dissabte 13 d'abril a la tarda, coincidint amb la cursa Up Xic

Revisió i crítica de les fotografies realitzades:
Dilluns 15 d'abril (20-21:30h)
Revisió i comentari de les fotografies realitzades pels assistents

Dates: 8, 13 i 15 d'abril de 2019

Preus*:
Preu soci Associació Fotogràfica del Voltreganès 20 euros
Preu socis associacions LLIF (AFT, GFM, GFA, GFC o GFR/MR) 30 euros
Altres 40€

Informació i inscripcions:
Associació Fotogràfica del Voltreganès
afvoltreganes@gmail.com / 646539564

*El taller inclou dossier d'apunts

5 anys d'autònom

Fa un any vaig publicar 9 reflexions sobre els meus 4 anys d'autònom. Tornar-ho a fer avui seria gratuït, ja que no he canviat cap dels principis exposats. Al contrari, m'he aferrat encara més a ells. Entre aquells principis hi ha un concepte que sobresurt i sovint apareix als cursos o a les reunions amb associacions fotogràfiques, el "com". "Com t'ho fas per vendre fotos?", "Com planteges un projecte?", "Com acabes publicant un llibre?". No hi ha una resposta universal, però sí que hi ha una qualitat indispensable. Ser proactiu.

Hi ha molt poques persones que es dediquin únicament a fer fotografies del que vulguin, i aconsegueixin tenir una demanada suficient per poder viure de les seves vendes. A partir d'aquí s'obre un ventall de professionals que treballen per encàrrecs acordats prèviament, fan formació, viatges. D'altres que compaginen aquestes feines amb la venda de fotografies en agències d'estoc com a suplement econòmic. Alguns d'ells, de tant en tant arrisquem -amb més cor que cap- fent projectes personals dels quals no ens preocupa massa treure'n un rèdit econòmic immediat -i a llarg termini, tampoc, desenganyem-nos- per mantenir encesa la flama que ens recorda que tenim la millor feina del món.

El que tenen en comú tots els exemples anteriors és la proactivitat. A cap de nosaltres ens aturen pel carrer demanant-nos si voldríem fer un llibre de fotografia sobre el riu Ter. Fins i tot a aquells a qui avui els envien correus electrònics proposant-los projectes de somni, algun dia van haver de trucar a més d'una porta amb la intenció que l'obrís algú interessant a saber les tres coses fonamentals a l'hora d'anar a buscar feina: qui ets, què fas i què vols.

No venem fotos a granel, sinó que proposem projectes, reportatges o cursos, a qui creiem que poden interessar. Aquí a vegades recau el primer error, intentar vendre un congelador a un inuit. A vegades no escollim bé el nostre futur client, i ens esforcem a convèncer a un pagès que muny 200 vaques i ven tota la llet que produeix a una empresa de productes làctics, que "ell no ho sap encara" però necessita una pàgina web i unes xarxes socials per arribar a 10.000 seguidors. Li cal arribar a 10.000 persones si té un sol client? La gent als supermercats buscaran a les etiquetes si la llet d'aquell bric és de les vaques de Cal Morera que segueixen a Instagram?. Entendre l'encàrrec és el primer pas per estalviar-nos un disgust, o pitjor encara, crear quelcom inútil. Ser proactiu també significa posar-nos al lloc del nostre client.

És aquí, en aquest punt de recerca continua de noves feines, on tenim la primera demanda de creativitat. Pensar què podem fer (que sigui nou) i buscar a qui pot interessar. Un cop hem superat aquest primer obstacle, apareix la segona demanda, el "com" resoldre l'encàrrec. Un exemple és que sovint se'ns demanen fotos de paisatge on aparegui gent, sobretot famílies amb nens, i també és part de la nostra feina trobar als futurs models i un cop allà, resoldre la fotografia. Càmera en mà, ser proactiu significa moure's, buscar nous enquadraments, tornar-hi a diferents hores o plantejar-nos si farà falta il·luminació extra. Els anglesos divideixen les fotografies en dos conceptes "take it" (captar-la) o "make it" (crear-la). A vegades tenim una alineació d'estels i tot encaixa només baixar del cotxe, però en la majoria d'ocasions hem de treure petroli a força de pensar com pot millorar l'escena. Això és el que s'anomena ofici.

A vegades aquestes alineacions d'estrelles semblen invertides, i tenim la sensació que els astres estan en contra de les nostres fotografies. No tenim bona llum, no trobem famílies amb nens que vulguin aparèixer a les nostres fotografies i en aquell indret bucòlic on volíem fer les fotos, un cartell immens que diu "terreny en venda" ens fa tornar de nou a la casella de sortida. Caure i aixecar-se.

Ser proactiu és, com descriu José B. Ruíz a El fotógrafo en la naturaleza, ser capaç d'esgotar el potencial d'una escena en un moment determinat, i en un pla purament comercial, ser capaços de conèixer el rendiment econòmic que podrem obtenir d'aquelles imatges.

Des d'un punt de vista figuratiu, però també literal, ser proactiu és anar més enllà. Fotografiar racons desconeguts que desmereixem -injustament- perquè sempre els hem considerat massa propers a casa. Intentar viatjar on ningú sol viatjar, conviure amb persones locals en lloc de fer-ho amb altres turistes i sobretot entendre que als llocs més inesperats hi ha gent extraordinària amb històries inspiradores.

Kapuściński va dir «per ser bon periodista, cal bona persona». No podria estar-hi més d'acord, tot i que crec que no es pot fer cap feina ben feta si no s'és bona persona. És molt difícil pensar en un forner, un paleta i molt menys un mestre o un metge que no siguin bones persones. Per això, l'últim paràgraf sobre la proactivitat és per al respecte als companys. No veig als altres fotògrafs, dissenyadors o periodistes com a persones que em prenen la feina, sinó com a companys d'ofici. Mai he estalviat un elogi sincer cap a un d'ells, encara que faci una feina per la qual jo pagaria per poder fer. Enviar un correu electrònic per dir-li com m'ha agradat el seu últim llibre o com d'inspiradora em va resultar la seva col·laboració a Catalunya Ràdio parlant del Canadà a una persona que no conec, mai m'ha fet mandra. De fet, ha estat des d'aquests petits gestos que he acabat, cinc anys després, enviant llibres dedicats en català, anglès o finès a en Xevi, en Sergi, la Dušica o en Hannu. Referents en els meus inicis, reconvertits avui en amics.

Curs de fotografia a Ripoll

Curs d'iniciació a la fotografia estructurat de manera que en cada sessió es facin fotografies. La pràctica és fonamental en aquest curs.

Coneixerem les eines, el seu transport, la utilització de la càmera i els accessoris necessaris. Així com la veritable matèria primera de la fotografia, la llum.

Captura (Utilització de la càmera)
Obturador | Velocitat | ISO

Narrativa
Profunditat de camp
Moviment (subjecte)
Moviment (càmera)
Moviment (càmera + subjecte)
Zooming
Subjecte i entorn (llegat de Hannu Hautala i Michio Hoshino)
 
Composició
Llei dels terços
Direcció del subjecte
Espai positiu i negatiu
Grafismes i contragrafismes

- - - - -

Dates:

Dimarts 5, 12, 19, 26 de març i 2 d’abril.

Horari:

18:30 a 20:00 h.

Lloc:

Biblioteca Lambert Mata
(Sala Josep M. Anglada)

Pl. 1 d’octubre, Ripoll.

Preu: 35 €

Joves menors de 25 anys: 25 €

Informació i inscripcions:
Biblioteca Lambert Mata

T 972 700 711
biblioteca@ajripoll.cat

Presentació de Petjades del Ter a Sant Joan de les Abadesses

Divendres 18 de gener a 2/4 de 7 de la tarda, presentació de Petjades del Ter al Palau de l'Abadia de Sant Joan de les Abadesses.

Organitza: Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses
Col·labora: Grup Fotogràfic Abadesses

Mossèn Jordi

Entre l'estiu de 2015 i la primavera de 2016, l'Ajuntament de Manlleu em va encarregar un reportatge sobre l'enderroc del bloc nord dels pisos de Can Garcia. Havia de ser gairebé un timelapse on de mica en mica, anés baixant cada planta. Alhora, també vaig fer algunes visites a l'interior al final del projecte. Per part meva però, els vaig proposar de parlar també de la vida al seu voltant. El bar, La perruqueria, la parròquia, etc.

És molt difícil entendre les darreres dècades de Manlleu sense entendre els pisos de Can Garcia, i és molt difícil entendre els pisos de Can Garcia, i per extensió el barri de l'Erm sense parlar de la parròquia de Sant Pau. I si hi havia una figura que representés a la parròquia, era sense cap mena de dubte: Mossèn Jordi Vila i Febrer (Vic 1931-2018). Es va fer càrrec de l'església del barri el 1967 (va ser el 1983 quan es va elevar el temple a parròquia) i fins al 2018 en va ser rector. Fa unes setmanes vaig saber que ens havia deixat.

Jo sempre m'he presentat com algú "de Gràcia", per tenir-hi l'escola, els amics o la botiga de la mare. Però ens vam criar al barri de l'Erm, així que trobar contactes no em va costar massa. Pel reportatge vaig tornar al bloc de pisos on vivíem, i des d'un cinquè pis vaig poder fotografiar els pisos de Can Garcia sobresortint de l'skyline manlleuenc al capvespre.

Abans de tancar el reportatge vaig anar a Càritas, a la perruqueria de la Carme i a fotografiar a un Mossèn Jordi que, tot i fer vint-i-cinc anys gairebé de la meva Primera Comunió, em va dir que em recordava.

A.C.S.