L’arxiu fotogràfic i el currículum d’un fotoperiodista s’expandeixen de forma natural. A vegades hi ha col·laboracions que tenen un valor afegit. Per tractar-se d’un gran mitjà, pel fet de ser publicades fora de les nostres fronteres, o per les dues raons alhora, com la del passat 11 de novembre, quan vaig publicar una fotografia al PERIÒDIC D’ANDORRA.
dilluns, 7 de desembre del 2009
Col·laboració internacional
L’arxiu fotogràfic i el currículum d’un fotoperiodista s’expandeixen de forma natural. A vegades hi ha col·laboracions que tenen un valor afegit. Per tractar-se d’un gran mitjà, pel fet de ser publicades fora de les nostres fronteres, o per les dues raons alhora, com la del passat 11 de novembre, quan vaig publicar una fotografia al PERIÒDIC D’ANDORRA.
dimecres, 2 de desembre del 2009
Vida enmig del no-res
Fa uns dies, llegint l’edició de desembre (2009) de la revista National Geographic, vaig descobrir el fotògraf nord-americà Michael Forsberg.
Nascut a Nebraska i llicenciat en geografia, Forsberg ha dedicat tres anys d'esforços a documentar la biodiversitat de les Grans Planes dels EUA més d'un milió de quilòmetres quadrats d'estepes i praderes infinites.
Tot aquesta feina ha quedat recopilada al seu últim llibre GREAT PLAINS, Americas Lingering Wild. Una magnifica obra que il·lustra el “buit”, la franja que recorre els Estats Units de nord a sud, des del Canadà fins a Mèxic, a l’est de les Muntanyes Rocalloses i a l’oest del Mississipí. Un recull fotogràfic extret d’allà on la gent creu que no hi queda res.
Per anar obrint boca, em conformo en veure una i altra vegada el vídeo de promoció del llibre, mentre l’afegeixo com a prioritat a la carta als Reis d'Orient.
Per anar obrint boca, em conformo en veure una i altra vegada el vídeo de promoció del llibre, mentre l’afegeixo com a prioritat a la carta als Reis d'Orient.
diumenge, 8 de novembre del 2009
Ampliant equip
La meva última adquisició, una mítica llibreta moleskine (anomenades així pel tipus de pell que les recobreix)
Distribuïdes per l’empresa italiana modo&modo, les moleskine són una icona del viatger romàntic. Donant un cop d’ull per internet un s’adona dels valors d’aquesta marca, hi ha grups al flickr, blogs, intercanvis, etc. Tota una cultura que jo acabo de descobrir.
Aprofito aquesta entrada per donar les gràcies a cada una de les gairebé 90 persones que aquest primer cap de setmana han passat per l’exposició “identitat pròpia” a Can Puget.
Gràcies companys!
dijous, 5 de novembre del 2009
identitat pròpia
El proper divendres 6 de novembre, inaugurem l'exposció "identitat pròpia". Lloc. Sala d'exposicions de Can Puget, baixada Fidela 1-3 Manlleu
hora. 20.30
En aquest enllaç trobareu més informació sobre l'exposició i el projecte.
dimarts, 3 de novembre del 2009
part of the process
© il·lustració: Marta Ramírez Baró.
Comença el compte enrere.... i apareixen els primers símptomes de vertigen.
diumenge, 18 d’octubre del 2009
La vida puede ser maravillosa
Amb aquesta frase s’acomiadava el passat 20 de setembre Andres Montes (Madrid, 1956-2009) a la Sexta, després de que espanya guanyés el seu primer Eurobasket.
De mare cubana i pare gallec, va ser un dels referents en les retransmissions esportives espanyoles durant l’última dècada. D’estil apassionat i descarat, a vegades se’l criticava sense raó, dient que no sabia fer res més que posar mots als jugadors, tot i que en incomptables vegades havia demostrat la seva cultura “la próxima vez que me entrevistes, te voy a responder en catalán” comentava a Jordi Robirosa en una entrevista.
A mitjans dels noranta, quan poca gent apostava per la NBA a espanya, ell juntament amb Antoni Daimiel i Santiago Segurola, retransmetien partits en directe a hores intempestives, molt abans de que desembarques a la millor lliga del món espanyols com Pau Gasol, José Manuel Calderón, o Jorge Garbajosa.
Lector incansable, l’apassionaven temes com el Castrisme, la transició espanyola, la revolució cultural de Mao, el conflicte vasc o Martin Luther King “Tengo un montón de bibliografía sobre esos temas. Me interesa el viejo socialismo de los países del Telón de Acero. He estado 27 veces en Zagreb y he sido de los primeros europeos en visitar Kaunas, en Lituania.” Comentava en una entrevista al diari el Mundo el passat 2006.
Les mostres de la seva cultura quedaven demostrades en els seus comentaris sobre música, (tenia un arxiu de més de 5000 CD’s) cinema, o geografia.
De carismàtica estampa, amb camises i armilles impecables, ulleres rodones, la característica “pajarita” i el cap afaitat, “tengo el pelo de Jimmy Hendrix” responia a Juanma Iturriaga en una retransmissió. Montes va ser la digna imatge d’un geni i figura. Declarat seguidor de l’Atlético de Madrid, i dels New York Knicks, també admirava la grandesa del barça “el himno del Barça es al fútbol, lo que el satisfaction de los Rolling Stones es al Rock & Roll” li deia al periodista català Jordi Robirosa.
El seu diccionari no tenia fi, improvisava a cada partit, i a la seva eterna imatge quedaran lligades expressions com: Amarrategui blues, ¿Donde están las llaves Salinas?, Ayer tuve un sueño..., Cortocircuitos S.L., Gepetto Brothers, ¡Wilma, ábreme la puerta!, Hoy te quiero más que ayer pero menos que mañana, Ra-ta-ta-ta-ta-t-á!!! Tiempo de Miller tiempo de un Killer, Multiusos Garbajosa, Raza blanca: tirador, “Luke Skywalker” Ridnour, i un llarg etcètera que fins i tot el diari Marca havia recopilat en un diccionari.
Serveixi aquesta entrada per fer un petit homenatge a un gran home.
Tú nos lo dijiste Andrés, “la vida puede ser maravillosa”. Y nos dejaste la eterna pregunta ¿porqué todos los jugones sonreís igual?
De mare cubana i pare gallec, va ser un dels referents en les retransmissions esportives espanyoles durant l’última dècada. D’estil apassionat i descarat, a vegades se’l criticava sense raó, dient que no sabia fer res més que posar mots als jugadors, tot i que en incomptables vegades havia demostrat la seva cultura “la próxima vez que me entrevistes, te voy a responder en catalán” comentava a Jordi Robirosa en una entrevista.
A mitjans dels noranta, quan poca gent apostava per la NBA a espanya, ell juntament amb Antoni Daimiel i Santiago Segurola, retransmetien partits en directe a hores intempestives, molt abans de que desembarques a la millor lliga del món espanyols com Pau Gasol, José Manuel Calderón, o Jorge Garbajosa.
Lector incansable, l’apassionaven temes com el Castrisme, la transició espanyola, la revolució cultural de Mao, el conflicte vasc o Martin Luther King “Tengo un montón de bibliografía sobre esos temas. Me interesa el viejo socialismo de los países del Telón de Acero. He estado 27 veces en Zagreb y he sido de los primeros europeos en visitar Kaunas, en Lituania.” Comentava en una entrevista al diari el Mundo el passat 2006.
Les mostres de la seva cultura quedaven demostrades en els seus comentaris sobre música, (tenia un arxiu de més de 5000 CD’s) cinema, o geografia.
De carismàtica estampa, amb camises i armilles impecables, ulleres rodones, la característica “pajarita” i el cap afaitat, “tengo el pelo de Jimmy Hendrix” responia a Juanma Iturriaga en una retransmissió. Montes va ser la digna imatge d’un geni i figura. Declarat seguidor de l’Atlético de Madrid, i dels New York Knicks, també admirava la grandesa del barça “el himno del Barça es al fútbol, lo que el satisfaction de los Rolling Stones es al Rock & Roll” li deia al periodista català Jordi Robirosa.
El seu diccionari no tenia fi, improvisava a cada partit, i a la seva eterna imatge quedaran lligades expressions com: Amarrategui blues, ¿Donde están las llaves Salinas?, Ayer tuve un sueño..., Cortocircuitos S.L., Gepetto Brothers, ¡Wilma, ábreme la puerta!, Hoy te quiero más que ayer pero menos que mañana, Ra-ta-ta-ta-ta-t-á!!! Tiempo de Miller tiempo de un Killer, Multiusos Garbajosa, Raza blanca: tirador, “Luke Skywalker” Ridnour, i un llarg etcètera que fins i tot el diari Marca havia recopilat en un diccionari.
Serveixi aquesta entrada per fer un petit homenatge a un gran home.
Tú nos lo dijiste Andrés, “la vida puede ser maravillosa”. Y nos dejaste la eterna pregunta ¿porqué todos los jugones sonreís igual?
dijous, 15 d’octubre del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
