Minnesota a Els Viatgers de la Gran Anaconda

Entrada sencera del programa:

A les quatre de la matinada sona el despertador. Som a Crookston, Minnesota. Un poble a mig camí entre Minneapolis i el Canadà. A fora fa fred però tots som conscients que les nostres penalitats són voluntàries. Conduïm durant 10 minuts i deixem els cotxes al lateral de què definiríem com a pista forestal, si a les Grans Planes hi hagués arbres. No és el cas, així que senzillament sembla una petita zona transitable en 4x4 amb un rètol que indica que estem en una àrea de protecció de fauna.

Caminant uns altres deu minuts arribem a l'amagatall, una tenda de campanya de 2x3 metres amb finestres als quatre laterals, no són ni les cinc del matí. Des d'aquí dins i encara a les fosques, sentim els primers galls de praderia que aletegen en vols concèntrics per acabar-se reunint a escassament deu metres de nosaltres. Durant les pròximes tres hores i mitja, es dedicaran a ballar i fer tota mena de sons inflant unes bosses de color taronja a cada costat del coll.

Per refer-nos del fred, esmorzem i comentem la jugada amb els dos John's, l'Agus i la Marianne. També parlem de la pròxima parada, Rothsay. Un poble de menys de 500 habitants que s'autodenomina "la capital de Minnesota dels galls de la praderia". Un títol honorífic que reafirmen amb una estàtua gegant d'un gall a l'únic parc del poble. A la tarda visitem el nou amagatall, en aquest cas un remolc amb aspecte de foodtruck que sobresurt en la llunyania i al que per més que caminem, sembla que no hi arribem mai. Aquí, al mig del no-res, veig l'autèntic aspecte de les Grans Planes a escala real, mirant als 4 punts cardinals l'horitzó té la mateixa alçada. Només algun marge llunyà semblaria entrebancar-nos en unes hipotètiques caminades que podrien durar hores o dies, en qualsevol direcció.

L'endemà, després d'esmorzar en un "Cafè 24h" que dóna servei als camioners que travessen els Estats Units d'est a oest, o viceversa, envio una postal al Pau. Tinc poc espai i moltes coses per explicar, així que resumeixo el paisatge que m'envolta dient-li que "Les Gran Planes són un immens camp de futbol sense porteries".

Folguerolencs pel món: Mariona Segalés

Conec a la Mariona en un campus de futbol a finals de juny. Em diu que és de Folgueroles i, intueixo que per la seva edat, ha de conèixer als meus cosins. Encerto. Té l'edat d'en Marc i van fer tota l'escola primària plegats. Li demano on juga esperant que la resposta sigui algun municipi de la comarca. Però em diu que gràcies a una beca esportiva ha passat tot el curs acadèmic a Pittsburgh, als Estats Units. La temporada que ve però, jugarà a Califòrnia, a Fresno. «Fresno State?» li demano. La Mariona em mira amb incredulitat en veure que conec la seva nova universitat, i jo, no em puc treure del cap la maduresa que ha de tenir algú per emprendre aquest viatge en solitari amb només divuit anys. Parlem dels seus dies a Pittsburgh, una ciutat que encara no he visitat però que per ubicació geogràfica sé que ha de tenir uns hiverns molt rigorosos. Ella m'ho confirma dient-me que tenen un camp de futbol cobert. També li dic que pel que he llegit és una ciutat industrial, coneguda mundialment per ser el bressol d'Andy Warhol. La Mariona fa que sí amb el cap, i m'explica la versió més poètica que n'he sentit fins al dia d'avui; Pittsburgh és, per darrere de Nova York, la ciutat amb més ponts dels Estats Units. Quatre-centes quaranta-sis estructures travessen els seus tres rius.

A l'estudiar i jugar en una universitat que forma part de la divisió ACC (Atlantic Coast Conference) la Mariona va veure al pavelló dels seus Panthers atletes universitaris que avui actuen en pavellons de l'NBA. Zion Williamson, R. J. Barret o Coby White, van passar al professionalisme fa menys de mig any. Tot ells, com la Mariona, van néixer l'any dos mil. I també com ells, la Mariona ha començat aquesta temporada lluny de Pennsilvània, concretament a Califòrnia, en una costa oest més distant encara de Catalunya, però amb una climatologia més suportable.

Reprenc el contacte amb ella a la tardor, quan ja està instal·lada després d'uns calorosos mesos d'estiu. Em diu que d'ençà que hi ha arribat no hi ha plogut cap dia encara, i aquí ja estem menjant panellets. La universitat de Fresno State cuida el físic, la tècnica i fins i tot la dieta de la Mariona, servida al mateix campus. També li permet conèixer el país d'una forma que difícilment assoliria com a turista. En aquests últims mesos ha visitat estats tan distants entre sí com Idaho o Nou Mèxic, competint en un radi geogràfic similar al que trobaríem entre Barcelona i Amsterdam. 

Estudiant-atleta, aquesta és la definició que s'utilitza als Estats Units al parlar de nois i noies com la Mariona, que estudien i representen a una universitat. Els dos conceptes conformen una unitat indissoluble que, en cas de dubte, es resol amb la mítica frase de la pel·lícula Coach Carter; "Student athlete, student comes first" (estudiant-atleta, estudiant va al davant). Les classes hi són. Sovint, adaptades als esports i les agendes de la competició, però cap bon resultat taparà una mala nota acadèmica.

Pot semblar que només escric en aquesta revista per parlar de folguerolenques que viuen als Estats Units, i fins al dia d'avui, és així. Aquesta passada primavera vaig tornar a visitar a la Gemma Puntí a Minneapolis. Estar bé, riallera i vital com sempre. A l'abril vam passar un Sant Jordi especial a Saint Paul, amb la comunitat catalana de Minnesota. Allà, enmig de gent de Barcelona, Granollers o la Garriga, te n'adones que tu ets només un turista que està de passada. Inevitablement, en alguna part del teu cap, i entre les teves amistats més properes, sempre queda un trosset que pensa que això de viure a l'estranger és una cosa que encara t'ofereix el futur. Encara que ara mateix no sàpigues ni quan, ni on.

Presentació de Petjades del Ter a Girona

Presentació del llibre Petjades del Ter a Girona. La història del petit ramat de la Marina, a la ciutat més gran de la conca del Ter.

Dia i hora: dimarts 19/11/2019 a les 19:00

Lloc: Sala Miquel Diumé de l'Ajuntament de Girona (Plaça del Vi, 1)

Organitza: Consorci del Ter i Ajuntament de Girona

Curs de fotografia de natura a Vic

PAISATGE, FLORA I FAUNA. Teoria, pràctica i sortides.

Objectius:
·Aprendre les tècniques i el procés de la fotografia de natura.·
·Conèixer l’equip fotogràfic adequat per cadascuna de les disciplines (paisatge, natura i fauna).

TEMARI:
Paisatge: captar l’essència.
Flora: la macrofotografia i el teleobjectiu/gran angular.
Fauna: aus, mamífers, amfibis i peixos.
Destins.
Principis del gènere: fotografia de natura, art o ciència. Subjecte i entorn. Anàlisi d’autors reconeguts en la fotografia de natura.

LLoc: La Farinera (Vic)

Data d'inici: 27/09/2019

Horaris:
Divendres tarda 18h a 19:30h (sortida a la natura dissabte 30/11 matí)
Divendres vespre 19:30h a 21h (sortida a la natura diumenge 01/12 matí)

Nombre de sessions: 8 + 1 sortida de 3 hores Indicacions

Recomanacions: Cal portar càmera fotogràfica amb opcions manuals.

Preu: 35€

Organitza: Centre Cívic Santa Anna

l'Art d'escollir

Editar un llibre o un reportatge fotogràfic, significa escollir entre centenars d'imatges aquelles que millor expliquin la història que volem comunicar.

Al seu llibre: Pep Guardiola. La metamorfosi, Martí Perarnau explica que un bon entrenador de futbol escull als jugadors que millor es complementen entre ells, no necessàriament els més bons. Els editors (i tots els fotògrafs ho som a l'hora seleccionar les nostres fotos) sovint actuem com un entrenador, i ens veiem obligats a escollir entre aquella fotografia bona, i l'altra, menys espectacular però més eficient comunicativament.

A l'hora de seleccionar les fotografies que formaríem part de Petjades del Ter tenia clar que hi havia titulars indiscutibles. Els isards de Setcases o els bedolls de Ribes de Freser no es podien trobar en cap altra comarca del Ter, així que només era qüestió de triar una composició que encaixés i col·locar-les al llibre.

El guió previ també m'havia dut a visualitzar una imatge de l'Empordà amb molt de cel i un horitzó molt baix, una d'aquelles fotografies que els anglòfons anomenen skyscapes (paisatge de cel). Era conscient que no la podia fer al Ripollès o a Osona, ja que l'orografia no em permetria veure un poble i un teló de fons baix des de certa distància. A més, ja tenia preparat el peu de foto "El Ter és com el seu horitzó, s’eixampla a cada quilòmetre que fa. A l'Empordà, lluny de l’orografia de l’interior, el cel ampli abraça tots els punts cardinals". I això volia dir que hauria de ser molt a prop del Mediterrani. Era només qüestió de trobar el subjecte i buscar un punt distant per fer la fotografia.

Entre Torroella de Montgrí i Foixà vaig trobar una carretera secundària que oferia una visió frontal d'Ultramort. Un poble petit però amb un immens dipòsit d'aigua que, juntament amb els camps de blat de moro, li atorga un aspecte del Midwest americà preciós.

Tenia el concepte i tenia el punt des d'on realitzar-la, però no tenia la llum idònia per a la fotografia. Així que hi vaig haver de tornar un altre dia amb unes millors condicions lumíniques. Conduir una hora i mitja -i una altra hora i mitja de tornada- per repetir una fotografia pot semblar un esforç inútil, però sovint és un sacrifici que hem d'estar disposats a fer. No era el primer dia que travessava diverses comarques per millorar aquella fotografia que no m'acabava de convèncer.

Un bon punt de vista, però amb una llum que "necessita millorar"  
(20 de juliol)

Un cop a lloc, quedava jugar-m'ho tot a una carta, la composició. Per una banda, m'agradava molt la idea de composar els camps de blat de moro molt alts, en primer terme i desenfocats. Amb la silueta del poble nítid al fons, la meva postal d'aquell imaginari Corn Belt empordanès.

Ultramort i el seu icònic dipòsit sobresortint del camp de blat de moro (27 d'agost)

Només el dipòsit

Visió en diagonal amb les plantes de blat de moro senceres 

Tocava però tornar a pensar com un entrenador i, si era allà, era per col·locar el cel com a subjecte, no un camp de cereals que havia trobat a cada comarca. Així que vaig fer unes passes endarrere -simbòlica i literalment- i vaig fer la fotografia prevista. Una fotografia que acabaria a doble pàgina amb el peu de foto que havia escrit mentalment al cotxe una tarda d'estiu.

Editar significa escollir, descartar imatges que ens agraden molt per incloure a aquelles més modestes que aportin un valor afegit al nostre reportatge. No és senzill apartar algunes de les teves fotografies preferides, però precisament Guardiola deia que al ser entrenador havia après perquè quan era jugador no jugava certs partits: "he après que un entrenador decideixi que avui no jugo, perquè ell pensa per tots i jo només pensava per mi".

Sempre ens quedaran els símils futbolístics, i un petit bloc a internet, on escriure sobre aquella fotografia que tant t'agrada, però que vas haver de deixar a la banqueta en la teva final de Champions particular.

Curs trimestral de fotografia

Un curs trimestral que ofereix una pràctica contínua. Destinat especialment a persones que ja han fet algun curs i que per diverses raons, han "aparcat" temporalment la càmera.

De la mateixa manera que ningú estudia anglès només durant quatre setmanes, la fotografia hauria de ser una pràctica constant. No necessàriament de moltes hores setmanals, però constant.

Aquest curs ofereix una pràctica continuada de forma setmanal a classe i, opcionalment, exercicis per fer a casa. El temari serà dinàmic, amb un fil conductor preestablert, però s'adaptarà als interessos dels assistents. Per exemple, quan algú vulgui aprofundir en certs gèneres (natura, retrat, esport) o tècniques (flaix, macrofotografia, fotografia d'alta velocitat).

La idea és fer un curs destinat a aquelles persones que entenen la fotografia com una afició que volen millorar.

Dates:
Tots els dilluns a partir del 16 de setembre

Horari:
De 20 a 21:30h. (6 hores mensuals)

Lloc:
Sant Hipòlit de Voltregà/Les Masies de Voltregà (local a determinar)

Preu:
27€/mes.

Inscripcions:
afvoltreganes@gmail.com

Organitza:
Associació Fotogràfica del Voltreganès

Xerrada sobre fotografia de viatges a Ripoll

Consells pràctics per a la fotografia de viatges.

·Com preparem el viatge?

·Com actuem quan som allà?

·Què hem de fer a la tornada amb totes les fotos?

Data: Dimecres 3 de juliol de 2019
Lloc: Ripoll, allà on es guarda i s'acumula el saber.
Hora: 20h